Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.




EUiA proposa que davant l’oposició del Govern Central del PP i del PSOE a la

Consulta del 9N i davant una possible acció contraria a la mateixa per part del TC, la

resposta a Catalunya sigui unitària, però no unitària per acceptar i doblegar-nos a

l’acció del centralisme sinó una resposta unitària per a la ruptura democràtica amb

l’ordre polític i el model d’estat imposat pels pactes bipartidistes de la Transició i per

l’ordre borbònic que els sustenta.


Cal que les forces socials i polítiques de Catalunya i la ciutadania crítica diversament

organitzada desenvolupin aliances i complicitats entre organitzacions i persones que

lluiten contra l’austeritat i per la oportunitat i respecte a la lliure decisió del poble de

Catalunya sobre el seu futur polític , d’aquest tàndem surt l’alternativa a Catalunya, i

amb aquest tàndem hem d’operar a la resta de l’Estat Espanyol i d’Europa per trobar

les complicitats que ens possibilitin el present i el futur com a societat plena.

Del Govern del PP només podem esperar que sigui derrotat: ni les raons ni el diàleg

poden estovar la dreta extrema que representa. Aquest és un objectiu polític paral·lel

al de la llibertat del poble de Catalunya i una contribució indispensable al conjunt dels

pobles d’Espanya i Europa. Avui més que mai llibertat i ruptura són dos termes que no

poden separar-se.

La vicepresidenta del Govern del PP Soraya Sáenz de Santamaria ja ho ha deixat clar,

d’una banda la democràcia està restringida a la seva interpretació de la Constitució del

78 (“fora de la Constitució no parlem de democràcia”, va dir) i per l’altra els garants

d’aquesta lectura són “els dos grans partits” en referència al PP i al PSOE. Per desgracia

el nou Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, ha parlat la darrera setmana en

termes calcats a aquests. El Tribunal Constitucional, respecte a la lectura de la Llei

Catalana de Consultes i el decret de convocatòria de la consulta, és possible que

simplement apliqui de forma displicent aquesta consigna.

Sobre les intencions del Tribunal Constitucional, cal recordar les posicions d’Esquerra

Unida i Alternativa quan va produir-se la sentencia de juliol del 2010 sobre l’Estatut i

les del Grup Parlamentari de l’Esquerra Plural sobre aquest òrgan.

D’una banda dèiem al juliol del 2010 que el TC no té legitimitat democràtica ja que, en

el seu moment, van saltar-se tots els requisits per la seva renovació, però sobretot

perquè la seva composició obeeix a una tendència viciada pel bipartidisme, que es

reparteix bàsicament entre PP i PSOE el nomenament dels magistrats, i per una realitat en què només els poders centrals de l’Estat hi estan representats, no pas els poders

locals ni els autonòmics.

L’Esquerra Plural (IU,ICV-EUiA,CHA) ha afirmat i recordat al Congrés del Diputats en el

debat sobre el TC citant a un dels pares de la Constitució del 1978 en nom llavors del

PCE-PSUC, Jordi Solé Tura:

“Hem creat un organisme que no ha estat elegit per l’electorat, que no es directament

controlable, que té una duració en quan a l’exercici dels seus càrrecs per part dels

jutges molt superior al d’una legislatura, de manera que podria perpetuar majories no

existents, que se situa per sobre de l’electorat i podria acabar invalidant la mateixa

activitat del Parlament… Hem sembla absolutament contrari a la filosofia de la

Constitució que aprovem, que diguem aquí que, efectivament, el centre de gravetat no

se situarà allí on han dit els milions d’electors, si no que se situarà en un tribunal

incontrolable”

Dit això el 19 de setembre de 1979, en el Ple del Congrés que debatia les esmenes

introduïdes pel Senat a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional

També es una posició de l’Esquerra Plural apuntar les:

“deficiències de l’article 159 de la Constitució respecte al nomenament dels dotze

magistrats del Tribunal Constitucional. La interpretació i execució d’aquesta norma

s´ha convertit en un reforçament dels criteris i mecanismes bipartidistes de

repartiment, bàsicament entre PP i PSOE dels magistrats que accedeixen al TC, i la

pluralitat d’institucions que representen la plurinacionalitat real d’Espanya està vetada

en la seva participació real.

