Bon dia a tots i totes, delegats/des, convidats/des.
La primera cosa que vull desitjar-nos és un bon debat i unes millors conclusions.
Però abans d’avançar en la meva intervenció, permeteu-me citar les següents paraules:
"... He conservat la fe en el combat irrenunciable per una societat més justa, més lliure, més igualitària, més solidària i més feliç".
Aquestes són paraules del discurs de comiat de l’Alcaldia de Sabadell de l’Antoni Farrés, el 30 de juny de 1999, unes paraules que il·lustren qui era i per a qui exercia la seva tasca d’alcalde d’aquesta ciutat. He volgut incorporar aquesta cita de l’Antoni Farrés, per que l’Antoni s’ho mereix, més quan fem l’Assemblea a Sabadell: la seva ciutat.
Companyes i companys, dividiré la meva intervenció en tres punts:
1.- Unes opinions polítiques, des de la 5a Assemblea Nacional fins a la Catalunya d’avui.
2.- Uns posicionaments polítics sobre:
2.1.- Contrareforma laboral, més complicitats amb els sindicats.
2.2.- Disputar-li l’hegemonia a CiU.
2.3.- Bankia: despropòsit, irresponsabilitat i mala gestió. Cal fer net.
2.4.- Millor finançament, Pacte fiscal i polítiques socials.
3.- Unes paraules sobre el temps d’esquerres, temps d’unitat i temps d’alternatives, allò a que ens convoca el lema de la 6a Assemblea Nacional.
1.- Unes opinions polítiques, des de la 5a Assemblea Nacional fins a la Catalunya d’avui
El 8 i el 9 de novembre de 2008, EUiA va celebrar la 5a Assemblea Nacional. En aquests 3 anys i mig, la història s’ha accelerat.
S’ha accelerat i no precisament cap al progrés i el benestar de les persones, sinó cap a una involució social i democràtica, per les conseqüències de la crisi del capitalisme.
S’ha accelerat la involució per una crisi de l’especulació i les finances, amb conseqüències molt negatives per a la majoria de les persones i, especialment, per a la gent treballadora i la joventut.
S’ha accelerat la pèrdua de llocs de treball, s’han incrementat les desigualtats i el patiment per a molta gent, per les polítiques de la reducció del dèficit, amb l’austeritat, la reducció dels serveis i les empreses públiques i les retallades de les polítiques socials.
S’han accelerat contrareformes, perquè ens governen les dretes a Catalunya i Espanya. Contrareformes en el model social,serveis públics, relacions laborals, la democràcia i la política, de la mà del govern ultraconservador, populista i centralista del PP; i pel govern conservador de CiU,que ens porta a un model social conservador, basat en la pèrdua de la universalitat de drets, la limitació de la igualtat d’oportunitats i la rebaixa de l’autonomia personal; i que, per això, el govern Mas fomenta la provisió privada, la reducció dels serveis públics i la seva mercantilització.
A la 5a Assemblea Nacional vam anunciar els perills dels governs conservadors, i ja en patim les conseqüències.
A la 5a Assemblea Nacional vam dir que calia identificar els responsables de la crisi, proposar alternatives i mobilitzar-se per elles. EUiA, conjuntament amb d’altres, hem fet la nostra aportació.
Però el poder econòmic i financer, certs grups de comunicació i els governs que impulsen les polítiques de retallades,han promogut la por i la resignació, han venut que s’ha estirat més el braç que la màniga, que tots en som responsables i que tothom a de fer esforços.
Doncs bé, els responsables de la crisi menteixen. EUiA vol tornar a deixar clar, que:
La crisi no és responsabilitat dels salaris, ni de la negociació col·lectiva, ni de les prestacions per atur.
La crisi no és conseqüència ni de les pensions, ni de la Renda Mínima d’Inserció, ni de les beques menjador.
La crisi no és responsabilitat ni dels drets dels empleats públics, ni de la renda agrària de la pagesia, ni de les desenes de milers de joves que marxen fora a buscar-se la vida.
La crisi no és responsabilitat dels estudiants universitaris, ni dels nens i nenes que van als menjadors, ni pel nombre del professorat, ni per l’ensenyament públic infantil 0-3 anys.
La crisi no és conseqüència del nombre de Centres d’Atenció Primària, ni dels professionals de la salut, ni de l’ús que en fan –com un dret- les persones immigrades.
La crisi no és conseqüència de les persones que no poden pagar les seves hipoteques o lloguers, ni de les PIMEs i els autònoms que aposten per l’economia productiva i que no poden accedir al crèdit, ni de les persones –fonamentalment els treballadors/es- que paguen els seus impostos.
