L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.
Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.
El Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de SEAT convida als actes commemoratius del 40è aniversari del’ocupació de la SEAT, que tindran lloc el proper dimarts 18 d'octubre a les 12del mig dia a SEAT Zona Franca, a les 19 h al Museu de l'Hospitalet -l'Harmonia. Espai d'art i el divendres 21 d’octubre a les 17,30 hores, a la sala d’actes de CCOO de Catalunya, ViaLaietana 16, Barcelona.
BARCELONA, 14 Oct. (FOTO Y NOTICIA DE EUROPA PRESS) -
ICV-EUiA se ha propuesto para la campaña de las elecciones generales acabar con la desafección existente entre sectores de la izquierda para que ésta no se convierta en 'pasotismo' frente a las urnas, ya sea manifestado en voto en blanco, nulo o abstención.
Por ello, los números 2 y 3 de la candidatura ecosocialista, Laia Ortiz y Joan Josep Nuet, han presentado este viernes el que será el lema de la formación en estos primeros compases de la precampaña y de la convención programática que celebrarán el sábado 22, y que está enfocado a transformar la desafección en acción.
Así, ICV-EUiA ha conjugado en sus carteles la primera persona del presente del verbo 'pasar': yo paso; tu pasas; el y ella pasan; nosotros pasamos; vosotros pasáis; ellos y ellas pasan, rematado por un "a la acción".
"A todos aquellos que se sienten de izquierdas y no piensan en quedarse en casa o votar blanco o nulo: que se muevan y hablen yendo a votar", ha rematado Ortiz.
Los ecosocialistas han presentado también la web de su candidato, Joan Coscubiela, en la que los usuarios podrán plantear sus dudas y hacer sus aportaciones, y en la que tendrán un peso importante las redes sociales como Twitter, Facebook y Formspring.
Ortiz y Nuet han subrayado la importancia de la que la web 'www.coscubiela2011.cat' "no caduque" tras el 20 de noviembre y sea una herramienta de debate entre la ciudadanía y sus representantes en el Congreso.
Los ecosocialistas, que han remarcado la austeridad con la que afrontan la campaña electoral las fuerzas minoritarias, han reivindicado el papel que las redes sociales pueden jugar para acercar las propuestas a la ciudadanía y favorecer su participación.
MARCHA DEL 15M
En ese sentido, han propuesto la celebración de un "ciber debate" entre los candidatos catalanes a las elecciones generales, por lo que se han puesto a disposición de cualquier medio de comunicación que esté dispuesto a organizarlo. Ortiz y Nuet han avanzado también que ICV y EUiA participarán este sábado en Barcelona en la marcha internacional convocada por el movimiento 15M en más de 70 países, y han animado a la ciudadanía a acudir para que se produzca "una movilización muy importante" que denote las ganas de un cambio global.
També han cridat a participar a la manifestació del 15-O i han anunciat que la coalició celebrarà la seva convenció programàtica el dissabte 22 d'octubre a l'INEFC Els candidats 2 i 3 d’ICV-EUiA per Barcelona, Laia Ortiz i Joan Josep Nuet, han presentat avui en roda de premsa la web de campanya www.coscubiela2011.cat i les eines 2.0 de la coalició de cara a les generals del 20-N. Nuet ha anunciat també que el dissabte 22 d’octubre celebraran la convenció programàtica a l’INEFC de Barcelona, una jornada que aplegarà a 500 participants per actualitzar les propostes de fa 4 anys “incorporant l’experiència legislativa dels nostres diputats i senadors”, ha explicat el candidat d’EUiA i ex senador de l’Entesa. Nuet ha afegit que a la convenció es presentaran 25 prioritats programàtiques, que es debatran i s’aprovaran en la mateixa jornada, que ha definit com “d’escalfament de motors per la campanya”. Segueix llegint
15 d'octubre a les 17h a la Pl. Catalunya de Barcelona --> P. GRACIA/DIAGONAL (DeutcheBank)---->DIAGONAL/P. SANT JOAN-->ARC DE TRIOMF .
El 15 d’octubre de 2011 ciutadans i ciutadanes de tot el món sortirem al carrer per mostrar la nostra indignació per la pèrdua dels nostres drets a mans de l’aliança entre les grans corporacions i la classe política. Des de Democràcia ... Real Ja us convidem a participar en aquesta acció pacífica de protesta internacional, sumant-vos a la nostra convocatòria o realitzant les vostres pròpies convocatòries per a la data. Ha arribat el moment d’alçar la veu. El nostre futur està en joc, i res pot retenir la força de milions de persones quan s’uneixen amb un propòsit comú.
Democràcia Real Ja és una plataforma de coordinació de grups pro-mobilització ciutadana que es va originar a Espanya. Sota el lema "No som mercaderia en mans de polítics i banquers", milers de persones vam sortir al carrer el 15 de maig per exigir una democràcia més participativa, oposar-nos a la corrupció del sistema polític i mostrar el nostre rebuig a les retallades socials que es ens imposaven. Després de l’èxit d’aquesta primera manifestació, van sorgir diversos moviments i es van muntar acampades en places de tot el país, semblants a la primera ocupació de la Plaça Tahrir al Caire. Aquestes van donar lloc a assemblees populars, on els ciutadans desenvolupen els seus objectius mitjançant un procés de decisió inclusiu i horitzontal. El moviment 15M de seguida va traspassar fronteres i va encoratjar accions en nombroses ciutats del món, entre elles una multitudinària manifestació contra el Pacte de l’Euro el passat 19 de juny.
Sota la pressió del poder financer, els nostres governants treballen pel benefici d’uns pocs, sense que els importi el cost social, humà o mediambiental que això pugui generar. Promovent guerres amb finalitats econòmiques i portant a la misèria a pobles sencers, les classes dirigents ens despullen del nostre dret a una societat lliure i justa.
Per això us convidem a unir-vos a aquesta lluita pacífica, difonent el missatge de que junts som capaços de canviar aquesta intolerable situació. Prenguem els carrers el 15 d’octubre. És hora que se’ns escolti. ¡Units farem sentir les nostres veus!
