PSUC-VIUAmb el lema “Reconstruïm el PSUC, per la democràcia real, pel socialisme”, els dies 8 i 9 d’octubre de 2011, a Sant Adrià de Besòs, s’ha celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu. En aquest s’ha discutit la situació política i s’han abordat les tasques dels comunistes en l’actual etapa, aprovant-se un document polític que les centra en la lluita i organització de la classe obrera i les capes populars enfront de les polítiques neoliberals que pretenen descarregar tots els costos de la crisi econòmica en aquells sectors i imposar una sortida a la mateixa que reforci encara més la dominació dels sectors oligàrquics del capitalisme financer i industrial.
El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida, del projecte de refundació de la qual, amb el treball a EUiA, els/les comunistes de Catalunya en som corresponsables.
El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com a instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.
Al document aprovat s’hi contemplen mesures concretes que responen al model organitzatiu i als mètodes de treball que el PSUC Viu necessita per afrontar amb èxit l’altre objectiu senyalat al lema del XIVè Congrés: la reconstrucció del PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social. Amb la mateixa perspectiva s’ha procedit a una actualització dels estatuts.
Finalment, el Congrés ha elegit al nou Comitè Central que ha de dirigir el proper període i que ha elegit al camarada Alfred Clemente Conte com a nou Secretari General del Partit, qui, en la seva intervenció de cloenda, resumint els acords aprovats i reivindicant el patrimoni històric i humà del PSUC i del PCE, reafermant el nostre caràcter de continuadors d’aquella trajectòria, ha demanat la unitat de totes i tots els camarades en l’aplicació de la política aprovada apel.lant a la necessària aportació de totes i cadascuna de les persones que militem al Partit.
Barcelona, 10 d’octubre de 2011
CARTA DEL NOU SECRETARI DEL PSUC-VIU
A totes i tots les i els militants del PSUC Viu
Camarades,
Ahir al migdia tancàvem el XIVè Congrés del Partit. Com a Secretari General elegit en el seu marc, el primer que vull fer es adreçar-me personalment a totes i tots, a cadascun i a cadascuna de vosaltres: a tota la militància del Partit.
Com sabeu, el Congrés ha estat precedit d’un procés intens i complex que s’ha desenvolupat en un context polític i social de grans dificultats pels treballadors i treballadores, pels sectors populars colpejats per la crisi capitalista que patim i, alhora, amb mobilitzacions i lluites molt importants que expressen la capacitat de resposta que sense dubte existeix però que cal estimular i organitzar sindical, social i políticament.
El Congrés va aprovar un document polític i organitzatiu i uns Estatuts, que coneixereu plenament en uns dies i que podreu tenir personalment, i tinc el convenciment que serà útil pel treball polític, personal i col·lectiu, de tots i totes els i les camarades.
En ell s’han abordat les tasques dels i les comunistes del PSUC Viu, en l’actual etapa, centrades en la lluita i l’organització de la classe obrera i de les capes populars enfront les polítiques neoliberals.
El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.
Hem reafirmat la vigència de la nostra ideologia comunista i del nostre Partit, que volem enfortir, fer créixer i visualitzar, així com la voluntat, com dèiem al lema del Congrés, de reconstruir el PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social.
El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i a tots els treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida.
En aquest sentit, ens hem reafirmat, clarificant de manera inequívoca, que EUiA és la nostra aposta estratègica i que tot el Partit ha d’estar i treballar en el moviment polític i social, contribuint a la seva refundació amb corresponsabilitat i amb la màxima voluntat unitària.
Finalment, hem renovat el lligam de germanor i unitat amb el PCE amb qui seguirem adoptant tot tipus d’acords conjunts per seguir tenint els mateixos principis, la mateixa línia política i els mateixos mètodes organitzatius.
Una vegada aprovada aquesta política per l’òrgan superior del Partit, el seu Congrés, estem en el moment de desplegar i la projectar la política aprovada.
Per tal de vetllar per a que siguem el que som i sempre hem estat, un instrument per l’acció, hem elegit un Comitè Central que malgrat no haver estat capaços d’elegir-lo amb una única llista, és un sol organisme. Un Comitè Central de seixanta cinc camarades, renovat i rejovenit que, no dubteu, treballarà, amb tots els seus components sense excepció, amb unitat, força i entusiasme pel Partit, pel seu creixement, pel seu enfortiment i per l’assoliment dels objectius fixats al Congrés.
