L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
A finals del mes d’Agost del 2011 estem a punt d’entrar a la tardor en un període decisiu per a Catalunya i España en què les decisions i accions de l’esquerra transformadora en general i dels comunistes en particular seran determinants.
En ple estiu el Govern Central del PSOE, conjuntament amb la dreta extrema del PP, han proposat modificar la Constitució Espanyola per cosificar les polítiques econòmiques neoliberals. Aquesta constitucionalització de les retallades és una veritable declaració de guerra a les polítiques socials, l’estat del benestar i els serveis públics, a més de traspuar una remor de fons centralista en el model d’Estat i autoritària des del punt de vista democràtic. Per això la proposta d’involució constitucional ha de ser confrontada amb l’alternativa política i la mobilització social amb l’exigència democràtica d’una consulta en referèndum.
El Govern Central també una vegada més ha decretat noves mesures d’involució en la legislació laboral en contra dels treballadors i de les seves organitzacions sindicals. Amb l’aprofundiment de la precarització, especialment dels més joves, no solucionarem els problemes d’atur que tenen a veure amb decisions incorrectes que debiliten el teixit productiu del nostre país i reforcen els sectors especulatius.
A Catalunya CiU segueix amb el seu pla de precarització dels serveis públics, especialment els de la sanitat, l’educació i els serveis socials, i encara que discrepa de la forma centralista en els acords PSOE-PP, aplica a Catalunya, de forma implacable, el fons d’aquests.
Per tot això les organitzacions sindicals, el moviment veïnal, les organitzacions estudiantils, els moviments laics i progressistes, el 15-M i les organitzacions polítiques transformadores entre d’altres convoquem mobilitzacions el 6 i 18 de setembre i el 15 d’octubre. Tampoc vull oblidar la Diada de l’11 de setembre i les seves reivindicacions nacionals sota el mirall social. Us demano una participació activa des del PCC en totes aquestes mobilitzacions.
L’esquerra transformadora, amb els comunistes de forma particular, de tot Europa, es troba en ple debat per la seva recomposició, en què destaquen el fracàs de la socialdemocràcia a l’hora de regular el capitalisme financer en lloc de cercar la seva transformació i l’avenç de les opcions feixistes i xenòfobes arreu.
Cal en aquest moment combinar dues propostes igual de necessàries, la unitat democràtica contra el feixisme i la reconstrucció sòlida del projecte transformador en què els comunistes hem de seguir jugant un paper estratègic.
Així doncs, les Eleccions Generals convocades per al 20 de Novembre no són una batalla electoral més, són un moment decisiu que comportarà decisions amb conseqüències estratègiques per a l’esquerra transformadora en general i els comunistes en particular a España i Catalunya.
La política del PCC aprovada al 12è Congrés i a les posteriors reunions del CC aposta per l’enfortiment d’EUiA i IU i a partir dels seus projectes transformadors la suma creativa amb d’altres expressions de l’esquerra. La reedició de la Coalició ICV-EUiA a Catalunya i el seu acord electoral amb el projecte federal d’IU i d’altres a nivell d’Estat són una base mínima per als comunistes del PCC.
És per això que us demano que el conjunt del Partit realitzi una bona discussió política de les prioritats del moment i així es desplegui en l’acció de la mobilització i l’acció política.
Com vaig assenyalar en el discurs de la Festa d’Avant 2011, el capitalisme és fort, però les nostres conviccions són més fortes encara.
Bona feina amics i amigues,
Joan Josep Nuet i Pujals
Secretari General del Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Una delegació de la coalició roig i verda assisteix a la manifestació sota el lema ‘Referèndum JA’ i adverteixen que sense aquesta consulta es pot produir una "fractura democràtica". Segueix llegint.
El 6 de setembre, prop de 20.000 persones s'han mobilitzat a Barcelona contra la reforma de la Constitució.Manifestació "Contra la reforma #jovullvotar"
Aquesta mobilització havia estat convocada per sindicats i esntitats socials de Catalunya (CCOO, UGT, USOC, CONFAVC, CNJC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, AICEC-ADICAE, Dempeus per la salut pública, Sindicat d’Estudiants, FAPAES, Ateneus Laics i Progressistes, Moviment Laic i Progressista i Fets).
