"Calen en aquestes eleccions europees que son inici de cicle electoral d’excepcional politització, amplis acords de suma d’opcions polítiques, socials i persones d’esquerres i demòcrates de referència de l’activisme social."
INFORME AL CC DEL PCC DE 15 DE FEBRER DE 2014
Cal fer un comentari valoratiu de l'Assemblea Oberta del Nou Espai de les Esquerres “Ara és demà” del passat 1 de Febrer
Cal també informar de les reunions d'Unitat Comunista desenvolupades el dies 4 i 11 de Febrer a Madrid entre delegacions del PCE, PSUC Viu i PCC i la previsió de la reunió de les dues comissions d'unitat del PSUC Viu i el PCC pel proper 19 de Febrer.
Aquest informe s’ha discutit i acordat al Comitè Executiu del PCC del 13 de Febrer. De forma prèvia s’han realitzat dues reunions del Comitè de la Federació del PCC del Moviment Unitari i Territorial (MUT) els dies 7 i 28 de Gener.
Cal assenyalar i donar ple suport a les mobilitzacions dels aturats/es a les Marxes per la Dignitat del 22 de Març, a les mobilitzacions de la plataforma Stop Pujades contra l’augment abusiu de les tarifes del transport públic l’any 2014 i seguir participant des del moviment feminista i d’altres contra la Llei del PP i Gallardón contra el dret a l’Avortament.
Cal fer una proposta sobre Eleccions Europees amb tres factors:
1. El Discurs i el Programa
2. Les aliances i la suma
3. La llista i les persones
1. El Discurs i el Programa.
A l’informe del darrer CC, el del 18 de gener vam afirmar que les Eleccions Europees son
l'inici d'un cicle electoral que ha de concretar una part molt important de la politització de la mobilització dels darrers 6 anys i que cal derrotar majories de dretes ja que tenen gran capacitar deconstituent.
Que l’actual politització es desenvolupa en un nou context marcat per la crisi, on apareixen nous protagonistes i noves percepcions de la mateixa, cal doncs que els comunistes siguem especialment sensibles a aquestes circumstàncies i adeqüem el discurs i les propostes concretes a aquest fet
Les Eleccions Europees son les primeres d’un cicle electoral que connectarà les Eleccions Municipals, Catalanes i Generals finalment al novembre del 2015. En aquest cicle realitzarem un veritable balanç de les polítiques de la crisi i les seves conseqüències i serà determinant les majories polítiques que es puguin crear ja que mostrarà si la mobilització aconsegueix imposar una aturada de les retallades i l’austeritat.
Cal fer un discurs Constituent sobre Europa i cal reforçar el projecte alternatiu per Europa, una altra Europa dels treballadors, la ciutadania i els pobles, una Europa Social, Sostenible i Democràtica.
Cal tenir en compte les reflexions de les diferents Trobades de PC europeus a les que el PCC assisteix de forma regular (la darrera a Lisboa), el 4t Congrés del Partit de l’Esquerra Europea i les diferents posicions del Grup Parlamentari de l’Esquerra Unitària/Esquerra Verda Nòrdica.
El 4t Congrés del PEE desenvolupava una proposta política i programàtica en els termes següents:
La ciutadania d’ Europa està sent colpejada per la pitjor crisi de la seva història des dels anys 30 i la Segona Guerra Mundial. El projecte europeu té un sentit ple si és, també, un projecte de pau i progrés social però es converteix en un malson quan l’únic horitzó proposat als pobles europeus és un retrocés social brutal i generalitzat. En diverses intensitats i desfetes, tota Europa està sumida en aquesta tempesta originada per la crisi del sistema capitalista finançaritzat, amb conseqüències socials i ambientals que colpegen la humanitat i el planeta amb extrema violència; i per una concepció de la Unió Europea feta a mida d’aquest model ultraliberal dels mercats financers.
La situació ha esdevingut insuportable per els pobles d'Europa més afectats per l’atur, les retallades socials, el deute i la imposició dels dicktats de la troika. L’austeritat i l’autoritarisme s’apliquen arreu amb la mateixa ceguesa. Mentre que els bancs són rescatats, les despeses i inversions públiques en bens i serveis que milloren les condicions de vida de les poblacions europees, es sacrifiquen. Mentre que els impostos de societats es van reduint sistemàticament, nous impostos, repagaments i taxes injustos cauen sobre les persones empitjorant l’equitat i desfent allò guanyat en igualtat d’oportunitats i millores en la distribució de la renda.
