L'actual crisi de sobreproducció i sobreacumulació es deriva de les tendències i contradiccions del sistema capitalista. Però fins i tot aquestes crisis periòdiques, sistèmiques, tenen característiques específiques i particulars, com va ser el cas en el 1929-1933 i 1971-1974, així com de les més comunes i generals. Avui dia, el predomini dels bancs i els mercats financers i les institucions, en algunes de les economies capitalistes més desenvolupades, ha aguditzat i prolongat la crisi i la han fet més complexa de resoldre per a la classe governant política.
Els cercles més parasitaris, inestables i improductius del capital financer monopolista estan exigint les més dràstiques mesures reaccionàries per intentar resoldre la crisi, de manera que mantenen el seu predomini, sense importar el cost a la classe obrera, a la massa del poble, per als serveis públics, la indústria productiva, els drets democràtics i la sobirania nacional.
Això demostra com l'actual crisi econòmica és un aspecte de la crisi general del capitalisme, que ha tornat a sorgir més ampli, més profund i més perillós que abans. En última instància, exerceix la influència més decisiva sobre altres aspectes importants que no han de passar per alt: la crisi alimentària, energètica i ecològica, la crisi de l'alienació social, la crisi de la democràcia burgesa -almenys no la substitució de govern elegit per una dictadura oberta dels banquers en dos Estats europeus occidentals-, i la crisi de la pau, el militarisme i la guerra imperialista.
Per l'imperialisme britànic -la classe dirigent té més grans inversions internacionals que cap altre, excepte Estats Units d'Amèrica- les prioritats són:
Protegir la preeminència de la ciutat de Londres en els principals mercats financers, la resistència a la unitat amb alemanya pel capitalisme monopolista estatal, en particular, i a exigir cap impost nou o règim normatiu sobre la ciutat com a part d'una reorganització de la Unió Europea i l'eurozona.
Mantenir i ampliar la seva posició d'inversió internacional a través d'aliances estratègiques amb els imperialismes dels EUA i Europa, tot i les contradiccions d'una doble estratègia.
La reconstrucció de la inversió britànica i la seva influència en la regió del Gran Orient Mitjà, amb els seus recursos naturals vitals i les rutes de subministrament.
Defensar la posició de l'imperialisme britànic relativament forta a l'Àfrica subsahariana, en particular contra la creixent participació de la Xina.
A casa (RU), la classe dominant britànica, el govern de coalició conservador i liberal, ha posat en l'agenda la nostra pròpia dictadura dels banquers no electes. Amb el pretext de la lluita contra el dèficit de les finances públiques, aquest programa és per retallar els serveis públics i prestacions socials, la privatització dels serveis de salut i educació, imposar noves restriccions en l'ocupació i els drets sindicals, augmentar els impostos regressius i fer més fons públics per subsidiar el monopoli i el capitalisme i rescatar el sector financer.
El moviment obrer ha estat lent en respondre, però l'impuls de la resistència està creixent. Hem tingut la manifestació nacional d'un milió ample, convocada pel Congrés de Sindicats Britànics (TUC) el 26 de març; el 30 de juny una jornada de vaga per defensar les pensions dels treballadors, organitzada per vuit sindicats del sector públic de comerç amb un milió de membres, i el Dia del TUC d'Acció el 30 de novembre, quan la majoria dels sindicats del sector públic van portar tres milions de treballadors a la vaga.
Tenim una vaga de pagament de 15 setmanes dels electricistes en la indústria de la construcció, la lluita dels estudiants contra les taxes de matrícula disparades, i el creixent nombre de campanyes locals per defensar els serveis públics locals i l'ocupació.
En aquestes condicions, el Partit Comunista de Gran Bretanya insta a la unitat entre els treballadors del sector públic i privat.
Fem èmfasi en la necessitat de guanyar l'opinió pública i mobilitzar en defensa de totes les pensions, serveis públics i ocupació, i advoquem pel moviment sindical per ajudar a construir àmplies campanyes de la comunitat local per defensar els serveis públics i l'ocupació.
Els nostres esforços per unir el moviment obrer al voltant d'un programa de polítiques d'esquerra, de la propietat pública, la planificació econòmica, la tributació progressiva, les energies renovables, els nous habitatges del sector públic i la pau, està fent progressos.
El TUC ha adoptat la Carta del Poble que va proposar per primera vegada el Partit Comunista, i aquest cap de setmana es durà a terme una trobada nacional per coordinar els consells locals de la Unió de Sindicats de tota la Gran Bretanya en una campanya per vincular les demandes de la Carta en la lluita contra l'atur massiu. El TUC també ha adoptat una estratègia econòmica alternativa que compta amb diverses polítiques clau de la Carta del Poble i el Programa d'Esquerres.
Traducció: Sirius.catEtiquetes de comentaris: comunistes, Europa, Regne Unit