La manifestació, que ha reunit prop de 20.000 persones, ha començat a la Plaça Urquinaona/Via Laietana a les 18.30 hores i ha baixat fins al final de la Via Laietana, on s'ha llegit el manifest. També s'han convocat mobilitzacions en les altres capitals de província.
"Ha sido una gran huelga,", dijo Manuela Palermi de la dirección nacional del Pdci y de la Federación de de la Izquierda. "Sólo quien está lejos de las condiciones concretas de los trabajadores, quien no conoce el dramático deterioro sufrido en los últimos veinte años, puede considerar aceptable o corregible la maniobra del anexo al articulo 8, un ataque sin ningun pudor a los más pobres, a las familias . Estos, de la Udc , del Fli por no hablar del Pdl, consideraron irresponsable la huelga de la Cgil. Y es exactamente lo contrario. Hoy, en las cien plazas, sigue Palermi, esta era la única Italia verdadera y responsable: la Cgil, el sindicalismo de base y junto a ellos, todo el centroizquierda desde el Pd(partido democrático) a Sel y nuestra Federación de la izquierda. Los otros, los vítores para un Gobierno de salvación nacional, si están con la otra parte , es decir, con la derecha, responsable de la caída dea Italia. Queremos expulsar a Berlusconi y renacer el centroizquierda unido para crear una perspectiva de esperanza y desarrollo al país ".
Berlín, 4 sep (Prensa Latina) Las encuestas de las últimas semanas indicaron que en las elecciones regionales en Mecklemburgo-Pomerania Occidental, en el noreste de Alemania, todos los partidos de la izquierda ganaron.
Según los primeros resultados, publicados a las seis de la tarde, hora local, el partido socialdemócrata (SPD) del Primer Ministro Erwin Sellering, sigue siendo la fuerza principal en el estado federado.
Según un pronóstico del canal estatal de televisión ARD, el SPD logra 36,8 por ciento de los votos.
Este resultado significaría un aumento de siete por ciento en comparación con las últimas elecciones del parlamento regional.
El segundo partido será el CDU de la canciller Angela Merkel que logró 23,8 por ciento, lo que significa una pérdida de cuatro por ciento.
El partido socialista Die Linke, tradicionalmente con una fuerte base en el territorio de la antigua República Democrática Alemana, logró 17,2 por ciento, ganando 1,4 por ciento, según los pronósticos.
Los Verdes ganaron 8,4 por ciento y tendrán por primera vez una representación en el parlamento de Mecklemburgo-Pomerania Occidental.
A la par, el partido liberal del FDP registró un resultado desastroso con solamente 2,8 por ciento, perdiendo 6,8 por ciento en comparación con los últimos sufragios en el año 2006.
Con este resultado, el partido del ministro de Relaciones Exteriores, Guido Westerwelle, ya no será representado en el parlamento regional, que tiene su sede en el viejo castillo de la ciudad de Schwerin.
Mientras, el partido fascista (NPD) perdió 1,4 por ciento, sin embargo logra superar la cuota de cinco por ciento, requisito indispensable para entrar en el parlamento.
El resultado de las elecciones de Mecklemburgo-Pomerania Occidental debilitarán, sin duda alguna, el gobierno federal de la canciller Merkel.
También muestran que las agresivas campañas mediáticas contra el partido socialista de las últimas semanas erraron el blanco.
Las próximas elecciones regionales se realizarán el 18 de septiembre en Berlín
(RECORDATORI) Sindicats i organitzacions socials que formen part de la Plataforma Prou Retallades s’han reunit avui per coordinar les mobilitzacions que es faran contra la reforma de la Constitució i per reclamar un referèndum. En aquest sentit, us convoquem a la roda de premsa que tindrà lloc demà dijous, 1 de setembre, a les 11.30 hores a la seu de la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), al carrer Dr. Aiguader, núm. 18 de Barcelona, on es presentarà el manifest conjunt i s’explicaran els detalls de les mobilitzacions previstes contra el que aquestes organitzacions consideren un atac frontal contra el nostre Estat del benestar i els drets bàsics de ciutadania.