Els sous s’han reduït, però els beneficis s’enfilen i les desigualtats entre treball i capital ho fan amb ells. A causa de l’especulació immobiliària, famílies senceres han perdut les seves llars. L’ús insostenible dels recursos segueix sent empès, especialment per models productivistes de l’agricultura, la pesca i la ramaderia, mentre que els petits agricultors i pescadors no tenen prou per viure i el canvi climàtic amenaça la humanitat.
Mentre que les mentalitats progressen cap a la igualtat; l’explotació, l’expropiació, la violència i la tracta de dones experimenten un repunt. Mentre que les aspiracions d’una major democràcia creixen, els atacs a la llibertat i la repressió creixen. I mentre que la pau sembla més necessària que mai, els líders europeus opten pel camí de l’ atlantisme i les intervencions militars.
La via en la què Europa s’enfonsa és troba a un impasse dramàtic. Porta tot el continent a la recessió i provoca una crisi existencial de la Unió Europea. Més enllà de les fronteres de la UE, tots els països europeus experimenten turbu-lències polítiques i socials que reconfiguren el continent per dècades.
Els Caps d'Estat europeus i totes les forces que han donat suport als seus pro-jectes tant en els Parlaments nacionals com en el Parlament Europeu, en són responsables d'una o altra manera, les forces de dreta conservadores, els libe-rals, socialdemòcrates i els verds.
Avui en dia, hem de prendre decisions crucials per al futur d'Europa. No hi haurà status quo ni marxa endarrere. O bé les opcions actuals es mantenen, i la UE es reduirà cada cop més a un directori autoritari i productor de regressions socials amenaçant qualsevol idea de la solidaritat i de justícia europea. O bé s’opera una ruptura, i un altre projecte europeu basat en l'interès dels pobles i el respecte de la seva sobirania, podrà donar un nou significat a la construcció europea.
Per a nosaltres, no es tracta d’esperar un col•lapse de la Unió Europea del que podrien sorgir monstres, ni de promoure solucions que llencen els pobles els uns contra els altres. L’esquerra europea que representem és internacionalista i solidària. Aspira a una alternativa socialista al segle XXI, una civilització alliberada de l’explotació, l’opressió i la violència capitalistes, garantint una distribució de la riquesa en favor del treball, un model de desenvolupament avançat tant en el pla social com ambiental, la igualtat i els drets democràtics per a tots els ciutadans europeus.
És en aquesta òptica que lluitem per una refundació de la UE, és a dir, una nova definició dels seus objectius, polítiques i estructures, un model eco-nòmic productiu, social i ecològic, totalment diferent, basat en la solidari-tat, la justícia social i la sobirania popular.
Ens enfrontem a una crisi del sistema capitalista, que afecta sense excep-ció totes les regions del món. Però la crisi a la UE té un caràcter específic, lligada a la seva construcció i als dogmes neoliberals aplicat a ultrança des de 2008. La Unió Europea ha estat construïda sobre un model eco-nòmic i monetari al servei de les finances i els països més poderosos.
Els tractats europeus no tenen l’ objectiu de servir als pobles, sinó a servir els mercats. Els seus fonaments fan impossible la cohesió social i ter-ritorial, impedeixen el compliment de les aspiracions immediates dels tre-balladors i el desenvolupament d’ocupació, de la formació així com de l’emancipació humana en general.
La ideologia neoliberal dominant en aquesta etapa del desenvolupament capitalista, ha presidit la construcció de la UE. La promoció de la desre-gulació del mercat i del sistema financer, la privatització dels sectors es-tratègics de l’economia, la competència entre els treballadors per fer caure els salaris i les conquestes socials, així com les tasques assignades al Banc Central Europeu al servei dels mercats financers i al marge de tota intervenció pública, van conduir a la crisi.
