Notícies del PCC

Después del regreso del ex presidente Manuel Zelaya a Honduras el pasado 28 de mayo, el FNRP (Frente Nacional de Resistencia Popular) anunció que crearía un partido político, con el objetivo de ganar las próximas elecciones, en 2013. La información fue confirmada por el sub coordinador del FNRP, Juan Barahona.

“El camino para la Resistencia de llegar al poder tiene que ser a través de un Frente Amplio, donde caben todas las organizaciones que integran el FNRP”, afirmó Barahona a Opera Mundi.


Según él, el primer paso será iniciar una recolección de firmas para solicitarle al Tribunal Supremo Electoral el reconocimiento de esa organización como partido político. “Después vamos a impulsar un plebiscito para que se convoque a una Asamblea Constituyente y posteriormente, vamos a participar a las elecciones generales”, explicó el directivo del FNRP. Esta propuesta será presentada en los próximos meses para su aprobación ante la Asamblea General del FNRP, que es la máxima autoridad de esta instancia.

El domingo (29/5), en su primera conferencia de prensa desde que regresó al país, Zelaya dijo estar dispuesto a dirigir “la organización más importante de Honduras desde la independencia a la fecha”. También afirmó que impulsará alianzas entre grupos políticos y organizaciones que integran la Resistencia “para poder tener un triunfo del poder popular en las próximas elecciones”.

Con estas declaraciones quedan esclarecidas las dudas sobre los planes partidarios de Zelaya, si al regresar a Honduras, trataría de regresar al Partido Liberal o si se sumaría a un proceso de consolidación política de la Resistencia. “Lo que vengo es a sumarme al Frente, aunque sin perder mi identidad política como liberal”, afirmó.

Zelaya regresó al país el sábado (28/5), en el marco del proceso de mediación y de la firma de los Acuerdos de Cartagena, impulsados por los presidentes de Venezuela, Hugo Chávez, y de Colombia, Juan Manuel Santos. Segueix llegint.

Mobilitza't cap a la Festa d'Avant!

Energia nuclear les mentides d'una industria en declive . El monstre que va escapar del laboratori.
En la història de la ciència existeixen diversos monstres que van sortir fora del laboratori aportant la seva quota de destrucció ambiental; la llista va des de la química del clor a la benzina amb plom, però cap d'ells assoleix el nivell de perill que representa l'energia nuclear.

La clau que els hi va permetre fugir del confinament científic, i els va expandir per tot el món amb el poder de la tècnica i la indústria, va ser la ambició. Una ambició irracional, que sorgeix de la manca de rigor i de mesura, i del desconeixement de les implicacions ecològiques i socials de la tècnica. En el cas de l'energia nuclear l'ambició és doblement terrorífica, pel seu origen militar, i per la seva primera aplicació a la destrucció d'una població civil indefensa.

Durant seixanta anys la tecnologia nuclear civil i militar ha anat deixant un rastre de sofriment, configurant una de les pitjors amenaces per al futur de l'espècie humana i altres formes complexes de vida, amb el seu llegat de residus radioactius de desenes de milers d'anys d'activitat, i d'enormes arsenals d'armes de destrucció massiva.

Justament, quan a inicis del segle XXI la branca civil de la indústria nuclear iniciava un declivi inevitable, resultat de les destrosses i els fracassos econòmics que havia provocat, els mateixos interessos que havien promogut la seva expansió fora dels laboratoris van reaccionar per evitar que la seva font de beneficis s'extingís: un cor d’empresaris, ex-presidents de governs, banquers, creadors i repetidors d'opinió, enginyers nuclears, periodistes i mitjans de comunicació, dirigents sindicals ansiosos de reconeixement institucional, acompanyats per una part important dels polítics i presidents dels governs, es van mobilitzar per repetir mecànicament un catecisme d’idees simples, evitant les incòmodes xifres que les qüestionaven, combinant mitges veritats i mentides descarades.

Fent servir el recurs a la por – a l'escassetat energètica, al preu del petroli, al canvi climàtic, etc.-- i la exigència de que cal fer un “sacrifici raonable”, ens inviten a tancar els ulls davant la realitat de l'energia nuclear.

