És necessari un procés inclusiu, de grans majories, uns diuen del 99%, altres parlen de processos constituents o de que el règim ha de caure, nosaltres hauríem de dir Revolució Democràtica. Amb el protagonisme de les que vivim del nostre treball, dels sectors que han impulsat i han mostrat més dinamisme en les mobilitzacions.
Per què la proposta d'Unitat dels i les Comunistes ara?
La situació actual s'emmarca en una crisi profunda del capitalisme que està arrasant amb els salaris, els drets laborals i socials i la democràcia aquest país, mentre els poderosos segueixen omplint-se les butxaques i deslocalitzant capitals a paradisos fiscals. L'ofensiva retalladora i privatitzadora dels drets socials i de ciutadania suposen no només una agressió als sectors més febles de la societat, sinó un aprofundiment de les desigualtats socials i una transferència de recursos del sector publico a mans d'empreses privades.
Aquesta és una crisi econòmica, social, alimentària, cultural i que afecta molt directament les condicions de vida dels pobles.
L'oligarquia financera i el gran capital pretenen, una vegada més, una sortida de la crisi sobre les esquenes dels treballadors i treballadores, així com d'altres sectors i classes socials que estan sent copejades per les mesures d'austeritat, consagrades amb la reforma antidemocràtica de la constitució (PSOE-PP), en el marc d'una profunda deslegitimació d'un sistema polític basat en el bipartidisme, la monarquia i travessat per la corrupció.
A Catalunya s'han produït en l'últim període quatre grans processos de mobilització social, de matriu diferent i que tenen a veure amb:
La defensa dels drets laborals, protagonitzada pels Sindicats, que entre el 2010 i 2012 ha convocat 3 vagues generals.
La defensa dels serveis públics, especialment educació i salut, que s'han configurat com a processos propis i confluents de caràcter capil•lar, molt vinculats al territori i coordinats en una plataforma àmplia.
La regeneració democràtica, contra la corrupció, els poders financers i també amb continguts antipolítics, reuneixen moviments alternatius i els anomenats indignats o 15M amb la utilització intensiva de les xarxes socials.
Un moviment de reivindicació nacional, que s'unifica en el dret del poble de Catalunya a decidir la seva vinculació amb la resta de l'Estat Español, o com ho expressem i defensem nosaltres, a favor del dret a l'autodeterminació, però hegemonitzat avui per sectors independentistes.
L'acció dels comunistes, en tots aquests moviments on d'una o una altra forma participem i plantegem les nostres proposades entorn a:
• Desenvolupament de la lluita ideològica, recuperació del llenguatge i politització de la societat.
• Defensa del paper del treball en la societat i del dret al treball, amb qualitat, drets i salaris justs.
• Fiscalitat progressiva i serveis públics de qualitat, inclòs el dret a l'habitatge digne i el conjunt de drets socials…
• Regeneració de la política, reforma federal, republicana i democràtica de l'Estat.
Amb l'objectiu de canalitzar la indignació cap a l'organització i la confluència de les diferents lluites. Globalitzant i relacionant les lluites parcials contra les polítiques neoliberals.
Avui després de tres anys de mobilització intensa, pels i les comunistes catalans és fonamental seguir ajudant a les mobilitzacions, però és necessari ser més subtils. Després de tres Vagues Generals convocades pels sindicats, el 15M, el 15O, 27F,12M15M, 25S, les Marees Ciutadanes, les acampades, AAVV, etc. es mobilitzacions i les respostes a les retallades i pèrdua de drets a prefigurat la resposta popular, contra les oligarquies, bancs i els governs al seu servei que ens empobreixen per a ells enriquir-se.
Aquestes mobilitzacions han significat el procés de politització més important des de la reforma pactada (o traïció a la democràcia).
En les mobilitzacions s'ha construit un llenguatge i s'han combinat velles i noves formes de fer (assemblees, xarxes socials, tipus d'accions, identitats obertes i inclusives) que posa en evidència que l'empobriment de les i els treballadors és condició per a l'enriquiment de bancs i oligarquies.
