Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


dimarts, 10 de juliol del 2012

Èxit de la Festa Avant 2012 #Avant2012


Més de 600 persones es van trobar al Parc Nou del Poble Nou en un ambient de camaraderia per celebrar la Festa d'Avant d'aquest any. Un total de 450 començals (100 més que a l'edició anterior de la Festa d'Avant) van presenciar les intervencions de Joan Josep Nuet, secretari general del PCC, de Stavros Karagkounis, membre de Syriza i Jose Cordon del Front de Gauche.

'Ells estan aqui perquè per nosaltres són exemples a Grècia i a França. Han aconseguit els vots perquè han donat sortida a la indignació de la gent; a un sistema que és caduc i que no funciona. Han buscat la Unitat, un discurs unitari i un programa' va afirmar Nuet.

Nuet va entregar el premi Àlvar Badia a la Solidaritat Internacionalista a Núria Salamé Real, presidenta de la Federació d'Associacions Catalanes Amigues amb el Poble Saharahuí

A la Festa també va assistir una delegació del Consulat de Veneçuela, del Consulat de Cuba i del Consulat de l'Equador.

'O construim un gran moviment unitari polític i social per derrotar a la dreta o ens derrotaran a nosaltres. L'enemic és un, no podem estar barallant-los. Necessitem un programa i una lluita. La unitat és fonamental. No tenim ni setmanes per construir-la' va sentenciar Nuet.

'La política neoliberal ha deixat als alumnes grecs sense llibres, als malalts sense medicaments. Lo de Syriza ha estat una verdadera revolució. La nostra presència durant els últims anys ha estat molt vinculada als moviments socials. Amb un absolut respecte, sense protagonismes. Poc a poc van confiar en nosaltres' va afrimar Stavros Karagkounis.

A la Festa d'Avant, la Fundació Pere Ardiaca, l'Ateneu Roig i el Casal d'Amistat Català-cubà de Barcelona van muntar stands informatius. Altres convidats destacats van ser Jose Luis Centella, Secretari General del PCE, Alfredo Clemente, Secretari General del PSUC-Viu, Maite Mola, responsable internacional del PCE i vicepresidenta del PIE- Partido de la Izquierda Europea entre d'altres.

'L'èxit va ser la unitat' va sentenciar Stavros Karagkounis.

Després de les intervencions va començar la Festa Revolució dels CJC.



Intervenció de Joan Josep Nuet, a la festa del PCC de 2012



Intervenció de Stavros Karagkounis, membre de Syriza, a la festa del PCC de 2012



Videos: @racos1871

Etiquetes de comentaris: , ,



dijous, 5 de juliol del 2012

@Nuet al 12è Fòrum de Sao Paulo

Nuet es reuneix amb representants dels partits d’esquerres llatinoamericans en el marc del 12è Fòrum de Sao Paulo

El coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés espanyol, Joan Josep Nuet, es troba a Caracas participant en el 12è Fòrum de Sao Paulo. Aquest acull 600 delegats i delegades d’organitzacions progressistes d’Europa, Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica. En aquest marc, el dirigent d’EUiA ha mantingut una trobada, junt amb altres representants de partits que com la nostra formació i IU integren el Partit de l’Esquerra Europea (PEE), amb representants de partits de les esquerres d’Amèrica Llatina.

En la seva intervenció, Nuet ha valorat la importància d’aquesta reunió bilateral i ha analitzat les diferències “en els processos d’integració regionals” entre els països europeus i els països llatinoamericans. Així, ha senyalat que Europa “no assegurarà” el que en el Fòrum es demanda d’ella, perquè en la seva opinió “s’ha perdut l’Europa solidària i per la pau” d’altres temps i a més “ha fracassat” el seu estat del benestar. Nuet ha argumentat que avui s’està acabant amb les polítiques de drets al nostre continent i que Europa en aquests moments de crisi és incapaç de ser competitiva. “L’Europa democràtica i plural és en perill” ha continuat el coordinador general d’EUiA, perquè “ja no compta amb els seus ciutadans i ciutadanes, les decisions es prenen per mitjans indirectes i el Banc Central Europeu és qui mana”. Per a Nuet, “no es troba la solució” a la crisi de l’euro perquè “la socialdemocràcia i la dreta europea volen reconstruir conjuntament el model anterior”.

Davant d’aquest panorama, el coordinador general d’EUiA ha plantejat que el que cal és “una altra Europa, social, veritablement de la ciutadania i amb un estat del benestar fort” front un capitalisme que “ja no vol negociar” perquè “ara és depredador”. Nuet ha valorat positivament la tasca del PEE però ha titllat d’insuficients els instruments de l’esquerra front “una dreta organitzada intergovernalment”. I ha afegit: “Estem creixent però encara és insuficient”. I ha posat com exemple a seguir el cas de la coalició Syriza a Grècia, la coalició d’esquerres radical que ha estat capaç de teixir “una gran aliança que no és anticapitalista sinó antiliberal, d’aquí el seu creixement.”

