L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
La organización sindical agrupa a los trabajadores del campo que Duran i LLeida menosprecia en sus declaraciones.<> Comunicado : La Federación Agroalimentaria de CCOO no se sorprende de la reiterada falta de rigor y respeto de Durán Lleida en sus apreciaciones sobre los trabajadores del campo de Andalucía en relación el inexistente ya, Plan de Empleo Rural (PER) CCOO quiere recordarle al Sr. Duran y Lleida que el Plan de Empleo Rural no existe. Actualmente el Programa que se destina a proteger a los trabajadores/as desempleados agrarios de Andalucía y Extremadura se denomina el Acuerdo para el Empleo y la Protección Social Agrario que se firmó, por última vez, por los sindicatos y el Gobierno en esta ocasión del PP. Este acuerdo contempla tres instrumentos fundamentales; los Planes de Fomento de Empleo Agrario que se reflejan en el presupuesto del SEPE (Servicio Estatal Público de Empleo) para la financiación de la contratación de trabajadores/as para la realización de obras y servicios de interés social en los municipios, Programa de Formación Profesional Ocupacional para Escuelas Taller, Casas de Oficios y posteriormente los Talleres y finalmente los sistemas de protección al desempleo Agrario con los mecanismos del Subsidio Agrario y la Renta Agraria. Para el acceso a estos sistemas existentes sus requisitos en el número de 35 jornadas y sus rentas incompatibles individuales y familiares incompatibles que en el presente año eran de 7.696,80 euros a nivel indivdual en cómputo anual. Que se percibe en el Subsidio Agrario y Renta Agraria desde un mínimo el 80% del IPREM (428 €/mes) incluida la parte proporcional de la cuota fija del REASS los día de percepción, hasta un máximo del 107 del IPREM en el caso de la Renta Agraria para un total aproximado de 155.467 trabajadores durante 2010. Los Planes de Fomento de Empleo Agrario durante el ejercicio 2010 contrataron a más 138.746 trabajadores y trabajadoras que trabajan en obras y servicios de interés social y contribuyen a mejorar la calidad de vidas de los municipios de Andalucía y Extremadura. CCOO quiere reiterarle al Sr. Duran Lleida que sus frívolas alusiones a los hombres y mujeres del campo de Andalucía y en otras ocasiones de Extremadura son una ofensa a la dignidad de estos. Queremos recordarle que los Planes de Empleo Agrarios en Andalucía suponen para el presente año 186,9 millones de euros que junto con las otras medidas sirven para mantener la cohesión social en el territorio y para la fijación de la población en las zonas rurales.
Davant 4000 delegats de la UGT, el Col·lectiu Inflexió fa una intervenció per explicar, segons els seus punts de vista, la situació actual de resposta davant la retallada social, de drets laborals i drets democràtics.
"És obligatòria una lectura històrica sobre el moment en què estem, saber el que està passant i veure com podem actuar. En primer lloc, perquè hem de tenir molt clar que mirant enrere, valorem millor el què tenim i el que podem perdre (...)
En segon lloc, hem de fer una lectura històrica, per entendre que estem novament en un punt clau en la història (...) Les mobilitzacions poden adoptar moltes formes, però implicar-se i afrontar la realitat social passa per assumir les reflexions com a pròpies (...) Ara mateix el cicle de protestes es manté; té alt-i-baixos com tota evolució, però no deixa de ser-hi i en bona mesura dependrà de tots i totes que pugui aspirar també a la transformació. (...) No podem deixar en mans dels amos dels mercats la política, ni els diners, ni tot allò amb el que ens guanyem la vida i la portem endavant. (...) Assumir la derrota del pacte social de postguerra implica necessàriament plantejar-se horitzons polítics, prendre posicions amb una certa radicalitat sobre els drets que es defensen (...) Què passa amb una important majoria, sobretot joves, que estan a l’atur o no tenen centre de treball? (...) Com organitzem una resposta unitària sindical? Una aposta radicalment democràtica, que eviti la competència entre treballadors i treballadores? (...) Necessitem respostes a aquestes preguntes! Estem amb vosaltres!
