Divendres, 22 de juliol de 2011, Noruega pateix l'esdeveniment més tràgic des de la Segona Guerra Mundial. Sobre les 15:30h una bomba explota davant de la seu de Govern al centre d'Oslo. Aquest fet per si sol, que mata 7 persones i malmet el edificis del centre de la capital, va ser una tragèdia en si mateixa. Va ser, malauradament, completament eclipsada per la matança als campaments de la Joventut Laborista a Utoya. La xifra de morts encara no està confirmada, però almenys 86 persones, principalment adolescents i joves, va ser brutalment disparats i assassinats, mentre 70 continuen ferits als hospitals, alguns a punt de morir. Aquests assassinats a sang freda es fan molt més tràgics pel fet que estaven dirigits a joves innocents i nens que es van reunir en el seu campament anual d'estiu, per discutir políticament i gaudir de les seves vacances d'estiu.
La Unió de Joves Comunistes de Noruega (NKU) expressem el nostre més sentit condol a la Joventut Laborista (AUF), a les persones ferides i a tothom que ha perdut els seus amics i éssers estimats. A causa de la història que compartim amb la AUF, membres de la mateixa organització des del 1903 fins al 1923 i amb moltes dècades de lluita comuna, els atacs els sentim personalment.
Quan van arribar les primeres informacions sobre l’explosió a Oslo, moltes persones es van afanyar a donar les seves conclusions sobre qui era responsable i a expressar el seu odi cap als immigrants i els musulmans en particular. Aquesta gent assumien plausible que extremistes musulmans hi estiguessin darrera tenint en compte la participació de Noruega a les guerres imperialistes de l’Otan. Però que tanta gent, tant d’hora, utilitzessin aquest esdeveniment per a promoure l’odi cap als immigrants a Noruega és perillós i reprovable.
Si l’atac hagués estat perpetrat per un musulmà, les conseqüències polítiques podien haver estat enormes. El ja estès prejudici contra els musulmans s’hagués multiplicat i l’atac hagués sigut emprat per l’extrema dreta i els populistes per confirmar les seves visions dels perills de la immigració i l’Islam, legitimant més discriminació contra minories i una política exterior més agressiva. Les autoritats haguessin utilitzat l’ocasió com una excusa per estendre les forces policials en detriment de les llibertats individuals com ha passat als EUA o a Gran Bretanya.
Ara sabem, no obstant, que l’assassí responsable de l’atac no és ni immigrant ni musulmà sinó més aviat el contrari: un conservador cristià. Irònicament, el responsable individual dels dos atacs del 22 de juliol, Anders Behring Breivik, comparteix la mateixa visió que moltes de les persones que immediatament després de l’atac acusaren els immigrants. Breivik és un extremista de dretes però les seves idees són comuns: conservador, anti-musulmà, anti-immigració i antisocialista. Aquestes posicions es troben a tot Europa i estan creixen a un ritme alarmant. Durant massa temps, aquestes posicions que promouen l’odi irracional cap els immigrants i els opositors polítics han tingut via lliure per créixer sense l’oposició de governs i mitjans. NKU ha subratllat durant els darrers anys el perill d’aquesta creixent ideologia de l’odi i l’ha combatut de forma prioritària. Avui, lamentablement, hem comprovat els perills que, efectivament, comporta.
El tràgic esdeveniment al nostre país demostra la importància d’una lluita comú a tot Europa contra aquesta malaltia creixent, que no és altra cosa que el feixisme amb una nova aparença. Fins i tot si els atacs haguessin estat perpetrats per un psicòtic, els motius polítics que hi ha al darrera no poden ser ignorats. I, fins i tot, si aquests catastròfics atacs són poc habituals, l’odi que els motiva serà una amenaça constant cap a les nostres societats si l’esquerra no s’hi oposa. L’única solució és oposar-se als prejudicis, a la xenofòbia i a la demonització dels opositors polítics que promou aquesta creixent ideologia neofeixista i crear una societat basada en la pau, la tolerància, la igualtat a nivell nacional i internacional.
Comitè Central de la NKU
24-07-2011Etiquetes de comentaris: Fascisme, Internacional, Noruega
