CCOO de Catalunya rebutja el desmesurat increment del transport públic
La T-10, el títol més utilitzat, puja un 12%, i denunciem una falta de política de fidelització dels usuaris
Des de CCOO de Catalunya considerem que amb l’actual pujada de preus del transport públic, el govern de la Generalitat mostra la seva escassa sensibilitat social, donada la situació de crisi econòmica que està patint els nostre país, i tenint en compte que, al mateix temps, l’administració subvenciona amb reducció de peatges a determinats usuaris del vehicle privat, sense cap criteri d’equitat social, mentre puja els preus del transport públic.
L’anàlisi de les dades de l’increment de preu del transport confirma que els increments més acusats es concentren en aquells títols més utilitzats (T-10, T-Mes i T-50/30), que l’any 2010 van suposar més del 90% de les validacions. També es demostra la tendència sostinguda any rere any a l’augment del preu que paga l’usuari, molt per sobre de l’IPC, però també de l’increment salarial acordat en la negociació col•lectiva. Aquesta situació reiterada castiga econòmicament a aquelles persones que, potencialment, han de ser els usuaris més regulars del transport públic, és a dir, els treballadors/es que necessiten accedir al seu lloc de treball, i no afavoreix, per tant, el creixement de l’ús del transport públic.
Això no deixa de ser una situació contradictòria, quan les polítiques oficials són les d’incentivar la mobilitat sostenible, estimular l’ús del transport públic generalitzat per la mobilitat quotidiana per motius laborals i, a la vegada, evidenciar la insostenibilitat d’un model basat en l’ús irracional del vehicle privat.
La revisió de tarifes pel 2012 aprovada per l’ATM no bonifica als usuaris més habituals del sistema, perquè s’abaixen les tarifes de la T-Trimestre i de la T-Mes, uns títols que només aglutinen al 7.6% dels usuaris (0.6% i 7%, respectivament), donat que són necessaris un gran número de viatges perquè siguin comparables amb les tarifes de la T-10 (57 i 62, respectivament). En aquest sentit, manca una política decidida de fidelització dels usuaris més recurrents, especialment en el cas de la mobilitat laboral: si per anar i tornar a la feina es fan una mitjana de 40 viatges mensuals, no és possible que la T-Mes només s’amortitzi a partir dels 62 viatges. Una aposta decidida pel transport públic per part de l’administració seria que el preu d’aquest títol s’adeqüés a aquesta necessitat i permetés la fidelització d’un col•lectiu que necessita desplaçar-se diàriament al seu lloc de treball. És necessari que l’objectiu de la tarificació sigui que els usuaris recurrents rebin un tractament favorable, perquè el seu comportament repercuteix en benefici del conjunt de la societat, atès que redueix els impactes socials, econòmics, mediambientals, energètics i sanitaris que comporta l’ús massiu i abusiu del vehicle privat.
Si una forma d’aconseguir un increment en la quota del transport públic és introduir una tarificació encara molt més competitiva respecte a l’ús del vehicle privat, des de CCOO de Catalunya creiem que és necessària la introducció de una nova modalitat de títols de transport que realment afavoreixin als usuaris (T-Laboral, T-Anual, T-Estudiant, T-Social, etc.), que permetrien uns avantatges econòmics notables als usuaris, tal com succeeix a les principals ciutats europees. En aquest context, valorem positivament la potenciació de les tarifes socials, amb l’ampliació de l’edat d’ús de la T-12, la disminució del preu de la T-Jove i la introducció d’un ajut per a persones en situació d’atur. Però aquesta última mesura és bastant irreal, donat que el descompte no s’aplica sobre els títols més utilitzats, sinó sobre la T-Trimestre, que no arriba a l’1% de les validacions, pel seu elevat preu i per la necessitat de fer un número de desplaçaments molt elevat, en uns moments en que aquestes persones han vist molt minvada la seva mobilitat per causes laborals.
Des de CCOO de Catalunya trobem una manca de consideració cap a les entitats cíviques i socials que aquesta pujada s’anunciï només una setmana després de la reunió del Consell de Mobilitat de l’ATM, on les organitzacions sindicals tenen representació, sense que es fes cap menció a aquesta pujada o debat sobre les possibilitats de millorar l’eficiència del sistema de tarificació. Per tant, considerem que l’any 2012 ha d’esdevenir en la creació d’un nou marc de treball que obri un fòrum social per discutir la millora del sistema tarifari, i que no sigui sempre una imposició de l’administració, que reiteradament deixa de banda a les organitzacions socials integrades en aquest Consell. També és important recordar que aquesta pujada de preus no ha passat per la Comissió de Preus.