El 15 de octubre ciudadanos y ciudadanas de todo el mundo saldremos a la calle para mostrar nuestra indignación por la pérdida de nuestros derechos a manos de la alianza entre los poderes financieros y la clase política. Desde Democracia real YA os invitamos a participar en esta acción pacífica de protesta internacional, sumándoos a nuestra convocatoria o realizando vuestras propias convocatorias para dicha fecha. Ha llegado el momento de alzar la voz. Nuestro futuro está en juego, y nada puede retener la fuerza de millones de personas cuando se unen con un propósito común.
Bajo el lema “No somos mercancía en manos de políticos y banqueros“, miles de personas salimos a la calle el 15 de mayo para exigir una democracia más participativa, oponernos a la corrupción del sistema político y mostrar nuestro rechazo a los recortes sociales que se nos imponían. Tras el éxito de esa primera manifestación, surgieron diversos movimientos y se montaron acampadas en plazas de todo el país, semejantes a la primera ocupación de la Plaza Tahrir en El Cairo. Éstas dieron lugar a asambleas populares, donde los ciudadanos desarrollan sus objetivos mediante un proceso de decisión inclusivo y horizontal. El movimiento 15M enseguida traspasó fronteras y alentó acciones en numerosas ciudades del mundo, entre ellas una multitudinaria manifestación contra el Pacto del Euro el pasado 19 de junio.
Bajo la presión del poder financiero, nuestros gobernantes trabajan por el beneficio de unos pocos, sin que les importe el coste social, humano o medioambiental que esto pueda generar. Promoviendo guerras con fines económicos y llevando a la miseria a pueblos enteros, las clases dirigentes nos despojan de nuestro derecho a una sociedad libre y justa.
Por eso os invitamos a uniros a esta lucha pacífica, difundiendo el mensaje de que juntos somos capaces de cambiar esta intolerable situación. Tomemos las calles el 15 de octubre. Es hora de que se nos escuche. ¡Unidos haremos oír nuestras voces!
El candidat d'EUiA a les generals i número 3 a la llista d'ICV-EUiA per Barcelona, Joan Josep Nuet, serà entrevistat per Ramon Miravitllas a 'La nit' de COM Ràdio.
EUiA crida a participar a la manifestació del 15-O: 'De la indignació a l'acció. Les nostres vides o els seus beneficis' La mobilització, de caràcter internacional, a Barcelona s’ha convocat a les 17 hores a la Plaça Catalunya i arribarà a l’Arc de Triomf . Nota de EUiA .
Amb l’acció “Qui la fa la paga”, el col·lectiu Inflexió ha fet avui una crida a la mobilització per al proper 15 d’octubre
Inflexió, que agrupa persones d’esquerres i de la societat civil, ha volgut denunciar així els autèntics responsables de la crisi i instar la ciutadania a mobilitzar-se el 15 d’octubre per un canvi global.
Inflexió, que agrupa persones d’esquerres i de la societat civil, ha convocat aquesta tarda una acció de protesta davant de la seu de l’agència de qualificació Fitch a Barcelona. Sota el lema “Qui la fa la paga. Funa contra l’especulació”, Inflexió ha volgut denunciar així els autèntics responsables de la crisi, a més de fer una crida a la mobilització per al proper 15 d’octubre.
Inflexió considera fonamental que tothom surti al carrer el proper 15 d’octubre per participar a la manifestació “Units per un canvi global” – “Els seus beneficis o les nostres vides”, una mobilització que s’ha convocat simultàniament en prop de 300 ciutats d’arreu del món. En el cas de Barcelona, la manifestació s’iniciarà a les 17 hores a la Plaça de Catalunya.
Com a acció prèvia a aquesta mobilització global, Inflexió ha volgut denunciar aquesta tarda els especuladors i els autèntics responsables de la crisi econòmica, de la qual són partícips les agències de qualificació. Per això, s’ha triat la seu de l’agència Fitch, situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, com a escenari d’aquesta acció de protesta, durant la qual alguns dels participants s’han vist intimidats per la policia, que, en alguns casos, n’ha demanat la identificació.
La companyia Fitch és una agència de qualificació de riscos. Juntament amb Moody’s i Standard & Poor’s, l’activitat de totes tres és un clar oligopoli. La seva activitat se centra en avaluar els riscos existents per als inversors que vulguin finançar entitats públiques i privades, des dels Estats fins a la banca, i emeten dictàmens suposadament independents amb aquesta finalitat. Si les agències rebaixen la qualificació d’un Estat, com acaben de fer en relació a Espanya, aquest Estat es veurà obligat a oferir més interessos als inversors per col•locar les emissions de deute i poder finançar les polítiques públiques. Les tres agències tenen un enorme poder per alterar els preus en el mercat del deute, mitjançant els seus informes.
Aquestes agències de qualificació de riscos són les mateixes que, fins al mateix moment d’esclatar la crisi, donaven la màxima qualificació a les hipoteques escombraria i als seus productes derivats. Fitch va guanyar 240 milions de dòlars l’any 2007, el mateix any que encara tapava la realitat de les hipoteques escombraria. El problema rau en la opacitat de les seves operacions, que fa molt qüestionable la seva independència, objectivitat o imparcialitat, ja que incorren en més d’un conflicte d’interessos per preservar els seus beneficis.
Amb les seves pràctiques, les agències de qualificació i altres actors econòmics podrien haver infringit el Codi penal, que prohibeix emetre falses informacions o rumors per alterar el valor del deute en benefici propi. A més, els seus dictàmens estan encarint la sortida de la crisi i comporten greus conseqüències sobre les polítiques socials i els sistema democràtic.
Per denunciar l’evasió d’impostos i els paradisos fiscals, Inflexió també ha preparat el vídeo http://blip.tv/photooscar/paradisos-artificials-5620909.
