DAVID FERNÀNDEZ - LADIRECTAVan anunciar que seria una mobilització popular colossal i així ha estat. Una multitud ha desbordat la tarda del 7 de gener tots els carrers de Bilbo per acollir la major manifestació realitzada mai per reclamar la fi de la política de dispersió penitenciària. A convocatòria de la iniciativa popular Egin dezagun bidea (fem camí), desenes i desenes de milers de persones han col·lapsat el centre de la ciutat exigint el respecte dels drets elementals dels presos i preses polítiques basques. Set demandes concretes sobre el paper i en uns carrers de gom a gom: el trasllat a presons basques, la fi de la doctrina Parot a l'Estat espanyol i de la cadena perpètua a l'Estat francès, l'excarceració dels presos malalts, l'alliberament dels qui ja han complert 3/4 de la condemna i l'adequació de la política penitenciària al nou escenari polític basc.
665 presos polítics
Al cor de la convocatòria, malgrat la prohibició imposada per l'Audiència Nacional d'exhibir les seves fotografies o reclamar-ne l'amnistia, hi bategava un número: 665. El nombre actual que conforma el col·lectiu de presos i preses polítiques basques, 522 en presons espanyoles i 143 en presons franceses. Els seus familiars, que encapçalaven la manifestació, han esdevingut els autèntics protagonistes de la històrica mobilització general d'avui. En cinc extenses fileres i portant banderoles amb el lema "Euskal presoak Euskal Herrira", mares, pares i germans han arrencat una marxa silenciosa entre aplaudiments eixordadors i constants mostres d'estima, ànims i solidaritat desbordada.
De dins cap en fora, i de fora cap en dins, cal dir que aquest cap de setmana totes les visites a la presó havien estat suspeses per reforçar una convocatòria que tenia el suport explícit de més de 100 ajuntaments bascos, de la majoria social i civil, de centenars d'entitats i associacions i de nombroses personalitats internacionals. A la marxa havien cridat també l'esquerra abertzale, Aralar, EA, Bildu, Abertzaleen Batasuna, Alternatiba, LAB o Lokarri. Representants d'ERC, la CUP i SI també han participat de la mobilització.
La manifestació, que hores d'ara encara inunda el centre de Bilbo, ha clos davant la plaça de l'Ajuntament amb les intervencions dels promotors de la iniciativa que han afirmat que "ja no hi ha excuses, no esperem cap altre escenari que la desaparició de les mesures d'excepció i un nou escenari sense presos ni exiliats". Els bertsos d'Alaia Martin, l'actuació de Fermin Muguruza entonant "Hator, hator, mutil etxera" (els nois, cap a casa) i el só de la mítica "Txoria txori" de Mikel Laboa han clos "la mobilització general popular" -com ha qualificat Egin dezagun bidea la iniciativa- en defensa dels drets dels presos.
300 autobusos, 15.000 adhesions
Sense càlculs precisos encara, l'aire de cita històrica consumada ja es respirava setmanes i dies enrera, amb més de 15.000 adhesions i centenars de voluntaris per a autorganitzar la mobilització. Tot es confirmava aquest mateix migdia: bloqueig en els accessos a Bilbo, llargues cues al peatge d'Iurreta durant tot el dia i més de 300 autobusos arribats de tota Euskal Herria, també des dels Països Catalans i des de Madrid.
Arrelada en la lluita i demandes històriques de l'il·legalitzat moviment proamnistia basc, la iniciativa Egin degazun bidea ha centrat la seva tasca en l'exigir la fi definitiva de la política de dispersió penitenciària. Sense base jurídica i incomplint la pròpia legislació, la dispersió fou impulsada a finals de la dècada dels 80 per Enrique Múgica Herzog, actual Defensor del Poble a l'Estat espanyol, com una estratègia general d'allunyament, càstig i aïllament contra els presos polítics bascos.
Cal recordar que el passat febrer més de 70 personalitats catalanes ja havien demanat al govern espanyol canvis urgents en matèria penitenicària en relació amb el conflicte basc. Pep Riera, Lluis Llach, Gemma Calvet, Salvador Cardús, Joan Subirats, Oleguer Presas, Arcadi Oliveres, Tica Font, Matheew Tree o August Gil Matamala, a part de representants de la CUP, ERC, ICV i SI, signaven el manifest "Una altra política penitenciària és possible" que exigia la derogació de la dispersió.
Rere 25 anys de dispersió, més de 30.000 detinguts i més de 16.000 persones empresonades, el darrer balanç realitzat per Etxerat -col·lectiu de familiars de presos- no oblida recordar els 21 presos morts entre 1985 i 2006 ni les més de 500 agressions greus comeses pels funcionaris. Concebuda com un càstic afegit contra els familiars i al solidaritat política, Etxerat també assenyala que la dispersió ha costat la vida a 16 familiars, que van perdre la vida en accident de trànsit.
Cada família, una volta i mitja al món
Actualment, com a mitjana, cada família realitza una distància mitjana de 1.223 quilòmetres setmanals per a realizar una visita. 5.300 quilòmetres al mes. 63.599 quilòmetres a l'any: una volta i mitja al món. La mitjana dels costos econòmics per família s'apuja a 377,94 euros setmanals. 1.637 euros mensuals. 19.653 euros l'any. Al final de l'any, els familiars dels presos i preses polítiques han gastat 14'7 milions d'euros i han recorregut, entre tots, 47.572.408 quilòmetres. 1175 voltes al món. Contra ella, avui i de forma colossal, milers i milers i milers de persones han cridat que volen tornar a casa definitivament i volen fer-ho ara. De una vegada i per totes. Potser per això, desobeint tota prohibició, a la darrera pancarta que tancava la manifestació s'hi llegia amb claredat: Amnistia. Etiquetes de comentaris: ETA, Euskadi, presos