Font: EUIA

Etiquetes de comentaris: , ,



dijous, 17 de maig del 2012

Jean Luc Mélenchon: lecciones para la izquierda - #euia6a

ALEJANDRO NADAL


Ayer en Francia tomó posesión el nuevo presidente François Hollande. Su ascensión es un elemento positivo en el ambiente enrarecido por la crisis en Europa. Ayer mismo en Berlín, Hollande insistió en renegociar el pacto fiscal. La canciller alemana le reviró que el crecimiento ya es uno de los objetivos del tratado fiscal consagrado a la austeridad. Es la forma que tiene la Merkel de promover las reformas estructurales y, en especial, la total flexibilidad en las relaciones laborales.


El campo de batalla está bien definido. Ojalá Hollande pueda entrar en él con decisión, pero no se puede confiar en ello. No hay que olvidar que el Partido Socialista francés siempre estuvo a favor de la globalización y de la integración europea al estilo neoliberal. Otros partidos socialistas en Europa han aplicado la receta de la austeridad en sus respectivos países.


La retórica de Hollande es sin duda un adelanto, pero la urgencia del corto plazo no debe esconder las exigencias de los cambios estructurales de largo alcance. Es aquí donde la agenda de Hollande tiene sus limitaciones más importantes y hasta inconsistencias. Después de todo, restablecer algo del estado de bienestar puede no ser posible bajo la estructura neoliberal que hoy hereda. Frente a los graves problemas que enfrentan Francia y Europa la trayectoria de Hollande en el PS anuncia más continuidad que transformaciones profundas.


Por eso lo más relevante de la contienda electoral en Francia estuvo en la participación de Jean Luc Mélenchon, el candidato del Frente de Izquierda. De su intervención en esas elecciones y de su trayectoria de lucha política se desprenden importantes lecciones para las contiendas electorales en las que participa la izquierda en todo el mundo.


Jean Luc Mélenchon (JLM) militó durante tres décadas en el ala izquierda del Partido Socialista francés. A diferencia de Hollande, Mélenchon se esforzó durante ese tiempo en hacer del PS un verdadero partido de izquierda, con un proyecto alternativo al neoliberalismo.


Frente a la crisis, la posición de Mélenchon es clara: ésta no es una crisis provocada por unos cuantos especuladores. Es la debacle del modelo neoliberal. La respuesta a través de la austeridad es algo más que un simple error técnico. Es cierto que su aplicación no dará buenos resultados en ningún caso. Pero Mélenchon va más lejos en el análisis: la austeridad es un arma para desmantelar el estado de bienestar, castigando prestaciones y servicios sociales, y es el preludio de la profundización de las reformas neoliberales, en especial, la reforma laboral.


La integración monetaria en Europa, Mélenchon lo tiene claro, se hizo sobre bases neoliberales. La consecuencia fue entregar las finanzas públicas a los mercados financieros. Esa, en una frase, es la tragedia de Europa. Antiguamente el Banco de Francia podía financiar al gobierno francés. Hoy eso está prohibido y el Banco Central Europeo presta a los bancos pero no a los estados. Esa es la ignominia en los tiempos del capital financiero. Es la época de sumisión que debe terminar si se quiere justicia social e igualdad. Al sector financiero hay que enfrentarlo, dice Mélenchon, no hablarle de rodillas para pedir limosna.


Mientras Hollande buscaba ubicar al PS en el centro para cortejar a una parte del electorado, Mélenchon proponía una política con una visión de largo plazo, colocando los temas de relevancia histórica en la mesa del debate nacional. Y es que en medio de la peor crisis del capitalismo en ocho decenios, y en el contexto de una hecatombe financiera y económica fabricada por la pesadilla neoliberal, Mélenchon rápidamente comprendió que es preciso ofrecer alternativas de largo aliento que se alejen de la subordinación al mundo de las finanzas. Sólo así se puede rescatar el diseño y control de la política macroeconómica no sólo para recuperar el crecimiento, sino para transitar hacia un mundo de justicia y responsabilidad ambiental.


Aunque Mélenchon sólo alcanzó 11 por ciento de los sufragios, colocó temas medulares en la agenda nacional y su influencia decisiva dejará una huella saludable por muchos años. La izquierda ha vuelto a renacer con su campaña audaz. No sólo influyó en las posiciones de Hollande, sobre todo en materia fiscal, sino que tuvo un efecto importante a través de su enfrentamiento sistemático con los planteamientos racistas y xenófobos de la extrema derecha. Su campaña ha sido una pesadilla para la rabiosa e ignorante señora Le Pen.


Se desprende de todo esto una enseñanza: la izquierda no puede jugar a ocupar el centro en la disputa electoral, aunque muchos piensen que eso permite ganar votos. La gran lección de Mélenchon es que colocar el apetito electoral por encima del trabajo político basado en principios y, en especial, en la justicia social, es un error de dimensiones históricas. El terreno de los principios y de la ética es el espacio en el que la izquierda tiene su casa. No se le debe abandonar nunca.

Etiquetes de comentaris: , ,



dilluns, 30 de gener del 2012

Cap a la #EUIA6a. EUiA de Badalona ha celebrat la seva 8ª Assemblea Local

Dissabte 28 de gener de 2012, al Centre Cívic de Can Cabanyes, EUiA de Badalona ha celebrat la prevista 8ª assemblea de l’organització a la ciutat.

