XIX Congrés del Partit Comunista Portuguès, alguns apunts.
Democràcia i Socialisme.
Els valors d'abril al futur de Portugal.
El XIX Congrés del PCP es va celebrar al Poliesportiu de la ciutat d'Almada,
sisena ciutat de Portugal i governada pel PCP. El fet de celebrar el Congrés en
un Poliesportiu indica ja la seva caracterització, com ja va passar en
l'anterior (es va fer en una plaça de toros, reconvertida en Pavelló). Es
tracta d'un Congrés obert en el qual, juntament amb els 1.241 delegats
presents, hi havia a les tribunes altres centenars de militants atents a les
intervencions dels ponents. Un 56,6% dels delegats eren obrers o empleats, el
30% del Congrés el componien dones i el 70% homes, i la mitjana d'edat era de
48 anys.
18.213 militants han participat a les 1.257 reunions per discutir els
materials, més de 60.000 afiliats al PCP, dels quals 5.800 han ingressat des de
l'anterior Congrés.
Les tesis del Projecte de Resolució Política tracten de la crisi del
capitalisme, la lluita dels treballadors i els pobles i l'alternativa al
socialisme, la situació internacional i la ruptura amb la política de la dreta,
desenvolupar la lluita de masses, construir l'alternativa , el Partit. Quatre
blocs que Jerónimo de Sousa, secretari general del PCP, va resumir en la seva
intervenció d'obertura del Congrés el 30 de novembre.
En aquesta intervenció, Jerónimo de Sousa caracteritza la situació
internacional com un aprofundiment de la crisi estructural del capitalisme
associada a una violenta ofensiva que pretén liquidar les conquestes i drets
aconseguits al llarg del segle XX. S'ha generat una forta resistència i lluita
dels treballadors i pobles de tots els continents i es tracta d'una situació
contradictòria, complexa i inestable, on coexisteixen grans perills d'involució
de la Civilització amb possibilitats de transformació progressista i
revolucionària. La crisi cíclica del capitalisme, iniciada el 2007, segueix
sense perspectives d'acabar, una crisi que ha exacerbat l'especulació financera
a límits mai vistos, que està aguditzant les disputes i contradiccions entre
les grans potències, en què s'utilitza la crisi per accelerar la concentració i
centralització dels capitals per destruir drets i conquestes socials, i
significa l'atac als sistemes públics de Salut, Ensenyament i Seguretat Social,
la privatització de les funcions socials de l'Estat i el lliurament de les
grans empreses estratègiques de l'Estat al Gran Capital, només a instàncies de
l'OCDE, FMI, BM, OMC o la
Unió Europea, que les imposen amb sofisticats programes
d'ajust estructural. Una crisi que tendeix també a alimentar tendències
racistes, feixistes i anticomunistes.
Va afirmar que la responsabilitat d'aquesta situació té còmplices a Portugal:
dos governs del Partit Socialista i l'actual del PSD/CDS-PP. Han alternat
polítiques de severa austeritat i ajustos, d'alienació del patrimoni del país i
la sobirania nacional.
L'assumpció per part de les dues formacions
de les imposicions i els pressupostos europeus ja definien quines mesures
econòmiques i socials s'havien de traslladar a Portugal. L'acord del PS amb el
PSD i CDS del Programa d'Assistència Financera suposa un Pacte d'Agressió
contra el poble i els interessos nacionals i el lliurament de les destinacions
del país a interessos estrangers de la troica FMI / EU / BCE.
D'altra banda, va denunciar que el desmantellament de les conquestes
econòmiques i socials s'accelera. La pròpia legalitat constitucional pateix els
atacs més brutals. Avui dia el govern portuguès està anunciant la
"refundació" de l'Estat que inclou la liquidació de les seves
funcions socials, la privatització d'àrees i serveis de l'Estat, reduint
l'administració pública a aspectes residuals. Aquesta aspiració del Govern posa
en perill institucions com la Justícia, que segueix degradant-se, ataca el
paper que atorga la Constitució a les Forces Armades sorgides del 25 d'abril,
pretén limitar les competències de les regions i els municipis. Una ofensiva
que té en els mitjans de comunicació social el seu principal valedor.
