L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El govern va triar amb especial intencionalitat la ubicació del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona. Mai es va fer pública fins a la primavera de 2006, quan un activista de les campanyes contra l'existència d'aquests centres va descobrir en una de les milers de pàgines del BOE la publicació de la licitació d'obra per a la construcció d'aquesta presó per a persones migrants. La Zona Franca, i en especial el carrer E, és probablement el lloc de la ciutat de Barcelona més allunyat i inhòspit, ideal per a una instal·lació que no té vocació de donar-se a conèixer a l'opinió pública. Ahir, però, per primer cop en sis anys, una desena de càmeres de televisió van posar els seus focus sobre les reixes d'aquest recinte. La presència mediàtica va ser fruit de la convocatòria que diverses entitats i assemblees que lluiten contra els CIE havien fet mitjançant les xarxes socials 24 hores abans. S'hi van aplegar prop de 400 persones; amb diferència, la concentració més nombrosa davant d'un conglomerat de reixes, filferros, càmeres de videovigilància, galeries i sòtans que configuren aquest centre d'internament ple de cel·les on s'hi apleguen regularment més de 200 persones migrants a qui se'ls hi ha obert un procés d'expulsió.
La mort en estranyes circumstàncies d'un jove guineà
La mobilització fou desencadenada arran de la mort el 6 de gener –en estranyes circumstàncies– d'un jove de 21 anys provinent de Guinea-Conakry. El noi va arribar en pastera a les costes andaluses i, després de passar pel centre d'internament de Melilla, va ser traslladat a Barcelona. Compartia cel·la des del 22 de desembre amb cinc persones més. Testimonis de diversos immigrants tancats encara al CIE asseguren que el jove va demanar assistència mèdica la tarda del 5 de gener, però que els agents de policia destinats a la seva galeria no van entendre res del que deia per manca d'intèrprets. Això, sumat al fet que al CIE no hi ha cap mena de personal sanitari durant les hores nocturnes, va fer que, hores més tard, quan els guardes es van adonar de les dificultats respiratòries del jove, haguessin d'avisar una ambulància. Davant la gravetat de la situació, una segona ambulància medicalitzada va ser alertada, però no va poder fer res per a reanimar-lo. Oficialment, la raó de la mort és una parada cardiorespiratòria, però la Delegació del Govern i la direcció del CIE no han aportat cap document que així ho demostri. Fonts oficials asseguren que el cadàver del guineà encara es troba a les dependències de l'Institut de Medicina Forense de la Ciutat de la Justícia, en espera que la jutgessa d'Instrucció núm. 5 de Barcelona –qui va supervisar l'aixecament del cadàver de la víctima– ho comuniqui a la família i n'ordeni, o no, la seva repatriació.
Petards, cassoles i megàfons
Tots els estris necessaris per a fer soroll van ser els instruments per a fer arribar la solidaritat de les manifestants a l'interior del CIE. Nombrosos petards i alguns coets van esclatar mentre la gent concentrada cridava a pocs metres del cordó de Mossos d'Esquadra que protegia la porta del complex. La pancarta principal es va ubicar a pocs centímetres de la cara de l'inspector de la policia catalana que acordonava la zona, evidenciant així la creixent indignació que la mort d'aquest noi ha provocat entre la gent que lluita contra aquestes instal·lacions que es deriven de l'aplicació de la Llei d'estrangeria. Durant més d'una hora van mantenir la protesta, mentre algunes de les persones concentrades picaven amb pedres a fanals, reixes i senyals de trànsit per tal d'amplificar el soroll. Una de les persones presents a la mobilització va apel·lar amb un megàfon directament els i les agents de policia: "què direu que feu quan arribeu a casa? li direu a les vostres famílies que us dediqueu a ser còmplices del manteniment d'aquests camps de concentració?". Només en aquell moment va semblar que alguns agents canviaven de gest, i van passar a mostrar una expressió facial de més seriositat en comptes de la indiferència mostrada fins aleshores. Per finalitzar l'acte es va fer lectura del comunicat, on també es feia referència a la mort d'un jove senegalés per un tret de bala al barri del Besós de Barcelona el passat dia 3 de gener, denunciant així la dualitat de "racisme cultural i institucional que hi ha a la nostra societat".
Un joven africano de 21 años falleció el 7 de enero a la madrugada en una cárcel de inmigrantes de Barcelona. Murió al parecer por un infarto de miocardio sin que las unidades de emergencia que lo atendieron lograran reanimarle, según fuentes cercanas al caso.
El joven, que había sido trasladado a Barcelona el pasado 22 de diciembre desde el Centro de Internamiento de Extranjeros (CIE) de Melilla, se encontraba pasada la medianoche en la celda con otros cinco internos también africanos, quienes alertaron a los vigilantes de que el chico estaba teniendo problemas respiratorios.
Los equipos médicos que acudieron al lugar no pudieron hacer nada por su vida y el médico forense únicamente pudo certificar una “muerte súbita no violenta”, por posibles “causas cerebrales o coronarias”.
Aún así, se está pendiente de los resultados de la autopsia para confirmar las causas de su fallecimiento.
Según apuntaban algunas informaciones de los abogados de los internos, que se desplazaron hasta la cárcel para tomarles declaración, el joven habría reclamado previamente asistencia médica. La Policía lo niega.
El suceso ha originado que un grupo de internos haya manifestado su malestar por considerar que el incidente se ha debido a la falta de atención y de intérpretes, e incluso un tercio de los ingresados en el centro ha iniciado una huelga de hambre.
En previsión de esta posible tensión, se ha reforzado la presencia de agentes de la policía en la cárcel, que se encuentra retirada de la ciudad, entre polígonos, en el barrio de Zona Franca de Barcelona.
Un historial de muertes preocupante Los datos de la cárcel de inmigrantes de Zona Franca son alarmantes. En cuestión de dos años ya han muerto tres internos en circunstancias extrañas. Los dos últimos fueron un joven de Ecuador y otro de Marruecos.
En junio de 2009 fue apresado el joven ecuatoriano de 20 años Jonathan Sizalima. Horas más tarde, Sizalima apareció ahorcado en su celda en un supuesto suicidio pese a que ya se había procedido a su excarcelación. A los padres del fallecido ni siquiera les dejaron ver de cerca el cadáver de su hijo, sino que solo lo pudieron ver tras un cristal y tapado con una manta con la cual solo se le identificaba la cabeza.
En mayo de 2010, la organización SOS Racismo denunció la muerte de Mohamed Abagui, un chico marroquí de 22 años que estaba pendiente de una orden de deportación y se encontraba aislado en una celda. Debido a la opacidad de este tipo de cárceles, los hechos se pudieron conocer a través de diversos testimonios de personas retenidas y familiares de otros internos.
La poca transparencia que caracterizan a los llamados CIE’s hizo imposible conseguir más información. Fuentes oficiales de la cárcel aseguraron que se trató de un suicidio. Otras informaciones apuntaron a que su muerte pudo producirse debido a una paliza por parte de los agentes.
Tanto SOS Racismo como otras organizaciones pro derechos inmigrantes denuncian desde hace tiempo lo que catalogan como “Guantánamos–europeos ”, cárceles que se convierten en limbos legales donde resulta muy complicado acceder y recopilar información sobre las condiciones de los internos.
En 2010 LibreRed entrevistó a Jose Peñín, portavoz de SOS Racismo, quien habló sobre la vulneración de derechos que se producen en estas cárceles y trató la muerte del joven marroquí Mohamed Abagui.