Un seguit d'accidents i catàstrofes, amb Txernòbil com a màxim exponent, i l'expansió de la proliferació nuclear han demostrat la fal·làcia d'un futur idíl·lic del que es feia propaganda a l'inici de l'era nuclear. Ara tracten d’apel·lar a l’egoisme i maquillar la realitat: amagar els accidents, les avaries continuades, la contaminació radioactiva, el desastre econòmic i l’amenaça present i futura que representen unes velles centrals pagades a cop de pressupost públic amb els diners de tota la societat, presentant l’energia nuclear, com una opció desagradable però inevitable, com una necessitat.

Així silencien que l'energia nuclear és molt cara, només és econòmicament viable quan els Estats – en molts casos per raons relacionades amb l'ús militar de l'àtom (casos de França, Iran i fins i tot Espanya, que a l'etapa franquista va tenir temptacions de ser una potència nuclear militar)-- garanteixen a qualsevol preu la recuperació de les seves inversions. El que volen és que es continui garantint que serem els ciutadans i les ciutadanes qui pagarem els seus costos, i els errors d'avaluació.

També callen que l'energia nuclear no pot substituir els combustibles fòssils ni en el transport, ni en la generació elèctrica a gran escala, i no pot contribuir a l'estalvi d'emissions de CO2. Justament el cicle nuclear depèn dels combustibles fòssils en la construcció dels reactors, l'explotació de l'urani, la seva transformació, i el seu transport. Quant més pobre és la concentració de l'urani en els minerals, més petroli requereix el seu aprofitament.

Els residus radioactius d’alta activitat, generats en les centrals nuclears, són productes amb un gran potencial radio tòxic (considerem el cas dels 400.000 anys de vida activa del plutoni), i per als quals no existeix cap solució tècnica satisfactòria enlloc del món. Actualment no existeixen contenidors prou resistents que puguin garantir la seguretat davant el perill d'uns residus que emetran radioactivitat durant milers d'anys.

L'accident de Txernòbil, amb els seus 200.000 morts, segons l'Acadèmia Russa de les Ciències, els 5 milions de persones que encara viuen en zones altament contaminades, a moltes de les quals l'accident els ha destrossat la vida, i els 300.000 milions de dòlars en què s'avalua el seu cost econòmic, va mostrar el potencial destructor de l'energia nuclear. Si és impossible que hi hagi un altre Txernòbil... per què no s'estableix una responsabilitat civil il·limitada a les empreses propietàries de centrals nuclears?

A Espanya existeix un excés de potència elèctrica instal·lada, fins i tot considerant un marge de seguretat acceptable. No es necessiten per a res unes nuclears que passen sovint mesos desconnectades de la xarxa elèctrica per avaries o problemes de seguretat. La liberalització del sistema elèctric han provocat l'abandonament de la cultura de la seguretat, el que eleva el nombre d'aquestes avaries i incrementa el risc d'accident.

L'objectiu últim de la campanya pro nuclear és aconseguir que les velles centrals nuclears funcionin el major temps possible, i això vol dir que volen fer funcionar durant 60 anys unes centrals construïdes per durar 25. La repetició continuada de consignes, com que el futur energètic estarà format per renovables i nuclears és tan sols una crida a que el negoci no s’acabi. Es silencia el fet fonamental de que l'aprofitament dels recursos renovables, molts de caràcter variable i distribuïts en el territori, és incompatible amb un sistema elèctric amb centrals nuclears, amb la seva producció centralitzada i impossible de modular. Les energies renovables i l'energia nuclear són incompatibles.

L’ofensiva propagandística intenta presentar el problema nuclear tan sols com una qüestió de “percepció”, manipular en benefici propi qualsevol evidència sobre l’inevitable canvi del model energètic, i retardar al màxim el moment en que les centrals nuclears tanquin.