Les organitzacions reunides avui (CCOO, UGT, USOC, SATSE, CONFAVC, CNJC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, AICEC-ADICAE, Dempeus per la salut pública, Sindicat d’Estudiants, FAPAES, Ateneus Laics i Progressistes, Moviment Laic i Progressista i Fets) han convocat una manifestació a Barcelona el proper dimarts, 6 de setembre, sota el lema “Contra la Reforma, jo vull votar”, que sortirà de Plaça Urquinaona/Via Laietana a les 18.30 hores i anirà fins a Pla de Palau, on es llegirà el manifest. També es convocaran mobilitzacions en les altres capitals de província.
Un any més la Festa d'Avante, la festa del Partit Comunista Portuguès. Aquest any amb el lema "Obrir camins per a una societat més justa". Com és tradicional Jerónimo de Sousa, Secretari General del PCP va parlar als participants en el montatge de la Festa d'Avante. Jerónimo de Sousa va fer una salutació als participants en el montatge de la trenta-cinquèna Festa d 'Avante!', va destacar la importància d'aquesta iniciativa cultural i política en l'escena nacional, destacant les mes de 6300 col.laboracions , un major nombre d'els darrers 2 anys. Com en anys anteriors el Partit dels i les Comunistes de Catalunya I els Colectius de Jóves Comunistes han instal·lat un estand en 'espai internacional on donen a conèixer la nostra gastronomia, sempre agraït en aquest tipus d'esdeveniment, oferint la literatura, documentació i materials de la propaganda dels i les comunistes de Catalunya. El secretari general de la PCC, Joan Josep Nuet també, és present a la Festa d'Avante 2011, juntament amb altres comunistes de les delegacions internacionals.
L’augment de persones aturades evidencia la finalització de contractes lligats a la temporada d’estiu
CCOO DE CATALUNYA CONSTATA QUE LA REFORMA LABORAL PRECARITZA ENCARA MÉS EL NOSTRE MERCAT DE TREBALL
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes d’agost de 2011 deixa una xifra de 584.648 persones registrades com aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, el que significa un increment interanual del 5,2% (28.754 aturats i aturades registrats més que fa un any). En aquest mes d’agost l’atur català se situa per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol en 1,1 punts percentuals. Respecte el mes anterior s’ha donat també, un augment de l’atur del 2,4% i 13.779 persones aturades. Aquesta augment del nombre de persones aturades a Catalunya ve donada per la finalització de molts contractes temporals lligats a la temporada d’estiu.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT I PROVÍNCIES
El sector que més ha incrementat l’atur aquest mes, és el sector serveis amb un increment interanual del 8,8% (28.451 persones aturades més). Només la indústria ha reduït l’atur respecte l’any anterior. Concretament en un -6,0% i -5.893 persones menys. Lleida continua sent la província que més incrementa interanualment el nombre de persones aturades, concretament ha augmentat en un 8,1%, tot seguit trobem Tarragona amb un 6,6%, Barcelona amb un 5,2% i Girona, ho fa amb un 2,1%.
ATUR PER SEXES
El mes d’agost tant homes com dones augmenten en nombre de persones aturades. Les dones augmenten en un 6,6% i 17.707 dones aturades més respecte l’agost de 2010 i els homes, en menor mesura, ho fan en un 3,8% i 11.047 homes aturats més. Respecte el mes anterior, tant homes com dones han augmentat en nombre de persones aturades. Els homes presenten un augment del 2,1% mentre que les dones augmenten un 2,7% el nombre total d’aturades.
ATUR PERSONES IMMIGRANTS
Les persones immigrants representen el 22,1% dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya al mes d’agost de 2011. L’atur registrat d’aquestes persones ha experimentat un increment interanual del 7,5%, percentatge que es tradueix en 9.052 persones aturades més.
