Text de la resolució final del 13è Congrés del Partit dels i les Comunistes de Catalunya, celebrat els dies 19 i 20 de juliol de 2014 a Barcelona. Disponible en dues versions:
català i
castellà. També podeu consultar i descarregar els documents finals aprovats pel 13è Congrés en
versió PDF recopilats en un número extraordinari de l'Avant.
Resolució final del 13è Congrés del PCC (català)
El PCC realitza el XIII Congrés amb la voluntat d’esdevenir un instrument més útil per a la unitat dels treballadors i les treballadores, la unitat de les esquerres i la unitat dels i les comunistes.
En aquest Congrés el PCC ha posat al dia no només l’anàlisi del context actual, tenint en compte els canvis al món i les conseqüències de la crisi del capitalisme globalitzat, sinó que ha fet propostes i ha actualitzat el funcionament i la seva direcció, amb l’objectiu de continuar lluitant pel socialisme i l’alliberament de la classe treballadora.
En el congrés anterior s’havia analitzat i caracteritzat la crisi en què estàvem immersos. En aquests moments, podem afirmar que no es tracta tant d’una crisi com d’una ofensiva de les classes dominants cap a la resta de la societat amb l’objectiu de restaurar un poder absolut i acabar amb el pacte social posterior a la segona guerra mundial. L’ofensiva s’ha aguditzat i ha esdevingut una crisi de civilització, on ja no només són la vida i els drets de les persones els que estan en perill, sinó que és la mateixa salut del planeta la que està en qüestió.
Per al PCC segueix vigent el dilema “socialisme o barbàrie”. És consubstancial a la lògica del capitalisme el creixement constant i el malbaratament de recursos i això ens aboca a la destrucció de la biosfera.
Ha quedat ben palès que l’actual sistema econòmic no pot respondre a les necessitats de les persones: la salut, l’educació, la cura... esdevenen objecte de tràfic mercantil.
En aquest context de precarietat vital extrema, en que es reforça el patriarcat s’ han vist aguditzades les discriminacions cap a les dones i han augmentat les violències estructurals i personals.
Una de les moltes formes de violència que genera el model neoliberal, és la violència econòmica; l’oligarquia amb l’excusa de la crisi que ha provocat intenta acabar amb les conquestes de dècades de lluita de la classe treballadora; condemna a milions de persones a l’atur, a la precarietat laboral, la gana, la desesperació, la por... i provoca un exili econòmic d’una part important de la població. La lluita per sobreviure i pels minvats recursos fa créixer sentiments xenòfobs i d’odi cap al que és diferent.
Les guerres i el militarisme representen la màxima expressió d’aquest capitalisme ferotge i la seva violència i són utilitzades per l’oligarquia financera en el seu procés de colonització i espoliació de nous territoris i d’acumulació de capital. La Pau és un element estratègic en el nostre projecte i per la humanitat. El PCC treballa pel respecte i efectivitat de la Declaració Universal del Drets Humans, començant pel respecte a la vida de les persones. És plenament vigent el No a la Guerra, sí a la Pau i al Desarmament global. Som solidaris amb la lluita de tots els pobles, però en aquest moment, especialment amb el poble palestí que pateix un genocidi a mans de l’Estat sionista d’Israel.
Si bé no hi ha una guerra mundial formalment declarada, en tots els continents hi ha conflictes armats que lluny d’anar-se reduint estan augmentant. Són conflictes que en molts casos aprofiten atavismes locals però que en realitat es corresponen als interessos de les grans corporacions empresarials per dominar els recursos naturals estratègics.
El dret dels pobles a la seva autodeterminació i de les persones a decidir el seu futur i el com ha de ser el seu territori es veuen trencats pels interessos de d’imperialisme. Cal una planificació territorial democràtica i participativa.
S’ha consolidat una gran oligarquia financera sense pàtria i absolutament autista a les conseqüències de les seves actuacions. Però la classe obrera i els sectors socials que pateixen les conseqüències del sistema també estan actualitzant les seves eines i estratègies.
Més que mai cal l’alternativa socialista. Sabem que la construcció del socialisme és un procés llarg i globalitzat, però en aquest moment estem abocats a la urgència històrica d’aturar un model socioeconòmic agressiu amb les persones i amb el medi ambient que posa en perill la supervivència i la vida digna de les properes generacions. Lluitar pels drets bàsics de les persones i del planeta exigeix un treball conjunt de tota la gent que es reclama d’esquerres.