El nostre objectiu és justament el contrari: tornar el monstre al laboratori. En aquesta presentació s'ha evitat presentar xifres i dades detallades, però les pàgines de Tanquem les Nuclears - 100% Renovables en són plenes, mostrant tot allò que la propaganda nuclear s’esforça en amagar o silenciar. Cal obrir caminshttp://www.blogger.com/img/blank.gif per afrontar un futur energètic ple d’incerteses, però en el que l’estalvi, l’eficiència i l’aprofitament de les energies renovables són l’única garantia de seguretat.

Per a què un futur així sigui possible és urgent tancar les nuclears quant més aviat millor.

Més informació : Tanquem les Nuclears - 100% RENOVABLES

Prou retallades! 1 de juny a les 11:30 davant del Parlament

El dissabte, 14 de maig, més de 200 entitats ens varem unir per defensar l’Estat del Benestar i protestar contra les retallades en els serveis públics.

En cap moment ens hem plantejat que res acabava ni començava el 14M. No començava perquè són molts els treballadors i treballadores dels serveis públics que dia rere dia, i arreu, es manifesten amb una geometria variable d’accions, i continuaran fent-ho, i són moltes les organitzacions que, de forma també coordinada, han impulsat la veu contra les retallades a molts territoris del nostre país organitzant diverses mobilitzacions ciutadanes com, per exemple, l’exitosa manifestació de Tarragona del proppassat dia 12, o les mobilitzacions a moltes altres ciutats i pobles de Catalunya.

I continuaran fent-ho perquè el 14M no s’acaba aquí. La ciutadania continua mostrant el seu rebuig a aquesta manera d’abordar la sortida de la crisi i es continua mobilitzant. I si el Govern persisteix en la seva voluntat de retallar el nostre Estat del Benestar i els drets de ciutadania, continuarem oposant-nos-hi fermament!

Tenim reptes molt clars per al futur immediat i per a més endavant. Els pressupostos estan a punt d’entrar al Parlament, i ara aquest és el pal de paller de la nostra lluita: Garantir recursos suficients per mantenir, millorar i fer possibles uns serveis públics suficients i de qualitat, perquè la salut, l’educació, els serveis socials, l’atenció ciutadana, la seguretat... no són una mercaderia. I els defensarem fins a on calgui.

Per aquest motiu us informem de la propera actuació que durem a terme, ja que el proper dia 1 de juny el Parlament de Catalunya pot aprovar la pràctica eliminació de l’impost de successions. La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària ha preparat una acció de protesta per aquell mateix dia a les 11.30 h, davant del Parlament (porteu cassoles!).

Us animem a que us sumeu a la iniciativa i en feu difusió!

Carácter del encuentro:

Seminario de expert@s o interesad@s con el objetivo de redactar un documento final de Conclusiones que pueda servir como aportación de argumentos para la Iniciativa Ciudadana europea. Elaborado como Servicios Públicos y razonando su naturaleza y tratamiento.

Cuándo: Viernes 10 junio
 
Dónde: Hotel /Centro de acogida y Acto: Hotel BARCELÓ SANTS.Situado justo encima de la Estación central de trenes de Barcelona- Sants. Mapa

El dinar serà fora de l'espai. HOTEL BARCELO SANTS. Situat sobre l'Estació Central de Trens de Barcelona. Sants (RENFE)

Idioma: Traducción simultanea castellano- inglés (o, desde ponente en francés)
Ponentes: en fase de concreción

-Servicios públicos/ Concepto – Conclusiones
-Educación: a designar por el Grupo de Trabajo de Educación
-Servicios Sociales
-Salud y Sanidad
-Servicios estratégicos y de interés general
-Conclusiones.

Presentación y ponencia marco sobre el significado, el carácter y el tratamiento actual de los servicios públicos en Europa. Lo “público” versus “lo privado” – El “derecho” versus el “mercado”. Lo “mixto”, lo concertado –consorciado (?) , o la manipulación de la “consorciación”. Consideraciones económicas, normativas, sociales y políticas.

Una ponencia marco para cada tema de 20 a 30 m. y 40 a 60 m. para coloquio, participación, intervenciones abiertas y moderadas en plenario.

