La sostenibilitat compromet a què la forma de vida, el sistema de producció i consum, el sistema econòmic, social i ambiental, ha de ser reproduïble a mig i llarg termini, sense deteriorament dels ecosistemes sobre els quals es recolza.
La sostenibilitat implica, llavors, la reconversió del model econòmic vigent a Catalunya, el capitalisme, per donar lloc a un estil de vida basat en patrons socialment justs i físicament viables. La sostenibilitat es tradueix en fer més amb menys, aconseguir una major qualitat de vida amb una menor degradació ambiental, un menor ús de recursos naturals i una menor generació de residus, per tant, un menor flux de materials (minerals, aigua, etc) i de energia. És sostenible el que és universalitzable, allò que es pot estendre a totes les persones, a tots els territoris i les futures generacions. Tot allò que encara portant el qualificatiu de sostenible no compleix el requisit d'universalitat no és sostenible. En un planeta físicament limitat, resulta impossible estendre l'estil de vida occidental,del primer món, amb la seva enorme consum d'energia, minerals, aigua i aliments, al conjunt de la humanitat, això és claríssim.
La manera de vida vigent a Catalunya necessita més de tres planetes per a la seva existència. Per tant estem davant d'una forma de vida insolidària respecte al planeta i la seva natura i gent, aquells territoris i les societats que explota la societat europea a causa de la posició establerta en el conjunt del món, en la globalització. I aquesta forma de vida insolidària es manifesta, al seu torn, amb una tremenda polarització entre les classes socials, riques i pobres, a l'interior de la pròpia societat europea. Evidentment les classes treballadores no són les responsables de l'explotació exercida des d'Europa en el món, la responsabilitat recau en les polítiques econòmiques europees.
El creixement econòmic sostingut, el que intenta el capitalisme, és un impossible. Els recursos naturals s'esgoten quan són sobreexplotats (noteu el cas dels combustibles fòssils, el petroli, el gas i el carbó), els embornals ecològics es saturen quan reben més abocaments líquids, gasosos i sòlids del que poden assimilar (mireu el canvi climàtic generat per l'excessiva concentració en l'atmosfera dels gasos amb efecte hivernacle). El deteriorament ambiental i l'explotació d'unes persones per altres formen part inevitable del model productiu existent. La generació de necessitats i la producció de béns i serveis per satisfer han condicionat la relació entre les persones dins de cada estat, país o societat, i han condicionat la relació entre el conjunt dels éssers humans i la resta de la naturalesa. La dinàmica consumista i l'obtenció del benefici individual en el menor termini possible regeixen el model productiu actual. Ambdós aspectes s'han instal·lat al conjunt de la humanitat determinant que cada persona s'orienti cap l'acumulació, l'anomenat per els economistes "efecte riquesa", marginant la qualitat de vida i el desenvolupament humà sostenible. No podem caure a la trampa,no podem seguir comportant-nos com si fóssim la darrera generació que viurà sobre el territori, sobre la Península Ibèrica o sobre el planeta. Cal establir un "nou contracte social" que consideri les persones com a éssers interdependents i dependents de la resta de la naturalesa. El nou model econòmic que surti d'aquesta crisi econòmica ha de reconèixer que hi ha límits al creixement, i que aquests límits han d'estar basats en la acotada capacitat del planeta per renovar els seus recursos naturals, així com en la seva parcial capacitat de càrrega per admetre les emissions contaminants.
La sostenibilitat és autolimitació, redistribució i planificació, per això mateix la seva
instauració és incompatible amb el capitalisme.
Publicado en ManresaInfo.cat