Alfredo Clemente
Secretari General del PSUC Viu
11 d’octubre de 2011
Els reptes polítics del XIV Congrés del PSUC-Viu
ELS REPTES POLITICS ALS QUE ENCORATJA EL XIVè CONGRÈS DEL PSUC Viu
El capitalisme, una crisis estructural
Hem celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu quan el capitalisme travessa una de les seves crisis més profundes que per les seves característiques esdevé una crisi general del sistema. La preponderància de l’economia especulativa sobre la productiva i el procés de canvis en els centres hegemònics del sistema provoquen que, amb manifestacions diverses, la crisi s’estengui per tot el planeta. Als països considerats desenvolupats la crisi es manifesta en un atur desbocat (cinc milions a Espanya, més de vint-i-vuit al conjunt d’Europa), en la precarietat laboral d’àmplies capes de la classe obrera, en la privatització dels serveis i del sector públic, en la pèrdua del poder adquisitiu de la majoria de la societat i en l’augment de la carestia de la vida. A molts dels països considerats emergents i de l’anomenat tercer món, a més dels anteriors fenòmens, s’hi donen situacions de sobreexplotació amb unes relacions laborals pròpies del segle XIX, quan no de l’esclavitud, amb milions de persones que moren de fam o per malalties perfectament guaribles i amb una depredació del medi ambient que juntament amb el model de societat consumista dels desenvolupats compromet la vida i la salut de l’actual i de les futures generacions i la mateixa supervivència de l’espècie. En uns i altres països, aquesta situació va acompanyada, bé d’una degradació de la democràcia amb la liquidació del paper relativament redistributiu i de garantia dels estats fruit de les lluites del moviment obrer i popular, bé de règims polítics que només mantenen una façana democràtica o que són obertament dictatorials.
La confrontació per dominar els mercats no és obstacle perquè les diferents fraccions del capitalisme mundial coincideixin en promoure les polítiques causants d’aquelles xacres, aplicant el dogma del dèficit zero i de la limitació de l’endeutament públic elevats a preteses veritats científiques, socialitzant les pèrdues causades, pretenent mantenir i augmentar els marges de benefici amb la privatització dels serveis públics i la compra a preus de saldo de béns de titularitat pública, amb l’acomiadament de milers de persones que treballen en aquells sectors i amb la concentració del poder de decisió en organismes supraestatals sense cap mena de control democràtic però que prenen decisions fonamentals per la vida dels pobles, com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu o el G-20, i buidant de contingut i de poder efectiu a organismes internacionals com les Nacions Unides o la mateixa Unió Europea afectada, a més, d’un greu dèficit democràtic; així com als propis estats, que es converteixen en mers executors de les polítiques decidides en aquells àmbits i en instruments de control de les respostes populars.
Quan és necessari, el capitalisme segueix recurrent a la guerra per aconseguir un nou repartiment dels mercats i garantir-se l’accés a les matèries primeres, com a l’Iraq, a l’Afganistan i, darrerament, a Líbia; cometent crims de guerra i de lesa humanitat que resten impunes malgrat les pomposes declaracions relatives a la Cort Penal Internacional que avui per avui només serveix per jutjar dictadors, militars i funcionaris de països derrotats en els conflictes derivats del nou repartiment d’àrees d’influència.
Els interessos del capitalisme són contradictoris amb els de la humanitat; més que mai avui és certa l’afirmació de socialisme o barbàrie; o els drets humans de tot tipus per a tothom o els privilegis per a uns pocs costi el que costi. No hi ha alternativa a la crisi del capitalisme, la humanitat només té futur amb una alternativa al capitalisme en crisi.
La construcció europea, al servei del sector financer
L’anterior situació es concreta a la Unió Europea en una crisi econòmica, política i institucional que posa en perill la seva mateixa existència, amb una creixent divisió entre els països del nord i els de la Mediterrània provocada per la voracitat sense límits del gran capital i de la gran banca alemanyes i franceses que després de fer negocis escandalosos amb inversions especulatives en aquells països, sobre tot , en el cas de Grècia, ara pretenen que amb fons públic s’eixuguin les seves pèrdues i es perpetuï l’endeutament dels estats que, amb la complicitat dels capitalismes locals, només perjudica a la gran majoria de les seves societats amb especial duresa a la classe obrera i als sectors populars.