La presidència ha estat composada pels companys/es Asun García, María Gallardo, Tere Morales, Alberto Lumbreras i Alfonso Navarro.


Al llarg de tot el matí s’han presentat i debatut els documents polítics que han estat a consideració de la militància durant les darreres setmanes. Un cop presentades, defensades i debatudes les esmenes presentades, el document que ha recollit de forma integral o transaccionades totes les aportacions, ha estat votat per UNANIMITAT de l’assemblea.

S’ha elaborat Quatre Resolucions que tracten sobre: Badalona Mitjans de Comunicació, Retallades socials des de la nostra ciutat, Model federal i republicà, i Un nou “corralito”: Estafa dels productes financers de la Caixa. Igualment aprovats de forma unànime i en alguns casos coma aportacions avançades per la 6ª Assemblea Nacional que EUiA ha començat a posar en marxa.

Va intervenir i saludar l’acte, en nom de la direcció el company Grego Belmonte, de la Permanent i regidor de la veïna ciutat de St. Adrià de Besòs. També ens va acompanyar la regidora i membre de la direcció, Marisol Martínez.

Entre les delegacions d’altres partits i entitats socials presents volem destacar l’ assistència dels companys Aida Llauradó i Carles Sagués, coordinadora d’ICV i cap del Grup Municipal ICV-EUiA de la ciutat, respectivament. També delegacions del PSC, o de Revolta, i escrits de salutació d’ERC.

L’assemblea, com és preceptiu, va escollir un nou equip de direcció. Altra cop el suport de delegats i delegades ha estat unànime. Son 12 companys/es que formaran la nova Comissió Local, i on s’incorporen cares noves i segueixen d’altres més experimentades. La Comissió Local electa va nominar acte seguit el nou coordinador, que en aquesta etapa serà el company Antoni Barbarà Molina.

El company “Toni” va tancar l’assemblea donant les gràcies a tothom, i molt especialment a l’equip i sortint la seva coordinadora al llarg dels darrers anys, Asun Garcia (que seguirà a la direcció local, a part del seu rol com a regidora, com a responsable d’organització).

En el parlament de clausura en nou coordinador va posar l’èmfasi en la necessitat de cohesió i camaraderia interna, de confluència amb les forces d’esquerres i els moviments socials, especialment els veïnals i sindicals així com les noves expressions de moviments alternatius al voltant del 15 M, entitats “prouretallades” i en xarxa, va explicar que el seu comprimís es basa en coordinar u equip humà i preparar una formada de direcció a curt termini que suposi una renovació substancial i una incorporació de la gent Jove a la direcció local i a les noves batalles municipals. Amb aquesta perspectiva i una crida a la rebel·lia, a la resposta social, a la mobilització i a l no perdre en cap moment l’esperança i la combativitat pels postres valors: solidaritat, emancipació, sobirania, llibertat, fraternitat, justícia, laïcitat, i dignitat, va mencionar, arranca la nova singladura d’una EUiA que es va presentar al frontispici com a Més Esquerra, Més unida i Més alternativa.

Badalona a 28 de gener de 2012

Etiquetes de comentaris: , ,



divendres, 27 de gener del 2012

Cap a la 6a Assemblea Nacional d'EUiA - Informe aprovat al Comité Executiu

"El PCC vol seguir construint una majoria molt ample i així sumar d’altres persones, partits i corrents. El PCC vol fer aportacions polítiques i de persones que esdevinguin claus en la definició d’aquest nou període"

La Federació de Moviment Unitari del PCC-Partit dels i les Comunistes de Catalunya va presentar el següent informe que va ser aprovat per unanimitat al darrer Comitè Executiu del passat 26 de gener. L'informe senyala idees que el Comité Executiu ha aprovat per impulsar en aquest nou procés constituent. En aquest darrer Comité Executiu es va informar de les comissions de treball per preparar la 6a Assemblea Nacional d'EUiA que se celebrarà cap a finals de maig o principis de juny d'enguany. Totes les camarades i companyes esteu invitades a participar-hi. El 24 de febrer és la data límit per tancar les afiliacions. Us convidem a que coneixeu l'Espai de reflexió i participació camí de la 6a Assemblea d'EUiA

CAP A LA 6a ASSEMBLEA NACIONAL D’ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (EUiA)

El Comitè del Moviment Unitari i Territorial (MUT) del PCC vol iniciar els treballs de preparació per part del partit del que ha de ser la 6a Assemblea Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa. Aquests treballs passaran pel Comitè Executiu i finalment esdevindran un informe al Comitè Central que marcarà les pautes generals de l’actuació del PCC en aquest procés.

El partit vol impulsar les idees força que marcaran el proper període de l’aposta estratègica dels i les comunistes, el moviment polític i social (MPS) que volem que sigui EUiA, la reconstrucció de l’esquerra transformadora i la unitat de les esquerres. Per això ens proposem a donar continuïtat als informes aprovats pel CC en els plens d’octubre i desembre de 2011 que beuen dels acords del darrer 12è Congrés del partit.

