Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.






Aportació d’EUiA a la 10a Assemblea Federal d’IU, que va ser aprovada en el darrer Consell Nacional de l’1 de desembre juntament amb la proposta de delegació.


A Espanya avui són majoritàries les dretes, que han crescut institucionalment en el context de les diferents crisis, tant al món local i supralocal com a l’autonòmic i el central. Canviar la tendència, guanyar posicions a altres nivells de govern, no només és necessari per millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores d'altres indrets de l'Estat, sinó que també és important per poder avançar en millors condicions en la nostra proposta social i nacional per a Catalunya.

Les involucions democràtiques, socials i nacionals, que el govern del Partit Popular està portant a terme, i que va començar el PSOE, fan necessari bastir un ampli moviment polític i social de canvi, plural i unitari, per defensar la democràcia, els drets i les llibertats, posant en el centre la gent treballadora (tant per compte propi com aliè) i les classes populars.

Alhora considerem necessari contribuir a un reforçament i nou impuls del sindicalisme de classe, de les organitzacions socials progressistes, i de les xarxes socials coordinatives i/o federatives.

EUiA vol contribuir a una nova majoria de les forces de progrés contràries al neoliberalisme al conjunt de l'Estat, on l'esquerra transformadora, ecologista i federalista tingui un paper cabdal, que avui es veu representada principalment per Izquierda Unida, el nostre referent estatal, sense obviar altres realitats sociopolítiques que són expressió de la diversitat i la complexitat de la realitat plurinacional de l’Estat espanyol.

EUiA i la seva relació amb Izquierda Unida i el seu procés de refundació.

Des del seu naixement, EUiA ha tingut en IU el seu referent polític a nivell estatal. Hem compartit i ratifiquem, dintre de la pluralitat d’ambdues organitzacions, una mateixa anàlisi de la realitat social de l’Estat espanyol, un programa polític per a la transformació social, una visió federal i republicana per a la construcció d’un model d’Estat democràtic en una Espanya plurinacional, i una visió compartida d’una construcció europea, democràtica, social i de l’Europa dels pobles, adequat al segle XXI.

I, també, una corresponsabilitat política d’ambdues organitzacions que es concreta en un protocol i en la participació d’EUiA als òrgans federals d’IU, en igualtat de condicions amb les persones afiliades i Federacions d’IU.

Aquesta relació entre EUiA i IU ha estat fonamental per a les esquerres a Espanya i a Catalunya, i profitosa per a ambdues organitzacions.

La IXa Assemblea d’IU va acordar iniciar el seu procés de refundació que culminarà la tardor del 2012. Mentrestant, IU va celebrar una Assemblea de Refundació, el juny del 2010, i un procés de Convergència Social amb aquest horitzó. Amb autocrítica podríem dir que EUiA, com a col·lectiu, no s’ha implicat prou en aquests darrers debats.

La nostra 6a Assemblea ha estat, sens dubte, la nostra millor aportació al procés refundador de l’esquerra al conjunt de l’Estat. Però el debat d’IU, per la seva transcendència, ens implica en un sentit polític, estratègic i, també, democràtic en la mesura que participarem en igualtat de condicions amb la resta de delegats i delegades.

Així doncs, la 6a Assemblea Nacional d’EUiA ha ratificat les polítiques compartides per EUiA i IU, els projectes comuns de transformació social que són consubstancials a ambdues organitzacions, la relació fraternal en un mateix projecte federal, el respecte a la sobirania i independència d’IU i EUiA, i la corresponsabilitat a l’Estat espanyol i a Europa.

En aquest sentit, la 6a Assemblea d’EUiA va acordar ratificar i actualitzar, si fos el cas, el Protocol de Relacions entre EUiA i IU com a expressió dels lligams polítics i organitzatius, ja històrics, d’ambdues organitzacions.

EUiA, en els seus documents referents, sempre ha apostat per una obertura i un enfortiment d'Izquierda Unida, per la incorporació d'altres sectors socials i polítics al seu projecte. En aquest sentit, considerem com a positiva la recent coalició de l'Esquerra Plural, que inclou Izquierda Unida, diverses forces ecologistes, ICV-EUiA i Xunta Aragonesista, entre d'altres.