Les altres forces polítiques que integren la coalició electoral són Chunta Aragonesista, Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX), Batzarre, Federación Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes, Els Verds País Valencià, Opcio Verda-Els Verds, Canarias por la Izquierda i Socialistas por Tenerife Aquest migdia (5 d'octubre) s’ha signat a Madrid la coalició a nivell d’Estat entre IU, ICV, EUiA, i fins a 12 forces polítiques de l’ecologisme, el nacionalisme d’esquerres i l’esquerra transformadora –Chunta Aragonesista, Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX), Batzarre, Federación Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes, Els Verds País Valencià, Opcio Verda-Els Verds, Canarias por la Izquierda i Socialistas por Tenerife-. Aquesta coalició sumarà els vots de totes les circumscripcions i el percentatge de vot. A Catalunya mantindrà la denominació ICV-EUiA i i es gestionarà de forma autònoma i independent.http://www.blogger.com/img/blank.gif
Pel que fa a la representació electa a les Corts Generals de la Coalició ICV-EUiA, els representants d’ambdues formacions han acordat que els candidats 1 i 2 siguin d’ICV –Joan Coscubiela i l’actual diputada catalana Laia Ortiz- i el número 3 d’EUiA per Barcelona -el responsable d’Acció Política de la formació i ex senador, Joan Josep Nuet–, amb el compromís de compartir la representació parlamentària, que es concretarà en els pròxims dies. Informació de la web d'EUiA
DESTACAT ACTOS EN CATALUNYA DE FAMILIARES DE LOS CINCO: MAGALI LLORT, madre de Fernando González ADRIANA PÉREZ, esposa de Gerardo Hernández
3 de octubre de 2011 SABADELL Lugar: CASAL PERE QUART Ramblas 69 ( FF.CC y RENFE) Hora : 19:30 horas
4 de OCTUBRE de 2011 LLEIDA Lugar: BIBLIOTECA PÚBLICA DE LLEIDA Rambla Aragón 10 Hora: 19:30 horas
5 de octubre de 2011 BLANES Lugar: SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE BLANES Hora: 20:00 horas 6 de octubre de 2011 BARCELONA Lugar: Sala de UGT Rambla Santa Mónica 10 Hora: 19 horas
7 de octubre de 2011 SANT VICENÇ DELS HORTS Lugar: CAN COMAMALA Mossèn Jacint Verdaguer 105 Hora: 19:00 horas
8 de octubre de 2011 BADALONA Lugar: Plaza del Che M.L10 La Salut Hora: 19:30 horas
Les retallades tenen culpables! Els enemics de la universitat publica no són benvinguts!
Les universitats som víctimes d’un atac que posa en qüestió la nostra supervivència com a servei públic, però no és per una catàstrofe natural, ni per un castig diví, sinó que és el resultat d'una política concreta, exercida per persones concretes, amb noms i cognoms: Artur Mas i Andreu Mas-Colell. Els qui han eliminat l’impost de successions per afavorir les rendes més elevades volen ofegar la universitat pública, com estan fent amb la sanitat o amb l'assistència a la dependència. Ara tenen la barra de voler venir a la UPC per inaugurar el “curs acadèmic”, que és com posar a Herodes de padrí de bateig.
Convoquem a totes i tots els estudiants, PDI, PAS i al conjunt de la població a denunciar aquesta burla repugnant.
La Concentració s'iniciarà a les 9.00 hores del 7 d'octubre a la porta de l'ETSAB (Escola d'Arquitectura de Barcelona) Av. Diagonal 649. Campus Sud de la UPC a Barcelona. Continuarà en Manifestació per la Diagonal fins Av. del Tinent Coronel Valenzuela, entrada en el Campus Nord de la UPC i dirigint-se a la Pl. Eusebi Güell davant de l’Edifici Vèrtex de la UPC.
