"En gairebé dos anys de mandat, l'alcalde no s'ha reunit mai amb nosaltres". "Cap associació de veïns ha cobrat un duro de la subvenció de 2012". "Aquesta situació no es dóna en cap altre municipi català, la confederació no dóna crèdit". Una entrevista de Javier Torres publicada al bloc de la
FAVB.
A dia d'avui: Quina és la situació del moviment veïnal?
Catastròfica. Evidentment nosaltres tindrem part de culpa, però el govern ens ofega econòmicament, ens menysprea i parla malament de nosaltres als veïns. La consigna de l'Ajuntament i d'Albiol és que el moviment veïnal no serveix, que no som creïbles, perquè som d'esquerres, que passa de nosaltres i que amb ell ho tenim malament. En els dos anys que porta de mandat no s'ha reunit mai amb nosaltres.
Abans d'arribar a l'alcaldia si es va reunir amb vosaltres?
Sí que es va reunir amb diverses associacions, sinó ell, el regidor Miguel Jurado, que sap com funciona el moviment veïnal i ha estat qui l'hi ha explicat. Jurado va ser company nostre, vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns, i president de l'associació de Canyet. Quan ell era aquí, a aquest costat de la taula, estrenyia al govern de torn tot el possible perquè les subvencions arribessin al març, l'abril, llavors lluitava. Ara tot el contrari: ens humilia i no ens fa arribar els diners.
La raó primera és que les arques municipals passen per serioses dificultats.
Nosaltres sabem que no hi ha diners i hi ha prioritats, problemes socials molt greus. Reclamem les nostres subvencions, però abans d'arribar fins aquest punt hem acceptat la rebaixa del nostre pressupost durant quatre anys seguits, hem acceptat ser traslladats al local actual, molt pitjor i més petit que l'anterior, i a més és compartit. La federació tenia una subvenció propera als 50.000 euros, i a dia d'avui està en 24.000 euros. Ja no aguantem més perquè portem tot el 2012 sense veure un duro. Fins i tot, hi ha associacions que han acabat de rebre la subvenció del 2011 aquest mateix gener. Hem hagut d'acomiadar l'administrativa, l'única persona contractada de totes les entitats veïnals. Sense aquesta persona, el nostre funcionament és molt més lent i complicat. Ens anem alternant com podem, però la quantitat d'informació i d'associacions que hi ha en aquesta ciutat requereixen una persona que dediqui el seu temps a això.
I amb els temps que corren, aquestes retallades i endarreriments no són relativament comuns?
Això no ha passat en cap municipi de Catalunya, ni en altres que governi el PP. Totes les associacions veïnals han cobrat gran part o la totalitat de la subvenció de 2012. És que, sinó, no es pot treballar. Per això dissabte passat la confederació de totes les entitats veïnals de Catalunya (CONFAVC) va decidir dur a terme a Badalona el consell confederal, per donar-nos el seu suport.
Què opinen la resta d'associacions i federacions del que passa aquí?
La confederació no es creia la nostra situació, que ens tractin com un zero a l'esquerra, consideren que Badalona no poden tenir un govern com aquest, que no és democràtic, que si cal fer-lo fora, cal fer-lo fora, i l'oposició hauria de posar-se en marxa. No pot anar l'alcalde als bars a explicar les coses que fa al barri, posant a parir a les associacions i sense informar de res.
Quan Albiol organitza trobades veïnals en locals o bars dels barris, no avisa l'AVV de la zona?
Si les associacions no són molt amigues i properes, mai les avisa. Dissabte es va fer una presentació a Sistrells i l'associació no sabia res. Nosaltres sabem el que passa als nostres carrers i potser podem donar idees, però passen de nosaltres.
Dissabte va venir la Confav amb les 22 federacions.
Ara tenim una assemblea i cal decidir què fem: rendir-nos i anar-nos-en a casa o construir un front comú i plantar cara a la situació.
Quina és la sensació a peu de carrer de la situació actual, del govern local?
Que tenim un govern que va a la seva: "trec les beques menjador i poso una escala elèctrica a Sant Crist". Moltes persones són conscients que és una cosa necessària, però que hi ha coses molt més necessàries en aquests temps. Actualment govern i ciutadans hauríem d'anar i lluitar junts contra tots els problemes que se'ns presenten: atur, pobresa, crisi, desnonaments ...
És el pitjor moment del moviment veïnal?
Molt probablement sigui així. Nosaltres tampoc som capaços de tirar endavant. Ens costa estirar la gent. Fa molts anys que el moviment veïnal existeix, i potser sigui un dels seus moments més baixos.
Es refereix a una desafecció de la ciutadania cap a les associacions?
No ho crec. Seguim organitzant coses, festes i actes. En la lluita social, però, la ciutadania està desenganyada i costa tornar a activar-la. I de moment no trobem el clic.
Potser cal una renovació...
Això parlàvem l'altre dia en la nostra junta. Ens hem de reinventar. No som capaços de connectar ni atreure gent i això cal arreglar-ho.
Però tot i això, amb l'inici de la crisi i quan sorgeixen les necessitats, molta gent busca el suport de les AV. A partir de la FAV, per exemple, va sorgir la PAH, fa uns dos anys.
Per donar un cop si estem desbordats. Tenim amb nosaltres la plataforma de les hipoteques, la de les preferents, la dels aturats; Donem acollida a tothom qui ho demana i ja no hi cabem aquí. Hi ha associacions, fins i tot, que han donat o estan donant recer a alguna família que s'ha quedat sense sostre on dormir. En aquests casos, els veïns es bolquen, porten menjar. En aquest sentit la cooperació si és màxima. Hem organitzat concerts benèfics per recollir joguines, diners, aliments, juntament amb Voluntaris Badalona. Per això estem, al cap ia la fi.
