Ha mort Teresa Pàmies i Bertran a Granada a casa del seu fill Antonio. Teresa va néixer a Balaguer, Lleida, el 1919. Escriptora catalana va ser dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya el 1937 i una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939).
Casada amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. Entre les seves obres, sempre amb un fons autobiogràfic, destaca Testament a Praga (1971), Premi Josep Pla, 1970 en col·laboració amb el seu pare, Quan érem CAPITANS (1974), Va ploure tot el dia (1974), Gent del meu exili (1975), una biografia en espanyol de Dolores Ibárruri (Mèxic, 1975) i Jardí enfonsat (1992), entre altres.
.
El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya, l’any 2000 rep la Medalla d’Or al mèrit artístic de
l’Ajuntament de Barcelona, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
l’any 2001.
Pàmies va estar plenament activa fins fa ben poc. Fins al 2009 va
col·laborar amb Catalunya Ràdio i va continuar escrivint al diari ‘Avui’
fins al novembre d’aquell mateix any, en què ella mateixa va escriure
un article de comiat, el seu últim article després d’escriure-hi des de 1976, any de fundació del rotatiu.
Teresa Pàmies, camarada, et recordarem sempre, de Quan érem Capitans i de sempre en la lluita emancipatòria dels pobles. El meu condol i solidaritat i el de tot el Partit dels i les Comunistes de Catalunya per a aquesta dirigent històrica del Partit Socialista Unificat de Catalunya .
Salut!
Joan Josep Nuet
Secretari General
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