CCOO i UGT han intentat fer una convocatòria unitària amb la resta de Sindicats i Organitzacions Universitàries el que ens a fet endarrerir el comunicat de la concentració fins el dia d'avui.
Magalí Llort y Adriana Pérez fueron recibidas el 4 de octubre pasado por la Comisión de Solidaridad y Cooperación del Parlamento catalán, representada por Mercè Civit y Joan Boada del grupo ICV-EUIA y Nuria Segú, del PSC, como presidenta de la comisión.Video entrevista a Magalí Llort
CUT exige acabar la tercerización laboral Las centrales obreras y las federaciones de trabajadores estatales anunciaron un paro nacional de empleados públicos para el próximo viernes 7 de octubre, en el que se denunciará el incumplimiento del Gobierno en la expedición de un decreto sobre la negociación colectiva en las entidades oficiales.
El presidente de la Central Unitaria de Trabajadores, Tarsicio Mora, sostuvo que la jornada se realizará para exigir al presidente Juan Manuel Santos que cumpla con la expedición del decreto que permite la negociación colectiva en el sector público.
"El Gobierno Nacional ha incumplido su compromiso de erradicar la tercerización laboral. El Decreto 2025 se ha constituido en una burla para los empleados, ejemplo, son más de 400 las personas vinculadas de forma tercerizada al Ministerio de Protección", dijo Francisco Maltes Techo, vocero de la CUT.
Para el movimiento sindical es preocupante que por demoras de la Comisión Nacional del Servicio Civil continúe en vilo la estabilidad laboral de más de 120.000 empleados públicos en provisionalidad.
El paro se realizará el próximo viernes 7 de octubre en las ciudades de Bogotá, Medellín y Cali y se vincularán trabajadores de la Dian, Ingeominas, Contraloría, Sena, Bienestar Familiar, Notariado y Registro y empleados públicos del Distrito que le exigirán al Gobierno Nacional que brinde mayores garantías a los movimientos sindicales y eliminen la tercerización laboral.
CCOO seguiremos defendiendo la recuperación del poder adquisitivo y los puntos de la plataforma unitaria hasta el final de la negociación junto a los demás sindicatos. CCOO creemos que sería importante para los trabajadores de SEAT, para asegurar lo firmado por la empresa en el Convenio, que este sea firmado por los tres Sindicatos de SEAT y con el máximo de participación de la plantilla, por ejemplo con un referéndum vinculante. CCOO creemos que no seria de recibo votar en Referéndum la congelación salarial en marzo del 2009 y no votar ahora en Referéndum el nuevo Convenio. Segueix llegint Assemblea Obrera de Seat .
El proper dijous 6 d'octubre, se celebra a Catalunya la Jornada Mundial pel Treball Digne.
El concepte de "treball digne", encunyat per l'Organització Internacional del Treball (OIT), es refereix al que es realitza respectant els convenis fonamentals proclamats per aquesta organització el 1998 -llibertat sindical, dret de vaga i negociació col·lectiva, prohibició del treball infantil i del treball forçós, i prohibició de tota forma de discriminació laboral- i que, a més, és un treball que es realitza mitjançant un contracte, amb una remuneració justa i el dret a unes prestacions socials bàsiques.
Mobilitzacions: Manifestació a Barcelona: 6 d'octubre - 18.30h - Plaça Urquinaona Manifestació a Girona: 6 d'octubre - 19.00h - Plaça Independència Concentració a Tarragona: 6 d'octubre - 11.00h - Rambla Nova (Estàtua dels Despullats) Concentració a Lleida: 6 d'octubre - 12.00h - Davant la porta de CCOO (Avinguda Catalunya, 2)
Surgen movimientos de protesta en la mismísima Wall Street . Los indignados también tienen ciudadanía estadounidense. Acampan cerca de Wall Street y son reprimidos por la policía neoyorquina.