El PEE dóna suport a les mobilitzacions del 15 d'octubre en favor d’una Europa mes solidària, democràtica i social. Aquest cap de setmana s’ha reunit a París el comitè executiu del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) i també el seu Consell de Presidents. En la trobada, a la qual han assistit els membres d’EUiA Antoni Barbarà i Àngels Tomás, un dels temes abordats i debatuts i que va generar una moció de presidència va ser el suport del PEE a les mobilitzacions del 15 Octubre en favor d’una Europa mes solidària, democràtica i social. Així, es va anunciar l’acte del PEE i dels seus tres membres en el marc de l’Estat espanyol, que se celebrarà el 14 d’octubre a l’Ateneu de Madrid, sota el títol "Front a l’Europa dels mercats, l’Europa dels treballadors i les treballadores”. A l'acte intervindran Pierre Laurent, Cayo Lara i J.L. Centella.
Com és costum, l’executiu del PEE va repassar la situació dels diversos països i membres de l’organització, els resultats electorals, els esdeveniments nacionals, l’agenda de mobilitzacions…També va revisar les accions del PEE del tercer trimestre després del darrer executiu a Trevi (Itàlia).
A proposta d’EUiA, IU i PCE es va aprovar una resolució contra la instal·lació antimíssils a Rota (Espanya) i contra les bases de l’OTAN (veure la notícia corresponent).
Un altre dels punts tractats va ser un avançament de l’agenda d’activitats pel 2012 i el pressupost. Pel que respecta a EUiA, hi ha la proposta d’organitzar una jornada sota el títol: “L’Europa de les desigualtats”, tot i que encara s’ha de fixar lloc i data de la mateixa.
Altres preses de posició han estat una resolució contra la violència de gènere, una de solidaritat amb el poble de Xipre, la decisió de celebrar la Universitat d’Estiu 2012 a Grècia i diverses participacions a escala europea com ara a la mobilització dels dies 3 i 4 de novembre a Cannes (França), contra el G-20.
Finalment, senyalar que en la segona jornada de treball es va comptar amb la intervenció del representant per a Europa del Govern de Cuba, que va explicar els canvis obeïts en el darrer congrés del PC de Cuba. També havia participat en el grup de treball d'Amèrica Llatina que es reuní divendres, abans de l’inici del comitè executiu.
Dissabte 15 d'Octubre manifestació sota el lema "Units per un Canvi Global. Seguim! No som mercaderia en mans de polítics i Banquers! De la indignació a l'acció. Res a perdre, tot per guanyar."
Un dels punts de trobada : al Portal de l'Àngel (a les escales del Banc d'Espanya) a les 16:30h sota la pancarta de Prou retallades!PLATAFORMA PROU RETALLADES!
EL PARTIDO COMUNISTA DE BOLIVIA se dirige a la opinión pública y en especial a los trabajadores del campo y la ciudad para ratificar la veracidad de las denuncias sobre la existencia de un plan conspirativo cuyo objetivo final es el derrocamiento del gobierno que preside el compañero Evo Morales.
La “defensa” del TIPNIS es un burdo pretexto. Desde el 15 de agosto, cuando comenzó la marcha en Trinidad, el gobierno ha agotado todos los recursos disuasivos para lograr un acuerdo. Sin embargo, la campaña concertada de los medios de comunicación, en poder de la derecha logró imponer en la opinión pública una imagen distinta a la realidad. La gota que colmó el vaso fue el torpedeo, por la dirigencia marchista, a la propuesta de una Ley Corta, con la inocultable intención de impedir cualquier acuerdo. Su meta final es llegar a La Paz y provocar una situación de extrema tensión y desorden con los riesgos que ello supone para todos y en particular para la democracia.
Desde el inicio de la marcha no hubo voluntad de diálogo, lo que demostró con la humillación al Canciller Choquehuanca. Con gran despliegue propagandístico, la feroz campaña mediática, concertada internacionalmente, tras los condenables excesos de Chacarilla, magnificó inmoralmente los hechos, hablando de un niño asesinado, de varios muertos y hasta de “masacre”. Pero no se dijo una palabra de los 15 policías heridos. Este tipo de propaganda negra, tiene la finalidad de captar gente a la causa opositora; restarle base social y mostrar al Presidente Evo Morales como masacrador, genocida, antiecologista y enemigo de los pueblos de las tierras bajas.
Está demostrado el carácter político de los propósitos de la cúpula indígena de CIDOB, con su convocatoria pública al voto nulo en las elecciones judiciales. La cúpula de la CIDOB, es sirviente de imperialismo, pagada por éste a través de ONGs y unida a la derecha nativa, camuflada detrás de la ultraizquierda y los resentidos.
La verdad es se pueden arribar a entendimientos por medio del diálogo y la negociación sensata, como en el caso de la Asamblea del Pueblo Guaraní, que es minimizada por los medios comunicacionales antigubernamentales.
Llamamos a los dirigentes de la Central Obrera Boliviana y de organizaciones sociales, a no dejarse embaucar nuevamente por los falsos profetas y sentar cabeza sobre la tendencia violentista de quienes aprovechan la crisis política para ganar en río revuelto, coincidiendo con la derecha reaccionaria y golpista. Convocamos al valeroso pueblo de La Paz a evitar cualquier enfrentamiento que es buscado afanosamente por provocadores infiltrados en estas ocasiones y cerrar filas en defensa de las conquistas logradas por el proceso de cambio y la lucha revolucionaria anti oligárquica y antiimperialista.