Asistentes: abierto a miembros del Grupo de Trabajo de Servicios Públicos del PIE, y inscripciones puntuales de representantes de Partidos del PIE.

Enviar solicitudes a Oficina del PIE y a coordinación de la jornada.

Todas las preinscripciones serán atendidas y respondidas, en función de las capacidades.
Ámbito local EUiA/IU: profesionales, docentes y alumnos universitarios, trabajadores de los servicios, sindicalistas, usuarios, técnicos, militantes, y asociaciones cívico-sociales,...

HORARIOS Y AGENDA

9'15- 9`30 h - Apertura y Presentación
9’30- 11 h – Ponencia Marco: Los Servicios públicos: abordaje en su conjunto
11'00 – 12’30h - Educación y Universidad.
12'30 - 12'50 – pausa café. In situ.
12'50 – 14’00 – Servicios sociales.
14'00- 16'00 Comida. Fuera del hotel.
16'00 -17'30 – Salud y sanidad.
17'30 – 18’50 h - Servicios estratégicos y de interés general: agua, energía, vivienda, transporte, comunicaciones, correos ... y otras aportaciones
18’45 – 19’15 h - Conclusiones y elaboración del Documento de la Jornada
19'15 – 19’30 Declaración final y Clausura

Enllaça al Partit de l'esquerra europea - PIE

Etiquetes de comentaris: EUiA, Europa, PIE

Giuliano Pisapia amb el suport dels partits socialistes, comunistes, ecologistes i progresistes guanya amb un 55,1% dels vots l'alcaldia de Milà. Perd l'actual alcaldesa del Popolo Della Liberta (PDL)Letizia Moratti ,amb el 44,9%.
Giuliano Pisapia va ser molt criticat per la dreta durant tota la seva campanya. Pisapia va defensar, com advocat,al líder kurd Ocalan Abdul i a la família de Carlo Giuliani,jove militant antiglobalització assassinat a la Cimera G-8 de Gènova. El 1996 va ser escollit diputat en les llistes de Refundació Comunista. El 1998, renova sota el paraiguas del Grup Mixt Espai Polític, tambè d'ideologia centroizquierdista, i una Vegada mes va ser reelecto 2001. El 2006 abandóna la Legislatura, però no la Activitat Política. Aquest mateix Any ocupa la Presidència de la Comissió d'Estudis para la reforma del Codi Penal.
En l'actualitat combina la carrera política amb el treball social. Forma part de la Fundació Vides, una Organització Internacional que milita en contra de l'avortament, és membre directiu de les REVISTES Crítica de la Llei, i Drets Humans, i Alternativa Europa.

També a Nàpols, una altra de les alcaldies més importants el candidat de centreesquerra, l'exjutge Luigi de Magistris, d'Itàlia dels Valors, va obtenir un 65,37% dels vots davant del 34,62% del rival de centredreta, Gianni Lettieri, del PDL. A la primera volta ja havia quedat fora de joc el candidat del PD, Mario Morcone, castigat després de 15 anys al poder municipal pels escàndols de corrupció i la mala gestió en la crisi de les escombraries.

La primera reacció a la desfeta del centredreta va ser la dimissió del coordinador del PDL, Sandro Bondi, i el cap de l'oposició, Pier Luigi Bersani, exigia la renúncia de Berlusconi.Berlusconi va afegir que “els napolitans i milanesos es penediran” del seu vot. Per la seva banda, la Lliga Nord, aliada al govern italià, va culpar el PDL de la derrota electoral.

Els resultats de Milà suposen un dur revés per a Berlusconi, que havia plantejat aquestes eleccions com un test al seu govern i que va advertir que, si l'esquerra guanyava, la capital econòmica d'Itàlia es convertiria en “una gitanòpolis islàmica” o en “una Stalingrad d'Itàlia”. La coalició governamental també va perdre a Càller (Sardenya), Trieste i Novara i, fins i tot, a Arcore, residència de Berlusconi. A la primera volta, Bolonya i Torí, capital industrial i seu de la automobilística Fiat, van votar també pel centreesquerra. La pèrdua d'aquestes capitals, juntament amb Milà, suposa per al centredreta deixar les ciutats més riques del nord en mans dels progressistes.