Una suma des de la diversitat que ha d’ajudar Izquierda Unida a obrir-se encara a més sectors socials, polítics i culturals, i que ha d’ampliar les seves aliances i relacionar-se amb d'altres forces de progrés, contribuint a coordinacions, xarxes col·laboratives i ponts de complicitat entre els àmbits polítics i socials de les diferents esquerres a l’espai transformador i plural a l’esquerra del PSOE.

A les darreres eleccions generals s’ha pogut comprovar l’encert que representa reunir les esquerres transformadores de l’Estat espanyol en una sola candidatura, en aquesta ocasió, representada per la coalició de l’Esquerra Plural. Fem una crida a les altres expressions de l’esquerra transformadora per tal de treballar conjuntament i assolir, de cara a futures convocatòries electorals, un major grau d’unitat, evitant la competència electoral que debilita el nostre espai i penalitza la presència institucional. D’aquesta manera s’han d’analitzar els resultats electorals de forces de l’esquerra que, voluntàriament, han optat per competir amb l’Esquerra Plural.

Defensem el diàleg i l'entesa amb d'altres forces d'esquerres nacionals, com podrien ser ERC, BNG o Amaiur, amb les quals es poden establir acords per defensar, en comú, drets socials, nacionals i democràtics.

Catalunya en una cruïlla social i nacional


EUiA reiterem la nostra defensa del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, així com la necessitat d’una aliança entre les esquerres federalistes, sobiranistes i independentistes per avançar cap a un model federal d’Estat plurinacional, pluricultural, plurilingüe i republicà, on el poble de Catalunya pugui decidir en referèndum el seu estatus polític. EUiA aposta clarament per un model Federal en què el federalisme fiscal es desenvolupi en la forma de Concert Solidari.

El Dèficit Fiscal si no es modifiquen les polítiques d'austeritat es només una part del problema i de cap manera el Pacte Fiscal la totalitat de la solució.

Les solucions passen per negar les polítiques d'austeritat imposades per la Troica, apostar per un canvi de Model Productiu i el desenvolupament d'una Reforma Fiscal Progressiva i un pla contra el Frau Fiscal. Posar l'impuls als ingressos i desenvolupar plans de creixement sostenible i social i d’ocupació.


En aquest context, i com en altres ocasions, CiU ha utilitzat el fet nacional i les aspiracions a un major autogovern presents a la societat catalana com a una maniobra de distracció: així ha intentat ocultar el fracàs de les seves polítiques socials i econòmiques, que no estan traient a Catalunya de la crisi i, d’altra banda, deixa en segon pla les coincidències polítiques de fons amb el PP, amb qui comparteix una visió antisocial de la sortida de la crisi, en base a retallades de drets i reformes que afavoreixen només les classes dominants.


Cal aprofundir i desenvolupar una proposta federal ambiciosa, en què els aspectes fiscals i pressupostaris en aquest moment de crisi tenen gran importància, una proposta que tingui en compte els elements de participació democràtica de la ciutadania, la transparència dels fluxos fiscals i la redistribució pressupostària, els necessaris equilibris entre els territoris i que obeeixi a criteris de progressivitat.


EUiA apostem per desplegar un federalisme plurinacional, en què el dret a decidir estigui reconegut, com a única oportunitat d'un encaix comú, on l'Estat espanyol té el repte d'entendre i atendre el sentiment nacional dels pobles que el conformen.

Els propers 4 anys esdevenen el moment per a l’exercici de forma sobirana del dret a decidir del poble de Catalunya.

14N i 25N, dues fites de mobilització social i electoral


14N

La vaga ha mantingut el pols de la mobilització dels treballadors i treballadores i la demostració, de nou, de la força sindical com a una derivada clau de l’alternativa social; i al mateix temps el concepte de vaga ciutadana que escapa a l’organització sindical clàssica es consolida com a un factor nou que tendeix a tenir un nou i creixent protagonisme en aquesta alternativa.