Queda clar que emmarquem la situació política a nivell internacional i específicament a Europa, Espanya i Catalunya dins la situació de crisi del capitalisme iniciada l’any 2008, en la seva fase de Capitalisme Financer amb domini absolut de l’oligarquia financera. Aquest domini s’està concretant en una posició decisiva en les diferents esferes econòmica, política-institucional, cultural i de pensament, i social.

Per entendre la debilitat de la resposta a la crisi, és central apreciar l’alt nivell de fragmentació de la classe treballadora, fruit de la pròpia evolució dels processos productius dins el mode de producció capitalista i la seva acceleració en l’actual fase de mundialització. A aquesta posició dominant s’hi suma la divisió de l’esquerra i la fragmentació de l’esquerra transformadora.

Cal tornar a recordar com d’aquesta situació actual però ja històrica en les darreres dècades, neix la proposta del PCC de la necessària Unitat dels Treballadors i Unitat de les Esquerres. Això va comportar la participació activa del partit en el naixement d’EUiA l’any 1998 com a MPS, després de les reflexions del PCC al 10è Congrés sobre les formes de la “mediació política”. Posteriorment, i després de l’11 Congrés del partit i la seva aposta per donar un salt qualitatiu en els processos d’unitat, neix la Coalició ICV-EUiA l’any 2002.

Aquestes propostes van contribuir a fer possible, després de 23 anys de govern conservador, que durant 7 anys a Catalunya governés l’esquerra catalana amb avenços socials importants, d’autonomia de les persones i d’igualtat d’oportunitats, que ara es pretenen liquidar.

Ara cal entendre que la 6a Assemblea Nacional, amb governs de CiU a Catalunya i del PP a Espanya, no simplement tanca el període que va de la 5na a la 6na, sinó que en part també tanca un període de 10 anys. Això suposa nous reptes per a EUiA i l’esquerra transformadora. El partit, doncs, ha d’estar a l’alçada d’aquest nou període per a EUiA fent una anàlisi de les noves circumstàncies i canvis que s’han produït amb la crisi, la majoria conservadora de CiU a Catalunya i el govern dretà del PP a Espanya i, per tant, de les noves situacions polítiques i socials que d’ella se’n desprenen per al nostre poble i per a les esquerres.

Cal fer un balanç positiu del període 2002-2012

Un dels aspectes claus ha estat les dificultats per esdevenir més moviment polític i social, més relació amb les organitzacions socials, més treball unitari amb les organitzacions socials i polítiques d’esquerres, més propostes de mobilització , etc. Ser menys força política clàssica en el sentit restrictiu del terme.

Cal actualitzar i rellançar el paper de les assemblees de base d’EUiA, tant les territorials, del món del treball i les sectorials, la seva organització, per esdevenir polítiques i socials alhora.

Cal repensar l’estructura organitzativa i de direcció. A la 5a Assemblea Nacional, vàrem apostar per organitzar-nos sectorialment, i ara hem d’analitzar els resultats d’aquesta aposta, sobrertot en uns moments de creixent mobilització social amb expressions sectorials.

Cal reflexionar sobre nous mètodes de direcció, sistemes més col·legiats i transversals

Cal actualitzar les reflexions sobre la caracterització de la crisi i el moment polític actual d’hegemonia de la dreta que representa l’oligarquia financera a nivell del l’Estat i de la dreta que representa la burgesia a Catalunya.

PP i PSOE no són el mateix
PP i CIU no són el mateix

Cal contribuir a aconseguir la màxima unitat per a les coses concretes, per tal de millorar les condicions de vida.

Cal dibuixar un panorama clar de polítiques alternatives a la sortida neoliberal de la crisi. Cal visualitzar amb nitidesa una proposta alternativa d’esquerres que confronti amb els programes neoliberals de CiU i PP.

Hem de treballar per sumar el màxim de forces en un projecte de Democràcia Social.

Cal afrontar la necessitat de construir majories socials i polítiques en favor dels drets, les llibertats i la democràcia.

Cal fer una aposta forta pel protagonisme de la societat civil, contribuir a fer comunitat i reforçar les organitzacions socials. Contribuir a la mobilització el més plural i unitària possible i aquesta ha de marcar el calendari polític. Cal tenir un itinerari d’organització, estabilització i politització de la protesta.

Cal apostar clarament per noves majories d’esquerres plurals, posant en valor el que s’ha aconseguit i aprenent dels errors.

Traçar aliances en funció d’objectius a frenar i conquerir; fre polítiques neoliberals i alternativa, aprofundiment autogovern i avançar en el dret a decidir (dret a l’autodeterminació), defensa democràcia. Cal combinar la concreció del Front d’Esquerres a Catalunya amb el necessari Front Democràtic a Espanya. Hem de contribuir a formar una nova majoria de progrés capaç de presentar-se al poble com a alternativa a l’actual bloc dominant, tal com vàrem acordar al CC.

A) Democràcia, drets i llibertats.
B) Autogovern, dret a decidir i construcció Nacional. Estat Federal Plurinacional.
C) Drets socials i Estat del Benestar.
D) Defensa Sector Públic.
E) Sostenibilitat i Igualtat
F) Europa

La Coalició ICV-EUiA s’ha quedat petita.

