Aquest dimecres els i les comunistes ocupem l'Oficina de la Seguretat Social al C/ Balmes de Barcelona per denunciar aquest règim injust i il•legítim que ni estima ni cuida les persones sinó que les denigra convertint-les en mercaderia en mans de l’oligarquia financera i les grans corporacions.
Som el que fem, #FemElQueCal!
Som comunistes i avui ocupem la Seguretat Social (C/ Balmes 22) per denunciar l’agressió indiscriminada al sistema públic de pensions alhora que reclamem una societat on les persones vagin per davant dels interessos econòmics d'una minsa minoria.
Aquest dimecres els i les comunistes ocupem l'Oficina de la Seguretat Social al C/ Balmes de Barcelona per denunciar aquest règim injust i il•legítim que ni estima ni cuida les persones sinó que les denigra convertint-les en mercaderia en mans de l’oligarquia financera i les grans corporacions.
El sistemes públics de pensions són avui per avui una de les obsessions dels mercats financers i la banca. La Troika i els governs titella que l'amparen volen fer negoci amb el que és de tots, deixant moltes persones a la misèria. No els podem deixar continuar amb la seva política de desposessió de la majoria del poble.
Què diem?
Que volem una societat lliure de les grans concentracions de poder polític i econòmic, una societat en la que cadascuna de les persones gaudeix recíprocament d'uns drets i d'unes condicions materials per tal de poder-los garantir.
Mentre veiem com s'esmicola el règim, les conquestes democràtiques -per les que molts es van deixar la pell- està arribant, una per una, a un punt de menyspreu i incompliment que les està fent irreconeixibles.
Què cal?
Els que han de parlar no són els suposats experts, cal que parli el poble. Al servei dels poders financers ens han segrestat el dret a l'habitatge, a l'educació, a la salut, a la seguretat social i al treball digne. No són paraules de saviesa sinó de tirania que, per una suposada sostenibilitat del sistema es violin sistemàticament drets humans. Han aconseguit fer oblidar quin és el primer de tots els drets: el de viure dignament.
Cal més mobilització i més desobediència civil. Calen més instruments per transformar la majoria social en un canvi polític on la majoria del poble sigui protagonista. Som part del moviment del poble i en aquestes tasques ens hi trobareu.
Fem-ho!