El 15 de septiembre se cumplieron tres años de la caída del Lehman Brothers, el cuarto mayor banco de inversión del mundo capitalista. Sus escombros fueron a ese sistema mundial y Wall Street lo que la demolición del Muro de Berlín al socialismo, en 1989.
Aún la economía norteamericana no ha podido recuperarse de ese desplome, aunque el panorama más inmediatamente catastrófico pueda vivirse en la lejana Grecia.
La directora gerente del FMI, Christine Lagarde, viene encareciendo a las autoridades estadounidenses y europeas la adopción de medidas urgentes en lo económico, antes que sea tarde. Pero el mensaje de la economista es contradictorio, porque plantea que los Estados deben buscar la "sostenibilidad fiscal" (léase ajustes) pero al mismo tiempo recomienda "no ir demasiado de prisa" porque puede "dañar las perspectivas laborales". Y bien se sabe que los ajustes en Grecia, Italia, Reino Unido, España y Portugal, tienen irremediables efectos negativos en cuanto al empleo y el nivel de vida de sus poblaciones.
Esto mismo se aprecia en Estados Unidos. La última medición oficial de la pobreza estableció para el año 2010 una tasa del 15,1 por ciento, que en números absolutos significa 46,2 millones de pobres. En un solo año habían caído debajo esa línea 2,6 millones de personas y se espera que en 2011 esa tasa trepe hasta el 16 por ciento. Más norteamericanos habrán descendido a los infiernos, donde ya habitan determinadas franjas de la sociedad, como los afroamericanos, con una pobreza superior al 24 por ciento.
Esa proyección negativa se reafirma por la falta de creación de empleos. En agosto de este año se batió un récord: ni un solo empleo nuevo. Algo que no se había visto, como para corroborar que la crisis detonada por el Lehman Brothers significó el inicio de la más grave desde los años '30.
Cuando Barack Obama llegó a la Casa Blanca en enero de 2009, la tasa de desempleo estaba en el 7,8 por ciento y ahora sigue bien arriba, clavado en el 9,1 por ciento. Como durante décadas ese índice estuvo alrededor del 5 por ciento, quiere decir que en estos años se ha duplicado.
Formalmente ese 9,1 por ciento implica unos 14 millones de desempleados, pero otras estadísticas, más realistas, que cuentan a los desalentados que ya no buscan trabajo, la elevan a 34 millones. Entidades europeas creen que este es el número correcto que ocultan o minimizan las estadísticas de EE.UU.
Y las malas nuevas siguen golpeando al imperio. Por ejemplo, el Bank of America, el mayor de todos, anunció un achique de personal que dejará a 30.000 empleados afuera y ajustará gastos por 5.000 millones de dólares en dos años. Los rumores de cierre acechan a Eastman Kodak, que desmintió su bancarrota pero no fue muy convincente, al cabo de cuatro años sin ganancias. La firma de material fotográfico pidió un préstamo millonario y muchos intuyeron que sería para pagar deudas e indemnizar a su plantilla. Así de sensibilizados están los medios de Nueva York...
Obama no da pie con bola.
El presidente norteamericano viene perdiendo la pulseada con la crisis. Los hogares afectados por la pobreza y el desempleo, por los ajustes en salud y educación, por las ejecuciones hipotecarias de viviendas, por la falta de perspectivas laborales luego de graduarse, etc, lo ven como el directamente responsable.
No es el único y quizás ni siquiera el principal, porque esta debacle debe rastrearse en la conducta voraz de los banqueros y monopolios privados, a la par de la responsabilidad compartida por los secretarios del Tesoro y de la Reserva Federal (Timothy Geithner y Ben Bernanke, respectivamente).
Aquellos desequilibrios fiscales también se originaron en el ingente gasto bélico de George Bush en Irak y Afganistán. Pero Obama lleva 2 años y nueve meses en el poder, no puso en caja a Wall Street y concedió nuevos paquetes de "estímulo" a las corporaciones empresarias. Y, de yapa, continuó con las guerras mencionadas a las que agregó la participación en la agresión de la OTAN contra Libia.
