La plaça Bolívar de Bogotà plena de manifestants.
El proppassat dia 10 de novembre es van realitzar en vàries ciutats de Colòmbia marxes estudiantils en defensa de l’educació pública i en contra de la Ley 30, presentada al Congrés pel govern de Juan Manuel Santos, actual president del país. La citada llei proposa una renovació de l’Educació Superior de Colòmbia, incloent entre d’altres iniciatives, la possibilitat de que les empreses privades inverteixin a les universitats públiques, la creació d’universitats amb ànim de lucre, o les beques-crèdit per pagar les futures matrícules de pagament, que actualment són subvencionades. Es tracta doncs, segons l’estudiantat i bona part del professorat, d’un procés privatitzador de la universitat en que l’alumne s’haurà d’endeudar per fer front als seus estudis, a més d’incentivar la inversió privada tant nacional com estrangera, seguint la línia del recentment firmat Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units. No es tracta d’una reforma aïllada, sinó que té una relació estreta amb altres reformes universitàries com ara el Pla Bolonya, o la reforma de llei a Xile, essent les lluites resultants un referent pels mobilitzats. Els orígens del conflicte La protesta estudiantil s’inicia en fer-se pública la proposta de llei al març del 2011. Arrel d’això es convoca una primera manifestació pel 7 d’abril que arrenca tot un seguit de mobilitzacions que desperten la inquietud de diferents sectors de la societat al voltant de l’educació superior. Els diferents sindicats d’estudiants i professors, a més de les assemblees de facultat, van articulant un moviment que s’enforteix fins al punt de convocar una aturada total de les classes, que es manté fins a dia d’avui des del 12 d’octubre. El seguiment massiu d’aquesta convocatòria és fruit d’un alt grau de conscienciació entre l’estudiantat, a més d’una forta coordinació de les organitzacions a través de la MANE (Mesa Amplia Nacional Estudiantil) i de la conjunció amb la resta de moviments socials colombians, com ara les lluites indígenes, camperoles i dels treballadors de la indústria. L'educació ha passat de ser un dret a ser un servei La situació actual del sistema universitari colombià presenta greus problemes de finançament i d’accés als estudis per part de les classes no-privilegiades. D’ençà de l’última Constitució aprovada l’any 1991, tant l’educació com la sanitat van passar de ser drets a ser serveis. Això va generar una paulatina retirada de l’Estat en aquests sectors reduint-ne les aportacions econòmiques. Es va passar d’un 85% del pressupost universitari sufragat per l’Estat el 1990, a un 49,5% l’any 2008. Per tant les universitats públiques s’han hagut d’endeutar en 280 milions d’euros en un país on es dedica el 3’7% del PIB en pressupost militar i només el 0,6% en educació. Cal sumar-hi tota una generació de joves, d’una població i pobresa creixents, que veu disminuïdes les seves possibilitats d’accés als estudis superiors. El 10 de novembre mobilització massiva Enmig d’aquesta situació, la marxa del dijous 10 de novembre va ser massiva. Convocada a totes les ciutats del país, van sortir al carrer unes 200.000 persones reunides principalment a la capital, Bogotá, però també a Medellín, Cali, Cartagena o Bucaramanga. Es van registrar disturbis a la capital de la regió del Cauca, Popayan, on l’SMAD (Escuadrón Móvil Antidisturbios) va carregar fortament contra la gent congregada en acabar la manifestació, constant 15 persones detingudes. També a Bogotá es van realitzar detencions, 13, arrel d’atacs realitzats contra entitats bancàries al llarg del recorregut. Aquestes detencions venen a sumar més repressió al moviment estudiantil, que compta amb l’assassinat d’un dels seus membres el passat 12 d’octubre a la ciutat de Cali, a conseqüència de l’explosió d’un artefacte llençat per algú no identificat, però que segons fonts consultades podria ser d’origen paramilitar. La reacció del govern de Santos ha estat la de proposar la retirada de la llei (hores abans de l’inici de la jornada) a canvi de que s’aixequi l’aturada total de les classes. Els estudiants han respost que almenys es mantindrà al llarg d’aquesta setmana, a l’espera de realitzar la Convocatoria Encuentro Programático Estudiantil, on es redactarà una contraproposta a la Llei 30, donant a conèixer tot un programa alternatiu que s’ha anat gestant durant els últims mesos en assemblees i reunions. A l’espera d’això en les últimes declaracions del govern s’amenaça d’aprovar finalment la llei abans de finals d’any, amb l’argument de que es intolerable que aquell que vulgui estudiar estigui impedit de fer-ho. Es té clar, però, que és millor “perdre un semestre de universitat, que la Universitat en un semestre”. Enllaços :Universidad Pública Resiste Mesa Amplia Nacional Estudiantil (MANE) ANNA ANGLÍ / SERGI ONORATO http://www.setmanaridirecta.info/noticia/les-universitats-colombianes-aturades-des-de-fa-un-mes-en-protesta-pel-seu-particular-pla-bo