Apostem per un procés constituent d’un nou espai polític d’esquerres a Catalunya.

Al Comitè Central dèiem:

Avui dia podem dir que hem d’ampliar el que suposa la Coalició, sobretot si volem organitzar totes aquelles persones que se senten d’esquerres que no estan ni estaran a ICV ni a EUiA i que ara ens han votat, i també organitzar aquells que encara no ens han votat però que són d’esquerres i davant el nou escenari necessitaran una esquerra més àmplia.

Hauríem de treballar per un nou referent català que superi ICV i EUiA amb la construcció d’un nou espai que fos punt de trobada de l’esquerra plural i la societat civil, que suposés un pas més enllà de la Coalició d’avui.

Aquest nou espai ha de ser de suma, plural, i propositiva, organitzada sobre la base de la societat civil que plantegi la lluita, el desenvolupament i la construcció d’un projecte de Democràcia Social ( en un informe del Comitè Unitari dèiem que la lluita avui passava per democràcia i drets socials)

Aquesta nova força catalana hauria de ser plural amb voluntat d’unitat i de suma, que respongui a les necessitats del nostre poble, i que sigui expressió de les classes populars i amb forta presència de les classes treballadores on hi participin també professionals, comerciants, autònoms, etc, o sigui, amb classes diferents, amb el que era la cultura del PSUC i que recuperi el catalanisme popular com a cultura d’amistat amb els altres pobles.

Es necessària una nova força catalana amb noves formes de fer política, que entengui que avui el protagonisme de la política està en la societat civil i l’activitat humana i que així s’expressi a la societat política per tal d’anar a un nou consens entre societat política i societat civil. Que superi les estructures existents amb voluntat organitzadora, vertebradora, dinamitzadora i amb transversalitat, no com a lobby. Una força que treballi amb la gent i connecti amb la societat d’avui

Aquest nou espai ha de superar les limitacions i contradiccions de l’actual Coalició entre ICV i EUiA, ha de sumar noves forces polítiques i socials i persones d’esquerres.

Ha de ser radicalment democràtic en el seu funcionament, amb una persona un vot com a forma de decisió. Implementació de consens, transversabilitat, transparència i participació i que prengui com a primera referència l’organització i la mobilització social.

Flexible, unitària i on conviuen diverses identitats, també vers les seves referències estatals i europees i que faci compatibles plenament els seus perfils rojos, verds i violetes.

Una força inclusiva de les cultures col·lectives i personals que beuen de les tradicions del comunisme, socialisme, ecologisme, independentisme i d’altres experiències d’esquerres, amb l’activisme social vinculat al sindicalisme, moviments populars diversos, amb les organitzacions i moviments socials, amb la defensa del patrimoni cultural i el dret a decidir, Amb voluntat de plantejar el catalanisme popular d’avui

Voluntat de ser referència de tots els votants, i que a part de donar el vot participin amb nosaltres, partint d’un programa mínim i amb lliure adscripció ideològica de les esquerres.

Cal un període de transició per aconseguir aquest espai polític d’esquerres.

Apostem perquè EUiA ratifiqui el seu Protocol de Relacions amb IU.

Apostem perquè EUiA segueixi contribuint a la Refundació d’IU i en fem noves aportacions.

Cal una EUiA amb un major protagonisme de les assemblees de base i fer realitat la sectorialització d’un moviment polític i social que ha d’estar més present i arrelat allà on està la gent, i no pas organitzat, bàsicament, per anar a les eleccions. Un procés unitari per construir les propostes polítiques i la nova direcció nacional, respectant totes les pluralitats, sensibilitats i persones, que avui es donen a EUiA i obrint un procés de debat on les assemblees de base juguin un paper fonamental.

El PCC vol seguir construint una majoria molt ample i així sumar d’altres persones, partits i corrents. El PCC vol fer aportacions polítiques i de persones que esdevinguin claus en la definició d’aquest nou període.

Etiquetes de comentaris: , ,



dijous, 5 de gener del 2012

Comunicado Mesas Ciudadanas para la convervencia y la acción

ÀNGELS MARTÍNEZ CASTELLS

Desde la Red de Convergencia Social me ha llegado este comunicado urgente ante las medidas antisociales del gobierno Rajoy. Dichas medidas, además, tienen su continuación en los recortes propuestos en las Comunidades de València y de Balears que tienen un claro sesgo de clase y de género. Los recortes en València atentan con saña contra el personal de enseñanza y sanidad y en Baleares, además, implicarán de hecho serias cortapisas a la hora de que las mujeres con menos recursos económicos puedan ejercer su derecho a la interrupción del embarazo. De hecho, desde la organización antiabortista “Derecho a Vivir” ya se ha pedido que el Gobierno derogue la ley, y las declaraciones de Ana Mato al respecto no tranquilizan, porque al margen de que puede ser una tragedia para las mujeres, puede llegar a ser también un acto médico imposible de financiar si es que hay que adelantar el coste a las clínicas privadas concertadas que lo realizan cuando la norma estatal de rango superior fija que las autoridades sanitarias deben “asumir directamente” el abono de la prestación. Por tanto, las decisiones tomadas por la Generalitat Valenciana y el Govern Balear añaden más argumentos, recortando los derechos de las mujeres, a la necesidad de organizar una respuesta ciudadana ejemplar.