CONTRACTACIÓ
La contractació total a Catalunya ha augmentat lleugerament en un 3,2% respecte l’any 2010 (4.697 contractes més que l’any anterior). La contractació temporal augmenta en un 3,3%, dada que significa 4.490 contractes temporals més, i la indefinida augmenta en un 1,6% (207 contractes indefinits més que fa un any). Si ens fixem en els resultats respecte el mes anterior, la contractació total presenta una significativa reducció del -31,2% (-68.737 contractes menys). En aquest cas, la modalitat temporal decreix en un -30,5% (-60.887 contractes temporals menys) i, la indefinida en un -37,9 (-7.850 contractes indefinits menys). A l’estat espanyol la contractació total s’ha reduït en un -21,3% respecte el mes anterior.
PRESTACIONS
El mes de juliol es va tancar amb 409.607 persones aturades a Catalunya que rebien una prestació per atur. D’aquestes persones beneficiàries, el 57,1% percebia una prestació contributiva, el 39,0% rebia el subsidi i un 3,9% la Renda Activa d’Inserció. Si ens fixem en els increments interanuals, cal destacar, la reducció del nombre de persones beneficiàries de prestació contributiva (-10,5%), la disminució del subsidi (-7,1%) i l’augment accentuat de la Renda Activa d’Inserció (101,8%).
En aquest escenari, CCOO de Catalunya:
-Reitera la necessitat d’un canvi de model productiu i la retirada de la reforma laboral ja que s’ha evidenciat incapaç de crear ocupació ni reduir la precarietat laboral.
- Insta els poders públics que mantinguin la RMI com a darrer ingrés econòmic que impedeix caure en la pobresa a aquelles persones qui han perdut la feina i assegurar la protecció econòmica dels qui han esgotat les prestacions públiques per desocupació, mentre s’implanta la Renda Garantida de Ciutadania.
- Afirma que el Reial Decret Llei de Mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació, farà més precària la situació tant dels joves com dels treballadors i treballadores eventuals, ja que facilita l’allargament de l’eventualitat.
- Considera necessària una intervenció urgent de la Inspecció de Treball per aquelles col·lectius que els rescindeixen el contracte al mes d’agost i els tornen a contractar al mes de setembre.
Semblaven difícils de superar els despropòsits acumulats en el darrer període per José Luis Rodríguez Zapatero en la gestió neoliberal de la sortida a la crisi, però les darreres decisions de reforma constitucional per instaurar via carta magna les polítiques de retallades i les noves mesures laborals de contractació precària a la carta ens han demostrat que pot haver-hi una cosa encara més perillosa que els expresidents de governs com González o Aznar, un president en funcions que està de sortida.
L’oligarquia financera que controla els mercats ha demostrat gran capacitat i ampli ventall de tècniques de pressió no democràtiques per doblegar governs; així, el període preelectoral amb un govern que no repeteix a les llistes electorals (el president Zapatero i la Vicepresidenta econòmica Salgado com a mínim) possibilita fer una feina bruta al PP impensable amb una mínima lògica electoral progressista que hauria de tenir en compte els patiments i esperances dels sectors populars del nostre país.
El cop d’Estat constitucional que volen perpetrar el PSOE i el PP entra en la lògica antidemocràtica de gestió neoliberal y està basada en falsedats que afectaran negativament la majoria de la població. Cal saber que la despesa social pública per habitant és només del 74% de la mitjana de la UE-15, i que la regressiva política fiscal aplicada pels governs d’Aznar i Zapatero ens ha portat a què els ingressos de l’Estat Espanyol són els més baixos de l’euro zona, només un 34%, mentre que la mitjana és del 44%. Així doncs, el problema no és de despesa i menys de despesa social, però en el marc d’una conjuntura de por i excepcionalitat s’aprofitarà per retallar els serveis públics i reforçar la seva privatització. Sens dubte una minoria sortirà beneficada d’aquesta decisió, però la majoria de la població en patirà les conseqüències.