La crisi no ve per l’aposta per les energies renovables, ni per la nova cultura de l’aigua, ni per l’estalvi i l’eficiència energètica.
La crisi no ve per reclamar més democràcia, més transparència i més participació.
La crisi no ve per defensar més autogovern per exercir més competències, ni pel municipalisme.
Qui són doncs els responsables?
La minoria que ha especulat i que ha promogut la bombolla immobiliària, en són els responsables.
Una minoria que participa del frau fiscal, dels ‘xiringuitos’ financers per a no pagar impostos i els que fan evasió de diners, són els responsables.
Els representants de l’oligarquia financera que –amb la complicitat del PP- ens porten a l’espoli financer, a salvar bancs i que reben milionàries indemnitzacions, en són els responsables.
El PP i CiU, que voten a favor de la contrareforma laboral i les lleis d’estabilitat i que impulsen les polítiques d’austeritat, retallades i el deteriorament dels serveis públics, en són responsables.
Aquells que continuen oposant-se a una política fiscal de que pagui més qui més té, més guanya i més contamina, en són els responsables.
En definitiva, aquells que es neguen a que l’economia estigui al servei de les persones i que limiten la democràcia, ells són els responsables de la crisi.
2.- Uns posicionaments polítics
És per això, i és una realitat, que a Catalunya es viu pitjor amb el govern de CiU. Fa 17 mesos que molts catalans li van donar la majoria, pensant que Mas era la solució. 17 mesos després, molts catalans expressen que les decisions de Mas són part fonamental del problema.
CiU ha intentat amagar les decisions equivocades i injustes que ha prés, aquí i a Madrid, darrera de l’herència rebuda i la crisi global, i ara tot ho fia al pacte fiscal.
Però cada dia més persones assenyalen al govern de CiU per decisions equivocades i injustes que ens han portat a més desigualtats i noves exclusions; més atur, menys demanda i recessió econòmica.
Aquestes dades confirmen que mai un govern a Catalunya havia estat tan insensible i tan classista. Mai un govern català havia estat tan submís als dictats econòmics dels mercats i a l’oligarquia espanyola, i tan lluny de les necessitats de les persones.
Mai un govern català havia estat tan marcat per les escoles de negocis, lobbies i grups de comunicació, i tan lluny de les classes populars. Mai un govern català havia menystingut tant el diàleg, la concertació i el pluralisme.
Si aquestes són les conseqüències de la política d’austeritat obsessiva, de retallades permanents i de taxes injustes, CiU i el PP català deien que tot ho podien justificar per la reducció del dèficit, doncs bé, per això tampoc ha funcionat, i només han reduït 5 dècimes el dèficit. 5 dècimes, que fan trontollar el model social i moltes empreses, i fan créixer l’atur i el patiment de molta gent.
Des d’EUiA i la coalició, li diem al govern Mas que rectifiqui. Que impulsi polítiques d’ingressos, un pacte de rendes i que creï ocupació. Artur Mas ha de canviar, i pensar en la gent i no en un programa electoral injust i que hores d’ara ha fracassat. I com li hem dit al Parlament, i que el posa molt nerviós: si les polítiques d’austeritat han fracassat, Mas i CiU han fracassat.
Pel bé de la gent i del país cal un canvi de polítiques. I CiU ha de tenir present que si no rectifica, el poble català -com ha passat a França, i esperem que passi a Grècia i Alemanya- els canviarà.
2.1.- Contrareforma laboral, més complicitats amb els sindicats
La finalitat de la contrareforma laboral de Rajoy i Mas, és clara: desregulació de drets, acomiadament més fàcil i més barat; reduir salaris; precaritzar més la gent jove; pèrdua de qualitat dels serveis públics; cop a la negociació col·lectiva, limitar el paper dels sindicats, via lliure als expedients de regulació i més poder empresarial.
PP, CiU i el cor mediàtic que els acompanya, manipulen. La contrareforma està suposant un increment de l’atur. Des del 13 de febrer, dia en que va entrar en vigor i fins ara: més atur (estem al 24,3% i al 51,5% dels joves) i més expedients de regulació. Com diuen els sindicats la contrareforma laboral "s’ha convertit en una barra lliure per a l’acomiadament".
Els sindicats després de la Vaga proposen alternatives: reforma fiscal justa, solidària i redistributiva; reforma financera, per que els poder públics puguin controlar els mercat financers i posar-los al servei de l’economia productiva i l’ocupació; canvi de model productiu, més formació, ocupació de qualitat i salaris dignes; impuls de les polítiques públiques i invertir en serveis públics, no retallar-los.