Avui existeix un possible subjecte polític expressat en el 78% de persones que podrien recolzar un programa polític sorgit de la mobilització: dret al treball, habitatge, educació, sanitat, pensions dignes, drets civils i democràcia en xarxa i participativa, auditoria del deute i fi del rescats als bancs, renda bàsica, reforma fiscal i distribució de la riquesa etc. Un projecte i programa de ruptura democràtica i procés constituent, construït en la mobilització dels persones.
Avui les mobilitzacions que són àmplies i diversificades per sectors, s'emmarquen en un reflux del potencial creador i d'impuls polític del moviment –o moviments-. La mobilització es converteix en sostinguda, però això pot convertir-se en sostenible, assimilable, normal i per fi, impotent.
Al mateix temps maduració política i plantejament de la qüestió del poder polític. Es multipliquen les iniciatives d'expressió del moviment –o moviments- i la mobilització. Ha existit, en aquest període, una escissió entre l'organització del conflicte social i l'expressió i gestió política del mateix. És necessari intervenir des de dins del conflicte social articulant la política del conflicte. Intervenir en el procés polític de ruptura democràtica.
Avui el programa i el projecte polític vénen marcats per la mobilització i és imprescindible que la mobilització torni a ser la impulsora de la política.
És necessari un procés inclusiu, de grans majories, uns diuen del 99%, altres parlen de processos constituents o de que el règim ha de caure, nosaltres hauríem de dir Revolució Democràtica. Am el protagonisme de les que vivim del nostre treball, dels sectors que han impulsat i han mostrat més dinamisme en les mobilitzacions.
En aquest context és necessari fer un pas més en l'anàlisi i reflexió del moment actual, treballant per elevar el nivell de consciència social i política, la confluència i articulació de les lluites, elevar l'exigència de les reivindicacions i avançant en l'organització de la societat en tots els àmbits i establint vincles d'unitat a tots els nivells.
Al mateix temps, en moments com els actuals és necessari avançar en la màxima unitat política i social enfront del neoliberalisme, i aquesta unitat ha de produir-se en tots els àmbits per unificar esforços i fer un front comú que permeti visualitzar que sí es pot fer-los front i generar perspectives reals de transformació de la societat enfront de la por i la resignació que encara paralitzen a gran quantitat de persones.
I és per això que es fa imprescindible la construcció d'un Partit Comunista, que superi la fragmentació i divisió existent, i que connectant amb les nostres millors tradicions de lluita, projecti cap al futur la lluita pel socialisme. Un Partit que contribueixi a la reflexió, a l'acció i a la unitat:
o Un Partit que desenvolupi la lluita ideològica per trencar les idees imperants de l’individualisme, la resignació, la sensació d'inevitabilitat o de transitorietat de la situació, la por i que serveixi per ajudar a vincular allò concret amb allò general per visualitzar amb més claredat la identificació de la crisi amb el sistema capitalista.
o Un Partit que elabori teoria i pràctica política per arribar i relacionar-se més i millor amb la població, ampliar la capacitat de mobilització vinculant nous sectors del poble a la lluita, buscar la confluència i que per a això sàpiga combinar noves formes de comunicació vinculades a les xarxes socials, amb formes clàssiques com l'assemblea, la recollida de signatures, els actes públics, etc.
o Un partit que es confronti amb la cultura de la delegació, que impulsi la participació i autoorganització de les persones en tots els àmbits de la societat i busqui implicar els treballadors i treballadores en la resolució dels seus problemes, defugint atribuir-se representativitats no concedides.
Per aconseguir aquests objectius cal desenvolupar un procés obert, inclusiu de totes les formacions polítiques, organitzacions i grups comunistes i/o revolucionaris i també dirigit, molt especialment, a persones que, sentint-se comunistes, han deixat de militar i no han pogut o volgut afiliar-se als partits per situacions diverses, però que mai han perdut la voluntat i activitat de lluita i emancipació.
Les nostres arrels i elements per a la caracterització del nou Partit.
La nostra història està plena de moments exemplars de lluita per les llibertats socials, nacionals i pel socialisme. Som hereves del procés d'unitat que es forjà en la resistència a l'aixecament militar, la construcció del PSUC el 1936, i avui és necessari, com en altres
temps, un gran Partit comunista de tots i de totes, per a les noves tasques de la Revolució democràtica i el Socialisme.