La Paz, octubre de 2011 AL RESCATE DE LA PATRIA, RUMBO AL SOCIALISMO Comisión Política del Partido Comunista de Bolivia
La crisis económica está teniendo importantes consecuencias desde el puntode vista social. Pasados ya tres años del comienzo de la misma, el impacto de lacrisis se ha traducido en un empeoramiento del bienestar de la población, así comoen mayores dificultades de cobertura de las necesidades sociales. Hoy en día, laatención de los gobiernos y de las instituciones internacionales se siguen centrandomás en las medidas económicas que se han llevado a cabo (y las que vienen encamino), y menos en las consecuencias sociales que la crisis está produciendo en lapoblación, en la pobreza y sus implicaciones, o en la degradación de las condicionesde vida, que no entran ni tienen espacio alguno dentro de la denominada agendapolítica de los distintos gobiernos. Las políticas puestas en marcha en estos añosson una buena muestra de ello.Lejos de lo que se pudiera pensar, este menor interés por las consecuenciassociales de la crisis y la pobreza no es casual. Responde a la doctrina neoliberal queatraviesa la política europea y española, en la que se conciben los problemassociales como una parte subsidiaria de la economía, que tendrán su resolución unavez ésta se encuentre recuperada y a pleno rendimiento.
Esta particular visión de lacrisis y sus consecuencias sociales se puede apreciar, por ejemplo, en cómo sedefine la pobreza, en las medidas puestas en marcha, y en definitiva, en laimportancia concedida a la intervención del Estado en la economía a través de laspolíticas públicas.En este sentido, hay que mencionar que tradicionalmente la pobreza se hadefinido casi exclusivamente en relación a los ingresos o el consumo, comoelementos esenciales para entender y medir la condición de pobreza de laspersonas, es decir, si una persona tiene suficientes ingresos para adquirir el nivelbásico de consumo o de bienestar para vivir en la sociedad (Wagle, 2000). Otrasaportaciones han señalado la necesidad de definir la pobreza en función de lascapacidades individuales, de acceso y logros alcanzados con respecto a laeducación o la salud, para considerar un nivel básico de bienestar, como porejemplo, Sen (1992), quien sostiene que lo importante para evaluar el nivel de vidaes la capacidad de adoptar decisiones bien informadas o de vivir una vida larga ysaludable, más allá de los ingresos de los que se dispongan.
También existen otraspropuestas que se han concentrado en los factores sociales y políticos del bienestarde la población, que determinan el grado de aislamiento y participación en lasociedad (un individuo con ingresos adecuados puede ser considerado pobre si seconsidera excluido de las principales actividades económicas, políticas y culturales).Sin embargo, conviene recordar que, en muchas ocasiones, se define lapobreza únicamente en base al individuo y los factores sociales que la fomentan,pudiéndose apreciar cuatro grandes aproximaciones: la pobreza es resultado de losatributos individuales (los pobres son pobres porque tienen algún tipo de defectoinherente); la pobreza como resultado del proceso de socialización de los individuos(centrándose en la transmisión de valores, normas y hábitos que se perpetúan deuna generación a otra); la pobreza como resultado de causas sociales (que secentra en la estructura de oportunidades de la población y en la mejora de laeducación y la formación); y la pobreza como resultado inherente al funcionamientode ciertos sistemas sociales (desde la visión marxista, en el sistema capitalista lapobreza esta causada por la dinámica de la explotación de clase) (Wright, 1994).Bajo esta última aproximación, Wright destaca que “la pobreza no es unaccidente; no es un resultado de nada.
Es una característica inherente ydeterminante de una sociedad cuya estructura económica está basada en las clasesy la explotación. (…) Existen unos actores privilegiados y poderosos que tienen uninterés activo por mantener la pobreza. No es que la pobreza sea una desafortunada consecuencia de su búsqueda de intereses materiales; es unacondición esencial de la realización de sus intereses. Para decirlo sin rodeos, loscapitalistas y otras clases explotadoras se benefician de la pobreza”. Esta últimaaproximación apenas tiene cabida dentro de las políticas de lucha contra pobreza.El más popular de los enfoques es sin embargo el tercero, en el que la reducción dela pobreza pasa por únicamente mejorar las oportunidades y las condiciones devida de las personas en situación de pobreza.En este sentido, es importante destacar el papel que han tenido (y siguenteniendo) las políticas públicas en el campo de la lucha contra la pobreza y elfortalecimiento de la cohesión social, que se realiza a través de la participaciónsocial de la ciudadanía en el pleno ejercicio de los derechos.
Son por tanto, elelemento visible del Estado de Bienestar, entendido como “contrato social” en elque los derechos políticos –base de los derechos democráticos- están vinculados alos derechos laborales y sociales, como por ejemplo el derecho al empleo, a laeducación, la sanidad, la protección al desempleo, la jubilación o al acceso a lavivienda 1 .Las propuestas neoliberales para salir de la actual crisis económica siguenprofundizando en la idea de recortar el papel del Estado y su intervención en laeconomía como elemento de redistribución y promoción de la igualdad deoportunidades, mientras que se da un mayor protagonismo al mercado y laempresa privada. El gasto social no ha permanecido ajeno a este debate; y nopodía ser de otra manera, ya que el gasto social es, con diferencia, la partida másimportante del gasto público, así como una de las claves de la mayor cobertura delas necesidades sociales por parte del Estado de Bienestar.Por todo ello, hablar de pobreza, políticas públicas y gasto social es hablarde democracia, de calidad democrática y del establecimiento de las garantíasnecesarias para el efectivo ejercicio de derechos básicos, que permitan el accesouniversal a los mismos bajo parámetros de suficiencia y calidad. Y hablar de gastosocial, es también hablar de ciudadanía, en tanto que supone la materialización delprincipio de igualdad social, que -junto con los de igualdad política e igualdadjurídica- constituye uno de los pilares básicos sobre los que se asienta el conceptoeuropeo moderno de ciudadanía. Un concepto en el que prima la visión de unasociedad cohesionada, libre y justa.