La lluita de classes està més viva que mai. El PCC vol adequar la seva organització als moments del segle XXI que estem vivim per ser un instrument d’organització i lluita.
Considerem necessària l’organització i la lluita per un Nou Ordre Internacional just, basat en els drets humans efectius, en la democràcia com a regla en les relacions internacionals, en la composició i funcionament de les institucions mundials i que aquestes tinguin capacitat normativa executiva i sancionadora. El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió aprovat des de la més absoluta opacitat retalla la sobirania nacional i el control democràtic de la ciutadania front als interessos de les grans corporacions empresarials.
Saludem totes les iniciatives que van en el sentit de trencar l’unilateralisme i l’imperialisme; l’aparició de fenòmens multilaterals és un element d’avenç geoestratègic. Valorem de manera positiva la creació d’un banc de desenvolupament i el Fons de reserves com a alternativa al Banc Mundial i al FMI per part dels BRICS (Brasil, Rúsia, Índia, Xina, Sud- Àfrica).
Aquesta ofensiva de les classes dominants a l’Estat Espanyol i a Catalunya es concreten en el desmuntatge de l’estat social i democràtic de dret: Dret a la salut, l’educació, la cura a les persones, drets socials i laborals amb successives reformes, atur massiu i retallada de les prestacions de desocupació, la utilització política del dret al cos de les dones, privatització dels espais públics, taxes judicials que exclouen part de la població a fer efectiu el seu dret, criminalització de la respostes socials... El processament de més de 200 sindicalistes per fer efectiu el dret de vaga és un exemple clar.
El XIIIè Congrés del PCC es proposa per al proper període, treballar per a:
Fer créixer un partit de classe que continua sent necessari per a l’emancipació de la classe treballadora catalana i internacional. Un partit que té molt a aportar a la unitat de la classe treballadora, a l’augment de la seva consciència i identitat de classe.
La intensificació de la lluita de classes per definir la segona transició. La salvatge ofensiva que les classes dominants han desencadenat per a recuperar l’estatus quo anterior al pacte entre capital i treball fa més necessari que mai un subjecte revolucionari que pugui passar d’una situació defensiva a l’ofensiva. Cal que fem una anàlisi crítica dels darrers 50 anys i de les conseqüències anestesiants del model productiu consumista i depredador falsament igualitari entorn al crèdit.
La intensificació de la lluita ideològica. Un Partit que desenvolupi la lluita ideològica per trencar les idees imperants de l'individualisme, la resignació, la sensació d'inevitabilitat o de transitorietat de la situació, la por i que serveixi per ajudara vincular concret amb el general per visualitzar amb més claredat la identificació de la crisi amb elsistema capitalista.
Un nou país, un nou projecte constituent de República Catalana Social, Democràtica i lliurament federada en una República Federal Plurinacional. Una nova societat requereix d’una nova forma de poder popular. Ens cal un diàleg ferm entre el moviment social i la ciència que generi una ciutadania més sàvia, amb més capacitat de governar les seves vides i els seus territoris. Sobre aquesta base, una autèntica democràcia només sorgirà d’aquest empodarament social que posi en qüestió les bases del model actual de propietat. Ens cal enfortir el teixit social per a una ruptura democràtica que es tradueixi en un nou procés constituent.
La Unitat dels i les comunistes a Catalunya amb una estructura organitzativa al servei d’una nova política. En aquest període cal treballar per:
Un gran partit comunista,
Un partit en i per la mobilització,
Un partit de classe,
Un partit nacional,
Un partit internacionalista i europeista,
Un partit corresponsable amb el PCE,
Un partit per la Unitat de les esquerres.
Aquests són els compromisos que el XIII Congrés del PCC ofereix als treballadors, treballadores, classes populars i forces d’esquerres de Catalunya.
El PCC ha actualitzat continguts, funcionament i direcció, per avançar més en la unitat dels treballadors, la unitat de les esquerres i la unitat dels comunistes. Volem dir a totes aquelles persones que comparteixin aquests objectius que tenen un lloc amb nosaltres, tenen un lloc al PCC
VISCA EL PARTIT DELS I LES COMUNISTES DE CATALUNYA!