El PP està eufòric, les futures retallades que tenen pensades si arriben al poder i que amaguen o mantenen en la indefinició estaran constitucionalment justificades en un pacte amb el PSOE, una jugada perfecta del gran poder econòmic, governi qui governi “la banca sempre guanya”.
CiU es mou en la contradicció de seguir aquestes polítiques que en definitiva ja està aplicant a Catalunya i que comparteix, en el fons, amb una realitat política i social catalana que mobilitza i mobilitzarà contra les retallades. CiU sap que la societat catalana no assistirà impassible a més retallades i que la pressió popular pot trencar les lògiques neoliberals. Al mateix temps, el model neoliberal s’expressa de forma bipartidista i centralista a nivell d’Estat i a nivell europeu retallant sobirania a nivell local i a nivell nacional.
Ja la fallida Constitució Europea i el primer Tractat de Lisboa van intentar sacralitzar constitucionalment aquestes polítiques a nivell d’Unió Europea, i van ser els pobles francès i irlandès els que van aturar aquests intents amb la victòria del No, la qual cosa demostra que els pobles poden expressar la seva oposició a aquestes polítiques i aturar-les.
Tant el PSOE com el PP o CiU van coincidir en demanar el sí a aquestes polítiques de la UE així com acceptar el Pacte de l’Euro. D’aquets vents en vénen aquestes tempestes i la persistència en aquestes polítiques neoliberals va buidant de contingut la sobirania dels estats, de les nacions i de la ciutadania en general, substituint-la per les decisions no democràtiques d’una oligarquia que controla els mercats.
Avui és una demanda democràtica exigir una consulta a la ciutadania i podem establir noves aliances de fons i de forma front a les mesures que ens volen imposar. De fet, el Moviment 15-M, els sindicats i l’esquerra política han coincidit en l’oposició a les mesures i en la demanda de la consulta, i fins i tot s’ha eixamplat i s’eixamplarà el ventall de forces polítiques i socials que reclamen un referèndum.
Aquesta mobilització opera de forma positiva per aglutinar forces polítiques i socials i activistes, intel·lectuals i professionals amb consciència democràtica i pressiona en la direcció de reforçar o forçar la confluència política i social contra les polítiques neoliberals que vol imposar el bipartidisme del PSOE i PP, i fa entrar en profundes contradiccions CiU.
Unitat sense exclusions. Les decisions són estratègiques
L’esquerra a Europa experimenta un debat important sobre el seu futur, i la crisi ha posat sobre la taula nous i forts arguments que l’alimenten. Avui queda clar que el problema és el capitalisme i que no existeix, com afirmava la socialdemocràcia, un capitalisme de rostre humà o de caràcter social que fa innecessària la seva transformació. Això va tenir el seu moment en el període posterior a la segona guerra mundial, però a partir dels 70 el model neoliberal ha demostrat que el capitalisme i la humanitat són incompatibles, tant com ho eren en època de Marx però avui amb nous i sòlids arguments que prenen encara més força a partir de la crisi del 2008.
El capitalisme actual ha exacerbat noves contradiccions com les que comporten la destrucció del medi, però no oblidem que no hi ha sostenibilitat possible sota el model capitalista i que, igual que no és possible un capitalisme social, no és possible un capitalisme verd o un capitalisme democràtic.
Per això el sistema vol apuntalar-se davant el creixement amb la crisi de les opcions crítiques que en propugnen la seva transformació i no la gestió. Aquest paper, desenvolupat per gran part de la socialdemocràcia que ha entrat en crisi i ha transformat les seves polítiques de govern en social liberals (Alemanya, Gran Bretanya, Portugal, Espanya, Grècia), pot ser reocupat en part per d’altres opcions. L’experiència de la tendència més liberal dels Verds alemanys que han qüestionat les nuclears però no l’OTAN, la guerra de l’Afganistan o les polítiques neoliberals a nivell regional, pot representar una escletxa que trenqui el possible front comú que la transformació social i ecològica pot esdevenir com a alternativa al social liberalisme, abraçat per la majoria de les direccions dels partits socialistes a Europa.