Aquesta situació s’agreuja perquè, donada la naturalesa de l’actual procés de construcció europea i l’existència de l’euro, els estats han perdut una part important de les seves potestats en matèria financera, com és la política monetària i, d’altra banda, resten submisos a les polítiques imposades des del Banc Central Europeu i la Comissió Europea, sense utilitzar mecanismes dels quals encara disposen com és la política fiscal. El denunciat dèficit democràtic de la Unió Europea pesa de manera especial en aquesta etapa de crisi permetent que des dels òrgans de la Unió es decideixin, s’apliquin i s’indiquin als estats polítiques dirigides al manteniment dels beneficis del gran capital.
La solidaritat internacionalista, tret fonamental de la nostra identitat
Malgrat aquest estat de coses, els treballadors i treballadores de molts països i amb ells amplis sectors populars, resisteixen, obren processos de transformació econòmica, social i política o defensen conquestes aconseguides després de llargues i doloroses lluites.
El XIVè Congrés del PSUC Viu ha reafirmat una vegada més el nostre caràcter de partit internacionalista, solidari i compromès amb la lluita pel socialisme i la llibertat arreu del món, d’acord amb les característiques de cada país i amb ple respecte als camins que decideixi cada poble. Hem manifestat, també un cop més, la nostra solidaritat amb Cuba, amb la defensa i el procés de perfeccionament del caràcter socialista de la revolució, amb el lideratge del Partit Comunista de Cuba, contra el bloqueig i perquè el poble cubà decideixi sense ingerències i volem denunciar expressament la situació dels cinc patriotes cubans empresonats als EUA amb vulneració del dret i exigit el seu immediat alliberament. Hem mostrat també el ple suport a la revolució bolivariana a Veneçuela i als processos d’emancipació de Bolívia i Equador. Hem exigit l’exercici del dret d’autodeterminació del poble saharaui i enviat una fraternal salutació al Front Polisario i expressat de nou el suport més decidit al dret del poble palestí a la constitució d’un estat viable sobre la base de les fronteres anteriors a la guerra de 1.967 i al retorn de tots els seus exiliats, únics factors que poden portar una pau sòlida i estable a l’Orient Mitjà. També hem expressat la nostra solidaritat amb els processos de canvi en alguns països àrabs, en especial amb els pobles de Tunis i Egipte i els encoratgem a prosseguir la lluita per alternatives veritablement democràtiques d’acord amb els seus propis interessos i sense ingerències externes que només pretenen defensar o obtenir privilegis d’antigues metròpolis o de grups i empreses que volen un accés barat a matèries primeres. Hem volgut transmetre una especial salutació als treballadors i treballadores grecs i a tots els sectors d’aquell país pel seu exemple de coratge i combativitat enfront de l’ofensiva neoliberal; són un exemple per tots els pobles d’Europa per aplegar-nos en una mateixa lluita que aturi aquella ofensiva i que permeti l’inici d’un procés de construcció europea de caràcter democràtic i en benefici dels pobles.
Considerem que es més necessària que mai la coordinació i la unitat de totes les forces polítiques i socials al si de la Unió Europea per avançar en una lluita que ultrapassa els àmbits estatals; per això donem ple suport i encoratgem a la Confederació Europea de Sindicats perquè lideri de forma resolta i amb propostes clares la lluita de la classe obrera de tots els països europeus. Alhora reafirmem el suport al Partit de l’Esquerra Europea i considerem que, d’acord amb el Partit Comunista d’Espanya, cal avançar en l’intercanvi d’opinions i de propostes amb els altres partits comunistes de l’àmbit europeu.
Indignació i mobilització, per una democràcia sense adjectius
L’anàlisi anterior és vàlida per a Catalunya i Espanya, amb les especials característiques que aquí adopta la crisi del sistema. Característiques que deriven de la naturalesa subalterna del capitalisme d’aquest país que s’ha accentuat en l’actual procés en curs de redistribució dels mercats. S’ha accelerat el desmantellament industrial iniciat de fa anys i l’aposta dels sectors dominants per l’economia especulativa i centrada en la construcció i el turisme. Els resultats són patents: la crisi a casa nostra adquireix unes dimensions encara més greus, si això és possible, amb un atur desbocat, amb la precarització d’amplis sectors de la classe obrera però també d’autònoms i petits empresaris, amb una pobresa i marginalitat creixents.
