La vaga d'internet

ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ*

L’oposició a la llei antipirateria que preparen els EUA modifica la relació de forces entre usuaris i propietaris

Alan Solomont, ambaixador dels Estats Units a Espanya, va tenir l’atreviment d’enviar, el 12 de desembre passat, una duríssima carta de reprovació política al llavors encara president José Luis Rodríguez Zapatero. El motiu de la carta era queixar-se per la debilitat i l’incompliment dels «compromisos adquirits per Espanya davant els propietaris dels drets i davant el Govern dels Estats Units». Es fonamentava en el fet que l’últim Consell de Ministres del Govern en funcions no va aprovar, després d’un fort debat sobre el seu rebuig social a internet, l’anomenda llei Sinde . L’ambaixador es va atrevir a afirmar: «El Govern, per desgràcia, ha fracassat a l’hora d’acabar la feina a causa de raons polítiques, en detriment de la reputació i l’economia d’Espanya».


El to amenaçador i desqualificador de la missiva es va convertir en felicitacions públiques, per part del mateix diplomàtic, quan –uns dies després– el Govern de Mariano Rajoy aprovava (a proposta del ministre José Ignacio Wert ) la mateixa norma sense cap modificació.

Mentre això passava, el Govern del president Barack Obama presentava públicament la seva proposta de llei antipirateria (la denominada llei SOPA , Stop Online Piracy Act ). Però el que a Espanya va ser, fonamentalment, una massiva reacció d’usuaris d’internet contra la llei Sinde –amb el suport d’algunes populars pàgines de descàrregues de pel·lícules que van tancar per expressar el seu rebuig–, als Estats Units ha tingut un altre tipus de resposta. A mitjans de novembre , Facebook, Google i Twitter (Net Coalition), juntament amb altres gegants d’internet com Amazon, Yahoo o PayPal, mostraven la seva oposició a la iniciativa amb un contundent anunci a The New York Times i una estudiada i eficaç campanya a les xarxes. Al desembre anunciaven la seva disposició a «tancar» els seus serveis globals com a mostra del profund rebuig a una llei que regula malament el que diu que protegeix i ignora la profunda transformació de creació de valor i, amb això, l’evolució dels legítims drets de creadors i de la indústria cultural en la nova societat del coneixement.

L’amenaça d’apagada digital per part de Net Coalition, prevista inicialment per al 23 de gener, no va ser un gest tàctic. La unitat dels seus promotors i l’amenaça de vaga a internet eren reals, i les seves conseqüències, imprevisibles i amb un altíssim impacte social i econòmic.

Finalment, el cap de setmana passat el Congrés dels Estats Units va anunciar la congelació de la votació de la llei, prevista per al dia 24, fins a «aconseguir un alt grau de consens». La Casa Blanca va fer pública una nota en la qual, després de defensar la necessitat de combatre la pirateria, es criticava que «determinats aspectes de la llei» poguessin «danyar la llibertat d’expressió i introduir inseguretat en els negocis sobre internet». Mentre aquí l’ambaixador Solomont ens renyava sense pudor ni respecte, estirant-nos les orelles i aplaudint segons com anaven passant els esdeveniments, allà el seu Govern ha cedit, buscant consensos per evitar fractures.

Sent candidat presidencial, Obama va dir amb solemnitat i ambició durant una visita a la seu central de Google el 2007 : «Ajudeu-me a canviar el món, de la mateixa manera que Google l’ha canviat». Cinc anys després, és discutible si ell ha canviat el món, però ningú dubta de com ho ha fet Google i tot l’ecosistema d’internet. De les 10 empreses més innovadores al món el 2011–segons la selecció i l’anàlisi de la publicació Fast Company – (Apple, Twitter, Facebook, Nissan, Groupon, Google, Dawning Information Industry, Netflix, Zynga i Epocrates), ¡vuit no existien fa 10 anys! La llista, a més, està copada gairebé totalment per empreses tecnològiques que desenvolupen el nucli principal d’operacions a través d’internet, i la majoria són nord-americanes.

La tecnologia social (que construeix relacions, comunitats i interessos basant-se en una forta emancipació personal i professional) nodreix l’ecosistema d’internet i és molt més que mera tecnologia. Es tracta d’una nova cultura que canvia grans equacions, com, per exemple, la percepció entre valor i preu, o les relacions amb els productes i serveis entre propietaris o usuaris.

Viquipèdia, que segueix finançant-se i desenvolupant-se sense publicitat i amb l’aportació d’uns 100.000 redactors, és el paradigma de la nova societat, segons Don Tapscott i Anthony Williams, autors del llibre Wikinomics. La popular web va tancar ahir les seves portes digitals en anglès, juntament amb 10.000 portals més que es van sumar a la protesta malgrat el pas enrere del Govern i el Congrés dels EUA, per seguir amb la pressió cívica i global sobre una política miop i equivocada. L’anunci de la vaga tenia un missatge molt eloqüent: «¡Avís per a estudiants! Acabeu els deures aviat. ¡Viquipèdia tancarà dimecres contra una llei maligna!». La primera gran vaga d’internet canviarà la relació de forces entre usuaris i propietaris. Els segons hauran d’aprendre a fer negocis amb els primers sense que aquests siguin clients. Tot un repte. Un canvi històric.


*Assessor de comunicació

Etiquetes de comentaris: internet, lluita de classes, vaga general