El rumb pres per la UE, més que resoldre els problemes dels pobles l’està
agreujant. Les actuals propostes i debats al voltant del concepte "més
Europa per sortir de la crisi", són idèntiques a les polítiques
d'austeritat, per més que els ideòlegs del neoliberalisme i les forces que es
reclamen d'un europeisme d'esquerra ho vulguin eludir.
El PCP afirma la seva defensa de la Constitució de la República Portuguesa,
rebutja una integració europea que es caracteritza per la submissió i el
condicionament del desenvolupament de Portugal.
El PCP col·loca la necessitat d'una política patriòtica i d'esquerra com a
tasca prioritària en el combat contra la crisi econòmica i social. També
recuperar el país de la submissió i la dependència, recuperar per al país els
seus recursos, les seves empreses estratègiques, el seu dret al creixement
econòmic i al desenvolupament; tornar als treballadors els seus salaris i drets
socials. En definitiva, una política al servei del poble que exigeix la derrota d'aquest govern i la seva dimissió.
Una dimissió i eleccions anticipades que són necessàries per interrompre el
camí al desastre al qual estan portant al país. L'alternativa és possible i
sortirà del reforçament del PCP i de la seva influència política, social i
electoral.
En el transcurs del XVIII al XIX Congrés del PCP hi ha un element fonamental:
la lluita de masses, el seu paper, el seu desenvolupament, la seva amplitud.
S'ha desenvolupat la lluita dels treballadors en la qual la CGTP-IN assumeix un
paper central. Expressions d'aquesta lluita han estat les mobilitzacions del 12
de novembre del 2011, dels treballadors de l'Administració pública, la dels
transports i comunicacions el 27 d'abril, dels mestres i mestres el 19 de gener
del 2011, del sector tèxtil de la cultura, dels infermers i infermeres, les
marxes contra l'atur, les marxes promogudes per les associacions professionals
de militars. I, com a culminació, la del 14 de novembre del 2012, convocada,
diu Jerónimo de Sousa, "a contra vent i marea, contra les forces
anti-vaga".
L'afirmació de les característiques i la naturalesa de CGTP i del moviment
sindical de classe són claus per als interessos dels treballadors. El moviment
obrer és una força bàsica i essencial per a la democràcia portuguesa. El seu enfortiment
i intervenció en la vida nacional és la més sòlida garantia perquè Portugal
torni al camí del progrés, de la justícia social, de llibertat i democràcia
tenint com a referència els valors d'Abril.
Però, al costat del moviment obrer, altres grans moviments socials de masses
integren un ampli front antimonopolista i representen cada un per si sol i en
conjunt una força amb profunda influència.
Els petits i mitjans agricultors, els intel·lectuals i quadres tècnics, les
noves promocions de docents, investigadors, periodistes, arquitectes,
psicòlegs, becaris, treballadors de l'espectacle, entre d'altres, es van
incorporant a la resposta contra l'explotació i la degradació de les seves
carreres professionals.
I al costat del PCP hi ha la Joventut Comunista
Portuguesa que, davant d'una profunda ofensiva ideològica, ha
de reforçar la seva presència en el moviment juvenil i estudiantil, a les
escoles i les universitats; així com el Moviment de Dones organitzat en el
treball i en el moviment sindical i en els moviments unitaris en la defensa
dels valors i drets de les dones.
Arran d'aquesta situació que viu Portugal han sorgit recentment moviments
"inorgànics" amb expressions i propòsits diferenciats. Els mitjans de
comunicació procuren desviar i diluir aquesta indignació contra el Govern i els
partits de dreta intentant amagar els veritables beneficiaris d'aquesta
política, que no són altres que el capital financer i els grups econòmics. Però
el que és rellevant és que en molts d'ells està despertant una nova consciència
de qui són els veritables responsables d'aquesta catàstrofe. Des del respecte a
la seva autonomia cal treballar perquè conflueixin en la lluita més general del
poble portuguès.
Sousa va explicar que el programa del Partit assenyala els objectius superiors
en el socialisme i el comunisme i una estratègia per al moment històric actual:
una democràcia avançada, els valors d'abril són el futur de Portugal.
Per això el programa ha estat actualitzat.