S’hi afegeix una crisi política d’incerta sortida causada per les mancances d’una Transició no tan exemplar com ens han presentat que ara apareixen amb tota la seva cruesa per les tensions que genera la crisi econòmica. Una llei electoral d’efectes perversos, una corrupció rampant i la conducta prepotent i insolidària d’algunes forces polítiques i d’alguns representants públics, han degradat la democràcia al nostre país fins al punt de que amplis sectors de la ciutadania no si senten identificats, optant per la indiferència però també, afortunadament, per la indignació cívica com fa el moviment del 15-M. De fons, un menys teniment de la voluntat popular que es pretén ignorar en decisions cabdals per a la vida col·lectiva que s’adopten sota el dictat i el benefici exclusiu dels poderosos: en són bons exemples la reforma antidemocràtica d’una Constitució en bona mesura inaplicada en els drets socials que recull i intocable quan d’incorporar-li elements de transformació es tracta, i la decisió del Govern Zapatero de permetre la instal·lació a la base aeronaval de Rota de l’anomena’t escut antimíssils, mesura decidida amb submissió als EUA, que només beneficiarà a la indústria de guerra i que constitueix un factor d’inestabilitat.
Per un model d’estat republicà, federal i solidari, de caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic
Hem denunciat la instrumentalització de les legítimes aspiracions dels pobles d’Espanya, amb especial rellevància en el cas de Catalunya, que troben un terreny propici per les limitacions de la Transició en aquesta qüestió, però que expressa fonamentalment els interessos de les diverses fraccions del capitalisme a l’estat per aconseguir millors posicions en la fase de recomposició del sistema a nivell europeu i mundial. El nacionalisme català –i els d’altres nacions de l’estat- i el nacionalisme espanyol –fortament impregnat en molts casos d’una visió neofranquista que nega el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya- avui hegemonitzats els uns i l’altre per les dretes, es autoalimenten i aconsegueixen que amplis sectors de la societat creguin que l’únic o principal problema és una concreta distribució de les competències fiscals entre l’estat central i les comunitats autònomes; quan ho és una política econòmica neoliberal i reaccionària que comparteixen substancialment aquelles diverses fraccions del capitalisme espanyol, amb uns efectes perniciosos sobre els drets i interessos de treballadores i treballadors parlin la llengua que parlin i resideixin ón resideixin. Aquella instrumentalització té una potencialitat innegable de dividir-los malgrat tenir unes mateixes necessitats i aspiracions.
Contra el neoliberalisme, construïm l’Aliança Social Anticapitalista
Al XIVè Congrés del PSUC Viu s’ha situat com tasca immediata en l’actual etapa la resistència a les polítiques neoliberals i la lluita per frenar els seus efectes devastadors sobre la majoria de la població, en el procés de construir una aliança social anticapitalista i amb la perspectiva del socialisme.
Aquesta política de resistència passa per les lluites concretes contra tots els casos de desmantellament i privatització dels serveis i del sector públics, en especial, en els sectors de la sanitat i de l’ensenyament, garantia de drets socials essencials i claus per a un futur de progrés; contra tots els processos de desmantellament i de deslocalització industrial; per una contrareforma que apliqui una política fiscal progressiva, que recuperi, més enllà de propostes demagògiques i d’aparador, figures com l’impost del patrimoni i el de successions, que lluiti contra el frau fiscal, que modifiqui la fiscalitat de les SICAV, en la línea de la proposta presentada per Izquierda Unida per a les eleccions del 20-N; per la derogació de les últimes reformes en matèria laboral i de seguretat social; per una política industrial que generi ocupació estable i de qualitat, que regeneri el teixit productiu en sectors ambientalment sostenibles, que defugin el consumisme i que disminueixin la dependència econòmica i energètica del nostre país. Passa també, per una política de regeneració democràtica, amb la modificació de la llei electoral per dotar-la de major representativitat i proporcionalitat; per la lluita contra la corrupció; pel foment de la democràcia participativa a tots els nivells; per la derogació o modificació d’aquelles lleis que han materialitzat en els darrers temps la deriva autoritària del sistema, com, per exemple, la Llei de Partits, la Llei d’Estrangeria o el Codi Penal; per una redistribució de les competències fiscals entre l’Estat i les Comunitats Autònomes que garanteixi la igualtat substancial de drets i en la prestació de serveis per a tots els ciutadans i ciutadanes amb independència del lloc de residència i que alhora superi els desequilibris fiscals existents que llastren el desenvolupament harmònic i equitatiu de les diferents nacions i regions. Passa també, per una política que plasmi a nivell legal i institucional el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya.