Por eso tiene lógica que buena parte de la población norteamericana mire con poca simpatía al actual mandatario. Según las encuestas, la imagen positiva de aquél trepa hasta el 60 por ciento, pero sólo en materia de lucha contra el "terrorismo internacional". Los asesinatos de Bin Laden en Paquistán y de Anwar al-Awlaki, clérigo de origen norteamericano, este último con misiles de un avión no tripulado, le reportan simpatía en el electorado. En cambio sus decisiones o falta de éstas en la economía doméstica, le tiran abajo aquella buena imagen, pues sólo el 36 por ciento de los encuestados dice compartirlas. El último sondeo afirma que en total, el presidente tiene una popularidad del 46 por ciento, la marca más baja de toda su gestión.
Ese descenso lo complica de cara a las presidenciales de noviembre de 2012, cuando varios candidatos republicanos (Rick Perry, gobernador de Texas, y Mitt Rommey, ex gobernador de Massachusetts) sueñan con desbancarlo. Con ese temor a la vista, Obama elevó al Congreso un nuevo "paquete" por 447.000 millones de dólares, que combina baja de impuestos a los empresarios que contraten mano de obra, obras de infraestructura y mantenimiento de subsidios a los desocupados. Para los críticos será sólo una aspirina más.
Pequeño salto de calidad.
El 17 de septiembre pasado, dos días después de cumplirse el tercer aniversario de la caída del Lehman, algunas centenas de indignados se organizaron en el movimiento "Ocupa Wall Street" y llamaron a marchar hacia la bolsa de valores en Nueva York. Su lema era criticar la "codicia y la corrupción" de los banqueros y protestar contra la Reserva Federal que tanto auxilio les dieron en estos tres años (y aún antes porque Geithner, Bernanke, Lawrence Summers y otros asesores del presidente provienen de Goldman Sachs y otras entidades financieras). Como la policía no dejó llegar a los manifestantes hasta el antro del capital especulativo, éstos terminaron acampando en el parque Zuccotti, rebautizado Plaza Libertad.
El incipiente movimiento social, que reconoce reminiscencias de los indignados españoles de la Puerta del Sol -que a su vez dicen haber sido influenciados por la primavera árabe, especialmente la egipcia-, fue muy maltratado por la policía. El viernes 30/9 hubo decenas de detenidos y varios golpeados por los uniformados, por lo que una marcha de 2.000 personas llegó a reclamar hasta el edificio de la policía neoyorquina. Al día siguiente ese mal trato fue peor, porque los efectivos arrestaron a 700 manifestantes acusados de interrumpir el tránsito automotor arriba del puente de Brooklyn. Si bien estuvieron detenidos cinco horas, por el número de apresados, cierto nivel de violencia, el empleo de gas pimienta, etc, generó un hecho político de impacto nacional y para el comentario internacional.
Como era previsible, lo mejor de la intelectualidad y artistas norteamericanos llegaron al lugar personalmente, como Michael Moore, o enviaron su mensaje solidario, como Noam Chomsky. El documentalista les dijo a los de "Ocupa Wall Street" que hace unos años él mismo había ido a la Bolsa para arremeter contra su puerta.
Al compás de lo sucedido cerca de Wall Street, hubo protestas en Boston (frente al Bank of America), donde también se produjo una treintena de detenidos, San Francisco y Washington.
Estos hechos suponen un pequeño salto cualitativo de la crisis económica, porque muchos analistas dudaban de que ésta fuera a producir protestas en el centro del imperio. Y comienza a haberlas, con un difuso pero indudable contenido político anticapitalista.
