L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
el Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: EUiA, Joan Josep Nuet
Etiquetes de comentaris: EUiA, Joan Josep Nuet
El 5 de juliol de 2014 els Col·lectius de Joves Comunistes van prendre la decisió de disoldre la seva organització en favor de la construcció d'una nova i única Joventut Comunista a Catalunya. Els CJC emplacen a totes i tots els joves que es reclamen de l'ideal comunista a participar de la discussió i del procés congresual que culminará el proper 26 i 27 de juliol amb la creació d'una nova organització juvenil comunista més forta, més gran i amb un futur i món nous a construir. Més informació »
El 9 de Julio de 2004, la Corte Internacional de Justicia CIJ, máximo órgano judicial de las Naciones Unidas, emitió una opinión consultiva sobre la consecuencias jurídicas de la construcción de un muro por el Estado de Israel en Territorio Palestino ocupado TPo.
La CIJ concluyó que la construcción del muro dentro del TPo, incluyendo Jerusalén Éste y sus alrededores viola el derecho internacional humanitario, los derechos humanos, y las obligaciones del Estado de Israel en el marco del derecho internacional como fuerza ocupante. Así mismo recomendó al Estado de Israel el cese de la construcción del muro y el desmantelamiento de lo ya construido.
La Corte también establece la obligatoriedad de los Estados miembros a reconocer la situación de ilegalidad creada por la construcción del muro y a garantizar el cumplimiento del derecho internacional por parte del Estado de Israel:
Cita…. “cualquier Estado” que sea Alta Parte Contratante de los Convenios de Ginebra “tiene la obligación de asegurar que se cumplan las exigencias de los instrumentos en cuestión” y que “la ONU, y especialmente la Asamblea General y el Consejo de Seguridad, deben estudiar qué otras medidas son necesarias para poner fin a la situación ilegal que se produce como consecuencia de la construcción del muro [...]”.
El 9 de Julio de 2014 se cumplen 10 años de la Opinión Consultiva de la CIJ y al contrario de las recomendaciones de la Corte, la vulneración de los derechos humanos del pueblo Palestino se agrava. El muro continúa obstruyendo el libre movimiento de los y las Palestinas, restringiendo el acceso a los servicios básicos fundamentales; Divide y segrega el territorio, las comunidades y a las familias; Impacta severamente en su desarrollo y acceso a medios de vida, destruyendo bienes de residencia y tierras de labranza de miles de Palestinos en beneficio de asentamientos israelíes ilegales; Y, expone la seguridad de la integridad física de niñas y niños, mujeres y hombres dentro del Territorio ocupado.
El muro del Apartheid y sus consecuencias repercuten en todos los aspectos en las dinámicas de las vidas de palestinos y palestinas. Se estima que 2.3 millones de personas, el 52 % de la población total dentro del Territorio Palestino ocupado se encuentran en necesidad de asistencia humanitaria. Esto representa un coste superior a los 400 millones de Euros anuales para la comunidad internacional y países donantes.
Los parlamentarios, alcaldes, líderes políticos y sociales y representantes de la sociedad civil que suscriben el presente escrito hacen un llamado al gobierno del Estado Español, a la Unión Europea y sus Estados miembros a:
Reconocer y aceptar que la existencia y expansión del Muro del Apartheid en el Territorio Palestino Ocupado y sus consecuencias sobre la población Palestina, es un obstáculo clave para el logro de la Paz justa y sostenible entre Palestinos e Israelís.
10 años después, en consonancia con la opinión consultiva de la CIJ, demandamos que se tomen medidas bilaterales y multilaterales, para asegurar el respeto del derecho internacional humanitario y de derechos humanos en Israel y el Territorio Palestino Ocupado.
Actuar en coherencia con las responsabilidades internacionales adquiridas como partes contratantes de los Convenios de Ginebra, en la que se establece la obligatoriedad de los Terceros Estados al cumplimiento correspondiente de los tratados.
Exigir la garantía y el respeto de los DDHH, del Derecho Internacional y del Derecho Humanitario Internacional, como principales socios del Estado del Israel.
Exigir el cumplimiento de las recomendaciones del Tribunal Penal Internacional
De la misma manera, y en coherencia con el estricto apego al cumplimiento del Derecho, el respeto y la salvaguarda de los derechos humanos de todos los seres humanos del planeta, independientemente de su ubicación geográfica, exigimos al Gobierno del Estado de Israel:
Reconocer y aceptar que la existencia y expansión del Muro del Apartheid en el Territorio Palestino Ocupado y sus consecuencias sobre la población Palestina, es un obstáculo clave para el logro de la Paz justa y sostenible entre Palestinos e Israelís.
Acatar las recomendaciones de la CIJ, detener la construcción del Muro del Apartheid y desmantelar lo ya construido.
Reparar los daños causados y reparar a las víctimas por la construcción y permanencia del Muro del Apartheid dentro del Territorio Palestino ocupado.
Cumplir con sus obligaciones legales de acuerdo a la Cuarta Convención de Ginebra.
Encontrar vías políticas, legales con enfoque de derechos humanos, para poner fin a la ocupación ilegal sobre el Territorio Palestino ocupado y guiar a su pueblo a la creación de una Paz justa y sostenible.