El terme Democràcia Avançada sorgeix de la continuïtat històrica del Programa
de la Revolució
Democràtica i Nacional, dels ideals i conquestes del que va
suposar la Revolució d'abril. Els valors d'Abril contribueixen a assenyalar el
procés cap a una democràcia avançada, cap al socialisme.
El PCP és un partit de fermes conviccions ideològiques, patriòtic, lligat al
seu poble i a la seva terra. Un partit que, no per això, oblida els seus deures
internacionalistes.
El reforçament del Partit és tasca permanent i prioritària. Cal valorar el
treball de la militància, que és la principal font de capacitat i intervenció
del Partit. La força del Partit està determinada per l'activitat dels seus
membres, com més activitat, com més acció, més fort és el Partit.
És indispensable prosseguir l'afirmació d'unitat, cohesió i disciplina,
prevenint i combatent pràctiques que desmobilitzen i debiliten, així com
estimular la participació de la militància. La crítica i l'autocrítica, les
responsabilitats individuals, el treball i direcció col·lectiva constitueixen
elements integrants de l'estil propi del Partit.
Els obrers i empleats continuaran sent majoria en el Comitè Central, en el marc
d'una renovació i rejoveniment que asseguri la combinació adequada entre
quadres experimentats i quadres joves.
En el Comitè Central i els seus organismes estan situades exigències d'una
sòlida direcció col·lectiva, que correspon a les necessitats del Partit,
l'enfortiment de la seva unitat, cohesió i la seva capacitat de resposta als complexos
problemes imposats per la lluita social, política i ideològica.
L'organització i l'estructura del Partit són aspectes centrals a treballar.
Aprofundir en les organitzacions locals i les més properes als treballadors, a
les empreses. No descuidar l'atenció a les tasques financeres.
Finalment, al Congrés hi van assistir 60 delegacions de Partits Comunistes i
progressistes. Van intervenir al plenari del Congrés els representants del
Partit Comunista de Cuba i de Veneçuela, la delegació de Palestina, amb tres
organitzacions, i el Front Revolucionari per a la Independència de Timor
Oriental.
Ceferino Alonso Alonso
Delegat internacional al XIX Congrés del PCP
XIX Congreso del Partido Comunista Portugués, algunos apuntes.
Democracia y Socialismo. Los valores de Abril en el futuro de
Portugal.
El XIX Congreso del PCP se celebró en el
Polideportivo de la ciudad de Almada, sexta ciudad de Portugal y gobernada por el
PCP. El hecho de celebrar el Congreso en
un Polideportivo indica ya su caracterización, como ya sucedió en el
anterior (se hizo en una plaza de toros,
reconvertida en Pabellón). Se trata de un Congreso abierto en el que, junto a
los 1.241 delegados presentes, se encontraban en las tribunas otros cientos de
militantes atentos a las intervenciones de los ponentes. Un 56,6 % de los delegados
eran obreros o empleados; el 30 % del
Congreso lo componían mujeres y el 70 %
hombres, y la media de edad era de 48 años.
18.213 militantes han participado en las 1.257
reuniones para discutir los materiales, más de 60.000 afiliados al PCP, de los
que 5.800 han ingresado desde el anterior Congreso.
Las tesis del Proyecto de Resolución Política tratan de la crisis del capitalismo, la lucha de los
trabajadores y los pueblos y la alternativa al socialismo; la situación
internacional y la ruptura con la política de la derecha; desarrollar la lucha
de masas, construir la alternativa; el
Partido. Cuatro bloques que Jerónimo de Sousa, Secretario General del PCP,
resumió en su intervención de apertura del Congreso el 30 de noviembre.
En dicha intervención, Jerónimo de Sousa caracteriza la situación internacional como
una profundización de la crisis estructural del capitalismo asociada a una
violenta ofensiva que pretende liquidar las conquistas y derechos alcanzados a
lo largo del siglo XX. Se ha generado
una fuerte resistencia y lucha de los trabajadores y Pueblos de todos
los continentes y se trata de una situación contradictoria, compleja e
inestable, donde coexisten grandes peligros de involución de la Civilización
con posibilidades de transformación progresista y revolucionaria. La crisis
cíclica del capitalismo, iniciada en 2007, sigue sin perspectivas de terminar, una
crisis que ha exacerbado la especulación financiera a límites nunca vistos, que
está agudizando las disputas y contradicciones entre las grandes potencias, en
que se utiliza la crisis para acelerar la concentración y centralización de los
capitales, para destruir derechos y conquistas sociales, y significa el ataque
a los sistemas públicos de Salud, Enseñanza y Seguridad Social, la
privatización de las funciones sociales del Estado y la entrega de las grandes empresas estratégicas del
Estado al Gran Capital; todo ello a instancias de la OCDE, FMI, BM, OMC o la Unión Europea, que
las imponen con sofisticados programas de ajuste estructural. Una crisis que
tiende también a alimentar tendencias racistas, fascistas i anticomunistas.