La interpretació i execució d’aquest article de la Constitució ha permès que avui la

composició del TC obeeixi més a criteris partidistes que a mèrits professionals, com un

únic expert en Dret Constitucional i amb currículums de dubtosa trajectòria jurídica

especialitzada davant dels reptes dogmàtics als quals el TC està sotmès.

Els aspectes de renovació (o més ben dit la falta de renovació) se sumen al dilatat

període en el càrrec i a les mes que dubtoses maniobres de recusació que han

ennuvolat el prestigi del Tribunal.

Per tot això podem afirmar que els reptes als quals s’enfronta el TC al nostre país no

poden ser resolts ni amb improvisació sense Projecte Constituent de fons ni amb

regressions a la mida d’una lectura constitucional que ens retrotrau a períodes

anteriors a 1978.

A la passada legislatura el Partit Popular des de la oposició va intentar i va aconseguir

utilitzar al TC com ariet contra una lectura federalitzant de la Constitució de 1978 en el

tràmit de l’Estatut de Catalunya, que evidentment no van aplicar-se, i ens n’alegrem, a

d’altres textos estatutaris semblants.

Sense entrar en la campanya prèvia d’assalt contra aquest text estatutari per

aconseguir un grapat de vots sembrant la discòrdia i l’enfrontament entre els pobles d’Espanya, la sentència del TC contra l’Estatut referendat pel poble de Catalunya està

en l’origen del conflicte de legitimitats que llavors es va produir i que avui persisteix”

Així doncs els Tribunal Constitucional, tal com ja va demostrar el juliol del 2010, en el

tema de Catalunya es jutge i part i només un procés constituent basat en una ruptura

democràtica constituirà un nou Tribunal Constitucional veritablement Democràtic,

Plural i Representatiu de la Plurinacionalitat.


————————————————————————————————————————————————————————————————–


EUiA propone que, ante la oposición del Gobierno Central del PP y del PSOE a la Consulta del 9-N y ante una posible acción contraria a la misma por parte del Tribunal Constitucional, la respuesta en Catalunya sea unitaria, pero no unitaria para aceptar y doblegarnos a la acción del centralismo, sino una respuesta unitaria por la ruptura democrática con el orden político y el modelo de estado impuesto por los pactos bipartidistas de la Transición y por el orden borbónico que los sustenta.

Es necesario que las fuerzas sociales y políticas de Catalunya y la ciudadanía crítica diversamente organizada desarrollen alianzas y complicidades entre organizaciones y personas que luchan contra la austeridad y por el respeto a la libre decisión del pueblo de Catalunya sobre su futuro político. De este tándem surge la alternativa en Catalunya, y con este tándem debemos operar en el resto del Estado español y también en Europa, para encontrar las complicidades que nos posibiliten el presente y el futuro como sociedad llena.

Del Gobierno del PP sólo podemos esperar que sea derrotado: ni las razones ni el diálogo pueden ablandar la derecha extrema que representa. Y éste es un objetivo político paralelo al de la libertad del pueblo de Catalunya y una contribución indispensable al conjunto de los pueblos de España y Europa. Hoy más que nunca libertad y ruptura son dos términos que no pueden separarse.

La vicepresidenta del Gobierno del PP Soraya Sáenz de Santamaría ya lo ha dejado claro, por un lado la democracia está restringida a su interpretación de la Constitución del 78 (“fuera de la Constitución no hablamos de democracia”) y por otro los garantes de esta lectura son “los dos grandes partidos”, en referencia al PP y al PSOE. Por desgracia el nuevo Secretario General del PSOE, Pedro Sánchez, ha hablado la última semana en términos calcados de éstos. El Tribunal Constitucional, en su la lectura de la Ley Catalana de Consultas y del Decreto de Convocatoria de la Consulta, es posible que simplemente aplique de forma displicente estas consignas.

