AVANTMARIBEL NOGUÉ I FELIP
No és la primera vegada que afirmo que ja en l’època Aznar es van començar a donar passos de gegant per una involució política del nostre sistema democràtic, el que va sorgir de la “modèlica” transició forjada sota la llarga y negra nit de la dictadura franquista fins a gaudir d’aquests anys de sistema democràtic tutelat o vigilat en la distància pels que mai varen acceptar la imposició del respecte als drets humans per llei, així com la tímida implantació d’alguns drets socials contemplats en la Carta Magna que ha tingut sobre la població un efecte cotilla, és a dir, per una banda permetia subjectar la societat en un ordre permetent un cert respir però per l’altre, en funció de la voluntat dels mandataris polítics de torn, podia complir amb la seva veritable funció: la d’estrènyer-la el màxim perquè no es pugui deixar anar i descontrolar...
Enyor de l’Espanya preconstitucionalEl nostre sistema democràtic ha viscut bastants atacs amb l’objectiu de provocar una desestabilització del sistema, i no pas en un sentit de progrés sinó ben al contrari. Des del fallit cop d’estat del 23-F, fallit per maldestre però intent cop d’estat en definitiva, passant per la trama negre que s’amagava darrera els atacs terroristes i contraterroristes que sols han assolit més repressió i retrocés de les llibertats democràtiques per a tota la societat en general, a la destrucció de la necessària autonomia que han de tenir els tres pilars d’un estat del benestar, el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial que, sota el regnat de José Maria Aznar, van passar a ser controlats políticament tots tres per una sota batuta, la de l’aspirant a nou cabdill del país, bel•ligerant en tot allò que atemptés contra els principis més sagrats d’aquella Espanya d’abans de la Constitució, la que reconeixia entre d’altres avenços progressistes l’Estat de les Autonomies, per exemple.
La Corona, la institució intocable
De totes aquestes institucions constitucionals n’hi ha una d’intocable, per definició, que està per damunt del bé i del mal. La família real, amb la figura del Rey Juan Carlos de Borbón que exerceix com a Cap d’Estat des de la transició democràtica després d’haver estat nomenat successor de Francisco Franco per obra i gràcia i en vida del mateix dictador.
El Juancarlisme d’aquest país
Que sota el seu regnat i amb la seva vènia s’ha caminat cap a un sistema democràtic no n’hi ha cap dubte, la seva aposta en aquest sentit ha estat indiscutible i és del domini públic que fins i tot ha tingut aquells sectors més reaccionaris contra seu. Però mentre es lliuraven aquestes batalles entre bastidors de l’alta política, la imatge que la família real projectava a la societat era la de la successió de la corona, és a dir, el prometatge adient o no del príncep hereu o els casaments de les infantes, la formació de les seves respectives famílies... Aquests fets han esdevingut d’interès nacional emplenant tant les pàgines de les revistes del cor com els espais mediàtics dedicats a aquests temes que han anat guanyant audiència.
La monarquia com a maniobra de distracció
La Corona és una institució del país i, com a tal, és d’interès públic, sí. Però la veritat és que totes les seves vicissituds han servit per distreure el personal dels problemes de fons del país. En aquest sentit, el domini del neoliberalisme i la crisi financera mundial han actuat com una piconadora i s’han encarregat de desmuntar el poc que hi havia de drets socials. La desafecció política s’ha anat apoderant d’una massa ingent de ciutadania pel desencís popular dels governs suposadament d’esquerres que no han fet altra cosa que aplicar polítiques de dretes. Moltes autonomies ja fa temps que estan governades per forces centralistes. Calia actuar.
Els governs autonòmics del PP plataforma de la maniobra
Amb la complicitat dels governs de València i Balears, els sectors més obscurs del PP varen ordir la trama, una trama de negocis i de muntatges empresarials de xifres inflades per treure profit de l’erari públic. El negoci és el negoci i els diners no tenen entranyes. El gendre era l’ham perfecte, acostumat a tenir-ho tot donat, a viure a cos de rei, ningú trobaria estrany que tingués un alt nivell de vida, total la monarquia ja pertany a una classe alta i ja és això. A més els de la institució monàrquica són intocables...
La corruptela política generalitzada no és el problema
I heus aquí com ha esclatat el terratrèmol. No és que el govern de Palma de Mallorca hagi fet projectes fraudulents i el que fou el seu president estigui assegut davant els tribunals, no és que el President de la Generalitat Valenciana hagi hagut de dimitir per estar imputat en delictes de corrupció i hagi comparegut davant els tribunals, no és que dia sí i dia també apareguin noms d’alts directius d’un o altre partit polític dels que han ostentat el poder al més alt nivell (no tots els polítics són igual, però si n’hi ha que entren a la política per enriquir-se cal denunciar-los i foragitar-los de tant digna tasca de servei a la comunitat). La notícia és que van aconseguir convèncer al “gendre” per empastifar la corona i acabar de desestabilitzar el que queda dempeus de la democràcia constitucional. Un autèntic escac a la Corona, sí. Pare i fill, titular i hereu, han fet un enroc per defensar-la, però han hagut d’arriscar alguna dama i arrisquen sacrificar també una o dues peces molt preuades per tal de salvar la institució.
Salvar la democràcia de veritat sols està a les nostres mans
No sé si caldrà salvar la corona, però el que surt a la llum avui és certament un pecat, un insult a la gent que va lluitar i lluita per la democràcia i els seus drets, sacrificant-se i deixant-hi la pell en el camí. No podem permetre que es mofin de nosaltres, que facin servir el sistema democràtic i els seus drets pel lucre personal, per enriquir-se a costa dels demés. Les nostres lluites i esperances parteixen d’una lleialtat i d’uns principis tant nobles i humans que no tenen res a veure amb aquesta corrupció. Tota la gent de bé hem de defensar la nostra democràcia per aprofundir-la més encara, per sanejar-la i fer-ne una democràcia més participativa i real, amb aquells drets socials que ens estant retallant i tots aquells avenços que ens permetin bastir una societat justa i sense exclusions. Etiquetes de comentaris: estat espanyol, monarquia, republica