Malgrat tot, des de CCOO de Catalunya també considerem que és necessari destacar l’esforç de la Generalitat de Catalunya que, en el context de retallades de les aportacions del govern de l’Estat, ha incrementat la seva aportació al sistema de l’ATM en un 6.3%. També és positiu que l’ATM posi fil a l’agulla i comenci a plantejar-se un pla d’eficiència amb la finalitat de reordenar serveis, adaptar l’oferta a la demanda real i a racionalitzar la despesa, i la potenciació de la lluita contra el frau. Però considerem que aquestes mesures no s’han d’aplicar sense un anàlisi en profunditat de les repercussions socials que poden tenir aquestes retallades.
Finalment, com venim reclamant des de fa anys, des de CCOO de Catalunya considerem que és imprescindible l’aprovació d’una Llei de finançament del transport públic, una assignatura pendent de la Llei de Mobilitat de 2003, que eviti carregar, any rere any, per sobre de l’IPC els majors costos sobre els usuaris.
Reclamem igualment un nou sistema de títols de transport que fidelitzin als usuaris i facilitin el seu ús per a treballadors/es, estudiants, aturats, pensionistes, persones amb discapacitat, etc., i que és imprescindible per estimular la demanda de transport públic.
La Favb, en contra de la pujada abusiva de les tarifes del transport públic
Des de la FAVB (Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona) volem expressar el nostre rebuig i preocupació per les noves tarifes de transport públic aprovades pel Govern català.
La T-10, l’abonament que representa el 70% dels títols de transport venuts, puja un euro, un 12% davant d’un IPC previst del 3,4%, i el preu de la T-50/30 puja un 10%, mentre que les rebaixes de preu arriben només a les tarifes socials o als títols menys venuts, com la T-mes o la T-trimestre. L’encariment de la T-10 des del 2002 ja supera el 15% i, en lloc de millores en el servei, ja es va anunciar la disminució de les freqüències a totes les línies i la paralització de part de la construcció de la Línia 9.
Aquest increment de tarifes i de retallades als serveis ve a sumar-se als anuncis de les pujades als preus d’altres serveis bàsics (aigua, llum, possible repagament sanitari...) i a la situació general de pèrdua de poder adquisitiu, endeutament o atur en què es troba bona part de la població. Això revela, a més, un engany, ja que el Conseller de Territori i Sostenibilitat va dir que la T-10 no arribaria als 9 €. Una insensibilitat social que de ben segur acabarà tenint conseqüències.
L’argument de la Generalitat que el viatger assumeixi un percentatge superior del cost del bitllet (del 42,2% al 47,1%) sembla voler oblidar que l’usuari ja està sufragant el cost amb els seus impostos, i que el transport públic, com correspon a la seva categoria de pilar de l’Estat del benestar, hauria de rebre més finançament públic per fer-lo més assequible a les persones amb menys ingressos, ja sigui amb partides pressupostàries superiors o obtenint més ingressos a partir del transport privat.
Ben al contrari: l’anunci es fa en paral·lel al de les noves tarifes i condicions a les autopistes, cosa que posa de relleu el tracte de favor cap als usuaris d’un transport més car i contaminant respecte als usuaris del transport públic.
La incorporació dels descomptes per als vehicles amb alta ocupació o ecològics es fa a la vegada que s'anuncia la bonificació als que més utilitzen les autopistes, i els increments de tarifes als peatges són menors que els del transport públic: un 5,4% als vehicles lleugers respecte al 7,8% de mitjana als títols de transport públic.
Però, a banda d’afavorir els usuaris freqüents de les autopistes -un concepte ben discutible quan la Generalitat manifesta prioritzar el transport públic- la consideració de la recurrència en l’ús d’aquesta infraestructura, i per tant amb dret a rebaixa de tarifes (16 vegades al mes), no és ni de lluny el mateix barem amb el qual es considera un usuari freqüent del metro (més de 50 viatges al mes). Per acabar d’arrodonir-ho, al primer se’l bonifica amb descomptes del 30%, al segon amb descomptes menors al 2% en títols ja de per si molt cars.
En aquestes circumstàncies, la disminució dels preus de les tarifes socials queda diluït: la baixada del 12% en el preu de la T-jove o l’ampliació de la T-12 fins als 16 anys són mesures positives, però que es manifesten del tot insuficients davant dels increments de la resta de tarifes, per no citar el descompte del 50% pels aturats... sempre que superin, això sí, els 50 viatges al mes (descomptes en la T-trimestre).
Davant d’aquesta situació, la FAVB continua apostant pel transport públic, un transport sostenible i al servei de tothom, font d’equitat social i un dels serveis públics més importants a la nostra ciutat, i es manifesta totalment en contra d’aquesta pujada abusiva de tarifes, més encara en el context de crisi actual.
Barcelona, 20 de desembre de 2011
Etiquetes de comentaris: CCOO, CIU, FAVB, Retallades, Transport públic