Com dèiem, política de resistència i de lluita en el procés de construir una aliança social anticapitalista que expressi la unitat de la classe obrera i d’amplis sectors populars, que aplegui a la majoria de la societat, amb un programa que contingui una proposta econòmica clarament transformadora, que consagri la nacionalització dels sectors estratègics de l’economia, el lideratge del sector públic i amb una proposta radicalment democràtica que es plasmi en una constitució republicana i federal, que expressi la lliure unió dels pobles d’Espanya i que reculli el dret a l’autodeterminació amb procediments que garanteixin la lliure expressió de tots els ciutadans i ciutadanes afectats. També, que converteixi a Espanya en un factor de pau i cooperació en les relacions internacionals, amb renúncia expressa a la guerra i en actor decisiu d’una construcció europea basada en uns mateixos principis. Amb la perspectiva de la construcció del socialisme com a sistema que millor pot garantir la justícia social i la llibertat efectiva de totes les dones i homes del nostre poble, la plenitud de tots els drets humans.
Guanyar la hegemonia cultural, el pal de paller de la transformació social
El PSUC Viu, en el seu XIVè Congrés, ha considerat la lluita ideològica i cultural com una eina essencial en aquest procés de resistència i per la transformació social. L’hegemonia dels principis morals i dels valors culturals del capitalisme fonamenten el seu domini i mentre no siguem capaços d’esquerdar-la serà molt difícil per no dir impossible la transformació. Ens hem reafirmat en la defensa i promoció d’uns valors culturals que puguin expressar la coincidència de la classe obrera i d’amplis sectors socials fonamentada en la unitat d’interessos, en una història essencialment comuna enfront d’explotadors i opressors i en la voluntat de construir una societat sobre els principis de la igualtat de totes les persones, sense explotació, opressió o discriminació de cap mena; que expressin una interpretació racional de la realitat com a fonament de l’acció transformadora.
En aquest sentit, el PSUC Viu ha expressat el seu suport i compromís amb totes les persones i organitzacions que treballen per la recuperació de la memòria històrica, amb els principis de veritat, justícia i reparació, i contra la revisió del passat protagonitzada des de sectors hereus del franquisme.
La superació del capitalisme passa per enderrocar el model patriarcal
La construcció d’una societat més justa no serà possible sense que desapareix-hi qualsevol vestigi de masclisme. La mateixa construcció del socialisme és condició necessària però no suficient per assolir aquella societat si més de la meitat de la població veu encara menystinguts la seva plenitud de drets. Els avenços legals en els darrers temps aconseguits per la lluita del moviment feminista amb la solidaritat d’altres sectors –avenços que no són irreversibles en l’actual etapa política d’avenç de la dreta amb sectors profundament reaccionaris- no són suficients per eliminar comportaments fortament arrelats en valors patriarcals i masclistes que es superposen a l’evolució de les classes al si de la societat. N’és una desgraciada mostra els crims i agressions contra les dones que no deixen de créixer malgrat les mesures legals i que palesen que el problema de fons és cultural i no tant jurídic. Ho és també la xacra de la prostitució i els fenòmens de sobreexplotació i tracta de persones que hi van associats.
Les i els comunistes del PSUC Viu ens comprometem públicament a intensificar aquest combat començant pel nostre Partit, amb una política ferma que apliqui criteris de paritat en les tasques i en els òrgans a tots els nivells; amb una participació activa en tots els moviments i de suport a totes les organitzacions que treballin en aquest sentit i amb una tasca permanent de debat i formació que ajudi al canvi de les conductes i actituds personals que impedeixen o dificultant la plena igualtat de dones i homes.
Farem nostra la lluita contra tot tipus de discriminació per causa de la lliure orientació sexual de les persones i mostrem la nostra solidaritat amb tos els col·lectius que lluiten pels drets de gais, lesbianes i transsexuals.
