OH EUROPA !, HOLA EUROPA !, QUINA EUROPA ?
Diuen que el dia 9 de maig es celebra el Dia d’Europa. Que “toca”.
De fet no s’esperen clamors multitudinaris ni esclats d’exaltació populars. Jo n’estic assabentat a partir de la meva reconeguda addicció al tema, però no crec que aquest sigui el cas més habitual entre la ciutadania dita “normal”.
Sona a quelcom de postís, de protocol•lari, de calendari. No arriba a ser ni un dia de la mare (doncs no hi ha res a vendre-comprar als gran magatzems), ni tampoc el dia de la salut mental, i en tot cas recorda més el dia de la diabetis o la hipertensió, pel que fa a una ciutadania majorment afectada, patidora o damnificada.
Així doncs, poca cosa a celebrar. Molt difícil de posar-se en marxa pensant en la Sra. Merkel, o el Sr Van Rompuy, o el tal Barroso… Res a celebrar si a més ens ho proposa la U.E. aquesta del BCE, de les austeritats i les misèries. La que ens mira per sobre de l’espatlla com a genteta mandrosa, meridional, incapaç, insuficient…inferior… imbècil.
Un impacte visual ha estat trobar penjat a algun mur de carrer del centre de la meva ciutat, la criticada, mentida i amanida Badalona, un cartell “blau – Europa” amb un cercle d' estrelletes grogues com una corona d’espines d'or, i un eslògan: “Units per la solidaritat”. Ostres !! Quina passió !, quina idea exultant!
Va signat pel logotip del PSE. Pse, pse. I amb una convocatòria: “Caminada pel Passeig Marítim des del Dimoni fins al Pont del Petroli”. Realment inquietant com a proposta. Quin dimoni ? A què fer al Pont del Petroli ?.
Per la immensa majoria no-badalonina cal dir, immediatament, que en clau tòpica i local els referents són intel•ligibles: Per la Festa Major de Primavera al meu poble plantem un Dimoni a la platja (simbolitzant algun mal de cap o neguit “popular”) i la nit abans de St. Anàstasi li plantem foc per tal d’ eliminar-lo simbòlicament de la vida terrenal. I el Pont del Petroli és aquesta estructura obsoleta, inútil i justament per això preciosa i fotogènica que prolifera darrerament en mil anuncis. Foc, dimoni, pont, petroli,…mots ben suggerents i molt evocadors de la patologia europea, de la Unió Europea.
Definitivament, res a celebrar. Trauré demà el cap per veure quina munió de ciutadans entusiastes desfilen a l’anunciada caminada…per pur morbo. Vull veure també, si en acabar la marxa, arribats a l’extrem del pont es llençaran a mar en una immolació col•lectiva en honor a la Troica, o faran mitja volta i cap a caseta submisos, rendits i amb el cap baix.
Perquè aquesta Unió Europea no paga la pena. No paga res, i ens acolla i cobra molt. Si es tracta de més del mateix, millor celebrem el dia dels innocents - ciutadans enredats - o el dia de l’home dels nassos. Ni a cop de euro-talonari , ni de cartell euro- blavós, ni d’euro-orgasme programat, ens aixequen la moral…ni l’europeisme. I no és que siguem “euroescèptics”. Som senzillament “euro- lúcids”.
Vull dir tanmateix, que un dia d’aquests, ni que sigui amb tota la mandra que fa, ens hi haurem de posar seriosament, definitiva….per canviar aquest monstre usurer, aquest dimoni inhumà, aquesta estructura del negoci, aquest monument a la submissió i a la penalitat dels pobles, i ens haurem de conjurar per derruir aquesta mena d’immens banc babèlic i encetar una reconstrucció alternativa, confluent dels pobles europeus, engrescadora de dignitats, gratificant a escala civilitzatòria i humana, i realment lligada al progrés, la pau i la solidaritat.
Però això és UNA ALTRA EUROPA. Quan sigui el cas, la celebrarem sense necessitat de cartells d’ estímul perquè, llavors sí, aquella serà la nostra Europa, aquella que es faci estimar.
Aquest any, però, esperem algunes mobilitzacions i una agitació als carrers, no pas al crit d’ “Europa, Europa”, sinó en milers de goles reivindicant a plena veu i determinació un ensenyament públic, universal, una educació integral, de qualitat, en català a Catalunya. La millor manera de fer els honors europeus serà la mobilització ciutadana de joves i menys joves, totes i tots en un clam pels nostres drets civils, socials i democràtics i començant per un ensenyament com servei públic i universal.
Europa ha de ser just això: educació, salut, serveis socials, serveis públics, futur. O no serà ! Ara per ara, res a celebrar...
Toni Barbarà 9 de maig de 2013
