La Naqba és la catàstrofe, desastre o calamitat, produïda per un acte de destrucció deliberat, és la neteja ètnica exercida sobre Palestina i el poble palestí per part de l’estat israelià.
La Naqba va tenir unes conseqüències que marcarien per sempre el curs d’aquesta ocupació. Així doncs va suposar l’expulsió (de més del 70% de la població) i la despossessió de centenars de milers de palestins de les seves llars i la seva terra l’any 1948. 530 pobles, la majoria dels quals tenien una localització estratègica a nivell geogràfic, van ser despoblats i totalment arrasats. Aquesta expulsió sistemàtica i forçada va convertir als palestins i les palestines en refugiats, (3/4 parts de la població), començant així la diàspora palestina i la impossibilitat del dret al retorn. L’objectiu racista que hi ha al darrera és crear, amb tot aquell territori adquirit de forma il·legal, el futur estat jueu, i per fer-ho ocupen, massacren, expulsen i arrasen al poble palestí.
S’ha de tenir en compte però, que la Naqba, no és un episodi històricament tancat i aïllat sinó que dura fins als nostres dies. L’objectiu segueix sent el mateix: la colonització massiva dels territoris palestins a partir de la construcció il·legal d’assentaments, i per aconseguir-ho l’ocupació cada cop és més agressiva. En la quotidianitat, es persegueix una voluntat d’eliminar la societat en termes de sufocació de la població mitjançant la contínua presència de check-points, el mur, la pràctica de l’apartheid, l’apropiació dels recursos naturals, la demolició de cases, la confiscació de terres, el col·lapse de l’economia palestina, la dificultat de moviment i el continu aïllament al que s’està sotmetent la població palestina, mitjançant la violència física i psicològica d’un exèrcit contra una població civil. Els constants bombardejos a Gaza, les invasions, les massacres, les neteges ètniques i els càstigs col·lectius.
La Naqba va tenir unes conseqüències que marcarien per sempre el curs d’aquesta ocupació. Va suposar l’expulsió (de més del 70% de la població) i la despossessió de centenars de milers de palestins de les seves llars”
Assistim a la fragmentació total de la societat palestina, creant grups amb realitats molt diferents: per una banda els palestins de l’estat israelià, els palestins residents a Jerusalem, els de Cisjordània i finalment els de Gaza. Tots ells tenen nivells de pressió i tracte diferents segons les estratègies sionistes d’ocupació, que entre d’altres, es fan patents sobre el paper en reclam d’autoritzacions i permisos que concerneixen qualsevol aspecte de la vida quotidiana d’una persona. Amb aquestes estratègies s’intenta asfixiar la població i el territori al màxim fent que la possibilitat de vida sigui més una quimera que una opció real, i fent que sigui impossible en la pràctica crear un estat palestí viable i autònom dins els territoris ocupats del 1967.
Segueix llegint