El XVII Encuentro del Foro de Sao Paulo, reunido en Managua, en ocasión del 50 Aniversario de la fundación del Frente Sandinista de Liberación Nacional de Nicaragua y l l6 años del natalicio del General Augusto C. Sandino, contó con la participación de 640 delegados de 48 partidos miembros pertenecientes a 21 países, y 33 invitados de 29 partidos pertenecientes a 15 países de África, Asia y Europa. Las organizaciones y participantes presentes en el XVII Encuentro debatieron durante cinco días temas de gran interés para los pueblos latinoamericanos y para toda la humanidad, tales como: el proyecto alternativo de las fuerzas populares, progresistas y de izquierda en América Latina y el Caribe; los logros de los gobiernos y parlamentos nacionales, estatales y locales impulsados por los partidos del Foro; la crisis internacional, en todos sus aspectos, económica, alimentaria, energética, climática, social y política; la lucha por la descolonización y la soberanía nacional; las amenazas y tragedias causadas por las políticas del imperialismo y la derecha, tales como el narcotráfico y el crimen organizado que atentan contra la paz, los derechos humanos y los derechos de los pueblos.

Debatimos, también, asuntos de importancia trascendental, como la necesidad de democratización de la información, la comunicación y la cultura; la lucha por ampliar los derechos y la participación de las mujeres, los jóvenes, las etnias y pueblos originarios; la defensa de los derechos de los trabajadores migrantes y sus familias; los desafíos de los movimientos sociales; la temática de la defensa y de la seguridad.

Los partidos políticos participantes del XVII Encuentro, que ya gobernamos una importante cantidad de países en nuestro continente, reafirmamos nuestra firme disposición a seguir construyendo un cambio de época, lo que incluye alcanzar nuevos avances de la izquierda y fuerzas populares y progresistas latinoamericanas y caribeñas en las elecciones de este año 2011; en Argentina, para derrotar a la derecha y profundizar los cambios; en Perú, con un patriota identificado firmemente con la democracia y comprometido con que la prosperidad económica llegue a los sectores empobrecidos de su país, Ollanta Humala; en Nicaragua, con el experimentado combatiente y estadista, líder revolucionario sandinista, Comandante Daniel Ortega; y en Guatemala, con la luchadora por los derechos de nuestros pueblos originarios y Premio Nóbel de la Paz, Rigoberta Menchú como candidata de todas las fuerzas unidas de la izquierda en lo que constituye un logro histórico que nos llena de júbilo. Leer todo el comunicado

El proper 2 de Juliol se celebrarà als Jardins del Parc Central del Poble Nou de Barcelona l’edició de la Festa d’Avant d’enguany.

L’any passat amb motiu de la celebració de la Festa dèiem:
“Aquesta edició, però, no és una edició qualsevol. Es celebrarà en un any important, l’any del XII Congrés, la culminació del nostre procés de transformació organitzativa i l’inici de la seva concreció.
“2010 és també l’any de d’intensificació de l’ofensiva de la dreta contra els drets de les treballadores i elstreballadors i de l’intent d’aprofitar la crisi per avançar un pas més en l’aplicació de politiques neoliberals que únicament afavoreixen als grans especuladors. L’any de la Vaga General.”
“La dreta està crescuda, està donant per fet que s’inicia un canvi de cicle polític que els portarà a les properes eleccions a tornar a governar a Catalunya com a primer pas per governar a l’estat espanyol.”

Lamentablement s’han complert les nostres previsions més pessimistes, també, però, han pres cos, cada cop amb més intensitat, respostes que fan veure que l’aprofundiment en les politiques neoliberals no es farà sense trobar resistència, aquest fet però no ha tingut una traducció electoral.

La Festa, en els darrers anys, es el punt de trobada en el que fem balanç del curs, ens reconeixem, ens llepem les ferides, ens donem forces, i ens emplacem a continuar en la necessària lluita per un futur millor.