L’euro està en crisi per aquesta raó fonamental. Des de la seva creació, la mo-neda única ha estat posada al servei del domini dels interessos financers. En lloc posar les enormes sumes disponibles sota l’ ègida del BCE al servei del desenvolupament social i ecològic i d’una convergència de progrés per als pobles, l’euro ha protegit la rendibilitat de les inversions financeres més poderoses. Els països nouvinguts s’han vist imposats d’autèntics programes d’ajustament estructural. I quan la crisi va esclatar el 2008, el BCE ha salvat als bancs i estrangulat els estats més febles.
Lluny de crear solidaritat, aquesta gestió de l’euro ha augmentat la desigualtat a favor de la dominació alemanya sobre la zona euro. Una de les característi-ques de la situació és de fet un augment rècord de la desigualtat a Europa. La construcció europea es caracteritza per un desequilibri estructural en favor de les exportacions alemanyes.
Des de 2008, aquesta crisi no només ha estat gestionada en funció dels inte-ressos immediats dels capitalistes, sinó que ha estat l’ocasió per accelerar amb una violència extrema les reformes neoliberals. La catàstrofe actual no és un "efecte secundari" de la crisi, sinó el resultat d’un procés depredador dirigit a la socialització de les pèrdues i a la privatització de tot allò que pot generar bene-ficis.
En contra dels arguments dominants, l’origen de la crisi no es troba en una mala gestió dels Estats del sud d'Europa. Amb la financiarització de l’economia global i la interdependència que implica, la crisi de les subprimes als EUA ha creat una ona de xoc en el sistema bancari mundial amb efectes en totes les economies del món. El mercat interbancari ha entrat en crisi i els bancs han registrat pèrdues rècord. Així que aquesta és una crisi sistèmica. Al servei de les finances, els líders dels països europeus han fet recapitalitzacions massi-ves, transformant així el deute bancari privat en deute públic. És una increïble gesta neoliberal: han socialitzat les pèrdues i fan pagar a les persones la crisi financera.
El deute es va convertir ràpidament en l’espasa de Dàmocles sobre els Estats europeus. Citant criteris insostenibles de Maastricht i amb els anomenats "plans de rescat" ("bail-outs"), que en realitat eren plans de rescat dels bancs creditors, ha començat un xantatge inversemblant a Grècia, Portugal, Espanya , Irlanda, Itàlia i Xipre. És el rebuig de qualsevol repartiment o reestructuració social del deute (amb l’excepció molt parcial de Grècia), el que ha prevalgut. La contrapartida a aquestes "ajudes" ha estat la imposició de memoràndums d’austeritat i reformes estructurals orientades a la privatització i la destrucció dels serveis públics, dels sistemes de protecció social i els drets laborals. En altres paraules, la crisi ha estat una oportunitat per els neoliberals per imple-mentar les seves reformes fins al final, amb una violència i una velocitat esgar-rifoses.
Resultat: La recessió és a tot arreu d'Europa i de les estructures econòmiques dels països estan completament destruïdes. Això és particularment visible a Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya, Itàlia, Xipre i en la majoria de països de d'Europa central i de l'Est, on la crisi econòmica esdevé humanitària. La pobre-sa extrema, la fam, la malnutrició i les epidèmies que crèiem eradicades rebro-ten. També afecta els països europeus no pertanyents a la UE. En molts països d'Europa oriental, la situació dels treballadors més vulnerables ha empitjorat dramàticament i la corrupció corroeix totes les esferes de la vida social. Els pa-ïsos més pobres son a l’Est d'Europa: Moldàvia, Ucraïna, Bulgària, Romania.
L’atur juvenil supera el 50% en alguns països i creix ràpidament a tot Europa. L’emigració de joves titulats i qualificats es desenvolupa.
Les dones es veuen afectades especialment per la crisi i la UE, en particular per les retallades pressupostàries, ja que moltes d’elles treballen en el sector públic i perquè són les primeres afectades pel treball de la família; requereixen bons serveis públics i socials. Els dramàtics canvis imposats per les polítiques d’austeritat destinades a soscavar i a la destrucció de l’estat de benestar abo-quen a l’augment del nombre de dones relegades als baixos salaris, a les ocu-pacions malament o no remunerades, a la pobresa i a l aprofundiment de les desigualtats entre homes i dones. Per exemple, les dones amb fills o obligades a assumir altres responsabilitats familiars son forçades a tornar al paper tradici-onal de les dones a la llar, amb els drets reduïts o perduts, el que reforça la se-va submissió al patriarcat. En molts països, la violència contra les dones aug-menten en dimensions dramàtiques.