Y lo que es más importante: a los indignados originales, jóvenes y no tan jóvenes desocupados, empiezan a sumarse sindicatos como los de docentes y el transporte, que votaron adherir a ese movimiento. Las autoridades norteamericanas les han prohibido el uso del megáfono en sus reuniones, mostrando la hilacha poco democrática. Pero los asambleístas se hacen oír con el sistema de la ola: cada línea de gente grita lo que le llega de la fila anterior, para que la siguiente pueda escuchar.
El miércoles 5 está previsto una movilización especial de "Ocupa Wall Strhttp://www.blogger.com/img/blank.gifeet" en Nueva York y otras ciudades. ¿Qué será de la vida de Francis Fukuyama? El neoliberal que pronosticó "el fin de la historia" con la victoria definitiva del capitalismo tendría que darse una vuelta por Wall Street. Vería que sus muertos gozan de una desbordante salud y que el templo bursátil está en ruinas, casi en bancarrota política.
Magalí Llort y Adriana Pérez, recibidas por la Comisión de Solidaridad y Cooperación del Parlamento catalán, representada por Mercè Civit y Joan Boada del grupo ICV-EUiA y Nuria Segú, del PSC, como Presidenta de la Comisión
En el encuentro solidario Magalí, madre de Fernando González y Adriana, esposa de Gerardo Hernández, expusieron a los parlamentarios el caso de los cinco. Recordaron a lo presentes la importancia de sumar el máximo de apoyos, en este caso institucionales, porque "se trata de una cuestión humanitaria", según Adriana.
En palabras de Magali, la gira internacional tiene que sumar fuerzas para lograr que "el presidente Obama reflexione para liberarlos. Es el último recurso que nos queda".
Adriana recordaba a los presentes los numerosos apoyos internacionales recibidos, entre ellos de 10 premios nóbeles y hasta 75 parlamentarios europeos, así como el documentos de Amnistía Internacional donde se pide que se revise el caso de los "cinco cubanos".
"Para la política exterior cubana el caso de los cinco es de primera prioridad"."Las soluciones legales están agotadas, ahora nos quedan las políticas" sentenció Adriana.
Según la cónsul de Cuba en Barcelona, también presente en el encuentro, "cualquier gesto que recibamos, para nosotros tiene un valor grandísimo". De esta manera se cerró el acto con una valoración positiva de todos los presentes: los familiares porque dieron a conocer más a fondo el caso, los parlamentarios porque valoraron como positivo el encuentro y el acuerdo de asumir acciones futuras institucionales.
PROPOSTA D’ACORD ICV-EUiA PER A LES ELECCIONS GENERALS DEL 20 DE NOVEMBRE . Aprovada pel Consell Nacional d’EUiA aquest vespre a les Cotxeres de Sants
Esquerra Unida i Alternativa considera que el moment de crisi que colpeja als sectors populars requereix de les més amples mostres d’unitat i de confluència social i política de l’esquerra transformadora, roja i verda, connectant amb els desitjos i anhels del nostre poble, esdevenint una eina útil per les seves lluites socials i polítiques, i concretant, en propostes d’acció política i programàtica, aquestes reivindicacions per fer front als atacs dels poderosos amb alternatives i solucions de progrés. Una elaboració programàtica a fer, de manera oberta i participativa, en una convenció.
Esquerra Unida i Alternativa, aplicant els acords adoptats en el seu Consell Nacional del 21 de Setembre, conseqüentment reitera:
1- Signar la coalició a nivell d’Estat entre IU, ICV, EUiA, i d’altres forces polítiques de l’ecologisme, el nacionalisme d’esquerres, i l’esquerra transformadora. Aquesta coalició es concreta a Catalunya sota la denominació ICV-EUiA i amb una gestió independent, sobirana i solidària en favor de la gent.
2- Esquerra Unida i Alternativa segueix defensant que la representació electa a les Corts Generals de la Coalició ICV-EUiA ha de reflectir la seva realitat plural, i s’ha de donar de manera compartida per ambdues organitzacions. Per tant, de la manera adient a la negociació mantenim la defensa del diputat d’EUiA com a segon a Barcelona.