Més avall trobareu el plano d’ubicació de la Festa i la Programació d’activitats prevista. La Festa es pot celebrar perque els militants i amics del partit ho fem posible adquirint els bons d’ajut o el tiquets pel dinar que ja han estat distribuits les diverses federacions per la seva venda.

Aquest model de Festa es el resultat del treball del conjunt del partit no hi han equip professionalitzats que ens substitueixin, es important que cada personailitant, en funció de les seves possibilitats,aporti també el seu treball per les feines de muntatge, desmuntatge i funcionament, Les federacions del partit tenen la responsabilitat d’aportar proporcionalment les persones necessàries per cobrir els torns de treball.
Us esperem.


Ver mapa más grande

Etiquetes de comentaris: http://www.blogger.com/img/blank.gif

El Partido de los y las Comunistas de Cataluña rechaza la intervención policial desproporcionada que ha tenido lugar esta mañana contra varias acampadas reivindicativas que están teniendo lugar en Cataluña desde el 15-M y a las cuales hemos dado nuestro apoyo.
Es necesario e hacer especial mención a los hechos de esta madrugada en Pl. Cataluña, de Barcelona , donde el cuerpo de Mossos d'Esquadra (Policia de Cataluña) ha respondido con desproporcionada violencia ante el desconcierto de los y las que , pacíficamente, ejercían su derecho de reunión en la plaza. El resultado ha sido, hasta el momento, de más de una cincuentena* de heridos y heridas que están acudiendo a varios centros de atención primaria para ser atendidos y atendidas y poder efectuar las pertinentes denuncias.
Defendemos el derecho democrático de reunión, de concentración y de discusión en las plazas públicas. Consideramos que los conflictos políticos y sociales se tienen que solucionar con diálogo y sentido democrático. Pedimos responsabilidades políticas al máximo nivel por estos gravísimos e innecesarios hechos.
Hacemos un llamamiento a la ciudadanía a continuar manifestándose pacíficamente. Hay que parar la política de austeridad y los recortes, así como la subordinación de los poderes públicos a los mercados financieros. Es urgente regenerar y profundizar esta democracia limitada que tenemos.

Apoyamos y animamos a participar en la marcha contra los recortes en sanidad, convocada esta tarde a las 17h en la Pl.Colón y que acabará a las 19h en la Plaza Cataluña.

Barcelona, viernes 27 de mayo de 2011



Partido de los y las Comunistas de Cataluña
www.pcc.cat

(*) Se habla ya de 120 heridos

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya rebutja la intervenció policial desproporcionada que ha tingut lloc aquest matí contra diverses acampades reivindicatives que estan tenint lloc a Catalunya d’ençà del 15-M i a les quals donem suport.

Cal fer especial esment als fets d’aquesta matinada a Pl. Catalunya on el cos de Mossos d’Esquadra ha respost amb desproporcionada violència davant el desconcert dels i les qui, pacíficament, exercien el seu dret de reunió a la plaça. El resultat ha estat, fins al moment, de més d’una cinquantena de ferits i ferides que estan acudint a diversos centres d’atenció primària per ser atesos/es i poder efectuar les pertinents denúncies.

Defensem el dret democràtic de reunió , de concentració i de discussió a les places públiques. Considerem que els conflictes polítics i socials s’han de solucionar amb diàleg i sentit democràtic. Demanem responsabilitats polítiques al màxim nivell per aquests gravíssims i innecesaris fets.

Fem una crida a la ciutadania a continuar manifestant-se pacíficament. Cal aturar la política d’austeritat i les retallades, així com la subordinació dels poders públics als mercats financers. És urgent regenerar i aprofundir aquesta democràcia limitada que tenim.

Recolzem i animem a participar a la marxa contra les retallades en sanitat, convocada aquesta tarda a les 17h a la Pl.Colón i que acabarà a les 19h a la Plaça Catalunya.

Barcelona, divendres 27 de maig de 2011

Partit dels i les Comunistes de Catalunya
www.pcc.cat

Etiquetes de comentaris: 15M, comunicat, democracia

El Secretari general del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Joan Josep Nuet i Pujals felicita al partido AKEL de Chipre por sus buenos resultados en las reciente selecciones legislativas.


