Bloc d'en Toni Barabarà
Fa uns dies, masses dies, que no canvio el formatge d’aquest meva estimada i soferta “ratera”. Masses “mogudes” i reunions. Massa vida “real - física – de carrer” que no dóna ni un espai de calma i serenor per a seure davant el teclat i gaudir del plaer d’escriure sense encàrrec.
Que no soni a una excusa “non petita”, doncs de fet no incompleixo cap contracte ni cap compromís d’entregues editorials com no sigui amb mi mateix i la meva disciplinada voluntat de comunicar-me i relacionar-me amb les meves gents amigues.
Dit això, avui, sí o sí, toca alguna evacuació d’idees que permetin donar alguna senyal de vida i d’activitat en uns moments on abunden declaracions i manquen reflexions i, per suposat, posicions i proposicions.
M’ hi poso amb aquests bocins de formatge d’alta qualitat i fragància...
- EMERGÈNCIA.- No tinc clar que tothom en sigui plenament conscient de la situació excepcionalment greu, d’emergència social, política i humanitària. Potser la mateixa persistència i crescendo de la crisi brutal està aconseguint immunitzar o insensibilitzar a les consciències ciutadanes, les neurones resistents i les percepcions anímiques de les bones gents, a mig camí de la por i la resignació. A moments excepcionals, respostes excepcionals.
- Decència.- Dins aquest aquelarre nauseabund de corrupcions, trampes, vergonyes i definitivament d’ indecències, seguim encara en clau d’atac- defensa de “polítiques habituals i correctes”. Cal abordar el tema pel damunt d’aquestes formes, de les enquestes electorals i les intencions de vot, per entrar-hi de ple des de i pels Valors, els Principis, des de la ÈTICA i el que es coneix com la decència en la seva accepció més noble (que no puritana)
- Urgència.- Tot plegat, tot està succeint a una velocitat i intensitat impensable. No hi ha temps material per pair- reposar un escàndol quan ens en aterren quatre més... És l’efecte embrutidor de les sobredosis. Tanta ferum escatològica acaba anul·lant el sentit mateix de l’olfacte. El “tothom” és igual, o fa el mateix, és la renuncia a intervenir, a empoderar-se, a recuperar d’una punyetera vegada la dignitat personal i col·lectiva. Reprendre la decisió d’exercir i reivindicar els menystinguts Drets cívics i socials de Ciutadania. I a més, tot això, a la dosi adequada, a l’ oportunitat i la velocitat necessàries: és Urgent i és de primera necessitat.
- Insurgència.- Imprescindible situar-se, físicament t i mental, en el valor de l’objecció, de la insubmissió, de la “insugència”. Ha quedat abastament demostrat que el seguiment políticament i social correctes, ens porta de dret al precipici. Cal recordar que “és legítim i democràtic negar-se a acceptar i acatar lleis i regles manifestament injustes, inhumanes i antidemocràtiques”. Avui el seny i la rauxa han de caminar del bracet. Ara és moment de mirar als ulls de les “autoritats” i fer- se respectar com a ciutadans dient PROU !! : “ No acceptaré aquelles normes ni obligacions que ens respecten i només ens obliguen a nosaltres !”
- Coherència.- Qui pugui, qui tingui un currículum net i ensenyable, qui mereixi el respecte i la consideració de respectable que ho manifesti i llueixi ara la seva Coherència. Molts, masses, no poden, no haurien de poder piular ni twittejar, vistes les seves trajectòries immediates i mediates. Tanmateix avui és imprescindible, és sine qua no , la coherència entre el discurs i l’acció, entre el que es diu i el que es fa.
- Diligència.- Composar un escenari de resposta i de sortida del caos putrefacte actual, demana molta dedicació, i diligència. Cal posar-s’hi amb serietat i rigor, Cal posar en clar objectius i principis. Cal dir que no es pot servir al mateix temps a dos “senyors” i cal optar, la disjuntiva és o mercat, o drets i poble. Cal dir que les polítiques imprescindibles han de servir a l’equitat, la solidaritat, la dignitat, la democràcia real i la justícia. I mans a la feina ja mateix.
- Transparència.- Han passat els temps de les conxorxes “cupulars”. Ja no hi ha “ni reyes ni tribunos redentores”. El lideratge es guanya amb el treball, l’acció i és una figura col·lectiva resultant de molts esforços i moltes lluites. Prou de cabdills carismàtics (??), ni de solucions de petit comitè. Ni de pactes subterranis. Tan sol servirà allò que sigui transparent, públic, acordat i consensuat amb els pobles, allò que millor expressi la voluntat democràtica i explícita. I el qui això escriu pensa que ha de ser servint a la raó de la immensa majoria dels treballadors/es, dels agredits pel sistema neoliberal- capitalista definitivament caduc, de les classes subalternes i dels ciutadans de a peu (dempeus però).
- Intel·ligència.- No podem errar. No hi ha temps per a gaires passos en fals. No ens podem deixar enredar pels de sempre, ni que tinguin tota la gran artilleria mediàtica al seu abast i servei. No hem de caure en paranys, no hem de “picar” en trampes essencialistes, en banderes ni en escuts, no hem d’abominar del pensament i les anàlisis científics, no hem d’oblidar la història i l’experiència de classe, no ens han de portar als seus “odres formals i obsolets, als seus ordres del dia de la seva agenda social i política”. A més d’indignar-nos, de renegar i maleir, de reaccionar, no podem renunciar a la raó i al raonament. Ens cal tota la intel·ligència política que ens han ensenyat els i les nostres i majors i tota la sapiència que ens donen els nostres sentiments i valors. Ens cal l’Alternativa social i també política !!
- CONFLUÈNCIA.- Per acabar. Com els rius que van confluint en el seu trajecte fins el mar... que aquest cop no és el “morir” del Manrique sinó el “vivir” de la Dolores o Pablo (Ibarruri i Neruda respectivament). Confluència que es un vella paraula esdevinguda poc a poc un Neo-fonema-concepte i que vaig agitar fa uns mesos, anys ja, per indicar que s’ha acabat allò del pal de paller que dóna la classe, que aprova o expulsa, que diu i ordena. Que ara toca que tothom segueixi fent allò que fa i millor sap fer per la causa, la suma de les lluites, que cadascú/na incorpori el seu esforç a un col·lectiu de totes i tots, Confluint, influint, sumant, creant poder popular...
O ens esperen temps insuportables i la vergonya històrica de no haver sabut estar a l’alçada que els nostres principis i dignitat ens reclamen
SALUT !!
Toni Barbarà