La vaga ha superat en molt les causes laborals com a detonant de la protesta, encara que la Reforma Laboral votada per PP i CiU, els ERO generalitzats, les retallades als treballadors públics i la negativa patronal a la negociació col·lectiva són un substrat bàsic de la protesta. El paper del sistema financer, amb les ajudes a la banca per una banda i els desnonaments per l’altra, ha actuat de teló de fons on s’afegeixen amb força les retallades sanitàries i l’euro per recepta i les retallades al sistema educatiu públic, incloent la universitat.


25N

1. CiU ha fracassat en els seus objectius polítics, ni la majoria absoluta ni tapar les retallades.


2. La mobilització social (en què EUiA ha estat protagonista) i la bona feina d’oposició ha tingut repercussió política, amb el creixement en 128.000 vots i 3 diputats d’ICV-EUiA i la pèrdua de 12 escons de CiU.


3. Valorem molt positivament l´èxit de la Vaga General del 14N i la importància d’haver fet surar el debat social a la campanya, així com l’aportació de l’acte amb l’Alexis Tsipras a Barcelona.


4. El dret a decidir ha girat cap a l’esquerra, cal ara garantir-lo a l’hora que proposem una cimera social, un gran acord anti-retallades i de garantia dels drets socials


5. Les retallades no han de governar Catalunya. No investirem Artur Mas com a President de la Generalitat. L’esquerra no ha de col·laborar en la gestió de les retallades ni per activa ni per passiva.


6. L’esquerra ha de cercar al contrari un front alternatiu a les retallades, que tingui una pota parlamentària i una altra de social.


7. En l’ambient de força polarització que ha presidit la contesa electoral, ICV-EUiA ha mantingut un discurs clar en el binomi que ha presidit el debat polític, la crisi i el del dret a decidir. Hem sortit per Lleida, tenim un creixement a la Catalunya interior i tenim un gran creixement a la Catalunya Metropolitana i urbana (Tarragona).


8. Volem agrair a IU l’ajuda prestada que ha reforçat el perfil alternatiu de la Coalició ICV-EUiA.

Cal més que mai construir un Nou Espai de l’Esquerra Nacional, Transformadora i Ecologista

Volem definir algunes característiques del nou espai social i polític d'esquerres que defensem:


1. Un nou espai català. Un projecte social, nacional, que aposta pel dret a decidir del poble de Catalunya, construint un projecte nacional sobre les bases socials populars catalanes, amb capacitat econòmica, cultural i lingüística.

2. Un espai transformador, pel dret a l’autodeterminació, ecologista, feminista, pacifis­ta, federalista i fortament compromès amb els valors laics i republicans.

3. Amb connexió a l’Estat i Europa. Coordinat amb d'altres espais estatals i europeus, on la suma unitària de la diversitat social i política, i no la divisió, esdevingui el criteri de treball. EUiA segueix treballant en el marc dels seus protocols i acords amb IU Federal i el Partit de l’Esquerra Europea per sumar i obrir encara molt més la seva perspectiva unitària a les esquerres.
Mobilitzador i propositiu. La mobilització esdevé una eina fonamental per fer política, i la política alternativa es basa en la proposta com a complement de la mobilització per aconseguir coses concretes i útils per a la gent treballadora i els sectors populars.

5. Un espai de confluència programàtica i pluralitat ideològica. Un progra­ma d'alternativa a les polítiques neoliberals que genera el capitalisme, amb de­fensa dels interessos de la classe treballadora i de tots els sectors populars. Un nou espai engrescador, obert i flexible. Un procés basat en la mobilització i des de les bases socials, flexible, on es puguin establir des de fronts comuns de lluita aliances polítiques i electorals que nosaltres sols no podem predeterminar de forma acabada, basades en acords programàtics i en el respecte a cadascuna de les parts que l’integren. Un moviment engrescador que compti també amb la proposta anticapitalista en front del neoliberalisme i per un canvi de model social, des de totes les tradicions de l’esquerra transformadora, fins als moviments socials emergents.
Participatiu i democràtic en el funcionament. Amb caràcter assembleari i participació igualitària, en què cada persona val un vot, per acordar les decisions i decidir amb diàleg i consens. La participació i la transparència en la informació és clau per conformar una opinió i representació veritablement col·lectiva, amb l’objectiu de contribuir a superar l’abstencionisme.