És per això que el dilema està en qüestionar el capitalisme i les contradiccions que provoca començant per l’explotació del treball i seguint per la destrucció del planeta o fer d’una part dels discurs verd el tot, oblidant o desviant l’origen del problema. Sota aquesta perspectiva pot fer-se una política “radical” en aspectes parcials i profundament dedicada en les grans línies mestres que el capitalisme financer imposa per al proper període de sortida de la crisi.
És per això que el debat sobre els espais polítics i electorals a l’Estat espanyol que s’impulsen des del Partit Verd Europeu, el Partit de l’Esquerra Europea i les seves expressions catalanes i espanyoles ICV, Equo, IU i EUiA no és ni tècnic ni merament electoral sinó profundament polític, i té molt a veure amb la perspectiva estratègica de l’esquerra en els propers anys.
L’esquerra transformadora alternativa al model capitalista ha de ser roja, verda i plurinacional en el cas de l’Estat espanyol i de Catalunya. Aquests factors han de combinar-se i crec que és l’aposta sincera que hi ha en el rerefons de la voluntat de Refundació d’IU i la seva apertura i transformació, i també darrera de la Coalició Política cap on ha de mutar l’actual Coalició d’ICV-EUiA. A aquí hem de sumar-hi la reflexió metodològica que ha destapat el moviment del 15-M sobre les limitacions de l’actual democràcia i el sistema polític i electoral.
Avui no és possible separar i fer competir electoralment l’espai verd i l’espai roig, ni fer competir els espais polítics nacionals i territorials amb el projecte federal, aquesta fragmentació electoral només pot debilitar globalment les opcions polítiques i electorals de l’esquerra transformadora roja i verda a Catalunya i Espanya.
Així doncs, és impensable no afrontar el procés de les properes Eleccions Generals del proper 20 de novembre si no és sumant els efectius que ja van concórrer el 2004 i 2008 en la Coalició IU-ICV-EUiA i que posteriorment el 2008 van conformar Grup Parlamentari conjunt al Congrés amb ERC. La fórmula concreta pot ser una gran coalició liderada a Catalunya per ICV-EUiA i a l’Estat per IU que sumi l’espai polític i social de l’ecologisme, l’experiència dels sindicalistes de classe i persones de la cultura popular i progressista i dels moviments i partits alternatius al neoliberalisme i les seves polítiques. Aquesta combinació és estratègica i trencar-la per pressions externes o en funció de dinàmiques dels partits a nivell europeu seria una veritable irresponsabilitat a la qual IU i EUiA haurien d’oposar-s’hi frontalment; crec sincerament que és el pensament de la majoria de companys i companyes d’ICV que volen consolidar les passes d’unitat que s’han fet aquests darrers anys i de cap manera iniciar un camí de desencontre.
El mes de setembre exigeix decisions immediates carregades de responsabilitat de futur, no ens juguem només un acord electoral, que també i no li dono poca importància, ens juguem la capacitat de l’esquerra transformadora de construir una alternativa plural ideològicament, confrontada al capitalisme, o aprofundir en la parcialitat i complementarietat de les respostes.
Versión en castellano NO A CONSTITUCIONALIZAR LOS RECORTES MÁS QUE NUNCA POR LA UNIDAD DE LAS IZQUIERDAS SIN EXCLUSIONES
Parecían difíciles de superar los despropósitos acumulados en el último periodo por José Luis Rodríguez Zapatero en la gestión neoliberal de la salida a la crisis, pero las últimas decisiones de reforma constitucional para instaurar vía carta magna las políticas de recortes y las nuevas medidas laborales de contratación precaria a la carta nos han demostrado que puede haber algo aún más peligroso que los ex presidentes de gobiernos como González o Aznar, un presidente en funciones que está de salida.