Companyes i companys, aquesta Assemblea Nacional ha de suposar un reforçar, encara més, el nostre compromís i la col·laboració territorial, federativa i institucional, amb les organitzacions sindicals i els comitès d’empresa. Agraeixo a Joan Carles Gallego i Pepe Álvarez la seva assistència i poder compartir aquesta obertura.
2.2.- Disputar-li l’hegemonia a CiU
En el terreny social s’estan produint significatives, diverses i àmplies respostes ciutadanes i sindicals per a canalitzar els conflictes a Catalunya.
S’ha anat mostrant, de manera creixent i confluent, el rebuig a les retallades, al desmantellament de l’Estat del Benestar i al canvi de les relacions laborals, que hipotequen el futur i condemnen milers d’homes i dones a noves desigualtats, més pobresa i més atur.
S’ha expressat la necessitat de major participació, de major transparència i que la política va més enllà de les representacions institucionals.
És molt important el manteniment i l’avenç de la unitat d’acció i les alternatives que va donant el sindicalisme. Són molt importants les plataformes creades arreu del territori (salut, educació, hipoteques...) per tal de defensar-se de les retallades i lluitar per objectius específics. Són molt importants les experiències i energies del 15M. Són molt importants les iniciatives unitàries per a defensar les llibertats, que Felip Puig, Jorge Fernández-Díaz i una part de la justícia pretenen limitar.
I són molt importants, pel present i el futur, els ponts que s’estan establint en la societat civil entre el sindicalisme, el moviment veïnal, les AMPAs, entitats de defensa de la salut pública, organitzacions juvenils, moviments en xarxa, entitats ecologistes..., per tal de fer aflorar el conflicte i acumular forces, recupera l’esperança i presentar alternatives a les polítiques de CiU.
EUiA -en aquesta Assemblea Nacional-, la coalició i les forces d’esquerres, hem de tenir molt en compte aquestes situacions, pensant en les bases socials com a base necessària per a disputar-li l’hegemonia a CiU i per a ser alternativa al que representa, a la societat i a les institucions. Una hegemonia a disputar a CiU en la defensa de l’Estat del Benestar, el canvi de model productiu i en el terreny nacional, actualitzant el catalanisme popular.
2.3.- Bankia: despropòsit, irresponsabilitat i mala gestió. Cal fer net.
Nosaltres no hem compartit que es dediquin diners públics a salvar els bancs, sense més. Però situats ja en aquesta fase, per culpa de la irresponsabilitat dels gestors –amb les implicacions polítiques del PP- i del supervisor del Banc d’Espanya i el seu responsable. Proposem:
1)Una Comissió d’Investigació i transparència.
2)Que els diners contribueixin a fer arribar el crèdit a les Pimes i a les famílies.
3)Que es promogui la dació en pagament i es fomenti l’habitatge social.
4)Que és mantingui l’obra social.
5)Que sigui la base per a una potent banca pública, que faci front a l’oligopoli financer.
Però proposem, també, com a coalició ICV-EUiA, el compromís d’impulsar una Plataforma per a l’exigència de transparència i per a impulsar les responsabilitats polítiques i penals.
Una Plataforma per a l’ètica que aglutini sindicats, agents socials i econòmics, entitats i partits polítics, per a l’exigència de transparència i impulsar les responsabilitats polítiques i penals que se’n derivin de la gestió de Bankia i del governador del Banc d'Espanya.
Cal que reaccionem junts davant d’un sistema financer corrupte, cal que actuem junts per fer net i cal que caminem junts per a recuperar la democràcia.
2.4.- Millor finançament, Pacte fiscal i polítiques socials
Cal un millor finançament per Catalunya, si. Hem acceptat parlar sobre un pacte fiscal, també. I per això, ICV-EUiA hem aportat la nostra proposta de Concert Econòmic Solidari, la vigència de l’acord del Parlament de 2005 (sobre la recaptació dels impostos, l’agencia tributària consorciada, el respecte al principi d’ordinalitat, la bilateralitat) i les conclusions de la Comissió Parlamentària, per aconseguir un model propi i que posi fi a la deslleialtat i incompliments dels governs espanyols (del PP i del PSOE).
Però hem posat damunt la taula que volem parlar i pactar –també- sobre les polítiques socials i el creixement. Pacte Fiscal si, Polítiques Socials si.