VISCA LA CLASSE OBRERA!
VISCA CATALUNYA!
Barcelona, 20 de Juliol del 2014
Resolución final del 13º Congreso del PCC
El PCC realiza el XIII Congreso con la voluntad de convertirse en un instrumento más útil para la unidad de los trabajadores, la unidad de las izquierdas y la unidad de los y las comunistas.
En este Congreso el PCC ha puesto al día no sólo el análisis del contexto actual, teniendo en cuenta los cambios en el mundo y las consecuencias de la crisis del capitalismo globalizado, sino que ha hecho propuestas y ha actualizado el funcionamiento y su dirección, con el objetivo de continuar luchando por el socialismo y la liberación de la clase trabajadora.
En el congreso anterior habíamos analizado y caracterizado la crisis en la que estábamos inmersos. En estos momentos, podemos afirmar que no se trata tanto de una crisis como de una ofensiva de las clases dominantes hacia el resto de la sociedad con el objetivo de restaurar un poder absoluto y acabar con el pacto social posterior a la Segunda Guerra Mundial.
La ofensiva se ha agudizado y se ha convertido en una crisis de civilización, donde ya no sólo son la vida y los derechos de las personas a los que están en peligro, sino que es la misma salud del planeta la que está en cuestión.
Para el PCC sigue vigente el dilema "socialismo o barbarie". Es consustancial a la lógica del capitalismo el crecimiento constante y el despilfarro de recursos y esto nos lleva a la destrucción de la biosfera.
Ha quedado de manifiesto que el actual sistema económico no puede responder a las necesidades de las personas: la salud, la educación, el cuidado ... se convierten objeto de tráfico mercantil.
En este contexto de precariedad vital extrema, en que se refuerza el patriarcado se han visto agudizadas las discriminaciones hacia las mujeres y han aumentado las violencias estructurales y personales.
Una de las muchas formas de violencia que genera el modelo neoliberal, es la violencia económica; la oligarquía con la excusa de la crisis que ha provocado intenta acabar con las conquistas de décadas de lucha de la clase trabajadora; condena a millones de personas en paro, a la precariedad laboral, el hambre, la desesperación, el miedo ... y provoca un exilio económico de una parte importante de la población. La lucha por sobrevivir y por menguados recursos hace crecer sentimientos xenófobos y de odio hacia lo diferente.
Las guerras y el militarismo representan la máxima expresión de este capitalismo feroz y su violencia y son utilizadas por la oligarquía financiera en su proceso de colonización y expoliación de nuevos territorios y de acumulación de capital. La Paz es un elemento estratégico en nuestro proyecto y para la humanidad. El PCC trabaja por el respeto y efectividad de la Declaración Universal de Derechos Humanos, empezando por el respeto a la vida de las personas. Es plenamente vigente el No a la Guerra, sí a la Paz y el Desarme global. Somos solidarios con la lucha de todos los pueblos, pero en este momento, especialmente con el pueblo palestino que sufre un genocidio a manos del Estado sionista de Israel.
Si bien no hay una guerra mundial formalmente declarada, en todos los continentes hay conflictos armados que lejos de irse reduciendo están aumentando. Son conflictos que en muchos casos aprovechan atavismos locales pero que en realidad se corresponden con los intereses de las grandes corporaciones empresariales para dominar los recursos naturales estratégicos.
El derecho de los pueblos a su autodeterminación y de las personas a decidir su futuro y el cómo debe ser su territorio se ven rotos por los intereses del imperialismo. Hay una planificación territorial democrática y participativa.
Se ha consolidado una gran oligarquía financiera sin patria y absolutamente autista a las consecuencias de sus actuaciones. Pero la clase obrera y los sectores sociales que sufren las consecuencias del sistema también están actualizando sus herramientas y estrategias.
Más que nunca es necesaria la alternativa socialista. Sabemos que la construcción del socialismo es un proceso largo y globalizado, pero en este momento estamos abocados a la urgencia histórica de detener un modelo socioeconómico agresivo con las personas y con el medio ambiente que pone en peligro la supervivencia y la vida digna de las próximas generaciones.
Luchar por los derechos básicos de las personas y del planeta exige un trabajo conjunto de toda la gente que se reclama de izquierdas.
La lucha de clases está más viva que nunca. El PCC quiere adecuar su organización a los momentos del siglo XXI que vivimos para ser un instrumento de organización y lucha.
