L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
Els CIES són centres de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva –en espera de ser expulsades- les persones estrangeres no pertanyents a la UE que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a l’Estat espanyol.
El motiu de la detenció i posterior internament no és haber comès un delicte –en aquest cas s’aplica el Codi Penal i internament en una presó- sinó haver comés una falta administrativa. Com per exemple, no haver renovat el DNI o no haver pagat una multa.
Els internaments tenen actualment un limit de 40 dies i poden finalitzar amb l’expulsió del país o amb una ordre d’expulsió sense executar.
Aquests centres existeixen a l’Estat Espanyol des del 1985.
Actualment a Europa hi ha 280 CIEs, 11 a l’Estat espanyol, 1 a Barcelona, a la Zona Franca.
Per què es vulneren els Drets Humans en un CIE?
A part de ser espais on es priva de llibertat a persones que no han comès cap delicte, No tenen una regulació que vetlli per les condicions de vida dels interns, fet que propicia vulneracions sistemàtiques dels seus Drets Fonamentals (amontegament a les cel•les; lavabos insuficients i sense assistència lliure; discrecionalitat en la comunicació amb les famílies i els advocats; discrecionalitat en els horaris i en l’alimentació; assistència mèdica; ús de la violència;) Aquestes condicions varien en funció dels Centres.
Quan surten del centre no són informats de la seva situació, ni de si té un procés d’expulsió en marxa. Sovint es perd el plaç de 48 hores per recórrer perquè no se sap. Indefensió per desconeixement.
L’existència dels CIES suposa una vulneració del dret a la llibertat. Falta de transparència i secretisme que envolta els CIES i propicia aquestes vulneracions. Només es pot tenir coneixement del que passa a partir de testimonis directes
Al juliol del 2008, els països europeus van aprovar una Directiva coneguda com "Directiva de la Vergonya", que legitima i agreuja aquestes vulneracions: Els països miembres de la UE, en aplicar aquesta Directiva, poden augmentar el termini de detenció fins a un any i mig.
També augmenta la discrecionalitat, ja que no cal que el internament sigui dictat per un jutge sinó que ho pot fer una autoritat administrativa.
La Directiva preveu el internament de menors, sobreposant la condició d’estranger a la de menor i vulnerant els drets reconeguts a la Convenció de les Nacions Unides. No es garanteix la reagrupació familiar en les seves expulsions.
S’imposa un doble càstig: a més de la privació de la llibertat i l’expulsió es prohibeix el retorn a territori europeu durant cinc anys. I les persones podran ser expulsades a tercers països enlloc del seu país d’origen.
A l’Estat Espanyol ja s’apliquen prohibicions d’entrada d’entre 3 i 10 anys.