La oligarquía financiera que controla los mercados ha demostrado gran capacidad y amplio abanico de técnicas de presión no democráticas para doblegar gobiernos; de este modo, el período preelectoral con un gobierno que no repite en las listas electorales (el presidente Zapatero y la Vicepresidenta económica Salgado como mínimo) posibilita hacer el trabajo sucio al PP impensable con una mínima lógica electoral progresista que debería tener en cuenta los sufrimientos y esperanzas de los sectores populares de nuestro país.
El golpe de Estado constitucional que quieren perpetrar el PSOE y el PP entra en la lógica antidemocrática de gestión neoliberal y está basada en falsedades que afectarán negativamente a la mayoría de la población. Hay que saber que el gasto social público por habitante es sólo del 74% de la media de la UE-15, y que la regresiva política fiscal aplicada por los gobiernos de Aznar y Zapatero nos ha llevado a que los ingresos del Estado español son los más bajos de la euro zona, sólo un 34%, mientras que la media es del 44%. Así pues, el problema no es de gasto y menos de gasto social, pero en el marco de una coyuntura de miedo y excepcionalidad se aprovechará para recortar los servicios públicos y reforzar su privatización. Sin duda una minoría saldrá beneficada de esta decisión, pero la mayoría de la población sufrirá las consecuencias.
El PP está eufórico, los futuros recortes que tienen pensados si llegan al poder y que esconden o mantienen en la indefinición estarán constitucionalmente justificados en un pacto con el PSOE, una jugada perfecta del gran poder económico, gobierne quien gobierne "la banca siempre gana".
CiU se mueve en la contradicción de seguir estas políticas que en definitiva ya está aplicando en Catalunya y que comparte, en el fondo, con una realidad política y social catalana que moviliza y movilizará contra los recortes. CiU sabe que la sociedad catalana no asistirá impasible a más recortes y que la presión popular puede romper las lógicas neoliberales. Al mismo tiempo, el modelo neoliberal se expresa de forma bipartidista y centralista a nivel de Estado y a nivel europeo recortando soberanía a nivel local y a nivel nacional.
Ya la fallida Constitución Europea y el primer Tratado de Lisboa intentaron sacralizar constitucionalmente estas políticas a nivel de la Unión Europea, y fueron los pueblos francés e irlandés los que detuvieron estos intentos con la victoria del No, lo que demuestra que los pueblos pueden expresar su oposición a estas políticas y detenerlas.
Tanto el PSOE como el PP o CiU coincidieron en pedir el sí a estas políticas de la UE así como aceptar el Pacto del Euro. De estos vientos vienen estas tempestades y la persistencia en estas políticas neoliberales va vaciando de contenido la soberanía de los estados, de las naciones y de la ciudadanía en general, sustituyéndola por las decisiones no democráticas de una oligarquía que controla los mercados .
Actualmente es una demanda democrática exigir una consulta a la ciudadanía y podemos establecer nuevas alianzas de fondo y de forma frente a las medidas que nos quieren imponer. De hecho, el Movimiento 15-M, los sindicatos y la izquierda política han coincidido en la oposición a las medidas y en la demanda de la consulta, e incluso se ha ensanchado y se ensanchará el abanico de fuerzas políticas y sociales que reclaman un referéndum.
Esta movilización opera de forma positiva para aglutinar fuerzas políticas y sociales y activistas, intelectuales y profesionales con conciencia democrática y presiona en la dirección de reforzar o forzar la confluencia política y social contra las políticas neoliberales que quiere imponer el bipartidismo del PSOE y PP, y hace entrar en profundas contradicciones a CiU.
Unidad sin exclusiones. Las decisiones son estratégicas
La izquierda en Europa experimenta un debate importante sobre su futuro, y la crisis ha puesto sobre la mesa nuevos y fuertes argumentos que lo alimentan. Hoy queda claro que el problema es el capitalismo y que no existe, como afirmaba la socialdemocracia, un capitalismo de rostro humano o de carácter social que hace innecesaria su transformación. Esto tuvo su momento en el período posterior a la segunda guerra mundial, pero a partir de los 70 el modelo neoliberal ha demostrado que el capitalismo y la humanidad son incompatibles, tanto como lo eran en época de Marx pero hoy con nuevos y sólidos argumentos que toman aún más fuerza a partir de la crisis de 2008.