Consideramos necesaria la organización y la lucha por un Nuevo Orden Internacional justo, basado en los derechos humanos efectivos, en la democracia como regla en las relaciones internacionales, en la composición y funcionamiento de las instituciones mundiales y que éstas tengan capacidad normativa ejecutiva y sancionadora. El Tratado Trasatlántico de Libre Comercio e Inversión aprobado desde la más absoluta opacidad recorta la soberanía nacional y el control democrático de la ciudadanía frente a los intereses de las grandes corporaciones empresariales.
Saludamos todas las iniciativas que van en el sentido de romper el unilateralismo y el imperialismo; la aparición de fenómenos multilaterales es un elemento de avance geoestratégico. Valoramos de forma positiva la creación de un banco de desarrollo y el Fondo de reservas como alternativa al Banco Mundial y al FMI por parte de los BRICS (Brasil, Rusia, India, China, Sudáfrica).
Esta ofensiva de las clases dominantes en España y en Catalunya se concretan en el desmontaje del estado social y democrático de derecho: Derecho a la salud, la educación, el cuidado a las personas, derechos sociales y laborales con sucesivas reformas, paro masivo y recorte de las prestaciones de desempleo, la utilización política del derecho al cuerpo de las mujeres, privatización de los espacios públicos, tasas judiciales que excluyen parte de la población a hacer efectivo su derecho, criminalización de la respuestas sociales ... el procesamiento de más de 200 sindicalistas para hacer efectivo el derecho de huelga es un ejemplo claro.
El XIII Congreso del PCC se propone para el próximo período, trabajar para:
Hacer crecer un partido de clase que sigue siendo necesario para la emancipación de la clase trabajadora catalana e internacional. Un partido que tiene mucho que aportar a la unidad de la clase trabajadora, al aumento de su conciencia e identidad de clase.
La intensificación de la lucha de clases para definir la segunda transición. La salvaje ofensiva que las clases dominantes han desencadenado para recuperar el status quo anterior al pacto entre capital y trabajo hace más necesario que nunca un sujeto revolucionario que pueda pasar de una situación defensiva a la ofensiva. Hay que hacemos un análisis crítico de los últimos 50 años y de las consecuencias anestesiantes del modelo productivo consumista y depredador falsamente igualitario entorno al crédito.
La intensificación de la lucha ideológica. Un Partido que desarrolle la lucha ideológica para romper las ideas imperantes del individualismo, la resignación, la sensación de inevitabilidad o de transitoriedad de la situación, el miedo y que sirva para ayudara vincular concreto con el general para visualizar con mayor claridad la identificación de la crisis con el sistema capitalista.
Un nuevo país, un nuevo proyecto constituyente de República Catalana Social, Democrática y libremente federada a una República Federal Plurinacional. Una nueva sociedad requiere de una nueva forma de poder popular. Necesitamos un diálogo firme entre el movimiento social y la ciencia que genere una ciudadanía más sabia, con más capacidad de gobernar sus vidas y sus territorios. Sobre esta base, una auténtica democracia sólo surgirá de este empodaramiento social que ponga en cuestión las bases del modelo actual de propiedad. Necesitamos fortalecer el tejido social para una ruptura democrática que se traduzca en un nuevo proceso constituyente.
La Unidad de los y las comunistas en Catalunya con una estructura organizativa al servicio de una nueva política. En este periodo hay que trabajar para:
Un gran partido comunista,
Un partido en y para la movilización,
Un partido de clase,
Un partido nacional,
Un partido internacionalista y europeísta,
Un partido corresponsable con el PCE,
Un partido para la Unidad de las izquierdas.
Estos son los compromisos que el XIII Congreso del PCC ofrece a los trabajadores, trabajadoras, clases populares y fuerzas de izquierdas de Catalunya.
El PCC ha actualizado contenidos, funcionamiento y dirección, para avanzar más en la unidad de los trabajadores, la unidad de las izquierdas y la unidad de los comunistas. Queremos decir a todas aquellas personas que compartan estos objetivos que tienen un lugar con nosotros, tienen un lugar en el PCC
VIVA EL PARTIDO DE LOS Y LAS COMUNISTAS DE CATALUNYA!
VIVA LA CLASE OBRERA!
VIVA CATALUNYA!