El objetivo del presente trabajo es analizar la situación de la pobreza, asícomo de las políticas públicas y el gasto social destinado al ejercicio efectivo de lasmismas. Se estructura en tres partes diferentes: en la primera se aborda lasituación de la pobreza en la Unión Europea, con especial interés determinadosgrupos de población (mujeres, jóvenes, personas en paro, etc.); en la segunda, seanalizan las diferencias mostradas por los distintos países de la Unión Europea conrespecto al gasto social y las distintas áreas de gasto; y finalmente, en la última, sedesciende al análisis de la pobreza en España y el gasto destinado a las distintaspolíticas públicas de carácter social, considerando el esfuerzo realizado por lasdistintas Administraciones Públicas (Estado, Comunidades Autónomas y EntidadesLocales) en los últimos años. Se trata, por tanto, de ofrecer un diagnóstico general,así como elementos de reflexión en torno a las consecuencias sociales de la crisiseconómica y del (necesario) fortalecimiento de las políticas públicas y refuerzo delEstado de Bienestar
Amb el lema “Reconstruïm el PSUC, per la democràcia real, pel socialisme”, els dies 8 i 9 d’octubre de 2011, a Sant Adrià de Besòs, s’ha celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu. En aquest s’ha discutit la situació política i s’han abordat les tasques dels comunistes en l’actual etapa, aprovant-se un document polític que les centra en la lluita i organització de la classe obrera i les capes populars enfront de les polítiques neoliberals que pretenen descarregar tots els costos de la crisi econòmica en aquells sectors i imposar una sortida a la mateixa que reforci encara més la dominació dels sectors oligàrquics del capitalisme financer i industrial.
El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida, del projecte de refundació de la qual, amb el treball a EUiA, els/les comunistes de Catalunya en som corresponsables.
El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com a instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.
Al document aprovat s’hi contemplen mesures concretes que responen al model organitzatiu i als mètodes de treball que el PSUC Viu necessita per afrontar amb èxit l’altre objectiu senyalat al lema del XIVè Congrés: la reconstrucció del PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social. Amb la mateixa perspectiva s’ha procedit a una actualització dels estatuts.
Finalment, el Congrés ha elegit al nou Comitè Central que ha de dirigir el proper període i que ha elegit al camarada Alfred Clemente Conte com a nou Secretari General del Partit, qui, en la seva intervenció de cloenda, resumint els acords aprovats i reivindicant el patrimoni històric i humà del PSUC i del PCE, reafermant el nostre caràcter de continuadors d’aquella trajectòria, ha demanat la unitat de totes i tots els camarades en l’aplicació de la política aprovada apel.lant a la necessària aportació de totes i cadascuna de les persones que militem al Partit.
Barcelona, 10 d’octubre de 2011
CARTA DEL NOU SECRETARI DEL PSUC-VIU A totes i tots les i els militants del PSUC Viu
Camarades,
Ahir al migdia tancàvem el XIVè Congrés del Partit. Com a Secretari General elegit en el seu marc, el primer que vull fer es adreçar-me personalment a totes i tots, a cadascun i a cadascuna de vosaltres: a tota la militància del Partit.
Com sabeu, el Congrés ha estat precedit d’un procés intens i complex que s’ha desenvolupat en un context polític i social de grans dificultats pels treballadors i treballadores, pels sectors populars colpejats per la crisi capitalista que patim i, alhora, amb mobilitzacions i lluites molt importants que expressen la capacitat de resposta que sense dubte existeix però que cal estimular i organitzar sindical, social i políticament.
El Congrés va aprovar un document polític i organitzatiu i uns Estatuts, que coneixereu plenament en uns dies i que podreu tenir personalment, i tinc el convenciment que serà útil pel treball polític, personal i col·lectiu, de tots i totes els i les camarades.
En ell s’han abordat les tasques dels i les comunistes del PSUC Viu, en l’actual etapa, centrades en la lluita i l’organització de la classe obrera i de les capes populars enfront les polítiques neoliberals.
El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.
Hem reafirmat la vigència de la nostra ideologia comunista i del nostre Partit, que volem enfortir, fer créixer i visualitzar, així com la voluntat, com dèiem al lema del Congrés, de reconstruir el PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social.
El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i a tots els treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida.
En aquest sentit, ens hem reafirmat, clarificant de manera inequívoca, que EUiA és la nostra aposta estratègica i que tot el Partit ha d’estar i treballar en el moviment polític i social, contribuint a la seva refundació amb corresponsabilitat i amb la màxima voluntat unitària.
Finalment, hem renovat el lligam de germanor i unitat amb el PCE amb qui seguirem adoptant tot tipus d’acords conjunts per seguir tenint els mateixos principis, la mateixa línia política i els mateixos mètodes organitzatius.
Una vegada aprovada aquesta política per l’òrgan superior del Partit, el seu Congrés, estem en el moment de desplegar i la projectar la política aprovada.
Per tal de vetllar per a que siguem el que som i sempre hem estat, un instrument per l’acció, hem elegit un Comitè Central que malgrat no haver estat capaços d’elegir-lo amb una única llista, és un sol organisme. Un Comitè Central de seixanta cinc camarades, renovat i rejovenit que, no dubteu, treballarà, amb tots els seus components sense excepció, amb unitat, força i entusiasme pel Partit, pel seu creixement, pel seu enfortiment i per l’assoliment dels objectius fixats al Congrés.
Alfredo Clemente Secretari General del PSUC Viu 11 d’octubre de 2011
Els reptes polítics del XIV Congrés del PSUC-Viu
ELS REPTES POLITICS ALS QUE ENCORATJA EL XIVè CONGRÈS DEL PSUC Viu
El capitalisme, una crisis estructural
Hem celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu quan el capitalisme travessa una de les seves crisis més profundes que per les seves característiques esdevé una crisi general del sistema. La preponderància de l’economia especulativa sobre la productiva i el procés de canvis en els centres hegemònics del sistema provoquen que, amb manifestacions diverses, la crisi s’estengui per tot el planeta. Als països considerats desenvolupats la crisi es manifesta en un atur desbocat (cinc milions a Espanya, més de vint-i-vuit al conjunt d’Europa), en la precarietat laboral d’àmplies capes de la classe obrera, en la privatització dels serveis i del sector públic, en la pèrdua del poder adquisitiu de la majoria de la societat i en l’augment de la carestia de la vida. A molts dels països considerats emergents i de l’anomenat tercer món, a més dels anteriors fenòmens, s’hi donen situacions de sobreexplotació amb unes relacions laborals pròpies del segle XIX, quan no de l’esclavitud, amb milions de persones que moren de fam o per malalties perfectament guaribles i amb una depredació del medi ambient que juntament amb el model de societat consumista dels desenvolupats compromet la vida i la salut de l’actual i de les futures generacions i la mateixa supervivència de l’espècie. En uns i altres països, aquesta situació va acompanyada, bé d’una degradació de la democràcia amb la liquidació del paper relativament redistributiu i de garantia dels estats fruit de les lluites del moviment obrer i popular, bé de règims polítics que només mantenen una façana democràtica o que són obertament dictatorials.
