(Vigència de la posició del PCC del passat 28 de febrer de 2012). La situació a Síria, que va arrencar la primavera del 2011 amb la repressió violenta de les primeres manifestacions per part de les forces militars i de seguretat sirianes, s'ha anat agreujant amb la posterior aparició de grups armats, i la ingerència més que provada d'agents relacionats amb alguns països de l'entorn.
El vessament de sang ha estat continu.
Són cinc els grups més visibles que conformen l'oposició, encara que tres són els més importants: el Consell de Coordinació de la Revolució Siriana, que rebutja la intervenció militar i la violència, assumiria un diàleg amb el govern per a una transició pacífica; el Front Popular per al Canvi Democràtic que també rebutja la intervenció estrangera, agrupa partits de l'esquerra, nacionalistes àrabs; i, finalment, el més bel·ligerant, el Consell Nacional Sirià, amb el suport de Turquia, Qatar i els saudites, amb el suport dels Germans Musulmans, i que es proclama com l'ala política de l'Exèrcit Lliure de Síria. Aquest bloc aposta per una intervenció militar estrangera.
Alineats en suport al canvi de règim a Damasc hi ha els principals poders polítics i religiosos sunnites de l'Orient Mitjà, liderats per l'Aràbia Saudita i Turquia. Menys públicament es troba la xarxa internacional coneguda com Els Germans Musulmans, un centre sunnita que està assistint moltes -si no la a majoria- de les forces militaritzades de l'oposició siriana, especialment en fortaleses sunnites com Homs. I, donant suport a les forces regionals liderades pels sunnites, estan l'OTAN, els Estats Units i els seus aliats. Rússia i la Xina van vetar una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, acuradament elaborada, el seu objectiu era el president Bashar Al-Assad i la justificació per a una posterior agressió i intervenció militar exterior. També els països de l'ALBA han realitzat una declaració condemnant les ingerències estrangeres i en defensa de la independència i la sobirania de Síria.
El règim feudalista d'Aràbia Saudita, de Qatar, i el govern proatlantista de Turquia, envien instructors militars, assessors i armes a Síria sense necessitat d'una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El moviment dels Germans Musulmans pot arribar al poder a Síria i ocupar el lloc d’Assad. Tot pot donar com a resultat una massacre sagnant d’alauites i una confrontació entre sunnites i xiïtes a l'Orient Mitjà. A tota aquesta situació cal afegir-hi la constant amenaça de les més de 50 bases militars dels EUA al voltant de Síria i l’Iran, que protegeixen els interessos de la indústria petroliera i energètica dels EUA i els països de l'OTAN. Síria és una peça més en l'escalada bèl·lica dels EUA contra els països enemics d'Israel (l’Iraq, l’Afganistan, Líbia, ara Síria, després l’Iran).
Tot i la complexitat de la situació política interna i externa, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) condemna la repressió per part del Govern sirià contra la població, demana el cessament immediat de la violència i la retirada de l'exèrcit i els tancs sirians de les ciutats i el cessament de qualsevol violència dels opositors al Govern i la retirada de mercenaris i assessors militars estrangers de territori Sirià.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que s'ha de buscar una solució política a la crisi a través d'un diàleg nacional sense exclusions en el qual s'abordin efectivament les legítimes aspiracions democràtiques i socials del poble sirià, afirmant que un empitjorament de la situació podria comportar conseqüències imprevisibles per a tota la regió.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que el destí de Síria ha de correspondre exclusivament al poble sirià, sense ingerències estrangeres ni intervencions militars; es manifesta fermament en contra de l'ús de la «responsabilitat de protegir» com a excusa per justificar la intervenció militar, aquesta rotundament en contra dels plans de dividir el país.
El recent exemple d'intervenció a Líbia, i la posterior transició, ha de fer reflexionar forces que es reclamen d'esquerres i de progrés perquè no tornin a donar suport a noves aventures bèl·liques i de destrucció, que responen únicament als interessos de l'imperialisme dels Estats Units i dels països de l'OTAN.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) acorda traslladar aquest comunicat a les seves organitzacions perquè facin conèixer a la militància la seva posició sobre el conflicte, conscients de les dificultats d'explicació objectiva en un món tan mediàtic com el que vivim, en què un cop més els mitjans de comunicació esbiaixen i tergiversen la informació sobre Síria.
