Giuliano Pisapia amb el suport dels partits socialistes, comunistes, ecologistes i progresistes guanya amb un 55,1% dels vots l'alcaldia de Milà. Perd l'actual alcaldesa del Popolo Della Liberta (PDL)Letizia Moratti ,amb el 44,9%.
Giuliano Pisapia va ser molt criticat per la dreta durant tota la seva campanya. Pisapia va defensar, com advocat,al líder kurd Ocalan Abdul i a la família de Carlo Giuliani,jove militant antiglobalització assassinat a la Cimera G-8 de Gènova. El 1996 va ser escollit diputat en les llistes de Refundació Comunista. El 1998, renova sota el paraiguas del Grup Mixt Espai Polític, tambè d'ideologia centroizquierdista, i una Vegada mes va ser reelecto 2001. El 2006 abandóna la Legislatura, però no la Activitat Política. Aquest mateix Any ocupa la Presidència de la Comissió d'Estudis para la reforma del Codi Penal.
En l'actualitat combina la carrera política amb el treball social. Forma part de la Fundació Vides, una Organització Internacional que milita en contra de l'avortament, és membre directiu de les REVISTES Crítica de la Llei, i Drets Humans, i Alternativa Europa.
També a Nàpols, una altra de les alcaldies més importants el candidat de centreesquerra, l'exjutge Luigi de Magistris, d'Itàlia dels Valors, va obtenir un 65,37% dels vots davant del 34,62% del rival de centredreta, Gianni Lettieri, del PDL. A la primera volta ja havia quedat fora de joc el candidat del PD, Mario Morcone, castigat després de 15 anys al poder municipal pels escàndols de corrupció i la mala gestió en la crisi de les escombraries.
La primera reacció a la desfeta del centredreta va ser la dimissió del coordinador del PDL, Sandro Bondi, i el cap de l'oposició, Pier Luigi Bersani, exigia la renúncia de Berlusconi.Berlusconi va afegir que “els napolitans i milanesos es penediran” del seu vot. Per la seva banda, la Lliga Nord, aliada al govern italià, va culpar el PDL de la derrota electoral.
Els resultats de Milà suposen un dur revés per a Berlusconi, que havia plantejat aquestes eleccions com un test al seu govern i que va advertir que, si l'esquerra guanyava, la capital econòmica d'Itàlia es convertiria en “una gitanòpolis islàmica” o en “una Stalingrad d'Itàlia”. La coalició governamental també va perdre a Càller (Sardenya), Trieste i Novara i, fins i tot, a Arcore, residència de Berlusconi. A la primera volta, Bolonya i Torí, capital industrial i seu de la automobilística Fiat, van votar també pel centreesquerra. La pèrdua d'aquestes capitals, juntament amb Milà, suposa per al centredreta deixar les ciutats més riques del nord en mans dels progressistes.