ANTE LAS MEDIDAS ANTISOCIALES Y RECESIVAS DEL GOBIERNO RAJOY

ORGANICEMOS LA RESPUESTA CIUDADANA


Haciendo gala de su desprecio a la palabra y compromisos electorales, burlándose de sus propios votantes, en un ejercicio de cinismo e hipocresía, el Gobierno de Rajoy presentaba el pasado 29 de diciembre las primeras medidas de urgencia, el llamado “inicio del inicio” en boca de la vicepresidenta.

Con servil obediencia a las exigencias de “Merkozy” y dando cumplimiento a la reciente reforma constitucional promovida y votada por el PP-PSOE, se sacrifica el objetivo de crear empleo y combatir el paro en aras de reducir el déficit público al 4,4% del PIB en 2012. Para hacer tragar las amargas píldoras se dramatiza la cifra del déficit y se “descubre” que ronda el 8%.
El lema franquista del “Todo por la patria” se transforma en el gobierno de Rajoy por el “Todo para los banqueros de Alemania, Francia,…”. La devolución de los créditos a los banqueros y especuladores de Europa y del resto del mundo, junto al saneamiento de la banca española con recursos públicos, tienen absoluta prioridad respecto de las necesidades sociales básicas de la gran mayoría de la ciudadanía.

El “tijeretazo” inicial de Rajoy sobre el gasto e inversión publicas asciende a 8.900 millones de euros y lo sufren los de abajo, es decir, la clase trabajadora y la gran mayoría ciudadana que no ha provocado la crisis. Entre las principales medidas del gobierno se congela el salario mínimo de 641 euros, uno de los más bajos de la UE, incumpliendo el objetivo de la Carta Social Europea de un salario mínimo para España de 1.026 euros. Se congela el salario a los empleados públicos, se amplía su jornada de trabajo a 37,5 horas semanales y se recortan sus derechos, se paraliza la contratación de empleo en el sector público durante los próximos años y se amortizan la mayoría de puestos vacantes por jubilación. Se aplaza hasta enero 2013 la aplicación de la Ley de Dependencia a nuevos beneficiarios. No se renueva la renta de emancipación a los nuevos solicitantes.
En el capítulo de ingresos y durante 2012 y 2013, se aumenta la presión fiscal directa y se eleva el tipo máximo del IRPF hasta el 52% con el que se pretende recaudar 4.000 millones de euros, se aumenta el IBI sobre las viviendas por encima del valor medio (otros 918 millones). A las fortunas y los beneficios millonarios de la reducida élite de ricos y especuladores se les exime y protege fiscalmente.

El aumento del 1% de las pensiones, presentado por el gobierno como uno de sus escasos cumplimientos, queda lejos de garantizar su capacidad adquisitiva ante las previsiones de inflación para este año…

Estas medidas “iniciales” agravarán la recesión que se anunciaba en el último trimestre de 2011 y destruirán más empleo, reducirán en consecuencia el ingreso fiscal y aumentarán el gasto social. Los grandes objetivos de déficit y deuda públicas con los que se justifican dichas medidas se verán neutralizados sino agravados. Si, tal como anuncia el gobierno de Rajoy, en los próximos meses proseguirán con mas medidas de recorte del gasto e ingresos (posible aumento del IVA) hasta alcanzar un valor cercano a los 38.000 millones de euros (aprox. 3,8% del PIB), se privatiza a bajo precio las empresas y patrimonio público, si se presiona a los gobiernos autonómicos y ayuntamientos a hacer lo mismo, la recesión será mucho más intensa y profunda. Todas las medidas que se añadan, bajo decreto de gobierno o pacto social, que favorezcan la pérdida de poder adquisitivo de salarios o su recorte, que facilite y abarate los despidos, disminuirán la demanda y agravarán la recesión y el desempleo. Ante esta perspectiva los acreedores y especuladores retomarán la senda alcista de la prima de riesgo ante una deuda pública y privada impagable, volverán las amenazas y chantajes con nuevas exigencias de recortes en una espiral que conduce a la catástrofe.

Ante esta situación de emergencia social, económica y política no podemos permanecer paralizados. Es suicida dar una tregua de varios meses a un Gobierno que se lanza al cuello de los más débiles y desfavorecidos.

Llamamos a la ciudadanía, a la clase trabajadora, al movimiento sindical, al 15M, a las entidades y organizaciones políticas, sociales y cívicas a organizar la respuesta, a organizar la resistencia y la solidaridad, a impulsar la confluencia en la movilización con carácter general, a levantar objetivos y reivindicaciones que permitan la unificación de las luchas, a construir colectivamente la alternativa al “desorden” neoliberal, a organizar la insumisión ante el “diktat” de Merkozy y las instituciones de poder de la UE, a recuperar la soberanía ciudadana para construir la democracia, a participar en un proceso constituyente que nos permita dar una salida socialmente justa y democrática a la actual situación.