Att. Yiorgos LOUKAIDES
Secretario de Relaciones Internacionales de AKEL

Estimado Yiorgos, estimados amigos i camaradas:

En nombre propio y en nombre del Partit dels Comunistes de Catalunya queremos felicitarles por los resultados que han obtenido en las recientes elecciones legislativas .Son unos resultados excelentes que animan a toda la Izquierda en Europa a seguir luchando contra las políticas neoliberales que están desarrollando los gobiernos europeos.
Nuestro reconocimiento al buen trabajo que el gobierno de AKEL ha estado llevando a cabo, y que es evidente que se ha visto reflejado en los resultados electorales.

Fraternalmente,

Joan Josep Nuet i Pujals
Secretari General
Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC)
www.pcc.cat

La Plataforma PROU RETALLADES, convocant de la manifestació del 14 de maig contra les retallades socials del Govern de la Generalitat, rebutja el desallotjament de l’acampada de la Plaça de Catalunya i condemna la violència que s’està exercint.

Ens sembla un despropòsit que el Govern decideixi desallotjar-los en un moment en què s’estan consolidant com un moviment social de base i es troba en ple procés d’elaboració de propostes. Un desallotjament violent com aquest no es correspon amb aquest moviment, que fins ara ha estat reivindicatiu i pacífic.

D’altra banda demanem al Departament d’Interior que vetlli per la integritat física dels acampats i dels ciutadans que els hi donen suport, que fins ara han mostrat una resistència no violenta.

Així mateix, ens fem ressò de la convocatòria d'aquesta tarda a Barcelona, a les 17 h, a Colon, contra les retallades i pel dret de concentració a les places.

El Partido Socialista Unido de Venezuela llama a la solidaridad Internacional, frente a una nueva agresión norteamericana contra nuestro país.

La Dirección Nacional del PSUV, ante la nueva agresión del gobierno norteamericano contra la República Bolivariana de Venezuela, esta vez aplicando sanciones unilaterales contra nuestra estatal industria petrolera, PDVSA, se ve en la obligación de denunciar ante los pueblos del mundo, partidos políticos progresistas, de izquierda, socialistas y movimientos sociales, esta nueva injerencia imperial en la soberanía de nuestra patria.

La justificación para sancionar a PDVSA, es una flagrante violación del Derecho al comercio libre sustentado en programas de cooperación internacional, que nuestra República ha firmado en el campo alimentario, industrial, energético y tecnológico, con múltiples naciones del planeta, entre ellas, con la República Islámica de Irán.

Nuestra República es libre y soberana para decidir quienes son los países o economías con los cuales establecerá relaciones de amistad, cooperación e integración.

No estamos ni estaremos nunca subordinados a ninguna potencia o interés económico transnacional, por muy poderoso que sea. Nuestra industria petrolera continuará sus programas de cooperación e inversión con quienes hayamos decidido soberanamente.

Debe resaltarse, que el gobierno de la República Islámica de Irán en reiteradas oportunidades ha negado la campaña de acusaciones que desde los Estados Unidos se hace para desprestigiar su programa de energía nuclear con fines pacíficos. El gobierno de los Estados Unidos ha recurrido a las mas descaradas mentiras y calumnias para lograr objetivos geoestratégicos en el campo energético y militar, tal y como ocurrió con el invento de las armas de destrucción masiva que le atribuyeron a Irak y que les permitió justificar su invasión militar, ocasionando la tragedia del fallecimiento de mas de 650 mil ciudadanos iraquíes y 4.000 soldados norteamericanos.

El gobierno del Presidente Barack Obama debería estar preocupado por resolver los problemas que aquejan a la sociedad y a la economía norteamericana, tales como, la gigantesca deuda de 14,2 billones de dólares que los hace ser la nación mas endeudada del planeta, un astronómico déficit fiscal del 11% del PIB, un desempleo abierto de mas de 15 millones de trabajadores y trabajadoras norteamericanos, mas de 2 millones de familias que perdieron sus hogares por la crisis financiera, 42 millones de norteamericanos fuera del régimen de protección de seguros de salud, mas de 40 millones de norteamericanos consumidores de drogas y una criminalidad que le lleva a tener solo en el Estado de Florida 156 mil presidiarios, siendo un mal ejemplo de hacinamiento y violación de los Derechos Humanos.

