El degoteig d'irregularitats en diferents administracions públiques i l'acumulació de greus escàndols de corrupció danyen la credibilitat de les institucions i de la política, atempten contra el patrimoni públic, soscaven les bases mateixes del sistema democràtic, provoquen la desafecció ciutadana i donen pàbul a l'afirmació injusta que "tots són iguals", abonant el terreny al populisme.
Noms com els d'Urdangarin, Matas, Pujol, González, Pallerols, Guerrero, Fabra, Baltar i, ara, Bárcenas, casos com els del Queixal, Malaia, Gürtel, Ponent, Campió, Brugal, Babel, Pretòria, Palau o Palma Arena, i estranys indults que esmenen l'acció de la Justícia, estan agreujant extraordinàriament l'alarma social, el descrèdit de la política i del sistema democràtic.
A través de la investigació judicial seguida en l'anomenat cas Gürtel, s'ha conegut l'existència de més de 20 milions d'euros en comptes bancaris a Suïssa el titular dels quals seria Luis Bárcenas, exsenador, extresorer del Partit Popular i imputat en la esmentada causa.
Segons ha transcendit a l'opinió pública, amb fons procedents d'empreses i con-tractistes es van poder fer pagaments de sobresous en diner negre a càrrecs del Partit Popular i de l'Administració Pública. Aquests fets, si es poden provar, suposarien l'existència d'un sistema articulat de finançament il·legal, de corrupció massiva i organitzada, vinculada a un partit polític.
Resulta impensable que en un Estat plenament de Dret en teoria com el nostre, integrat a la Unió Europea, sorgeixin amb massa freqüència casos de corrupció, delictes fiscals, blanqueig de capitals, prevaricació i altres figures delictives com el suborn o la malversació de cabals públics.
En tots ells hi ha circumstàncies comunes, com el moviment de grans sumes de diners, l'enriquiment desproporcionat d'algunes persones, la utilització de xarxes de societats interposades, la utilització de testaferros i paradisos fiscals. Els corruptes i els corruptors, dirigents d'empreses en alguns casos o intermediaris espavilats, danyen la política. I també da-nyen l'economia, incrementant els preus de les obres, productes i serveis, alimentant el dèficit públic i la inflació, falsejant la competència i desincentivant el contribuent honrat que constata l'ús indegut dels seus impostos.
Els diners sostrets anualment per la corrupció a Espanya equivalen al pressupost de diversos ministeris, freguen el de l'Ajuntament de Madrid i doblen el de l'ONU. Cal afirmar, abans de res, que la majoria dels polítics espanyols són honrats. Els 8.115 ajuntaments estan formats per més de 65.000 regidors electes, dels quals el 80% no rep ingressos. Però en l'última dècada, els casos de corrupció s'han multiplicat arreu del país, especialment al litoral mediterrani i altres zones que han experimentat un desenvolupament urbanístic exorbitant.
La manca de transparència i els obstacles que frenen la participació ciutadana, el menyspreu dels valors ètics i solidaris, contribueixen també a l'acceptació d'aquest fenomen delictiu i a propiciar una cultura col·lectiva basada en l'individualisme i l'egoisme, en detriment dels interessos generals.
Una conducta que s'ha de frenar una vegada per totes! Per això l'Esquerra Plural ha presentat una proposició no de llei sobre un Pla Integral de lluita contra la corrupció, per al seu debat en el ple del Congrés dels Diputats..
Artcle publicat a: Regio7