La confrontació per dominar els mercats no és obstacle perquè les diferents fraccions del capitalisme mundial coincideixin en promoure les polítiques causants d’aquelles xacres, aplicant el dogma del dèficit zero i de la limitació de l’endeutament públic elevats a preteses veritats científiques, socialitzant les pèrdues causades, pretenent mantenir i augmentar els marges de benefici amb la privatització dels serveis públics i la compra a preus de saldo de béns de titularitat pública, amb l’acomiadament de milers de persones que treballen en aquells sectors i amb la concentració del poder de decisió en organismes supraestatals sense cap mena de control democràtic però que prenen decisions fonamentals per la vida dels pobles, com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu o el G-20, i buidant de contingut i de poder efectiu a organismes internacionals com les Nacions Unides o la mateixa Unió Europea afectada, a més, d’un greu dèficit democràtic; així com als propis estats, que es converteixen en mers executors de les polítiques decidides en aquells àmbits i en instruments de control de les respostes populars.
Quan és necessari, el capitalisme segueix recurrent a la guerra per aconseguir un nou repartiment dels mercats i garantir-se l’accés a les matèries primeres, com a l’Iraq, a l’Afganistan i, darrerament, a Líbia; cometent crims de guerra i de lesa humanitat que resten impunes malgrat les pomposes declaracions relatives a la Cort Penal Internacional que avui per avui només serveix per jutjar dictadors, militars i funcionaris de països derrotats en els conflictes derivats del nou repartiment d’àrees d’influència.
Els interessos del capitalisme són contradictoris amb els de la humanitat; més que mai avui és certa l’afirmació de socialisme o barbàrie; o els drets humans de tot tipus per a tothom o els privilegis per a uns pocs costi el que costi. No hi ha alternativa a la crisi del capitalisme, la humanitat només té futur amb una alternativa al capitalisme en crisi.
La construcció europea, al servei del sector financer
L’anterior situació es concreta a la Unió Europea en una crisi econòmica, política i institucional que posa en perill la seva mateixa existència, amb una creixent divisió entre els països del nord i els de la Mediterrània provocada per la voracitat sense límits del gran capital i de la gran banca alemanyes i franceses que després de fer negocis escandalosos amb inversions especulatives en aquells països, sobre tot , en el cas de Grècia, ara pretenen que amb fons públic s’eixuguin les seves pèrdues i es perpetuï l’endeutament dels estats que, amb la complicitat dels capitalismes locals, només perjudica a la gran majoria de les seves societats amb especial duresa a la classe obrera i als sectors populars.
Aquesta situació s’agreuja perquè, donada la naturalesa de l’actual procés de construcció europea i l’existència de l’euro, els estats han perdut una part important de les seves potestats en matèria financera, com és la política monetària i, d’altra banda, resten submisos a les polítiques imposades des del Banc Central Europeu i la Comissió Europea, sense utilitzar mecanismes dels quals encara disposen com és la política fiscal. El denunciat dèficit democràtic de la Unió Europea pesa de manera especial en aquesta etapa de crisi permetent que des dels òrgans de la Unió es decideixin, s’apliquin i s’indiquin als estats polítiques dirigides al manteniment dels beneficis del gran capital.
La solidaritat internacionalista, tret fonamental de la nostra identitat
Malgrat aquest estat de coses, els treballadors i treballadores de molts països i amb ells amplis sectors populars, resisteixen, obren processos de transformació econòmica, social i política o defensen conquestes aconseguides després de llargues i doloroses lluites.
El XIVè Congrés del PSUC Viu ha reafirmat una vegada més el nostre caràcter de partit internacionalista, solidari i compromès amb la lluita pel socialisme i la llibertat arreu del món, d’acord amb les característiques de cada país i amb ple respecte als camins que decideixi cada poble. Hem manifestat, també un cop més, la nostra solidaritat amb Cuba, amb la defensa i el procés de perfeccionament del caràcter socialista de la revolució, amb el lideratge del Partit Comunista de Cuba, contra el bloqueig i perquè el poble cubà decideixi sense ingerències i volem denunciar expressament la situació dels cinc patriotes cubans empresonats als EUA amb vulneració del dret i exigit el seu immediat alliberament. Hem mostrat també el ple suport a la revolució bolivariana a Veneçuela i als processos d’emancipació de Bolívia i Equador. Hem exigit l’exercici del dret d’autodeterminació del poble saharaui i enviat una fraternal salutació al Front Polisario i expressat de nou el suport més decidit al dret del poble palestí a la constitució d’un estat viable sobre la base de les fronteres anteriors a la guerra de 1.967 i al retorn de tots els seus exiliats, únics factors que poden portar una pau sòlida i estable a l’Orient Mitjà. També hem expressat la nostra solidaritat amb els processos de canvi en alguns països àrabs, en especial amb els pobles de Tunis i Egipte i els encoratgem a prosseguir la lluita per alternatives veritablement democràtiques d’acord amb els seus propis interessos i sense ingerències externes que només pretenen defensar o obtenir privilegis d’antigues metròpolis o de grups i empreses que volen un accés barat a matèries primeres. Hem volgut transmetre una especial salutació als treballadors i treballadores grecs i a tots els sectors d’aquell país pel seu exemple de coratge i combativitat enfront de l’ofensiva neoliberal; són un exemple per tots els pobles d’Europa per aplegar-nos en una mateixa lluita que aturi aquella ofensiva i que permeti l’inici d’un procés de construcció europea de caràcter democràtic i en benefici dels pobles.