Tendències autoritàries molt greus amenacen la democràcia.
Els principals responsables de la conversió del deute privat en deute públic, davant del rebuig de la seva opció política per part dels pobles, tracten d’impedir, a tot preu, qualsevol debat real sobre les alternatives i de silenciar les protestes.
La sobirania popular ha estat violada per la centralització dels poders a instàn-cies tecnocràtiques de les que la "Troika" (FMI, BCE i Comissió Europea) n’ha estat l’executora. Front a les sancions electorals i a les vagues i moviments de masses, els governs es mantenen artificialment a través d’àmplies coalicions d’unió nacional o tècniques per seguir aplicant els memoràndums. Neguen tots els missatges polítics expressats pels seus pobles i causen crisis polítiques de forma permanent.
En tots els països on la contestació és massiva, els moviments socials són re-primits, les llibertats sindicals reduïdes, el pluralisme dels mitjans de comuni-cació refutat i operacions de propaganda apunten a desacreditar les forces de l’esquerra. El rellançament de l’ anticomunisme, particularment visible en l'Est, fonamentat sobre l’amalgama escandalosa d’ equiparar comunisme, feixisme i nazisme, que té com a objectiu desacreditar qualsevol visió alternativa, contri-bueix a aquesta estratègia perillosa per a la democràcia.
Les institucions europees són antidemocràtiques i allunyades de les exigències de les persones. L' autèntica intervenció ciutadana és simplement insuportable per als líders de la UE com incompatible amb la seva visió de classe del projecte europeu. Els poders son confiscats als ciutadans i als seus representants electes en benefici d’ organismes tecnocràtics, com la Comissió Europea, opacs i "protegits" de cap control ciutadà.
Ells necessiten governs i parlaments dòcils i per això els parlaments nacionals son exclosos dels processos de decisió política, fins i tot per als pressupostos i malgrat el fet que es tracta de la major competència d’un Parlament Nacional. Aquesta és també la raó per la qual les autoritats locals son asfixiades econò-micament. Tots els vots dels ciutadans que han rebutjat clarament la construc-ció europea neoliberal han estat violats. Aquesta és la raó principal de la crei-xent abstenció d’una elecció a una altra i de la profunda desconfiança que es manifesta de manera molt forta des de fa decennis.
Europa es construeix en contra de tots els pobles del món. En comptes del que podria ser una eina poderosa per al desenvolupament conjunt, la UE pren la iniciativa en els acords de lliure comerç que tracten de dominar les altres regi-ons del món. Davant les migracions econòmiques, de les que n’ és en part res-ponsable, l’opció actual és la de l’ Europa Fortalesa i el Frontex, dels acords de Schengen, que rebutgen les persones migrants, fins i tot deixar-los morir en vaixells de misèria o deixar-los en zones reals de retenció i d’absència de drets. La UE, alineada amb amb l'OTAN no actua per la pau en l’àmbit internacional.
L’austeritat condueix a tots els abusos, i en tots els casos, condueix per si ma-teixa a la decadència social, la recessió i amenaça de la democràcia. No és una part de la solució. És al cor del problema. Això requereix ruptures que no-més són possibles amb la condició de canviar a correlació de forces a Europa.
El PCC volem fer un especial esment del creixement de les opcions feixistes, racistes i xenòfobes a reu d’Europa. Aquestes opcions recullen la desesperació de sectors populars afectats per la crisi y la decepció de bona part de la ciutadania cap unes institucions europees burocratitzades i allunyades de les persones. Aquestes opcions no nomes no representen una alternativa, sinó que poden convertir-se en un perill per la democràcia, les forces alternatives, l’esquerra i els comunistes en particular, amb el seu proselitisme favorable a la violència i al reforçament de les accions repressives.
