Comunicat de la Secretaria de Justícia del PSC sobre els detinguts durant la vaga general

Comunicat de la Secretaria de Justícia del PSC sobre els detinguts durant la vaga general del 29M a Barcelona que romanen en presó provisional Durant el dia 29 de març de 2012, en el decurs d'una vaga general seguida àmpliament per milions de ciutadans i ciutadanes arreu del país, es van produir alguns incidents violents que van centrar l'atenció informativa al final de la jornada de vaga i durant els dies següents.

Aquests fets, especialment greus a Barcelona, van ser àmpliament difosos pels mitjans de comunicació, i abastament refusats tant pels convocants de la vaga com per la totalitat de les formacions polítiques parlamentàries, incloent-hi evidentment el PSC.

També van ser molt comentats per part dels responsables polítics de l'operatiu policial que hauria d'haver previngut i evitat aquests incidents, o en tot cas haver garantit el seu aïllament respecte dels centenars de milers de persones que exercien el dret de vaga i manifestació.

Els incidents més greus ocorreguts a Barcelona durant la vaga general van tenir lloc durant la tarda i vespre del dia 29 de març. No obstant, la majoria de les detencions efectuades en aquesta ciutat el dia 29 es van produir durant el matí.

D'entre les detencions efectuades, en destaquen les dels estudiants de la Universitat de Barcelona que van ser detinguts al voltant de les 11h a la zona de Les Corts. Resulta doncs evident que aquestes persones, per a les quals s'ha decretat presó provisional, no van poder prendre part en els aldarulls que han estat motiu de major alarma social, ja que es van produir a la tarda i vespre del dia 29, i al centre de la ciutat.

Aquests estudiants, dos d'ells afiliats a l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), es troben encara avui, un mes després de la jornada de vaga general, en situació de presó provisional. La seva situació contrasta enormement amb la de les persones que un operatiu dels Mossos d'Esquadra va detenir el passat 19 d'abril en relació, presumptament, amb aquests greus incidents que van tenir lloc al centre de Barcelona. Tots ells han estat posats en llibertat, amb càrrecs o bé sota fiança.

Ens trobem davant d'un cas d'aplicació exorbitant d'una mesura que el nostre ordenament jurídic vol excepcional i proporcional, car produeix una restricció de drets que gaudeixen de protecció constitucional, com són el dret a la llibertat i a la presumpció d'innocència.

El caràcter excepcional implica que la regla general ha d'ésser la llibertat de l'imputat o acusat durant la procés i, conseqüentment, que la privació de llibertat ha d'ésser l'excepció. Són notes d'aquesta mesura, precisament per això, la jurisdiccionalitat, la necessitat, la motivació i la subsidiarietat.

El caràcter proporcional exigeix que aquesta mesura restrictiva ha de tenir un contingut tal que la limitació dels drets fonamentals que comporta sigui proporcionada a les finalitats que pretén assolir. És comunament acceptat per la jurisprudència constitucional i per la doctrina científica que les finalitats constitucionalment legítimes són les d'assegurar el normal desenvolupament del procés i l'execució de la decisió, així com evitar el risc de reiteració delictiva. Finalitats, per tant, que tenen a veure amb l'assegurament i la prevenció, però que s'han de motivar, objectivant les causes que fan necessària

En la decisió de la jutgessa que acordà la presó preventiva d'aquests dos estudiants de l'AEP, així com en la que desestima el recurs presentat contra la primera, no només es menysté el caràcter necessàriament excepcional i proporcional d'aquesta mesura, en menyscapte d'un dret tan car a la nostra Constitució com és el de la llibertat, sinó que s'obvien molts dels elements al•legats i acreditats per la defensa en relació al seu arrelament, dependència econòmica dels seus progenitors, i perillositat, que desvirtuen enormement la necessitat de recórrer a aquesta mesura. Es tracta de persones arrelades a la comunitat universitària, com la pròpia Universitat de Barcelona s'ha encarregat de destacar, que participen de la vida associativa en diverses formes, i que no tenen antecedents policials ni penals.

Cal recordar en aquest punt que el Tribunal Constitucional ha afirmat que la gravetat abstracta dels delictes i les penes, i l'alarma social inherent al delicte, no són suficients per justificar la presó des de la perspectiva constitucional, ja que és necessari a més que siguin tingudes en compte les circumstàncies concretes del caso i les personals de l'imputat (SSTC 128/1995, 37/1996, 47/2000). Per això han de ser valorades circumstàncies tals como l'arrelament familiar, professional i social, les connexions en altres països, els mitjans econòmics dels que disposa, etc. (com ha reiterat el Tribunal Europeu de Drets Humans al llarg de dècades).

Resulta per això especialment greu que en la darrera de les interlocutòries, resolent sobre la presó preventiva d'aquests estudiants, s'introdueixin qualificacions dels fets contradictòries amb l’informe policial, es citin arguments extrets de peces d'opinió publicades a la premsa catalana en aquells mateixos dies, sobre conspiracions neoanarquistes de base italiana que, en cas d'existir, res tindrien a veure amb les persones a qui es manté privades de llibertat, o que es pretengui que persones sense cap antecedent poden cometre delictes en ocasió de cimeres internacionals, el Dia del Treball, o un derbi futbolístic.

Ens preocupa molt la deriva en la concepció del dret penal i de la seguretat que apunten els anuncis efectuats pel Ministeri de l'Interior i també per la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya. Estarem molt atents a la concreció de les propostes de reforma del Codi Penal, de la Llei d'Enjudiciament Criminal, o d'establiment de noves regulacions del dret de reunió o de vaga, ja que per a nosaltres és essencial una concepció democràtica de la seguretat, que inclou necessàriament preservar l'exercici dels drets fonamentals per part de la ciutadania.

Interessa destacar en aquest cas concret que ens ocupa, per la seva especial afectació a un dels drets fonamentals dels ciutadans, el dret a la llibertat, les propostes sobre regulació de la presó preventiva que van en el sentit de la subordinació del dret processal penal – que ha d’estar dirigit tant a la protecció de les víctimes com, no ho oblidem, a protegir i garantir els drets dels ciutadans que es veuen immersos en un procés penal – a les finalitats de manteniment preventiu de la tranquil•litat pública, que ocupa la ment dels governs actuals en el lloc que hauria de correspondre per qualsevol govern democràtic el concepte de seguretat com a garantia d’exercici dels drets legítims dels ciutadans, en primer terme el dret a la llibertat.

No podem oblidar que la configuració constitucional del dret a la llibertat obliga a que la mateixa es limiti només quan resulta plenament imprescindible, també en el cas de la presó preventiva, com hem dit. Ara, al contrari, es vol usar la presó de persones detingudes , no jutjades ni declares culpables, per tal d’evitar el suposat perill de que puguin cometre delictes en el futur, substituint el Dret Penal de delictes pel Dret Penal del delinqüent, molt perillosament proper al Dret Penal de l’enemic , més propi de règims totalitaris que de democràcies com la que la ciutadania catalana i espanyola esforçadament han volgut construir.

L'actuació del Ministeri Fiscal ha estat rellevant en l'adopció d'aquesta mesura, així com ho ha estat el clima de pressió social atiat en bona part pels discursos, anuncis i advertències del Ministeri de l'Interior, de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

En definitiva, amb absoluta independència del que en finalitzar el procés es determini respecte a la participació o no d'aquestes persones en fets constitutius de delicte, resulta absolutament exorbitant que se les mantingui en presó preventiva i cal que siguin posats immediatament en llibertat.