Esquerra Unida i Alternativa, des de la seva 5a Assemblea Nacional de l’any 2008, ha apostat per enfortir i ampliar la Coalició ICV-EUiA, i per fer-la més política. Un posicionament que tornem a reiterar a ICV i a les persones amb les que hem treballat electoralment i socialment.
Esquerra Unida i Alternativa es reafirma en aquesta posició, que vol continuar desenvolupant i profunditzant, amb els canvis que siguin necessaris després de 8 anys de treball en comú d’ambdues organitzacions. En aquest sentit, Esquerra Unida i Alternativa està disposada a iniciar un diàleg constructiu que permeti definir una nova etapa política de la Coalició ICV-EUiA, el seu millor funcionament, la seva visualització pública, i la seva presència institucional.
Aquest matí hi ha hagut les primeres detencions pels fets del Parlament del 15 de juny. De moment, es confirmen tres detencions (una persona de l'assemblea de casc antic, una de gràcia i una del clot), però és probable que durant el dia d'avui n'hi hagi més.
CONVOQUEM A UNA GRAN CASSOLADA AVUI A LES 19H A PLAÇA CATALUNYA.
-Perquè jo també estava al Parlament! Contra les retallades antisocials! -Perquè no tenim por! Felip Puig dimissió!
Feu-ne màxima difusió!!
A continuació enganxem el comunicat de suport als detinguts aprovat a l'assemblea de barri de poble sec d'ahir i que té els suport de moltes més assemblees, col·lectius i organitzacions. Veureu les adhesions al final.
Contra el procés repressiu al moviment 15M
Avui, dia 3 d’octubre han estat practicades com a mínim tres detencions arrel de la protesta que va tenir lloc el 15 de juny de 2011, a les portes del parc de la Ciutadella de Barcelona. Volem expressar tot el nostre suport a totes les persones que es puguin veure represaliades per aquests fets i el rebuig més ferm al proces jurídico-político que ha obert l’Audiència Nacional.
El conseller d'Interior del govern de la Generalitat, Felip Puig i el magistrat de l'Audiència Nacional Eloy Velasco estan impulsant una operació repressiva, amb la col·laboració de la Fiscalia General de Catalunya, contra un moviment social massiu que està plantant cara a les polítiques de retallades pressupostàries, en àmbits tan importants com l'ensenyament i la sanitat entre d'altres. En lloc de parar atenció al malestar ciutadà envers la crisi i les retallades antisocials, els poders fàctics responen amb la repressió i la criminalització de la dissidència. A aquesta situació cal afegir-hi el paper fonamental que una entitat tan antidemocràtica i poc representativa com Manos Limpias ha tingut en aquest procés. Ells han estat els impulsors del próces, presentant una querella criminal contra el 15-M davant l’Audiència Nacional. A tot això s’hi suma el procés penal que estan patint 6 persones als jutjats de Barcelona per la mateixa protesta.
Cal destacar que l'Audiència Nacional és una institució hereva del 'Tribunal de Órden Público' franquista (TOP), un tribunal d'excepció utilitzat històricament en casos amb un caire clarament polític. Les persones que afrontaran aquest procediment són acusades d'un delicte “Contra les Institucions de l'Estat”, delicte que no ha estat mai aplicat a les múltiples protestes esdevingudes davant dels diversos parlaments autonòmics, el Congrés dels Diputats o el Senat. Tampoc no va passar l'any 1984 quan, cal recordar-ho, una multitud de militants de Convergència Democràtica de Catalunya, congregats a les portes del Parlament, va protagonitzar una protesta molt més contundent que la del 15 de juny, en aquest cas contra els diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya. Aleshores, els dirigents convergents no van fer cap referència a la honorabilitat d'una de “les màximes institucions del país”.