Considerem que es més necessària que mai la coordinació i la unitat de totes les forces polítiques i socials al si de la Unió Europea per avançar en una lluita que ultrapassa els àmbits estatals; per això donem ple suport i encoratgem a la Confederació Europea de Sindicats perquè lideri de forma resolta i amb propostes clares la lluita de la classe obrera de tots els països europeus. Alhora reafirmem el suport al Partit de l’Esquerra Europea i considerem que, d’acord amb el Partit Comunista d’Espanya, cal avançar en l’intercanvi d’opinions i de propostes amb els altres partits comunistes de l’àmbit europeu.
Indignació i mobilització, per una democràcia sense adjectius
L’anàlisi anterior és vàlida per a Catalunya i Espanya, amb les especials característiques que aquí adopta la crisi del sistema. Característiques que deriven de la naturalesa subalterna del capitalisme d’aquest país que s’ha accentuat en l’actual procés en curs de redistribució dels mercats. S’ha accelerat el desmantellament industrial iniciat de fa anys i l’aposta dels sectors dominants per l’economia especulativa i centrada en la construcció i el turisme. Els resultats són patents: la crisi a casa nostra adquireix unes dimensions encara més greus, si això és possible, amb un atur desbocat, amb la precarització d’amplis sectors de la classe obrera però també d’autònoms i petits empresaris, amb una pobresa i marginalitat creixents.
S’hi afegeix una crisi política d’incerta sortida causada per les mancances d’una Transició no tan exemplar com ens han presentat que ara apareixen amb tota la seva cruesa per les tensions que genera la crisi econòmica. Una llei electoral d’efectes perversos, una corrupció rampant i la conducta prepotent i insolidària d’algunes forces polítiques i d’alguns representants públics, han degradat la democràcia al nostre país fins al punt de que amplis sectors de la ciutadania no si senten identificats, optant per la indiferència però també, afortunadament, per la indignació cívica com fa el moviment del 15-M. De fons, un menys teniment de la voluntat popular que es pretén ignorar en decisions cabdals per a la vida col·lectiva que s’adopten sota el dictat i el benefici exclusiu dels poderosos: en són bons exemples la reforma antidemocràtica d’una Constitució en bona mesura inaplicada en els drets socials que recull i intocable quan d’incorporar-li elements de transformació es tracta, i la decisió del Govern Zapatero de permetre la instal·lació a la base aeronaval de Rota de l’anomena’t escut antimíssils, mesura decidida amb submissió als EUA, que només beneficiarà a la indústria de guerra i que constitueix un factor d’inestabilitat.
Per un model d’estat republicà, federal i solidari, de caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic
Hem denunciat la instrumentalització de les legítimes aspiracions dels pobles d’Espanya, amb especial rellevància en el cas de Catalunya, que troben un terreny propici per les limitacions de la Transició en aquesta qüestió, però que expressa fonamentalment els interessos de les diverses fraccions del capitalisme a l’estat per aconseguir millors posicions en la fase de recomposició del sistema a nivell europeu i mundial. El nacionalisme català –i els d’altres nacions de l’estat- i el nacionalisme espanyol –fortament impregnat en molts casos d’una visió neofranquista que nega el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya- avui hegemonitzats els uns i l’altre per les dretes, es autoalimenten i aconsegueixen que amplis sectors de la societat creguin que l’únic o principal problema és una concreta distribució de les competències fiscals entre l’estat central i les comunitats autònomes; quan ho és una política econòmica neoliberal i reaccionària que comparteixen substancialment aquelles diverses fraccions del capitalisme espanyol, amb uns efectes perniciosos sobre els drets i interessos de treballadores i treballadors parlin la llengua que parlin i resideixin ón resideixin. Aquella instrumentalització té una potencialitat innegable de dividir-los malgrat tenir unes mateixes necessitats i aspiracions.
Contra el neoliberalisme, construïm l’Aliança Social Anticapitalista
Al XIVè Congrés del PSUC Viu s’ha situat com tasca immediata en l’actual etapa la resistència a les polítiques neoliberals i la lluita per frenar els seus efectes devastadors sobre la majoria de la població, en el procés de construir una aliança social anticapitalista i amb la perspectiva del socialisme.
Aquesta política de resistència passa per les lluites concretes contra tots els casos de desmantellament i privatització dels serveis i del sector públics, en especial, en els sectors de la sanitat i de l’ensenyament, garantia de drets socials essencials i claus per a un futur de progrés; contra tots els processos de desmantellament i de deslocalització industrial; per una contrareforma que apliqui una política fiscal progressiva, que recuperi, més enllà de propostes demagògiques i d’aparador, figures com l’impost del patrimoni i el de successions, que lluiti contra el frau fiscal, que modifiqui la fiscalitat de les SICAV, en la línea de la proposta presentada per Izquierda Unida per a les eleccions del 20-N; per la derogació de les últimes reformes en matèria laboral i de seguretat social; per una política industrial que generi ocupació estable i de qualitat, que regeneri el teixit productiu en sectors ambientalment sostenibles, que defugin el consumisme i que disminueixin la dependència econòmica i energètica del nostre país. Passa també, per una política de regeneració democràtica, amb la modificació de la llei electoral per dotar-la de major representativitat i proporcionalitat; per la lluita contra la corrupció; pel foment de la democràcia participativa a tots els nivells; per la derogació o modificació d’aquelles lleis que han materialitzat en els darrers temps la deriva autoritària del sistema, com, per exemple, la Llei de Partits, la Llei d’Estrangeria o el Codi Penal; per una redistribució de les competències fiscals entre l’Estat i les Comunitats Autònomes que garanteixi la igualtat substancial de drets i en la prestació de serveis per a tots els ciutadans i ciutadanes amb independència del lloc de residència i que alhora superi els desequilibris fiscals existents que llastren el desenvolupament harmònic i equitatiu de les diferents nacions i regions. Passa també, per una política que plasmi a nivell legal i institucional el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya.