El capitalismo actual ha exacerbado nuevas contradicciones como las que conllevan la destrucción del medio, pero no olvidemos que no hay sostenibilidad posible bajo el modelo capitalista y que, al igual que no es posible un capitalismo social, no es posible un capitalismo verde o un capitalismo democrático.
Por eso el sistema quiere apuntalarse ante el crecimiento con la crisis de las opciones críticas que propugnan su transformación y no la gestión. Este papel, desarrollado por gran parte de la socialdemocracia que ha entrado en crisis y ha transformado sus políticas de gobierno en social liberales (Alemania, Gran Bretaña, Portugal, España, Grecia), puede ser reocupado en parte por otras opciones. La experiencia de la tendencia más liberal de los Verdes alemanes que han cuestionado las nucleares pero no la OTAN, la guerra de Afganistán o las políticas neoliberales a nivel regional, puede representar una brecha que rompa el posible frente común que la transformación social y ecológica pueda convertirse en alternativa al social liberalismo, abrazado por la mayoría de las direcciones de los partidos socialistas en Europa.
Es por ello que el dilema está en cuestionar el capitalismo y las contradicciones que provoca empezando por la explotación del trabajo y siguiendo por la destrucción del planeta o hacer de una parte del discurso verde el todo, olvidando o desviando el origen del problema . Bajo esta perspectiva puede hacerse una política "radical" en aspectos parciales y profundamente entregada en las grandes líneas maestras que el capitalismo financiero impone para el próximo período de salida de la crisis.
Es por ello que el debate sobre los espacios políticos y electorales en el Estado español que se impulsan desde el Partido Verde Europeo, el Partido de la Izquierda Europea y sus expresiones españolas ICV, Equo, IU y EUiA no es ni técnico ni meramente electoral sino profundamente político, y tiene mucho que ver con la perspectiva estratégica de la izquierda en los próximos años.
La izquierda transformadora alternativa al modelo capitalista debe ser roja, verde y plurinacional en el caso del Estado español y de Catalunya. Estos factores deben combinarse y creo que es la apuesta sincera que hay en el trasfondo de la voluntad de Refundación de IU y su apertura y transformación, y también detrás de la Coalición Política hacia donde debe mutar la actual Coalición de ICV-EUiA. A eso debemos sumarle la reflexión metodológica que ha destapado el movimiento del 15-M sobre las limitaciones de la actual democracia y el sistema político y electoral.
Hoy no es posible separar y hacer competir electoralmente el espacio verde y el espacio rojo, ni hacer competir los espacios políticos nacionales y territoriales con el proyecto federal, esta fragmentación electoral sólo puede debilitar globalmente las opciones políticas y electorales de la izquierda transformadora roja y verde en Catalunya y España.
Así pues, es impensable no afrontar el proceso de las próximas Elecciones Generales del próximo 20 de noviembre si no es sumando los efectivos que ya concurrieron en 2004 y 2008 en la Coalición IU-ICV-EUiA y que posteriormente en 2008 conformaron Grupo Parlamentario conjunto en el Congreso con ERC. La fórmula concreta puede ser una gran coalición liderada en Catalunya por ICV-EUiA y en el Estado por IU que sume el espacio político y social del ecologismo, la experiencia de los sindicalistas de clase y personas de la cultura popular y progresista y los movimientos y partidos alternativos al neoliberalismo y sus políticas. Esta combinación es estratégica y romperla por presiones externas o en función de dinámicas de los partidos a nivel europeo sería una verdadera irresponsabilidad a la que IU y EUiA deberían oponerse frontalmente; creo sinceramente que es el pensamiento de la mayoría de compañeros y compañeras de ICV que quieren consolidar los pasos de unidad que se han hecho estos últimos años y de ninguna manera iniciar un camino de desencuentro.