El Partido Socialista Unido de Venezuela, al denunciar la ya reiterada hostilidad unilateral del gobierno norteamericano contra nuestra nación, solicita a los partidos políticos, movimientos sociales y personalidades del mundo democrático, progresista, de izquierda y socialistas, la mas amplia solidaridad con el pueblo venezolano, con los trabajadores y trabajadoras petroleros venezolanos, que libran en esta hora una gran jornada de movilización para reiterar que somos una nación libre, independiente y que estamos dispuestos a resistir, cualquiera sea la suerte, las agresiones, las mentiras de la oligarquía, que la derecha y el gobierno norteamericano lancen contra nuestra patria.

Como lo dijo nuestro Presidente Hugo Chávez Frías: “que no se olviden que somos los hijos del Libertador Simón Bolívar”.

En Caracas a los 25 días del mes de mayo de 2011.


¡Patria Socialista o Muerte, Venceremos!.



Cilia Flores Rodrigo Cabezas
Primera Vicepresidenta del PSUV Coordinador de Asuntos Internacionales
del PSUV

Las elecciones parlamentarias se celebraron en Chipre el domingo 22 de mayo, para elegir a 56 diputados de la cámara de representantes. AKEL ha aumentado su porcentaje en un 1.36%, alcanzando el 32.67%. También ha ganado 1 escaño adicional en el parlamento que alcanza los 19 escaños de los 56 posibles.
El primer partido ha sido el DISY de la derecha con el 34.28% mientras que el central-ala DIKO, que participa en la coalición gubernamental junto con AKEL, acabado en el tercer lugar con el 15.76%. Los resultados finales más detalladamente :



CENSO: 531.463
VOTOS: 418.247 (el 78.70%
ABSTENCION: 113.216 (el 21.30%)
VÁLIDOS: 404.577 (el 96.73%)
NULOS : 8.701 (el 2.08%)
ESPACIOS EN BLANCO: 4.969 (el 1.19%)
‑
Puesto que la Republica de Cyprus se basa en un sistema presidencial, los resultados de las elecciones parlamentarias no tienen un impacto directo en el poder ejecutivo (la presidencia). Pero de hecho las mayorías pueden ser creadas por la influencia del parlamento e incidir en aspectos varios de la puesta en práctica de las tareas del poder ejecutivo.Una dimensión importante de los resultados es que los dos partidos políticos, AKEL y DIKO, que apoyan al gobierno progresivo de Dimitris Christofias controlan la mitad de los escaños del parlamento, un hecho que permite al gobierno aprobar legislaciones a través del parlamento más con eficacia.
AKEL ha renovado a sus representantes en la cámara de representantes 10 de 19 fueron elegidos por una primera vez.

Los elegidos i elegidas de AKEL son:
Nicosia: 1. Andros Kyprianou (general secretari del C.C. de AKEL), 2. Nicos Katsourides (portavoz parlamentario de AKEL), 3. George Loukaides (jefe de la oficina de las relaciones internacionales de AKEL), 4. Aristos Damianou, 5. Stella Demetriou-Mishaouli, 6. Irene Charalambidou
Limassol: 1. Adamos Adamou, 2. Giannos Lamaris, 3. Andros Kafkalias, 4. Christos Mesis, 5. Costas Costa
Larnaka: 1. Panikos Stavrianos, 2. Jorge K. Georgiou
Ammochostos: 1. Stavros Evagorou (portavoz de AKEL), 2. Christos Tziovanis, 3. Skevi Koutra Koukouma, 4. Giannakis Gavriil
Paphos: 1. Andreas Fakontis
Kyrenia: 1. Pambos Papagewrgiou

El departamento internacional de AKEL
23.05.2011