2012/01/05

Etiquetes de comentaris: ,



dijous, 15 de setembre del 2011

Experiencias de la izquierda en Europa, el Front de Gauche (Francia)

JOSÉ LUIS BUENO

¿Qué es el Frente de Izquierda?

El Frente de Izquierda francés es una coalición electoral y movimiento político que se inició en Francia con el objetivo de unir para las elecciones europeas de 2009 a toda la izquierda opuesta a la Europa neoliberal y a la ratificación del Tratado de Lisboa tres años después de que los franceses rechazaran por referéndum la Constitución Europea. En la actualidad, el Frente de Izquierda (FDG, en adelante) está formado por partidos políticos, organizaciones, asociaciones, personas del mundo sindical, de la cultura etc. y agrupa diferentes corrientes ideológicas que van desde la izquierda republicana radical y la izquierda socialista clásica hasta la izquierda comunista, pasando por el ecologismo, el feminismo etc

¿Cómo se organiza el Frente de Izquierda?

Básicamente se podría decir que el Frente de Izquierda carece de organización, sobre todo si lo comparamos con Izquierda Unida que nos guste o no, funciona como un partido político al uso. El FDG no tiene órganos de dirección nacionales ni regionales ni provinciales, no tiene asambleas locales ni consejos políticos ni siquiera tiene un coordinador federal o nacional. Sólo existen los talleres de elaboración programática, abiertos a quien quiera participar, que se encargan de elaborar el programa común que sienta las bases políticas del FDG y que se comprometen a defender y aplicar todos los partidos organizaciones que lo conforman.

Cada partido u organización que forma el FDG mantiene una independencia total con respecto a las otras, sus cargos electos, su presencia social, e incluso su propia línea política con el acuerdo tácito de defender y aplicar el programa común que les une a todas. Aunque es cierto que existe una voluntad de fortalecer el proyecto.

¿Quienes forman el Frente de Izquierda?


En un principio el FDG estaba formado por el Partido Comunista Francés y el Partido de Izquierda. Fruto del trabajo en los movimientos sociales o de los acuerdos en diferentes citas electorales, el FDG no ha dejado de sumar apoyos. Hoy día el FDG está formado por más de quince organizaciones entre las que destacan:

-Partido Comunista Francés (PCF) Impulsor, fundador y motor del FDG y principal fuerza política en número de cargos electos, militantes y presencia social. Tras unos años en los que las decisiones del PCF fueron más que dudosas, priorizando los acuerdos de gobierno con el Partido Socialista y el apoyo a este, el PCF se decidió a lanzar una alternativa seria a la derecha de la UMP y al PS. El PCF cuenta hoy día con 13 diputados/as, 20 senadores/as y 2 eurodiputados.

-Parti de Gauche (Partido de Izquierda), del que forma parte Jean-Luc Mélenchon, candidato a la presidencia de la de la República en 2012. El PG es fundador del FDG y nace en 2008 fruto de una escisión del ala izquierda del Partido Socialista francés, contraria a las políticas seguidas por la organización en los años anteriores. El PG se considera socialista, antiliberal y anticapitalista y cuenta con 3 diputados/as, 2 senadores y 1 eurodiputado, el propio Jean-Luc Mélenchon.

-Gauche Unitaire (Izquierda Unitaria) Creada en marzo de 2009, GU proviene de una antigua corriente de la LCR que decidió abandonar el recién creado NPA por la negativa de este último partido a concurrir junto al PCF y el PG a las elecciones europeas. GU apela al anticapitalismo, al socialismo y al internacionalismo como principios ideológicos.

-Convergences et Alternatives (Convergencias y Alternativas) está muy relacionada con Gauche Unitaire. De hecho ambos partidos formaban parte tanto de la LCR como del NPA. Cuando GU decide abandonar el NPA poco después de su creación, algunos miembros de esa antigua corriente de la LCR decidieron quedarse y buscar desde dentro un cambio en el partido de Besancenot. Más tarde, en febrero de 2011 y tras una nueva negativa del NPA de concurrir con el FDG, esta vez a las elecciones cantonales, los miembros de Convergence et Alternatives abandonaron el partido integrándose en el FDG.

-La Federación por una alternativa social y ecológica (FASE) nació en 2008 como una herramienta para reagrupar a toda la izquierda alternativa, de tendencia ecologista, internacionalista y anticapitalista. La FASE está integrada por más de 20 movimientos politicos y sociales de la izquierda ecologista y se unió al FDG en 2010 con motivo de las elecciones regionales. La FASE cuenta con 3 diputados en la asamblea nacional.

-République et Socialisme (República y Socialismo) está formada en su mayoría por antiguos militantes del Movimiento Republicano y Ciudadano (MRC) que abandonaron este partido por la negativa del mismo a participar en las elecciones europeas. Así, dichos militantes se unieron a la candidatura del FDG.

Además de estos partidos existen muchas otras organizaciones que muestra su apoyo al FDG, algunas de ellas son partidos políticos de corte regional o local. Cabe destacar que la línea política principal del FDG es la de unir a toda la izquierda a la izquierda del Partido Socialista en torno a un programa anticapitalista y antiliberal.

