Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


AVANT.CAT

MIQUEL ÀNGEL SÒRIA

No miro l'Argentina com si estès davant d'un mirall. La "justícia" del nostre país no té res a veure amb la que s'està aplicant allà en unes situacions semblants. Per això la veig travessant aquest mirall. I el que veig em proporciona un raig d'esperança en mig d'un dolor intens.

Llegeixo, publicades a la premsa d'allà, les declaracions del jutge Daniel Obligado sobre la sentència que condemna a duríssimes penes els acusats de segrestar, torturar i assassinar, durant la dictadura militar, en l'ESMA (Escuela de Mecànica de la Armada).

Entre els condemnats a cadena perpètua noms de botxins prou coneguts: Alfredo Astiz, Ricardo Cavallo o Jorge "El Tigre" Acosta. Una sentència que ens retorna una mica de dignitat. La que sembla que han perdut definitivament els nostres jutges, més preocupats per situar-se en el lloc"correcte". Una justícia que, com repetia Joaquín Navarro, el sempre recordat magistrat, més li plau al príncep.

Entre les sentències, una que trenca motlles: considerar com homicidi la desaparició del periodista i escriptor Rodolfo Walsh. El jutge declara: "Un argumento muy considerado fue que no importaba si había fallecido de un lado o del otro de las rejas, de los límites de la ESMA, sino que debía considerarse lo que realizaban las personas que estaban dentro del plan, las personas acusadas que se comprobaba que habían salido de la ESMA y realizado esa conducta." La seva desaparició no era obstacle per constatar el testimoni de la seva presència a les dependències, ja estès viu o mort.

Walsh, el 23 de març de 1977, per evitar ser detingut viu, va provocar la seva execució al carrer en el moment de la detenció. Un fracàs per Alfredo Astiz, encarregat de portar-lo viu per a ser interrogat. En aquells mateixos moments havia dipositat a la bústia una autèntica bomba de rellotgeria: la "Carta abierta a la Junta Militar"

Entre les desenes de milers de morts o desapareguts –pràctica que s'estendria a altres  països de la zona, a imatge de la postguerra espanyola- vull seleccionar la figura de Rodolfo Walsh, que el dia 9 compliria 85 anys, per a retre'ls-hi un emocionat homenatge.

Juan Gelman, poeta argentí que no va parar fins aconseguir que la justícia de l'Uruguai li tornés la neta segrestada per una família de militars després de fer desaparèixer els seus pares, va escriure:

 "Fui compañero de oficio y de combate de Rodolfo. Por ese privilegio leo lo que él escribió en mí, sus marcas, lo que ayuda a vivir: estos poemas.

Nota I

te nombraré veces y veces.

me acostaré con vos noche y día.

noches y días con vos.

me ensuciaré cogiendo con tu sombra.

te mostraré mi rabioso corazón.

te pisaré loco de furia.

te mataré los pedacitos.

te mataré uno con paco.

otro lo mato con rodolfo.

con haroldo te mato un pedacito más.

te mataré con mi hijo en la mano.

voy a venir con diana y te mataré.

voy a venir con jote y te mataré.

te voy a matar, derrota.

nunca me faltará un rostro amado para

matarte otra vez.

vivo o muerto/un rostro amado.

hasta que mueras/

dolida como está/ya lo sé.

te voy a matar/yo

te voy a matar.

(Recorda alguns dels escriptors desapareguts: Paco Urondo, Haroldo Conti, o al seu fill i la jove)

Nota VI

me pregunto qué sería

de la belleza de Rodolfo ahora/

esa belleza en vuelo lento

que le iba encendiendo los ojos/

si volaría o no volaría

esta vez quue nos derrotaron

por soberbios y ciegosordos/

pero tal vez sí volaría/

o volaría triste triste

corriendo el mundo con la mano

para mostrar los compañeros

que cayeron por la belleza

Nota XXIII

muertos que hablo y que me hablan

en las palabras que palabro/

estas mismas palabras que

cierran mi voz como una noche/

o como rostros compañeros

que giran bellos en su luz

como palabras/como sombras

apalabrándose a la muerte"