Des del seus inicis la SEAT, en termes econòmics, ha sigut el “vaixell insignia” de la industria catalana, per la seva importancia estratégica, el volum de la seva producció i la capacitat d’exportació, així com pel nombre de treballadors i treballadores que ocupa i per l’ocupació induïda de teixit productiu que nodreix. Pel Moviment Obrer, també des dels seus inicis en temps de la dictadura feixista, ha sigut un dels principals nuclis d’activitat sindical clandestina, primer, i de cantera sindical, després, de formació de quadres de primer ordre i com a tal ha viscut en carn pròpia la repressió més dura per part de l’aparell de L’Estat de llavors.
Avui dia continua sent en termes sindicals una de les empreses més importants de tot Espanya, pel nombre d’afiliats al Sindicalisme de classe, per la combativitat dels seus treballadors i treballadores, i per les millores en les condicions de treball, que les seves lluites, molt dures algunes, han assolit per al seus treballadors, que han estat llavor per a altres empreses.
La Secció Sindical de CCOO és una de les més importants del conjunt d’Espanya, tot i no ser primera força sindical al comitè d’empresa des de fa 25 anys, malgrat els avatars que ha patit la seva plantilla els darrers anys, pel gran nombre d’afiliats al Sindicat, i malgrat pràctiques que han originat escissions amb el naixement de nous sindicats a l’empresa.
Els i les comunistes del PCC sempre hem vist la dissolució dels organismes democràticament escollits per la seva afiliació, com un fet extrem, que atempta contra els principis bàsics del Sindicat. És un error gravíssim dirimir les diferències polítiques i sindicals a cops de decisions autoritàries, encara que aquestes siguin preses per un organisme de direcció democràticament escollit.
La dissolució d’un organisme de direcció, i la seva substitució per una comissió gestora,sempre és un acte que violenta la voluntat democràtica dels i les afiliades que els van escollir. Aquest fet causa desconcert i desconfiança entre els treballadors i propicia desencís i des afiliació en proporcions importants, més en uns moments complexos per als interessos de la classe treballadora, del conjunt de la ciutadania, en què el neoliberalisme té com a objectiu carregar–se les conquestes laborals, socials i subvertir la democràcia, quan la unitat dels treballadors/es, del moviment sindical i del moviment obrer, és més necessària que mai per fer–les front.
Això fa encara més contradictòria i incomprensible una situació com aquesta, quan la direcció de la SSE dissolta havia convocat pel 29 de juny la conferència ordinària de la Secció Sindical, que és a on es debaten les alternatives sindicals, s’arriba a la síntesi, i s’escull una nova direcció, concloent així un procés participatiu absolutament necessari.
Una situació que era evitable, davant de l’existència de propostes de solució, que no s’han contemplat, i que garantien tant aquesta participació com la unitat, la cohesió i la consolidació afiliativa.
La conferència de Moviment Obrer del Partit dels i les Comunistes de Catalunya rebutja aquest fet i d’altres similars que s’hagin pogut produir, perquè al nostre entendre, a més de subvertir els processos regularment establerts, com la convocatòria d’una conferència, afebleixen el Sindicat i el Sindicalisme en general, en uns moments on tots som necessaris, ningú sobra i cal treballar plegats per a una millor defensa dels interessos dels treballadors i les treballadores.
Malgrat la nostra disconformitat amb aquests fets, cridem al conjunt de l’afiliació de CCOO de SEAT a mantenir la seva afiliació. Mantenim el nostre ferm compromís per a promoure i fer de la participació un actiu, i exigir que el debat, el contrast d’idees sigui la forma d’aplegar les diferents visions sindicals existents a l’empresa, com sempre hem fet els i les comunistes.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, CCOO, Comunistes, Lluita de classes, PCC, Sindicalistes
Des del seus inicis la SEAT, en termes econòmics, ha sigut el “vaixell insignia” de la industria catalana, per la seva importancia estratégica, el volum de la seva producció i la capacitat d’exportació, així com pel nombre de treballadors i treballadores que ocupa i per l’ocupació induïda de teixit productiu que nodreix. Pel Moviment Obrer, també des dels seus inicis en temps de la dictadura feixista, ha sigut un dels principals nuclis d’activitat sindical clandestina, primer, i de cantera sindical, després, de formació de quadres de primer ordre i com a tal ha viscut en carn pròpia la repressió més dura per part de l’aparell de L’Estat de llavors.