Barcelona 23 febrer 2012
Versión en castellano
DECLARACION PÚBLICA DEL PCC SOBRE LA SITUACIÓN EN SIRIA
La situación en Siria, que arrancó en la primavera de 2011 con la represión violenta de las primeras manifestaciones por parte de las fuerzas militares y de seguridad sirias, se ha ido agravando con la posterior aparición de grupos armados, y la injerencia más que probada de agentes relacionados con algunos países del entorno.
El derramamiento de sangre ha sido continuo.
Son cinco los grupos más visibles que conforman la oposición, aunque tres son los más importantes: el Consejo de Coordinación de la Revolución Siria, que rechaza la intervención militar y la violencia, asumiría un diálogo con el gobierno para una transición pacífica. El Frente Popular para el Cambio Democrático que también rechaza la intervención extranjera, agrupa a partidos de la izquierda, nacionalistas árabes; y, finalmente, el más beligerante, el Consejo Nacional Sirio, apoyado por Turquía, Qatar y los saudíes, con el apoyo de los Hermanos Musulmanes, y que se proclama como el ala política del Ejército Libre de Siria. Este bloque apuesta por una intervención militar extranjera.
Alineados en apoyo al cambio de régimen en Damasco están los principales poderes políticos y religiosos sunnitas de Oriente Medio, liderados por Arabia Saudita y Turquía. Menos públicamente se encuentra la red internacional conocida como Los Hermanos Musulmanes, un centro sunita que está asistiendo a muchas -si no la a mayoría- de las fuerzas militarizadas de la oposición siria, especialmente en fortalezas sunnitas como Homs. Y, apoyando a las fuerzas regionales lideradas por los sunnitas, están la OTAN, Estados Unidos y sus aliados. Rusia y China vetaron una resolución del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, cuidadosamente elaborada, cuyo objetivo era el presidente Bashar Al Assad y la justificación para una posterior agresión e intervención militar exterior. También los paises del ALBA han realizado una declaración condenando las injerencias extranjeras y en defensa de la independencia y la soberanía de Siria.
El régimen feudalista de Arabia Saudita, de Qatar, y el gobierno pro-atlantista de Turquía , envían instructores militares, asesores y armas a Siria sin necesidad de una resolución del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. El movimiento de los Hermanos Musulmanes puede llegar al poder en Siria y ocupar el lugar de Assad. Todo ello puede dar como resultado una masacre sangrienta de alauitas y una confrontación entre sunitas y chiítas en Oriente Medio. A toda esta situación hay que añadirle la constante amenaza de las más de 50 bases militares de EEUU alrededor de Siria e Irán, que protegen los intereses de la industria petrolera y energética de los EEUU y los países de la OTAN. Siria es una pieza más en la escalada bélica de los EEUU contra los países enemigos de Israel (Irak, Afganistán, Libia, ahora Siria, después Irán).
Teniendo en cuenta la complejidad de la situación política interna y externa,el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) condena la represión por parte del Gobierno sirio contra la población, pide el cese inmediato de la violencia y la retirada del ejército y los tanques sirios de las ciudades y el cese de toda violencia de los opositores al Gobierno y la retirada de mercenarios y asesores militares extranjeros de territorio Sirio.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que debe buscarse una solución política a la crisis a través de un diálogo nacional sin exclusiones en el que se aborden efectivamente las legítimas aspiraciones democráticas y sociales del pueblo sirio; afirmando que un empeoramiento de la situación podría acarrear consecuencias imprevisibles para toda la región.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que el destino de Siria debe corresponder exclusivamente al pueblo sirio, sin injerencias extranjeras ni intervenciones militares; se manifiesta firmemente en contra del uso de la «responsabilidad de proteger» como excusa para justificar la intervención militar; está tajantemente en contra de los planes de dividir el país.
El reciente ejemplo de intervención en Libia, y la posterior transición, debe hacer reflexionar a fuerzas que se reclaman de izquierdas i de progreso para que no vuelvan a dar apoyo a nuevas aventuras bélicas y de destrucción, que responden únicamente a los intereses del imperialismo de los Estados Unidos y de los países de la OTAN.
El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) acuerda trasladar este comunicado a sus organizaciones para que den a conocer a la militancia su posición sobre el conflicto, conscientes de las dificultades de explicación objetiva en un mundo tan mediático como el que vivimos, donde una vez más los medios de comunicación sesgan y tergiversan la información sobre Siria.
Barcelona 23 de febrero de 2012
