Entrevista a Nuet: Consulta, Syriza, Querella Argentina…. i més

Entrevista Joan Josep Nuet, Diputat d’EUiA al congrés

dimarts, 17 de desembre de 2013 15:45

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?” Això és al que respondran els catalans i les catalanes el proper 9 de novembre de 2014. El divendres 12 de desembre el president Mas feia públic el contingut de la pregunta del referèndum, aprovada amb el suport d’Esquerra i d’Iniciativa – EUiA. Ara és torn de fer campanya, uns pel sí, uns altres pel Sí-No, altres pel No i, fins i tot, alguns faran campanya per impedir la celebració de la consulta. Emmarcat en aquest context va girar l’acte organitzat per Esquerra Unida i Alternativa que va tenir lloc a l’Auditori Barradas de la Rambla Just Oliveras, a l’Hospitalet de Llobregat, un acte que portava com a títol “Per un Procés Constituent a Catalunya. República Catalana.” i que va comptar amb la intervenció de Joan Josep Nuet.

Joan Josep Nuet és el Secretari General del Partit dels i les Comunistes de Catalunya i Diputat al Congrés per EUiA.

Estàs content amb la pregunta?

Sí, estic content perquè hi ha un acord que ha desembocat en una pregunta inclusiva i clara. Això és importantíssim, perquè aquesta ja es una derrota del PP i del centralisme. El fet de que hagi un acord i que la pregunta fomenti la mobilització és un avenç molt gran perquè dona força a la consulta.

Lamentes que el PSC no hi hagi donat suport?

La gent socialista és fonamental. La gent socialista estarà en la pregunta responent i dient el que pensen. Animo a tots els socialistes a opinar, a dir el que pensen, a participar perquè no puc imaginar-me un país sense que la gent socialista digui la seva a través de la pregunta.

En cas de que sortís el resultat “Sí i No”, s’obriria el marc cap a un model federal a Espanya. Personalment, creus que s’acceptaria un federalisme asimètric a Espanya després de veure, per exemple, els quatre milions de firmes del PP contra l’Estatut? Les coses canviarien?

El federalisme és el punt de trobada entre Catalunya i Espanya, això si, un federalisme actualitzat: amb dret a decidir, contra les polítiques de la Troika… La configuració de la pregunta ens permet als federalistes votar tranquil•lament i amb la consciència molt tranquil•la. El federalisme és una opció de futur, però un nou federalisme: el federalisme de Pi i Margall actualitzat, el federalisme de les persones i els pobles. No m’imagino una Catalunya aïllada i apartada, m’imagino una Catalunya amiga de la resta dels pobles d’Espanya.

El federalisme del que parles tindria lloc en el marc legal actual, en una constitució hereva d’una dictadura?

El federalisme podria tenir moltes lectures en l’actual constitució, si es volgués. El que nosaltres plantegem no és només un canvi a la constitució, és tot un procés constituent que desembocarà en una nova constitució que reculli la nova relació entre Catalunya i Espanya i els drets socials d’una manera clara. A Espanya és possible si Espanya rectifica i es refà. Nosaltres treballem en un canvi profund amb Izquierda Unida. Sempre tindrem els aragonesos, els valencians i els castellans de veïns, i el que cal és tenir uns bons acords de relació perquè, plegats, sempre podrem construir societats millors.

Recentment ha hagut una escissió de la banda més catalanista del PSC, creant el nou partit Nova Esquerra Catalana. Penses que, en una hipotètica Catalunya independent, on possiblement el rol del PSC com a partit quedaria molt minvat degut a les actituds que està tenint ara mateix, el lloc que ocupa el PSC podria ser ocupat per nous partits com Nova Esquerra Catalana?

A Catalunya cal una formació política que estigui organitzant les idees socialistes, però clar, unes idees socialistes actualitzades, on hi ha dret a decidir i una ruptura amb les polítiques d’austeritat de la Troika, i ara mateix el PSOE no està en aquesta posició. El futur és que els socialistes trenquin amb aquests lligams tan negatius i construeixin un nou partit socialista contant amb molts altres: ecosocialites, comunistes, ecologistes. El panorama polític català s’està movent, i el PSC ho ha d’entendre, i si no canvia com a partit, es trobarà amb que la gent canviarà sense ell.

Ara voldria preguntar-te pel congrés de l’esquerra europea que ha tingut lloc aquest passat cap de setmana, en concret per la figura de Tsipras, que ha sortit escollit com a candidat per a les europees. Consideres a Tsipras un líder amb el carisma suficient com per a portar a la coalició d’esquerres a guanyar les europees?

Sí, crec que la seva figura i la seva força ens ajuda a cohesionar-nos com a projecte, que era un dels elements centrals del congrés, cohesionar els 33 partits de països molt diferents. D’alguna forma ell és un símbol, perquè si avui hi haguessin eleccions a Grècia, ell guanyaria les eleccions, i per tant, vol dir que la nostra política avui té una capacitat de governar i de ser decisiva en aquest marc europeu, i , per tant, si l’hem triat és per això, perquè és un símbol del que és i del que volem ser.

Syriza és un partit nou, relativament nou, que sorgí en les circumstàncies de la crisi actual, i com tu bé has dit, si avui es celebressin eleccions, guanyarien. Veus possible una coalició semblant a Syriza aquí a Catalunya amb la força que té a Grècia?

No podem copiar, Espanya és diferent i Catalunya és diferent, però si que hi ha coses a Syriza que ens serveixen per aprendre, i nosaltres ho hem dit sempre, nosaltres hem parlat d’una Syriza catalana. De fet, la idea del 18 de gener que estem llançant des de Iniciativa és això, constituir una espècie de Syriza catalana com un pol polític i social per a canviar les coses i que sigui decisiva en el marc polític per a impedir que les dretes governin i les polítiques neoliberals s’imposin.

Quin ventall de partits inclouria questa coalició?

No estem pensant en una sopa de partits, estem pensant en les persones. Crec que han d’estar Iniciativa i EUiA, però també amb la gent de les CUP i del Procés Constituent per construir aquest front antiliberal i que estigui pel dret a decidir de Catalunya.

Has viatjat a Argentina donant suport a les víctimes del franquisme en la causa que dirigeix la jutge María Servini. Creus que s’arribaran a jutjar, aquí a Espanya, els crims del franquisme?

Sí, perquè la justícia universal està per sobre de la justícia d’un país. Les lleis de “punt final” a Xile i a l’Argentina van fracassar, perquè altres països van jutjar aquests crims. El futur és que Espanya no pot utilitzar la llei d’amnistia com a llei de punt final. Això és il•legal, encara que ho digui la constitució, perquè una constitució no pot anar contra la justícia internacional i del dret internacional que jutja els crims d’aquestes característiques. Igual que a Iugoslàvia, a Xile i a l’Argentina, Espanya també passarà per tribunals, sigui a Espanya o fora, que jutgin els crims del franquisme, encara que passin cent anys, perquè són crims de lesa humanitat que no prescriuen. Esperem que això permeti que la llei actual de memòria històrica es compleixi, i que una nova llei de memòria històrica posi les coses al seu lloc fent que tots els desapareguts, assassinats i afusellats enterrats a les cunetes puguin rebre una sepultura digna.

POT TROBAR L’ENTREVISTA A:

http://hospi.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=6418:entrevista-joan-josep-nuet-diputat-deuia-al-congres&catid=80:entrevistes&Itemid=28