Un dels aspectes que dóna més legitimitat al règim actual és l'existència d'un cert pluralisme polític. Com que aquest pluralisme no es desenvolupa en un sistema veritablement democràtic, sinó en el marc d'una dictadura dels diners, el principal beneficiat acaba sent el mateix règim, que compta amb uns quants partits propis amb funcions diverses. Els partits del règim no només són els dos grans partits que s'alternen al poder. Les petites formacions polítiques electorals d'esquerres també corren el perill de funcionar com a subalternes del règim, dedicades a gestionar amb més o menys encert i honestedat la derrota històrica de la classe treballadora. Resulta obvi que, sense una autèntica voluntat de desafiar l'hegemonia de la classe dominant, és fàcil deixar de ser instruments útils per a la majoria popular i convertir-se en meres comparses folclòriques del règim.
La incompatibilitat entre la dictadura econòmica del capitalisme i els ideals de democràcia del poble ja s'ha fet evident per a la majoria. S'ha acabat el desert polític de tres dècades que permetia racionalitzar una estratègia política basada en la resistència electoral, una estratègia sense esperança ni ambició, que valorava els èxits i els fracassos de l'esquerra en funció de si aquesta obtenia el 5% o el 15% dels vots. Amb el sistema més fràgil que mai, les elits tenen una agenda política que passa per l'empobriment general de la població i per un cert maquillatge pseudodemocràtic en el funcionament dels partits del règim. El poble, en canvi, té una agenda política radicalment diferent: la revolució democràtica i la justícia social.
En la decisiva cruïlla que ens trobem actualment, la principal tasca dels i les comunistes passa per contribuir a dotar al moviment democràtic de millors instruments per aconseguir la ruptura democràtica.
És per això que resulta tan important accelerar i lubricar la confluència entre l'esquerra política i l'esquerra social en el si d'un ampli moviment democràtic, basat en l'aliança social del 99% de la població. Cal articular un nou espai polític amb una clara aspiració de victòria que doni expressió política al moviment. El més fàcil serà posar-se d'acord amb el programa. Només cal recollir el clam popular per obrir un procés constituent per a una veritable democràcia. No tot serà tan fàcil, però. Per construir aquest nou espai, caldrà ser generós en tot, sense por a tractar tabús i, sobretot, sense prentedre imposar l'interès personal o de partit per sobre de l'interès del moviment democràtic. Entre altres coses, caldrà ser generós en el reconeixement d'errors passats, en l'establiment d'un sistema obert per a l'elaboració de llistes i en l'adopció de sistemes de fiscalització de càrrecs electes i de prevenció contra un excés de professionalització política. Caldrà fer això i molt més. Al cap i a la fi, tot sacrifici serà poc comparat amb la perspectiva d'una sortida democràtica i revolucionària al carreró suïcida i agonitzant de l'actual règim criminal.
Federació de TPQ's / Cultura del Partit dels i les Comunistes de Catalunya