9- Contra la opció neoliberal de PP y PSOE, unitat de les esquerres entorn a Izquierda Unida
El proper 20 de Novembre Eleccions generals. Unes eleccions generals que marcaran decisivament la resposta a la greu crisi econòmica que pateix l’estat espanyol. Singularment greu per les característiques de la nostra economia i la feblesa del nostre estat del benestar. El proper 20 de novembre la ciutadania està convocada a escollir entre la continuïtat en les polítiques econòmiques aplicades fins el moment que representen els candidats del PSOE i del PP, o fer un canvi de rumb en l’orientació econòmica, de la mà de l’esquerra.
PSOE, PP i els partits nacionalistes CIU i PNV són l’expressió política de les receptes neoliberals que estan enfonsant la nostra economia i han portat al desastre a Grècia. PSOE,PP i els partits nacionalistes CIU i PNV continuen insistint en les mateixes receptes que fins avui només han portat atur, precarietat i pobresa i que van consagrar amb el cop constitucional de l’estiu.
Davant d’aquesta situació, PSUC Viu no pot per menys que valorar molt positivament la proposta de convergència social i política encetada fa uns mesos per Izquierda Unida i que ha culminat aquest cap de setmana. IU ha recuperat la iniciativa política per articular una resposta unitària davant la situació del país. Una crida a la gent i organitzacions d’esquerres, indignats davant la submissió del govern del PSOE davant de la pressió dels mercats financers i el segrest de la democràcia.
Aquestes eleccions són unes eleccions fonamentals pel nostre futur, pel futur de la classe treballadora del nostre país, pel futur de l’esquerra i del projecte federal d’Izquierda Unida, encapçalat pel candidat a la presidència del govern, Cayo Laro, amb un programa polític clar de transformació social per a construir l’alternativa que el nostre país necessita.
Ha estat un encert en la línia de la convergència social i política impulsada pel PCE i per IU, a qui felicitem, aquest acord electoral amb d’altres forces d’esquerres i progressistes d’arreu l’Estat com ara Chunta Aragonesista, Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX), Batzarre, Federación Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes, Els Verds País Valencià, Opcio Verda-Els Verds, Canarias por la Izquierda i Socialistas por Tenerife-, així com de persones vinculades al 15-M.., aglutinant, de fet, a la major part de la esquerra transformadora, federalista i verd de Espanya.
I es significativa la incorporació d’ICV a aquesta coalició en el darrer moment. L’acord aconseguit el passat dimecres entre IU-EUIA i ICV, després de setmanes de negociacions molt intenses, permetran que els vots d’ICV-EUiA a Catalunya contribueixin a rellançar el projecte federal de IU .
L’acord aconseguit és l’acord possible donades les condicions en les que ha hagut de negociar EUIA, per les mateixes característiques originaries de la coalició, i per la nova situació que crea el fet, legítim però transcendent, amb el pas d’ICV de fer un protocol de acció política amb una força d’àmbit estatal. Però la nova dinàmica al si de EUiA i la seva voluntat de posar en un primer pla el compromís amb IU ha aconseguit l’objectiu més important, la coalició amb IU, encara que la segona condició, tenir representació parlamentària, no està del tot garantida.
EUiA necessita que a la seva propera Assemblea Nacional prengui posició sobre la seva contribució a la refundació del projecte federal de l’esquerra transformadora, que defineixi una estratègica de convergència social i política a Catalunya, realitzi els canvis organitzatius necessaris per fer d’EUIA un veritable moviment polític i social i actualitzi la seva política d’aliances. El PSUC Viu està compromès a contribuir, junt a d’altres i amb una inequívoca voluntat de treballar corresponsablement, a l’avenç d’EUiA en aquesta direcció.
Totes aquestes tasques, són per l’endemà del 20-N. D’aquí al 20-n posarem el Partit al servei de l’alternativa electoral que representa IU-EUIA-ICV i de l’enfortiment del nostre projecte germà.