En Madrid a 8 de Julio de 2014
Etiquetes de comentaris: Joan Josep Nuet
Debat de la Fundació Nous Horitzons a l’Escola d’estiu d’ICV
Propostes econòmiques concretes
Per a una sortida d’esquerres de la crisi
Mataró 5 de Juliol de 2014
Joan Josep Nuet
Als anys 70, després de la crisi del petroli s’inicia un reequilibri de les forces que havien consolidat el període posterior a la 2na Guerra Mundial, caracteritzat per un repartiment (no equitatiu, però repartiment real) de la riquesa produïda
Aquest nou reequilibri, presidit per les apostes neoliberals va produir una tendència creixent de derrota de les forces del Treball i de Progres, i amb un acumulació sense precedents per part d’una minoria oligàrquica de la burgesia que va acumular gran poder econòmic primer, però de forma immediata polític i de tota mena.
Paul Krugman ha anomenat a aquest fenomen “la gran divergència”, el procés pel qual es va produir un enriquiment considerable de l’1 per cent dels mes rics i un empobriment de tots els altres.
La crisi del 2008 només pot ser entesa com a conseqüències del domini absolut d’aquesta oligarquia financera i la seva capacitat d’incidir en la política i la comunicació per doblegar a la seva voluntat les decisions governatives dels Estats i dels organismes Internacionals. La Progressiva desregulació dels mercats financers i la separació creixent entre la producció real i els fluxos de capital convertits a si mateixos en mercaderia, expliquen l’espiral sense límit dels productes financers tòxics i la seva perversa lògica de lucre sense mesura.
El resum de tot plegat té a veure amb la Democràcia, com mecanisme de control, planificació i proposta per organitzar allò que es de tots i totes, allò públic, que com molt bé afirmava en un article recent Joan Subirats (La democràcia com a “nou” contracte polític i social):
“Capitalisme i democràcia no han estat mai termes que convisquessin amb facilitat. la força igualitària de la democràcia ha casat mes bé malament amb un sistema econòmic que considera la desigualtat com una cosa natural, i amb la que s’ha de conviure, ja que qualsevol esforç en sentit contrari serà vist com distorsionador de les condicions òptimes del mercat. Democràcia i mercat no son incompatibles, però conviuen en tensió. Des de la democràcia allò important es compartir, des de el mercat la clau es competir.”
Es per això que la Democràcia es converteix en el pol, en el vèrtex de resposta a la triple crisi que ens ocupa, la crisi econòmica i social, la crisi política i la crisi, aquí, de model d’Estat. La resposta als tres reptes es MÉS democràcia, i sense MÉS democràcia cap dels tres reptes té solució satisfactòria per les classes populars.
Algunes propostes econòmiques per recordar:
1. Combatre l’estratègia de consolidació fiscal. L’estratègia de consolidació fiscal en forma de severs ajustos pressupostaris, per la seva intensitat i plaços, es contraproduent en termes de demanda agregada i ens ha conduint a un estancament econòmic, clarament inestable. Allò sensat en el marc d’aquesta crisi es mantindre l’estímul de la demanda pública i privada fins que l’economia retorni clarament a la senda de la recuperació, i assegurar la sostenibilitat de les nostres finances públiques amb una lluita decidida contra el frau fiscal i amb una reforma fiscal en profunditat.
2. Auditoria pública i ciutadana del Deute Públic. S’entén deute il•legítim com aquell, d’acord amb el Dret internacional, contret per l’Estat, la finalitat del qual es fer front a necessitats de tercers privats (com els bancs) sense relació directa amb l’activitat pública normal de l’Estat. Cal incorporar l’aval de l’Estat a operacions vinculades al deute privat com en el nostre cas el Rescat Bancari. El 2014 el servei del deute q compromet els pressupostos de l’Estat arriba a 36.500 milions d€.
3. Reforma Fiscal Progressiva i Lluita contra el Frau Fiscal. El 72% del Frau Fiscal el reañitzen les grans empreses i fortunes. Del frau descobert, hisenda cobra només 1 de cada 6 €.
Cal una RF basada en:
- progresivitat dels trams de IRPF
- equiparació fiscal entre rendes del treball i del capital
- Reforma IVA vinculat a IVA reduit x productes bàsics
- Limitar bonificacions i deduccions fiscals
- Impost sobre el Luxe
- Impost sobre transaccions financeres
- Impost sobre la riquesa que superi a l’impost sobre Patrimoni
- Modificació règim de les SICAV i entitats similars
4. La Reforma Fiscal del PP, un engany electoral per beneficiar als rics. També per donar força electoral a un PP en decliu
5. Fiscalitat verda
6. Federalisme Fiscal
Que pagui mes aquell q mes té i aquell que mes guanya
Tenim clarament un problema d’ingressos i no de despeses. La crisi, la desfiscalització dels Governs del PSOE i del PP, amb la col•laboració i suport actiu de CiU, el frau i l’economia submergida son la base del problema. Ara hem d’afegir la substitució de deute privat per despesa pública, i per tant, per dèficit i deute públic.
Les polítiques d’austeritat Pressupostària representen la destrucció de les conquestes de l’Estat del benestar i la creació de condicions per la privatització dels serveis públics. Es tracta de convertir en mercaderies bens que fins ara no ho eren plenament (només en un àmbit reduït) Amb això es recupera la taxa de guany en sectors poc madurs i on ja amb una visió estratègica han començat a operar i posicionar-se les grans empreses multinacionals (Acciona, Ferrovial, OHL, etc.) Llei de Dependència, gestió d’hospitals i d’altres serveis públics de salut, aigua, residus, transport fins ara públic, etc., ben acompanyats de fons de capital risc estrangers.
Etiquetes de comentaris: Joan Josep Nuet
Etiquetes de comentaris: EUiA, Joan Josep Nuet