Sobre las intenciones del Tribunal Constitucional hay que recordar las posiciones de EUiA cuando se produjo la sentencia de julio de 2010 sobre el Estatuto y las del Grupo Parlamentario de la Izquierda Plural sobre este órgano.

Por un lado decíamos en julio de 2010 que el Constitucional no tiene legitimidad democrática ya que, en su momento, se saltaron todos los requisitos para su renovación. Pero sobre todo porque su composición obedece a una tendencia viciada por el bipartidismo, que se reparte básicamente entre PP y PSOE el nombramiento de los magistrados, y por una realidad en la que sólo los poderes centrales del Estado están representados en el tribunal, no los poderes locales ni los autonómicos.

La Izquierda Plural (IU, ICV-EUiA, CHA) ha afirmado y recordado en el Congreso de los Diputados en el debate sobre el TC citando a uno de los padres de la Constitución de 1978 en nombre entonces del PCE-PSUC, Jordi Solé Tura:

“Hemos creado un organismo que no ha sido elegido por el electorado, que no es directamente controlable, que tiene una duración en cuando el ejercicio de sus cargos por parte de los jueces muy superior al de una legislatura, por lo que podría perpetuar mayorías no existentes, que se sitúa por encima del electorado y podría acabar invalidando la misma actividad del Parlamento… Parece absolutamente contrario a la filosofía de la Constitución que aprobamos. Digamos aquí que, efectivamente, el centro de gravedad no se situará allí donde han dicho los millones de electores, sino que se situará en un tribunal incontrolable.”

Dicho esto el 19 de septiembre de 1979, en el Pleno del Congreso que debatía las enmiendas introducidas por el Senado a la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional.

También es una posición de la Izquierda Plural apuntar las:

“Deficiencias del artículo 159 de la Constitución respecto al nombramiento de los doce magistrados del Tribunal Constitucional. La interpretación y ejecución de esta norma se ha convertido en un reforzamiento de los criterios y mecanismos bipartidistas de reparto, básicamente entre PP y PSOE, de los magistrados que acceden al TC, y la pluralidad de instituciones que representan la plurinacionalidad real de España está vetada en su participación real.

La interpretación y ejecución de este artículo de la Constitución ha permitido que hoy la composición del TC obedezca más a criterios partidistas que a méritos profesionales, como un único experto en Derecho Constitucional y con currículos de dudosa trayectoria jurídica especializada ante los retos dogmáticos a los que el TC está sometido.

Los aspectos de renovación (o mejor dicho la falta de renovación) se suman al dilatado periodo en el cargo y a las más que dudosas maniobras de recusación que han nublado el prestigio del Tribunal.

Por todo ello podemos afirmar que los retos a los que se enfrenta el TC en nuestro país no pueden ser resueltos ni con improvisación, sin Proyecto Constituyente de fondo, ni con regresiones a la medida de una lectura constitucional que nos retrotrae a períodos anteriores 1978.

En la pasada legislatura el PP, desde la oposición, intentó y consiguió utilizar el TC como ariete contra una lectura federalizante de la Constitución de 1978 en el trámite del Estatuto de Catalunya, que evidentemente no se aplicó, y nos alegramos, a otros textos estatutarios similares.

Sin entrar en la campaña previa de asalto contra este texto estatutario para conseguir un puñado de votos sembrando la discordia y el enfrentamiento entre los pueblos de España, la sentencia del TC contra el Estatut refrendado por el pueblo de Cataluña está en el origen del conflicto de legitimidades que entonces se produjo y que hoy persiste.”

Así pues el Tribunal Constitucional, como ya demostró en julio de 2010, en el tema de Catalunya es juez y parte. Y sólo un proceso constituyente basado en una ruptura democrática constituirá un nuevo Tribunal Constitucional verdaderamente democrático, plural y representativo de la plurinacionalidad.






Font: El Bloc de Joan Josep Nuet

Etiquetes de comentaris: