És necessari avançar en la unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics.
Per un Primer de Maig de lluita, organització i unitat
Un any més, la celebració del primer de Maig s’emmarca en una profunda crisi del capitalisme que està arrasant amb els salaris, els drets laborals i socials i la democràcia en aquest país, mentre els poderosos segueixen omplint-se les butxaques i deslocalitzant capitals a paradisos fiscals.
L’oligarquia financera i el gran capital pretenen, una vegada més, una sortida de la crisi sobre les esquenes dels treballadors i treballadores, així com d’altres sectors i classes socials que estan sent colpejades per les mesures d’austeritat, consagrades amb la reforma antidemocràtica de la constitució (PSOE-PP), en el marc d’una profunda des legitimació d’un sistema polític basat en el bipartidisme i la monarquia, travessat per la corrupció i doblegat pel poder econòmic.
L’augment desfermat de l’atur, la precarització constant de l’ocupació, les congelacions i rebaixes salarials, el buidatge de la negociació col·lectiva i el debilitament i desprestigi de les organitzacions sindicals són part d’una estratègia neoliberal iniciada fa molts anys, que té per objectiu desarmar a la classe treballadora material i ideològicament, que s’aguditza amb la crisi i que té el seu colofó amb la reforma laboral aprovada pel Partit Popular.
En aquest context l’ofensiva retalladora i privatitzadora dels drets socials i de ciutadania suposen no solament una agressió als sectors més febles de la societat, sinó un aprofundiment de les desigualtats socials i una transferència de recursos del sector públic a mans d’empreses privades.
Les conseqüències de l’ofensiva liberal estan en l’origen de la greu situació que travessem centenars de milers de treballadors i treballadores, ja siguin assalariats o autònoms, petits comerciants, etc., i que s’expressen en la destrucció del teixit industrial, l’exponencial increment de la pobresa, el desallotjament de milers de famílies de les seves llars, l’estafa de les preferents, les dificultats de la joventut per construir el seu projecte de vida autònom, l’enduriment de l’accés a la Universitat a les capes populars i l’expulsió de milers de joves del país per la manca de treball.
Com deia el lema de la Vaga General de Març del 2012, volen acabar amb tot, i no podem veure-ho només com un lema o una frase retòrica, sinó com la definició clara de l’objectiu del capital per recompondre la seva taxa de guany i donar per liquidat el pacte social de la postguerra que està en l’origen del vessant social de l’estat conegut com a estat del benestar.
Enfront dels atacs i retallades els treballadors i treballadores venim resistint, i expressant el nostre rebuig amb importants mobilitzacions, de les quals destaquen les convocatòries entorn del 15 M com a expressió d’indignació i 25 S contra els pressupostos generals, les tres vagues generals contra les polítiques de reforma laboral, o les marees de l’Educació i la Sanitat, que han estat capaces de portar aquestes protestes des dels centres de treball i d’estudi a importants manifestacions en defensa del seu caràcter públic i la seva aportació a la igualtat.
Al costat d’aquests procés mobilitzador, de matriu social tenim un important moviment a favor del dret a decidir, connectat amb la nostra reivindicació històrica del dret a l’autodeterminació dels pobles, que no podem aïllar del descontentament social imperant i que també es converteix en una forma d’expressar el mateix, posant el centre de les contradiccions en el model d’estat.
En aquest context és necessari fer un pas més, elevant el nivell, la confluència i articulació de les lluites, exigint la dimissió del Govern, avançant en l’organització de la societat en tots els àmbits i establint vincles d’unitat a tots els nivells.
Les i els comunistes de Catalunya considerem que és necessari avançar en la construcció de vincles associatius, organitzatius i de fraternitat per construir alternatives i desenvolupar la solidaritat. Recolzarem totes les formes d’organització social, des dels Sindicats i les vinculades a la lluita contra la crisi i la precarietat a nivell territorial, com les assemblees de aturats/des, a les organitzacions veïnals, per la igualtat de gènere, de solidaritat social, de consum responsable, etc., que desenvolupin vincles de solidaritat i de cooperació des de baix.
Al mateix temps, en moments com els actuals és necessari avançar en la màxima unitat enfront del neoliberalisme, i aquesta unitat ha de produir-se en tots els àmbits per unificar esforços i fer un front comú que permeti visualitzar que si se’ls pot fer front i generar perspectives reals de transformació de la societat enfront de la por i la resignació que encara paralitzen a gran quantitat de persones.
En aquest sentit és necessari avançar en la unitat dels treballadors i treballadores i això exigeix debat, voluntat i generositat per aparcar protagonismes estèrils i unir en l’acció el conjunt del moviment sindical, des del sindicalisme confederal al sindicalisme sectorial, i especialment en el marc de les grans empreses i sectors estratègics.
Així mateix és necessari la convergència de les propostes i la confluència en la lluita, dels diferents processos socials en marxa (15M, PAH, Sindical, Organitzacions reivindicatives, Marees, etc.), concretant espais d’articulació a nivell territorial.
I també cal desenvolupar un nou espai polític de confluència del conjunt de l’esquerra política i social, que sigui capaç de construir una alternativa a l’actual règim, amb capacitat d’imaginar una societat diferent, on el treball en totes les seves dimensions recuperi un paper central en la societat enfront del món de les finances i l’especulació monetària, un canvi de model econòmic, productiu i social que desenvolupi béns i serveis públics i col·lectius, que sigui sostenible i desenvolupi un model d’estat democràtic, republicà i veritablement federal.
El primer de Maig és un moment idoni per reafirmar el nostre compromís com Partit dels i les Comunistes de Catalunya de seguir en la lluita per una societat d’homes i dones lliures i iguals, la vigència de la lluita pel socialisme i el comunisme, desenvolupar el sindicalisme de classe, la lluita ideològica i l’organització de la societat i construir la unitat dels treballadors/as, de l’esquerra i com a aportació pròpia el compromís d’avançar en la construcció d’un Partit Comunista que culmini la unitat de tots i totes les i els comunistes.
Visca el primer de maig!
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
texto en castellano
Por un Primero de Mayo de lucha, organización y unidad
Un año más, la celebración del primero de Mayo se enmarca en una profunda crisis del capitalismo que está arrasando con los salarios, los derechos laborales y sociales y la democracia en este país, mientras los poderosos siguen llenándose los bolsillos y deslocalizando capitales a paraísos fiscales.
La oligarquía financiera y el gran capital pretenden, una vez más, una salida de la crisis sobre las espaldas de los trabajadores y trabajadoras, así como de otros sectores y clases sociales que están siendo golpeadas por las medidas de austeridad, consagradas con la reforma antidemocrática de la constitución (PSOE-PP), en el marco de una profunda deslegitimación de un sistema político basado en el bipartidismo y la monarquía, atravesado por la corrupción y doblegado por el poder económico.
El aumento desbocado del paro, la precarización constante del empleo, las congelaciones y rebajas salariales, el vaciado de la negociación colectiva y el debilitamiento y desprestigio de las organizaciones sindicales son parte de una estrategia neoliberal iniciada hace muchos años, que tiene por objetivo desarmar a la clase trabajadora material e ideológicamente, que se viene agudizando con la crisis y que tienen su colofón con la reforma laboral aprobada por el Partido Popular.
En ese contexto la ofensiva recortadora y privatizadora de los derechos sociales y de ciudadanía suponen no solo una agresión a los sectores más débiles de la sociedad, sino una profundización de las desigualdades sociales y una transferencia de recursos del sector publico a manos de empresas privadas.
Las consecuencias de la ofensiva liberal estan en el origen de la grave situación que atravesamos centenares de miles de trabajadores y trabajadoras, ya sean asalariados ó autónomos, pequeños comerciantes, etc., y que se expresan en la destrucción del tejido industrial, el exponencial incremento de la pobreza, el desalojo de miles de familias de sus casas, la estafa de las preferentes, las dificultades de la juventud para construir su proyecto de vida autónomo, el endurecimiento del acceso a la Universidad a las capas populares y la expulsión de miles de jóvenes del país por la ausencia de trabajo.
Cómo decía el lema de la Huelga General de Marzo del 2012, quieren acabar con todo, y no podemos verlo solo como un lema o una frase retorica, sino como la definición clara del objetivo del capital para recomponer su tasa de ganancia y dar por finiquitado el pacto social de postguerra que está en el origen de la cara social del estado conocido como estado del bienestar.
Frente a los ataques y recortes los trabajadores y trabajadoras venimos resistiendo, y expresando nuestro rechazo con importantes movilizaciones, de las que destacan las convocatorias entorno al 15 M como expresión de indignación y 25 S contra los presupuestos generales, las tres huelgas generales contra las políticas de reforma laboral, o las mareas de la Educación y la Sanidad, que han sido capaces de llevar esas protestas desde los centros de trabajo y de estudio a importantes manifestaciones en defensa de su carácter público y su aporte a la igualdad.
Junto a estos proceso movilizadores, de matriz social tenemos un importante movimiento a favor del derecho a decidir, conectado con nuestra reivindicación histórica del derecho a la autodeterminación de los pueblos, que no podemos aislar del descontento social imperante y que también se convierte en una forma de expresar el mismo, poniendo el centro de las contradicciones en el modelo de estado.
En este contexto es necesario dar un paso más, elevando el nivel, la confluencia y articulación de las luchas, exigiendo la dimisión del Gobierno, avanzando en la organización de la sociedad en todos los ámbitos y estableciendo vínculos de unidad a todos los niveles.
Las y los comunistas de Catalunya consideramos que es necesario avanzar en la construcción de vínculos asociativos, organizativos y de fraternidad para construir alternativas y desarrollar la solidaridad. Apoyaremos todas las formas de organización social, desde los Sindicatos y las vinculadas a la lucha contra la crisis y la precariedad a nivel territorial, como las asambleas de parados/as, a las organizaciones vecinales, por la igualdad de género, de solidaridad social, de consumo responsable, etc., que desarrollen vínculos de solidaridad y de cooperación por abajo.
Al mismo tiempo, en momentos como los actuales es necesario avanzar en la máxima unidad frente al neoliberalismo, y esa unidad ha de producirse en todos los ámbitos para unificar esfuerzos y hacer un frente común que permita visualizar que si se puede hacerles frente y generar perspectivas reales de transformación de la sociedad frente al miedo y la resignación que todavía paralizan a gran cantidad de personas.
En este sentido es necesario avanzar en la unidad de los trabajadores y eso exige debate, voluntad y generosidad para aparcar protagonismos estériles y unir en la acción al conjunto del movimiento sindical, desde el sindicalismo confederal al sindicalismo sectorial, y especialmente en el marco de las grandes empresas y sectores estratégicos.
Así mismo es necesario la convergencia de las propuestas y la confluencia en la lucha, de los diferentes procesos sociales en marcha (15M, PAH, Sindical, Organizaciones reivindicativas, Mareas, etc.), concretando espacios de articulación a nivel territorial.
Y también es necesario desarrollar un nuevo espacio político de confluencia del conjunto de la izquierda política y social, que sea capaz de construir una alternativa al actual régimen, con capacidad de imaginar una sociedad diferente, donde el trabajo en todas sus dimensiones recupere un papel central en la sociedad frente al mundo de las finanzas y la especulación monetaria, un cambio de modelo económico, productivo y social que desarrolle bienes y servicios públicos y colectivos, que sea sostenible y desarrolle un modelo de estado democrático, republicano y verdaderamente federal.
El primero de Mayo es un momento idóneo para reafirmar nuestro compromiso como Partit dels i les Comunistes de Catalunya de seguir en la lucha por una sociedad de hombres y mujeres libres e iguales, la vigencia de la lucha por el socialismo y el comunismo, desarrollar el sindicalismo de clase, la lucha ideológica y la organización de la sociedad y construir la unidad de los trabajadores/as, de la izquierda y como aportación propia el compromiso de avanzar en la construcción de un Partido Comunista que culmine la unidad de todos y todas las y los comunistas .
Viva el primero de mayo!
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
