Poema que Julio Cortázar va escriure ─en un primer impuls─ davant la notícia de l'assassinat del "Che"
Llegeixo la notícia ─no per esperada menys sorprenent─ i per aquelles estranyes associacions, el primer que acompanya aquesta sensació de desolació, és el poema que Julio Cortázar va escriure ─en un primer impuls─ davant la notícia de l'assassinat del "Che"
"Yo tuve un hermano.
i penso que l'associació no és gratuïta. Que en la distància, s'ha anat creant un lligam de germanor en la lluita per uns mateixos ideals: "Patria socialista o muerte" que em fan sentir la seva mort com la d'un ésser molt proper. Que pateix quan la tinta de la ploma es dilueix i he d'aturar-me fins que les idees s'imposen als sentiments.
"No nos vimos nunca
pero no importaba
perquè quan el sentia parlar, amb la seva passió, era conscient de que ell tenia la sensació de que era jo, i només jo, el que l'estava escoltant a l'altre costat.
"Yo tuve un hermano
que iba por los montes
mientras yo dormía.
I l'associació no és gratuïta perquè penso també que la seva figura es va fent tant gran, creix de tal manera, que comença a atansar-se, en l'imaginari popular, a la del "Che", inoblidable.
"lo quise a mi modo,
le tomé su voz
libre como el agua,
caminé de a ratos
cerca de su sombra.
Em veig portant-li la pala amb la que enterraria l'ALCA. Amb un Bush, arraconat, escoltant la seva defensa del planeta. Una defensa carregada d'ironia,; mostrant la impossibilitat d'anar a viure a Mart perquè no hi ha vida i la que hi va haver, en algun moment, va desaparèixer quan allà es van instal·lar el Fons Monetari i el Banc Mundial.
"No nos vimos nunca
pero no importaba,
mi hermano despierto
mientras yo dormía.
I ara penses que has dormit massa; que has deixat que altres fessin la feina; que no et mereixes un germà tan agraït que ha sobrevalorat qualsevol petit esforç que has fet; que creu, amb Jesús López Pacheco "que un grano no hace granero pero ayuda al compañero"
"mi hermano mostrándome
detrás de la noche
su estrella elegida."
L'estel que ara tots mirem i en la que un dia, amb la feina feta, ens trobarem.