Afirmó
que la responsabilidad de esa situación tiene cómplices en Portugal: dos
Gobiernos del Partido Socialista y el actual del PSD/CDS-PP. Han simultaneado
políticas de severa austeridad y ajustes, de alienación del patrimonio del país
y la soberanía nacional. La asunción por parte de ambas formaciones de las imposiciones y los presupuestos europeos ya definían qué
medidas económicas y sociales debían trasladarse a Portugal. El acuerdo del PS
con el PSD y CDS del Programa de Asistencia Financiera supone un Pacto de
Agresión contra el pueblo y los intereses nacionales y la entrega de los
destinos del país a intereses extranjeros de la troika FMI/EU/BCE.
Por otro lado, denunció que el desmantelamiento de las conquistas económicas y sociales se acelera. La propia legalidad constitucional
sufre los ataques más brutales. Hoy día el gobierno portugués viene anunciando
la “refundación” del Estado que incluye la liquidación de sus funciones
sociales, la privatización de áreas y servicios del Estado, reduciendo la
administración pública a aspectos residuales. Esta aspiración del Gobierno pone
en peligro instituciones como la Justicia, que sigue degradándose, ataca el
papel que otorga la Constitución a las Fuerzas Armadas surgidas del 25 de abril, pretende limitar las competencias de las regiones y los
municipios. Una ofensiva que tiene en los medios de comunicación social a su
principal valedor.
El rumbo tomado por la UE, más que resolver
los problemas de los pueblos está agravándolos. Las actuales propuestas y debates
en torno al concepto “más Europa para salir de la crisis”, son idénticas a las
políticas de austeridad, por más que los ideólogos del neoliberalismo y las
fuerzas que se reclaman de un europeísmo de izquierda quieran eludir.
El PCP afirma su defensa de la Constitución de
la República Portuguesa,
rechaza una integración europea que se caracteriza por la sumisión y el
condicionamiento del desarrollo de
Portugal.
El PCP coloca la necesidad de una política
patriótica y de izquierda como tarea prioritaria en el combate contra la crisis
económica y social. También recuperar al país de la sumisión y la dependencia, recuperar
para el país sus recursos, sus empresas estratégicas, su derecho al crecimiento
económico y al desarrollo; devolver a los trabajadores sus salarios y derechos
sociales. En definitiva, una política al servicio del pueblo que exige la
derrota de este gobierno y su dimisión.
Una dimisión y elecciones anticipadas que son necesarias para interrumpir el camino
al desastre al que están llevando al país. La alternativa es posible y saldrá
del reforzamiento del PCP y de su influencia política, social y electoral.
En el transcurso del XVIII al XIX Congreso del
PCP hay un elemento fundamental: la lucha de masas, su papel, su desarrollo, su
amplitud. Se ha desarrollado la lucha de los trabajadores en la que la CGTP-IN
asume un papel central. Expresiones de esta lucha han sido las movilizaciones
del 12 de noviembre de 2011, de los trabajadores de la Administración pública,
la de los transportes y comunicaciones el 27 de abril, de los maestros y
maestras el 19 de enero de 2011, del sector textil de la cultura, de los
enfermeros y enfermeras, las marchas contra el desempleo, las marchas
promovidas por las asociaciones profesionales de militares. Y, como culminación,
la del 14 de noviembre de 2012, convocada, dice Jerónimo, “contra viento y
marea, contra las fuerzas anti-huelga”.