Ells diuen que vostès dediquen el seu pressupost a les festes de barri.
Això és molt fàcil. Jo dono el llibre de comptes de l'associació i aquí ve tot. És clar que fem festes, molt menors que anys enrere, evidentment, però són amb diners que recaptem entre els comerciants del barri. A la meva, a Lloreda, a l'estiu recaptar uns diners, la meitat del qual dediquem a aliments solidaris, i la resta per fer una sardinada. Els diners públics està justificat molt clarament: classes d'informàtica, classes de català, cursos, manteniment del local, pagament d'una pista perquè els xavals del barri facin esport. A més, què es pensen? Ens donen 4.000 euros a l'any, pagant llum, aigua i manteniment de locals aquesta quantitat vola.
¿Quin ha estat el pressupost d'aquest any?
Una mitjana de 4.000 euros per associació, i els 24.000 de la federació: poc més de 200.000 euros. Nosaltres costem molt menys del que Jurat i el govern diuen, perquè fan trampes en els comptes, i jo a ell l'hi he dit: quan vulguis, anem a un mitjà de comunicació i en parlem perquè es demostri.
Parlen d'un 40% de retallada en el pressupost de les associacions, aquest 2013.
Serà una bogeria. Jo crec que parlen d'un 40% per després reduir un 20% i que no sembli tan desgavellat, encara que serà una bogeria de tota manera. Ara tenim una assemblea i és clar que hem de buscar les castanyes, subsistir, renovar, i parlar amb l'Ajuntament de que estem d'acord en rebaixar el nostre pressupost, però fent una reformulació del teixit d'associacions. De tota manera, veient les reduccions que fan en altres apartats, que són molt més necessaris que els nostres, no m'estranyaria que ens donin una tisorada sense molt mirament. Estem al gener del 2013, no hem cobrat res del 2012, no hi ha pressupost encara, ni s'aprovarà.
Reformulació del model d'associacions de veïns? ¿Aquesta és la fórmula per subsistir?
No podem permetre que les associacions desapareguin. Ni aquí ni enlloc. Estem disposats a reduir les 45-50 associacions que existeixen. Des de fa anys venim dient que podem adaptar-nos a una per barri. Ho hem parlat entre moltes associacions, i la majoria està d'acord. Es tracta d'unificar associacions i així racionalitzar la despesa. Però cal asseure's amb el govern local i parlar. Tirem unes bases i a partir d'aquí, nosaltres ho treballem. Quan Jurado estava aquí amb nosaltres, això ja ho vam parlar i ell sap que es pot fer. L'Hospitalet té més habitants que Badalona i la meitat de AV. Sabem que la sortida és unificar, amb aquest govern o amb qualsevol. Però ara no vol asseure's ningú a escoltar-nos.
Creieu que hi ha algun motiu perquè aquest govern sigui poc donat a tractar amb les associacions de veïns, com diu?
Ens veu com a enemics. Però aquí tots volem el mateix. El que s'ha de fer és parlar, o almenys que ens escolti, després l'última decisió serà seva. No pot dir: "Jo sóc l'alcalde, vosaltres sou el meu enemic i us vaig a esborrar del mapa". Nosaltres estem amb els veïns, dia a dia, podem aportar moltes coses. Si segurament ell se n'anirà algun dia i nosaltres seguirem aquí...
Posem-nos en el pitjor dels casos: les associacions de veïns comencen a desaparèixer. Què perd el ciutadà?
Perdria molt. Badalona té associacions des de fa més de 50 anys, que van fer munts de coses per urbanitzar els barris. Hem participat, reivindicat moltes coses dels nostres carrers, aparcaments, reformes necessàries. En el dia a dia, tu estàs acostumat a veure aquí al teu carrer l'associació i penses que no fa res, sembla que no, però es notaria moltíssim. Portem gairebé dos anys sense participar en res perquè no se'ns té en compte i el meu barri, particularment, està pitjor que mai: es trenca un banc i en comptes d'arreglar-lo, el treuen, si es trenca un pivot, no el repose, si fan el mateix amb els fanals, ben aviat viurem a les fosques. El regidor del meu districte no ens fa cas, no es reuneix amb nosaltres, no atén les nostres propostes. Fan a plaer. Quan un veí té un problema, gairebé sempre es dirigeix a l'associació, i a partir d'aquí nosaltres li recomanem, el desviem, el guiem.
Què creu que cal fer-se per evitar arribar fins a aquest punt?
Posar-nos d'acord i punxar al cul a l'oposició. Ens governen malament, però l'oposició també té delicte. On són? El PP té minoria, per què no se li tira? És que els que ens cremem som els ciutadans. Em defrauda que no estiguin fent res els partits que són del carrer com nosaltres, que molts dels seus integrants s'han fet amb nosaltres, amb les associacions de veïns. Tenim mig feta una comissió ciutadana, amb els sindicats, els partits de l'oposició, AMPA, nosaltres ... ho vam parar per les últimes eleccions autonòmiques, i ara tornarem a posar-nos en marxa. Cal unificar fronts, perquè si anem per separat no aconseguirem res. No es pot pensar en una ciutat sense moviment veïnal. No ens enteraríamos de res, farien i desfarien a plaer.
Traducció de Sírius.cat