També el PEE ha desenvolupat una plataforma programàtica basada en sis eixos bàsics:
1. Resistir l’austeritat – No al pagament del deute il•legítim
2. Recuperar el poder pel poble – Per una Revolució Ciutadana
3. Per l’Europa Social i dels drets
4. Per un comerç just amb el món. Rebutjar el gran mercat transatlàntic
5. Per una Europa de pau.
6. Per un nou model de desenvolupament.
Cal entendre que les propostes del PCC s’emmarquen en aquest discurs i concreció programàtica
Cal entendre també el context polític a Catalunya i Espanya que el PCC ha anat analitzant en els darrers anys i que formarà part de forma plena del debat polític d'aquestes Eleccions Europees.
Cal entendre també que la referencia obligada del PCC son les del Grup Parlamentari de l’Esquerra Unitària/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL) i el Partit de l’Esquerra Europea (PEE).
2.Les aliances i la suma.
Els comunistes del PCC treballem els marcs electorals dins EUiA i IU
Impulsem dins EUiA i IU els acords electorals més amples possibles donada la situació d’agressió profunda als interessos dels treballadors i les classes populars ja descrits anteriorment, així com la involució democràtica que posa també en perill tot tipus de drets i llibertats.
Calen doncs en aquestes eleccions europees que son inici de cicle electoral d’excepcional politització, amplis acords de suma d’opcions polítiques, socials i persones d’esquerres i demòcrates de referència de l’activisme social.
IU i EUiA estan treballant en un acord ampli de Coalició entre diferents forces polítiques, en primer lloc les que formen part de l’Esquerra Plural (IU, ICV, EUiA i CHA) així com d’altres on tenen acords en determinats territoris com Galícia (l’experiència d’AGE i la participació d’Anova Irmandade)
S’han mantingut contactes també amb CUP, EQUO, IA
Es clau el diàleg mantingut a Catalunya i al conjunt de l’estat amb plataformes i persones organitzades i participants de la mobilització social i amb noves referències polítiques sorgides en els darrers temps com PODEMOS o PC.
El sindicalisme de classe, les expressions de les diferents plataformes en defensa del Serveis Públics (Marees) i els drets com l’habitatge, l’avortament o el dret a decidir cal que tinguin clares expressions a les llistes electorals. Cal entendre aquests perfils de forma coordinada en una llista global que es del conjunt de l’Estat.
Cal realitzar propostes que puguin articular el màxim d’aquestes realitats, al voltant d’acords amb col•lectius i persones
Cal entendre i fer entendre la situació d’excepcionalitat política respecte a la situació que ens trobem i per tant cal que les propostes transmetin aquesta sensació.
3.La llista i les persones.
Cal en primer lloc quan concretem propostes del PCC per la llista electoral pensar en el concepte d’equip. Diverses persones del partit s’han d’implicar en aquest projecte que es per 5 anys i que engloba el període preelectoral, la campanya electoral i el futur funcionament del Grup Parlamentari Europeu i el seu paper polític a Europa, Espanya i Catalunya.
En la línia de la construcció del “Nou Espai” que defensa el PCC, de forma conseqüent amb el projecte estratègic del Front d’Esquerres, cal planificar els elements de confluència política i social que aquest requereix i veure les eleccions europees i els seus resultats com una oportunitat per aprofundir aquests objectius i no prendre decisions que, o no avancen en els mateixos o en son contraris.
Defensem doncs obrir les llistes electorals a persones i col•lectius que reforcin la idea de suma multiplicadora de les esquerres i la plena confluència amb moviments socials i noves formacions polítiques emergents, sempre incorporant:
• el discurs i programes exposats en el primer punt,
• sota els paràmetres de consolidació de les aliances existents i la seva ampliació.
• reforçant el Grup Parlamentari del GUE/NGL
• pensant en la constitució d’un equip i el control col•lectiu dels recursos econòmics.
El PCC proposem al company Gerardo Pisarello, professor universitari i activista del moviment contra la Constitució Europea com a primer candidat a les Eleccions Europees a Catalunya, per fer una llista cooperativa i oberta que avanci en la nostra aposta pel Nou Espai.
Aquesta aposta del PCC vol esdevenir del mes ample consens dins EUiA amb d'altres partits, sensibilitats i persones, així com comptar amb un suport explícit de la militància d'EUiA en una participació directa de la mateixa.