La afirmación de las características y la
naturaleza de CGTP y del movimiento sindical de clase son claves para los
intereses de los trabajadores. El movimiento obrero es una fuerza básica y
esencial para la democracia portuguesa. Su reforzamiento e intervención en la
vida nacional es la más solida garantía para que Portugal vuelva al camino del
progreso, de la justicia social, de libertad y democracia teniendo como
referencia los valores de Abril.
Pero, al lado del movimiento obrero, otros
grandes movimientos sociales de masas integran un amplio frente antimonopolista
y representan cada uno por sí solo y en conjunto una fuerza con profunda
influencia.
Los pequeños y medianos agricultores, los
intelectuales y cuadros técnicos, las nuevas promociones de docentes,
investigadores, periodistas, arquitectos, psicólogos, becarios, trabajadores
del espectáculo, entre otros, se van incorporando a la respuesta contra la
explotación y la degradación de sus carreras profesionales.
Y junto al PCP está la Juventud Comunista
Portuguesa que, ante una profunda ofensiva ideológica, debe
reforzar su presencia en el movimiento juvenil y estudiantil, en las escuelas y
las universidades; así como el Movimiento de Mujeres organizado en el trabajo y en el movimiento sindical y en los movimientos unitarios en la defensa
de los valores y derechos de las mujeres.
A raíz de esta situación que vive Portugal, han
surgido recientemente movimientos “inorgánicos”
con expresiones y propósitos diferenciados. Los medios de comunicación procuran
desviar i diluir esa indignación contra el Gobierno y los partidos de derecha
tratando de esconder a los verdaderos beneficiarios de esta política, que no
son otros que el capital financiero y los grupos económicos. Pero lo que es
relevante es que en muchos de ellos está despertando una nueva conciencia de
quienes son los verdaderos responsables de esta catástrofe. Desde el respeto a
su autonomía hay que trabajar para que confluyan en la lucha más general del
pueblo portugués.
Sousa explicó que el Programa del Partido
señala los objetivos superiores en el socialismo y el comunismo y una
estrategia para el momento histórico actual: una democracia avanzada, los valores de Abril son el futuro de
Portugal.
Para ello el Programa ha sido actualizado.
El término Democracia Avanzada surge de la
continuidad histórica del Programa de la Revolución Democrática
y Nacional, de los ideales y conquistas de lo que supuso la Revolución de
abril. Los valores de Abril contribuyen a señalar el proceso hacia una
democracia avanzada, hacia el socialismo.
El PCP es un partido de firmes convicciones
ideológicas, patriótico, ligado a su pueblo y a su tierra. Un partido que, no
por ello, olvida sus deberes
internacionalistas.
El reforzamiento del Partido es tarea
permanente y prioritaria. Hay que valorar el trabajo de la militancia, que es
la principal fuente de capacidad e intervención del Partido. La fuerza del
Partido viene determinada por la actividad de sus miembros, cuanta más
actividad, cuanta más acción, más fuerte es el Partido.
Es indispensable proseguir la afirmación de
unidad, cohesión y disciplina, previniendo y combatiendo prácticas que
desmovilizan y debilitan, así como estimular la participación de la militancia. La
crítica y la autocrítica, las responsabilidades individuales, el trabajo y
dirección colectiva constituyen elementos integrantes del estilo propio del
Partido.
Los obreros y empleados continuarán siendo
mayoría en el Comité Central, en el marco de una renovación y rejuvenecimiento
que asegure la combinación adecuada entre cuadros experimentados y cuadros
jóvenes.
En el Comité Central y sus organismos están
situadas exigencias de una sólida dirección colectiva, que corresponde a las
necesidades del Partido, el fortalecimiento de su unidad, cohesión y su
capacidad de respuesta a los complejos problemas impuestos por la lucha social,
política e ideológica.
La organización y la estructura del Partido son
aspectos centrales a trabajar. Profundizar en las organizaciones locales y las
más próximas a los trabajadores, en las empresas. No descuidar la atención a
las tareas financieras.
Finalmente, al Congreso asistieron 60
delegaciones de Partidos Comunistas y progresistas. Intervinieron en el
plenario del Congreso los representantes del Partido Comunista de Cuba y de
Venezuela, la delegación de Palestina, con tres organizaciones, y el Frente
Revolucionario para la Independencia de
Timor Oriental.
Ceferino Alonso Alonso
Delegado internacional al XIX Congreso del PCP