Un millor finançament per Catalunya és un instrument necessari, però torno a insistir aquí –tal i com vam fer-li al President de la Generalitat, el passat dimecres a la Cimera del Palau- que cal integrar els agents socials i econòmics del país per encarar la necessitat del pacte fiscal i el pacte social, tot i la falta de compromís per part del President de la Generalitat.
3.- Temps d’esquerres, temps d’unitat, temps d’alternatives
Aquest és el lema de la 6a Assemblea Nacional i són les inicials de les nostres sigles. Però el que és més important: és l’ADN d’Esquerra Unida i Alternativa, des de la Crida per a la Unitat de les Esquerres a Catalunya, que vam presentar el 26 de novembre de 1997, que va ser la base d’aquesta formació d’esquerres, fins avui.
Esquerres, Unitat i Alternatives, i projecte nacional, és el nostre ADN i des del naixement d’EUiA, ara fa 14 anys, un dels seus objectius estratègics ha estat el compromís per a recompondre i unir l’espai de l’esquerra transformadora a Catalunya.
És evident que per encarar el present i el futur, cal veure les llums i les ombres en la concreció dels nostres acords a la 5a Assemblea Nacional.
Cal ser autocrític, i autocrítics, per canviar tot allò que no ha anat bé (per exemple: no hem crescut com esperàvem; no hem entrat suficientment la política al centres de treball, la nostra sectorialització no ha avançat prou, el treball col·lectiu és millorable, hem viscut contradiccions en la participació en el Govern d’esquerres; les passes en la coalició política amb ICV no s’han donat, globalment, dediquem poc temps als temes europeus –i ara la situació és crítica-...)
Però cal destacar, també, allò en que hem avançat, com per exemple: una millor situació a Alternativa Jove-Joves d’EUiA; contribuir a l’activisme social i a les plataformes unitàries; consolidar la coalició ICV-EUiA; major representació institucional (ajuntaments, alcaldies, Parlament i Congrés); contribuir a fer realitat la Izquierda Plural...
Hi ha persones que diuen que la 5a Assemblea Nacional està superada. Hi ha qui diu que no s’ha sabut posar en marxa totes les seves potencialitats. Bé, el que és cert es que estem, ja, a la 6a Assemblea Nacional i ens proposem el que diu el lema.
Unitat de la majoria de la ciutadania davant les conseqüències de les polítiques de la UE, del govern del PP i de CiU.
Unitat de plataformes, sindicats, 15M... que s’ha expressat en la vaga general, el 29 d’abril, el 12M, la vaga d’ensenyament...
Unitat per aconseguir coses concretes al problemes de la gent, i tornant a crear comunitat.
Unitat per a avançar en la societat catalana en el dret a decidir i front a la recentralització del PP.
Unitat en defensa de la democràcia social i de les llibertats.
Unitat de les forces de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional, on la coalició ICV-EUiA ha de ser el punt de partida i motor.
Unitat de les forces d’esquerres, per donar esperança compartida d’una sortida progressista al compromís i a les lluites de les classes populars a la Catalunya, Espanya i Europa.
Unitat a EUiA sobre les coses que hem de fer, promoure i desenvolupar.
Companyes i companys, són temps d’unitat, d’unitat i d’unitat. D’unitat i alternatives. D’unitat de les esquerres, per a donar esperança a la gent, com ha passat a les presidencials a França, a les municipals a Italià i al Regne Unit, a les regionals alemanyes i, com desitgem que passi, a les generals a Grècia i França.
Els necessaris canvis a Catalunya, Espanya i Europa són impossibles fer-los sols, però han de ser amb la nostra contribució.
N’estic convençut que una major força de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional és fonamental per l’esperança i per un horitzó de majories progressistes l’any 2014.
Companyes i companys, en aquesta Assemblea Nacional deixo la coordinació general d’EUiA.
Vull agrair-vos el que he aprés de tota EUiA, tant de les persones amb les que he coincidit més, com de les que he coincidit menys.
Agrair als que m’ho heu posat fàcil, demanar excuses per aquelles coses en les que no he estat a l’alçada, i desitjar encert a la nova direcció.
Seguiré la meva activitat política i parlamentària d’acord a la confiança que ens van donar milers i milers d’homes i dones a ICV-EUiA.
I estigueu convençuts i convençudes que contribuiré a que EUiA sigui útil, a fer créixer ICV-EUiA, a ampliar l’esquerra transformadora, ecologista i nacional, i a la unitat plural de les esquerres. És per on continuaré desenvolupant el meu compromís polític.
Moltes gràcies, i bona assemblea.