¿Por qué no se incluye al NPA?

El NPA, o Nuevo Partido Anticapitalista, surgió en febrero de 2009 después de un proceso de de fundación iniciado por la antigua LCR en 2007 y que tuve la oportunidad de observar en primera persona.

El NPA surgió con un claro discurso anticapitalista y de unión de la izquierda lejos del PS que le valió para estar en torno al 10% de intención de voto. Pero su propio discurso les cayó encima cuando el PCF y el PG recogieron el guante y lanzaron el FDG para las europeas de 2009, que se celebraban pocos meses después de la fundación del partido dirigido por Olivier Besancenot.

En este sentido el FDG ha tendido la mano en múltiples ocasiones pero el Nuevo Partido Anticapitalista nunca ha aceptado concurrir conjuntamente con el resto de formaciones bajo las siglas del FDG, rompiendo su propio discurso de unidad de la izquierda anticapitalista. Sin embargo sí han concurrido juntos a las elecciones regionales en algunas regiones como en los Países del Loira, Lemosín o Languedoc-Rosellón.

Evolución de los resultados electorales

Desde su creación, el Frente de Izquierda ha participado en tres citas electorales: las elecciones europeas de 2009, las regionales de 2010 y las cantonales de 2011. El aumento en el número y porcentaje de votos ha sido constante. Aunque la confección de listas no ha estado exentas de problemas ya que, por ejemplo, en las regionales de 2010 hubo regiones dónde competían varias listas de partidos pertenecientes al FDG, los resultados favorecen las tesis de quienes defienden seguir con la política de unidad de la izquierda anticapitalista frente aquellos que apuestan por otro proyecto distinto.
¿Puede servir el modelo del Frente de Izquierdas para la refundación de la izquierda en España?

Ningún modelo social o político es extrapolable. Los modelos de organización política responden a las necesidades propias de una realidad concreta y aunque compartamos el mismo sistema económico, por ejemplo con Francia, ni la organización administrativa ni la historia del país ni los agentes sociales y políticos y sus trayectorias son las mismas.

El modelo sobre el que se tiene que basar la refundación de la izquierda anticapitalista en nuestro Estado debe surgir del análisis de la realidad política concreta de nuestra sociedad y de las necesidad de la ciudadanía. A partir de ahí se ha de buscar la forma de articular una herramienta fuerte y capaz de dar respuesta a esas necesidades. Hay que estar abiertos a todas las posibilidades, teniendo presente siempre que los partidos - o los movimientos políticos y sociales- son una herramienta y no un fin en si mismos.

Personalmente creo que el FDG es un modelo a tener en cuenta y que hay elementos que pueden ser objeto de debate. Por ejemplo el modelo organizativo del FDG es más flexible y permite muchas formas de cooperación entre las fuerzas que lo integran con aquellas con las que comparte puntos en común, con otros movimientos sociales, o con personas individuales que se comprometan a defender y aplicar el programa común. Me parece un modelo acorde con la famosa frase de Anguita: programa, programa, programa.

El Frente de Izquierda es todavía joven y está en constante desarrollo. Desde el 2009 se han abierto espacios de participación partiendo de los talleres de elaboración programática y que han llevado al FDG a barrios, centros de estudio y de trabajo etc. Dentro de unos meses el FDG se enfrentará a sus primeras elecciones presidenciales y legislativas que serán un buen momento para comprobar la fortaleza del FDG, su peso en la sociedad francesa y calibrar hasta dónde han calado estas iniciativas.


Primero fue Die Linke en Alemania en 2007, luego el Frente de Izquierda en Francia en 2009. En España, Izquierda Unida encara las elecciones generales de 20N con un proceso de Convocatoria Social abierto desde finales de junio y en el que espera agrupar a otras formaciones de la izquierda real con el fin de frenar el ataque al Estado de bienestar y buscar una alternativa social para salir de la crisis, y al igual que en Francia se está encontrando con la negativa de algunas formaciones.

El neoliberalismo se está mostrando en toda su crueldad, atacando los cimientos del estado de bienestar europeo, destruyendo derechos conquistados tras años de lucha por generaciones anteriores y poniendo de relieve cada vez más que los beneficios de una minoría valen más que los intereses de la mayoría social. Ante estos ataques la sociedad ha empezado a moverse y organizarse. La izquierda transformadora no puede quedarse atrás ni debe permanecer inmóvil.

La lucha política, la lucha por el poder, es un complejo proceso histórico en donde el entrecruzamiento de fuerzas sociales, políticas y culturales transformadoras, debe hacer nacer un sistema de fuerzas capaz de oponer alternativa en todos los terrenos en donde el bloque dominante realiza su hegemonía. Saber dirigir los esfuerzos en este sentido, en cada momento político, en cada terreno en el que se manifiesta la lucha, es el desafío intelectual y práctico más importante que tenemos las organizaciones con vocación revolucionaria. ANTONIO GRAMSCI


Del Blog "Rumbo a Leningrado"

Etiquetes de comentaris: , ,