Entenem aquestes actuacions no com una acció contra persones específiques -que en tot cas serien bocs expiatoris - sinó com un atac al conjunt del moviment 15M. Un moviment amb un recolzament social molt elevat que encapçala la crítica a l'actual sistema de representació política, així com a les mesures econòmiques d'austeritat neoliberal promotores de segregació i exclusió social. La convocatòria del 15 de Juny del 2011 va ser una decisió presa a partir del debat públic, obert, transparent i horitzontal que van tenir les multitudinàries assemblees d'aleshores. És per això, que creiem que aquest procés constitueix un atac a tot el moviment.
Aquesta protesta va ser instrumentalitzada i exagerada pel conseller d´Interior Felip Puig i el govern amb imatges hàbilment construïdes, com la de l'arribada del president de la Generalitat i altres membres del Govern en helicòpter al Parlament. L'objectiu de Convergència i Unió (CiU) amb totes aquestes cortines de fum ha estat prou clar: desviar l’atenció pública del que estava passant dins de l'hemicicle, on es debatien uns pressupostos antisocials absolutament il·legítims, en tant que no constaven a cap programa electoral i no van passar per cap referèndum vinculant.
No obstant això, el diumenge 19 de juny una marea humana de més de 200.000 persones va respondre tant al muntatge polític com a les greus retallades socials patides per la població catalana en els darrers mesos, manifestant-se sota el lema 'El carrer és nostre, no pagarem la vostra crisi'.
Reafirmem, un cop més, el nostre rebuig a les actuacions judicials i policials en curs contra el moviment, reiterem el nostre suport a les persones processades i a les que poden encausar en un futur i anunciem que, lluny d’espantar-se de la persecució, el moviment 15-M continuarà sortint al carrer i treballant per deixar ben clar que “no som mercaderies en mans de polítics i banquers”.
Finalment, fem una crida a concentrar-nos contra l’actuació repressiva i contra les retallades a la plaça de Catalunya de Barcelona, avui dilluns a les 19 hores.
Tots i totes som 15-M. #15mlliure
Signatures: Assemblea de Sants, Assemblea de Gràcia, Assemblea del Casc Antic, Assemblea de Poble Nou, Assemblea deSant Andreu, Assemblea de Clot-Camp de l'Arpa, Assemblea de Drets Socials de l’Eixample, Assemblea de Poble sec, Assemblea de Sarrià-San Gervasi, Assemblea de Sant Antoni, l'Àgora lliure de l'Escala, Ateneu art i cultura de l'Escala. Izquierda Anticapitalista, Revolta Global, En Lluita, CAJEI, COS, Endavant, Maulets, Partit Obrer Revolucionari - POR-Catalunya, Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya.
Joan Josep Nuet secretari general del Partit dels i les Comunistes de Catalunya ha participat aquesta tarda , al costat d'organitzacions veinals, socials, sindicals i polítiques en la concentració contra el feixisme, convocada a les 18 hores a la plaça Sant Jaume de Barcelona. El creixement electoral d’un grup com aquest (PxC) fa augmentar els atacs racistes al carrer i fomenta el discurs racista tant al conjunt de l’espai polític com al carrer. La nostra societat ja pateix la xenofòbia; la pujada de PxC agreuja la malaltia. Ja podem veure com la seva presència municipal —aconseguida amb mentides— ha tingut efectes nocius a les localitats afectades. No volem que la mateixa dinàmica s’estengui mitjançant les properes eleccions autonòmiques i municipals. A la concentració s'ha denunciat la tolerància i connivència dels actuals governs de les ciutats i la Generalitat amb aquests moviments xenòfobs i feixistes i s'ha cridat a la concentració de protesta dissabte que ve a Sant Boi de Llobregat amb la constitució de les Joventuts identitàries , organització dels joves de PxC. Cap espai públic per a la Plataforma per Catalunya ni per a cap grup feixista! No deixem que fomentin el seu odi pels nostres carrers i els nostres barris! No deixem que aprofitin les eleccions per impulsar la xenofòbia! Unim-nos contra el feixisme! Franquisme mai més!