El PSUC viu als centres de treball, als barris i als moviments socials
La resistència contra les polítiques neoliberals, per la construcció d’una alternativa social anticapitalista i pel socialisme necessita organitzacions socials fortes, que expressin l’organització de la classe obrera i dels sectors populars en defensa dels seus drets i interessos econòmics, socials i polítics i enfront de les agressions del sistema en els diversos àmbits de les relacions socials. El subjecte històric que ha de protagonitzar el canvi social està dotat d’un conjunt d’organitzacions que expressen la seva pluralitat que lluny de qüestionar dóna més força i cohesió als seus interessos comuns.
El XIV Congrés del PSUC Viu ha reafirmat una vegada més el seu compromís per enfortir el sindicat de Comissions Obreres del qual ens en sentim part des de la seva creació l’any 1.962 i ens comprometem a treballar per la seva unitat i enfortiment sobre el seu caràcter de sindicat socio-polític, perquè segueixi sent el primer sindicat del nostre país en afiliació i en nombre de representants i, des del més escrupolós respecte a la independència i autonomia de cada organització, sumar esforços perquè reforci el seu caràcter de sindicat de classe, més important que mai en l’actual ofensiva neoliberal quan el sindicalisme de classe rep tota mena de desqualificacions en un clar intent de dividir a la classe obrera, de trencar el seu instrument més important de defensa de les condicions de treball, aïllant-la dels homes i dones que en són els més conseqüents defensors. Cadascuna de les persones que militem al PSUC Viu ha d’ésser un element actiu en aquest procés, participant activament en l’activitat sindical de CC.OO., en les seves seccions sindicals, en tots els nivells on l’afiliació els situï, com a delegats i delegades; demostrant en l’activitat quotidiana l’actitud unitària més conseqüent.
El XIV Congrés del PSUC Viu s’ha compromès així mateix a treballar, també des del més estricte respecte a la seva autonomia i independència, per l’enfortiment del conjunt dels moviments socials, perquè aquests juguin cada vegada un paper més important en l’organització i mobilització de les dones i homes del nostre poble enfront de les agressions del sistema i per superar les fractures socials que les polítiques neoliberals provoquen en qüestions com la vivenda, la sanitat, l’ensenyament, el medi ambient,... Hem saludat especialment l’aparició del moviment del 15-M com a expressió dels desitjos i reivindicacions d’amplis sectors ciutadans per una sortida de la crisi en benefici de la majoria del poble i per la regeneració democràtica i amb un clar paper de consciència cívica crítica amb les evidents limitacions i mancances del nostre sistema polític. Fem una crida a revitalitzar el moviment veïnal amb la reincorporació i la nova aportació de dones i homes que permetin que aquell torni a jugar un paper capdavanter en la lluita per uns barris, pobles i ciutats més dignes i habitables per nosaltres i per les generacions futures i com a factor decisiu d’una democràcia més participativa en l’àmbit municipal.
Finalment, el XIV Congrés del PSUC Viu ha ratificat la seva aposta per Esquerra Unida i Alternativa com a projecte estratègic, moviment polític i social al qual hem cedit les funcions d’intermediació política i institucional amb la ciutadania; eina fonamental en l’actual etapa de lluita contra la crisi i també per bastir l’aliança social anticapitalista i avançar en la construcció del socialisme. Des de la consciència que defensar la vigència de l’ideal comunista no és contradictori amb reconèixer la pluralitat ideològica, cultural i política existent al si del subjecte històric del canvi social, pluralitat que enriqueix el projecte i que necessita d’una expressió política i organitzativa que va, i ha d’anar encara més, molt més enllà del Partit. Hem manifestat el nostre compromís per avançar en la nova etapa d’EUiA, reforçant la unitat amb tots els sectors que al seu si coincideixen amb aquells objectius i amb la plena identificació del projecte federal amb Izquierda Unida. El XIV Congrés ha re situat amb claredat i força el reforçament d’EUiA com una tasca prioritària de totes les persones del Partit, començant per la indispensable afiliació a la corresponent assemblea.