Al mateix temps sabem que no som posseïdores exclusives d'aquest llegat, i volem desenvolupar-lo de forma creativa i pensant també i especialment en noves generacions de lluitadors i lluitadores que aspiren a superar el capitalisme i el patriarcat, construir una societat justa i lliure, assumint críticament els errors del passat, entre els quals destaquen les nostres divisions, els motius de les quals, avui creiem superades.
És necessari crear noves majories socials i polítiques que siguin capaces de modificar la correlació de forces, frenant primer i derrotant després les polítiques neoliberals i que omplin de contingut la lliure aspiració del nostre poble a decidir el seu futur. Per als i les comunistes catalans la construcció nacional i social són dues cares indivisibles de la mateixa moneda i seguim apostant per construir projectes compartits amb altres pobles ibèrics i d'Europa, sempre sota la bandera de l’internacionalisme.
El PCC posa a la disposició de qui vulgui participar en el procés d'unitat dels i les comunistes, les nostres opinions ideològiques, polítiques, organitzatives que emanen dels nostres congressos i reunions del CC, així com de la nostra experiència de treball i lluita, que al costat de les opinions dels altres participants en el procés, farà possible un nou partit del i les comunistes més gran, fort, eficaç i útil per les i els treballadors.
Les i els comunistes de Catalunya considerem que és necessari avançar en la construcció de vincles associatius, organitzatius i de fraternitat per construir alternatives i desenvolupar la solidaritat. Recolzarem totes les formes d'organització social, des dels Sindicats i les vinculades a la lluita contra la crisi i la precarietat a nivell territorial, a les assemblees de persones aturades, a les organitzacions veïnals, per la igualtat de gènere, de solidaritat social, de consum responsable, etc., que desenvolupin vincles de solidaritat i de cooperació des de baix.
Per avançar en un procés d'unitat s'ha de partir, a més de la voluntat política dels diferents actors, de principis ideològics, polítics i organitzatius comuns. En aquest sentit les i els comunistes del PCC tenim per referència les teories del socialisme científic, que Marx, Engels, Lenin i que altres pensadors i activistes revolucionaris com Rosa de Luxemburg, Gramsci,…, que han anat enriquint i reinterpretant en funció de cada context històric i social.
Un Partit Comunista, que com a Partit de la classe obrera aspira a la construcció del socialisme i del comunisme, entès aquest últim com la societat lliure de qualsevol tipus d'explotació, opressió, discriminació, espoliació i alineació. El socialisme ha d'implicar a la immensa majoria de la societat a la participació en les tasques polítiques i en la gestió directa i democràtica, en la gestió de l'Estat.
Els comunistes com a Partit nacional defensem el dret d'autodeterminació de Catalunya i ens reafirmem en les nostres conviccions republicanes i federals. Al mateix temps com internacionalistes tenim com a referències identitàries la lluita per la pau i la solidaritat amb els pobles del món.
Considerem que el conjunt de la militància ha de participar en l'elaboració de la línia i acció política del Partit, a partir del debat democràtic i col•lectiu, de la crítica i l’autocrítica, i amb el compromís d'unitat en l'acció una vegada preses les decisions.
Per tant estem pensant en un nou Partit comunista, amb arrels profundes en les lluites del nostre poble, però que mira al futur com a instrument de la classe treballadora, que no és el mateix que un Partit instrumental o instrumentalitzat, i que basa la seva acció en l'anàlisi científica de la realitat i no en voluntarismes.
Els les comunistes catalanes hem mantingut relacions fraternals amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i una història compartida. Aspirem a desenvolupar, des de la nostra sobirania unes relacions clares, regulades i fraternes, en el marc de projectes revolucionaris que aspiren a construir el socialisme i el comunisme.
Avui creiem, com a moltes dones i homes, comunistes no organitzats en partits, que la classe treballadora catalana requereix d'unitat dels treballadors i treballadores en una gran i unitària central sindical de classe, de la unitat de l'esquerra i de la unitat dels comunistes.
Altres temes tractats com el Balanç del treball realitzat i tasques cap al futur, o temes a tenir present en el nostre treball, la metodologia de treball de les Comissions d'Unitat, els trobareu a les organitzacions del Partit.