Per la reconstrucció del PSUC
El XIV Congrés del PSUC Viu ha ratificat el seu compromís amb la lluita per una societat que elimini tota mena d’explotació, opressió, discriminació i alienació, i que faci realitat que el lliure i ple desenvolupament de cada ésser humà i el de la col·lectivitat en el seu conjunt, que són condicions recíprocament indispensables per a la seva realització. Compromís que fonamentem en la vigència de l’ideal comunista no com actitud nostàlgica sinó nascuda de la constatació quotidiana, a casa nostra i arreu del món, que el capitalisme ha acomplert la seva funció històrica i només provoca atur, misèria, patiment, fam, manca de llibertat i compromet la pròpia supervivència de l’espècie humana i de la vida a la terra, preocupat com està per mantenir els seus beneficis i privilegis al preu que calgui. Més que mai, socialisme o barbàrie, o la raó o la més brutal irracionalitat. Ens sentim continuadors d’una trajectòria històrica de milers de dones i homes, la immensa majoria desconeguts, que a Catalunya i a Espanya, amb alguns errors, que constatem per no repetir-los, però amb molts més encerts, ens han deixat un exemple d’entrega i abnegació, d’humanitat i dedicació a la causa de la llibertat i la justícia social, del que ens enorgullim; sense aquelles persones, ignorant el paper del PSUC i del PCE, no pot entendre’s la història del nostre país durant el segle XX.
El PSUC, el partit dels comunistes de Catalunya, és més necessari que mai. El XIVè Congrés del PSUC Viu ha manifestat que la reconstrucció del PSUC és cabdal per la lluita contra la crisi avui i per la construcció de l’aliança social anticapitalista i l’avenç cap el socialisme en llibertat i el comunisme. Un PSUC que legítimament aspiri a ser, com ho va estar en altres moments i per uns altres objectius, l’eix vertebrador de les lluites; amb voluntat, sense cap mena de complexos de guanyar l’hegemonia ideològica, cultural i política, elaborant, proposant i aplicant les millors propostes, guanyant la consciència i la voluntat del poble. Reconstrucció amb aquests objectius polítics, amb la consciència del vigor de l’ideal comunista i amb el suport del llegat històric que hem apuntat. Un procés de reconstrucció que no serà possible amb les úniques forces del PSUC Viu, ens cal la unitat de tots i totes les comunistes de Catalunya; dels que estan organitzats i dels que van marxar a casa o encara mai han ingressat al Partit decebuts per una darrera etapa històrica que des del Vè Congrés del PSUC és un rosari de divisions i enfrontaments. La unitat no serà fruit del voluntarisme però necessita d’un compromís clar i d’una voluntat inequívoca d’assolir-la.
Un procés de reconstrucció amb unitat que ha de partir de la confluència tant programàtica com en la praxis diària. Cal la participació activa de totes les persones que conformen aquest espai, la reincorporació de moltes que se n’han distanciat i, sobretot, la nova incorporació de moltes més, treballadors,en actiu o en atur, sindicalistes, joves, dones, gent indignada, gent lluitadora, que contribueixin amb el seu compromís i militància a la reconstrucció d’aquest intel·lectual col·lectiu que plasmi la vigència de l’ideal comunista: en el PSUC Viu tindran la oportunitat de posar-se al capdavant d’aquest objectiu.
Des de la nostra condició de partit de classe i nacional, hem reafirmat el nostre lligam amb el partit germà, el Partit Comunista d’Espanya, fonamentat en una història comuna, en uns mateixos principis, en un mateix programa i en uns mateixos criteris organitzatius, però, sobretot, en l’anàlisi que els treballadors i treballadores i els sectors populars dels diferents pobles d’Espanya tenen uns interessos comuns, uns mateixos enemics, una història comuna plena d’exemples de solidaritat i unitat com la defensa de la II República i la lluita contra la Dictadura i un futur en el marc de la construcció europea que demana la unitat dels dos partits per constituir-se en l’eix vertebrador d’una futura Espanya republicana, federal i, més endavant, socialista, que sigui un factor essencial en una Europa dels treballadors i treballadores.
La vigència i el futur de l’ideal comunista el basem també en la realitat de les dones i homes joves que amb la seva militància a la Joventut Comunista participen en les lluites del jovent per les seves reivindicacions, en especial pel dret a un treball digne, a la vivenda i a un ensenyament públic, laic i de qualitat, i que constitueixen el futur relleu en el Partit, la generació que de ben segur protagonitzarà canvis transcendents al nostre país. El PSUC Viu expressa el seu ple suport a la JC i el seu compromís per contribuir al seu creixement i consolidació des del respecte a la seva autonomia organitzativa.
Alfredo Clemente
Secretari General del PSUC Viu
10 d’Octubre de 2011Etiquetes de comentaris: comunistes, PSUC-viu