Com dèiem, política de resistència i de lluita en el procés de construir una aliança social anticapitalista que expressi la unitat de la classe obrera i d’amplis sectors populars, que aplegui a la majoria de la societat, amb un programa que contingui una proposta econòmica clarament transformadora, que consagri la nacionalització dels sectors estratègics de l’economia, el lideratge del sector públic i amb una proposta radicalment democràtica que es plasmi en una constitució republicana i federal, que expressi la lliure unió dels pobles d’Espanya i que reculli el dret a l’autodeterminació amb procediments que garanteixin la lliure expressió de tots els ciutadans i ciutadanes afectats. També, que converteixi a Espanya en un factor de pau i cooperació en les relacions internacionals, amb renúncia expressa a la guerra i en actor decisiu d’una construcció europea basada en uns mateixos principis. Amb la perspectiva de la construcció del socialisme com a sistema que millor pot garantir la justícia social i la llibertat efectiva de totes les dones i homes del nostre poble, la plenitud de tots els drets humans.
Guanyar la hegemonia cultural, el pal de paller de la transformació social
El PSUC Viu, en el seu XIVè Congrés, ha considerat la lluita ideològica i cultural com una eina essencial en aquest procés de resistència i per la transformació social. L’hegemonia dels principis morals i dels valors culturals del capitalisme fonamenten el seu domini i mentre no siguem capaços d’esquerdar-la serà molt difícil per no dir impossible la transformació. Ens hem reafirmat en la defensa i promoció d’uns valors culturals que puguin expressar la coincidència de la classe obrera i d’amplis sectors socials fonamentada en la unitat d’interessos, en una història essencialment comuna enfront d’explotadors i opressors i en la voluntat de construir una societat sobre els principis de la igualtat de totes les persones, sense explotació, opressió o discriminació de cap mena; que expressin una interpretació racional de la realitat com a fonament de l’acció transformadora.
En aquest sentit, el PSUC Viu ha expressat el seu suport i compromís amb totes les persones i organitzacions que treballen per la recuperació de la memòria històrica, amb els principis de veritat, justícia i reparació, i contra la revisió del passat protagonitzada des de sectors hereus del franquisme.
La superació del capitalisme passa per enderrocar el model patriarcal
La construcció d’una societat més justa no serà possible sense que desapareix-hi qualsevol vestigi de masclisme. La mateixa construcció del socialisme és condició necessària però no suficient per assolir aquella societat si més de la meitat de la població veu encara menystinguts la seva plenitud de drets. Els avenços legals en els darrers temps aconseguits per la lluita del moviment feminista amb la solidaritat d’altres sectors –avenços que no són irreversibles en l’actual etapa política d’avenç de la dreta amb sectors profundament reaccionaris- no són suficients per eliminar comportaments fortament arrelats en valors patriarcals i masclistes que es superposen a l’evolució de les classes al si de la societat. N’és una desgraciada mostra els crims i agressions contra les dones que no deixen de créixer malgrat les mesures legals i que palesen que el problema de fons és cultural i no tant jurídic. Ho és també la xacra de la prostitució i els fenòmens de sobreexplotació i tracta de persones que hi van associats.
Les i els comunistes del PSUC Viu ens comprometem públicament a intensificar aquest combat començant pel nostre Partit, amb una política ferma que apliqui criteris de paritat en les tasques i en els òrgans a tots els nivells; amb una participació activa en tots els moviments i de suport a totes les organitzacions que treballin en aquest sentit i amb una tasca permanent de debat i formació que ajudi al canvi de les conductes i actituds personals que impedeixen o dificultant la plena igualtat de dones i homes.
Farem nostra la lluita contra tot tipus de discriminació per causa de la lliure orientació sexual de les persones i mostrem la nostra solidaritat amb tos els col·lectius que lluiten pels drets de gais, lesbianes i transsexuals.
9- Contra la opció neoliberal de PP y PSOE, unitat de les esquerres entorn a Izquierda Unida
El proper 20 de Novembre Eleccions generals. Unes eleccions generals que marcaran decisivament la resposta a la greu crisi econòmica que pateix l’estat espanyol. Singularment greu per les característiques de la nostra economia i la feblesa del nostre estat del benestar. El proper 20 de novembre la ciutadania està convocada a escollir entre la continuïtat en les polítiques econòmiques aplicades fins el moment que representen els candidats del PSOE i del PP, o fer un canvi de rumb en l’orientació econòmica, de la mà de l’esquerra.
PSOE, PP i els partits nacionalistes CIU i PNV són l’expressió política de les receptes neoliberals que estan enfonsant la nostra economia i han portat al desastre a Grècia. PSOE,PP i els partits nacionalistes CIU i PNV continuen insistint en les mateixes receptes que fins avui només han portat atur, precarietat i pobresa i que van consagrar amb el cop constitucional de l’estiu.
Davant d’aquesta situació, PSUC Viu no pot per menys que valorar molt positivament la proposta de convergència social i política encetada fa uns mesos per Izquierda Unida i que ha culminat aquest cap de setmana. IU ha recuperat la iniciativa política per articular una resposta unitària davant la situació del país. Una crida a la gent i organitzacions d’esquerres, indignats davant la submissió del govern del PSOE davant de la pressió dels mercats financers i el segrest de la democràcia.
Aquestes eleccions són unes eleccions fonamentals pel nostre futur, pel futur de la classe treballadora del nostre país, pel futur de l’esquerra i del projecte federal d’Izquierda Unida, encapçalat pel candidat a la presidència del govern, Cayo Laro, amb un programa polític clar de transformació social per a construir l’alternativa que el nostre país necessita.
Ha estat un encert en la línia de la convergència social i política impulsada pel PCE i per IU, a qui felicitem, aquest acord electoral amb d’altres forces d’esquerres i progressistes d’arreu l’Estat com ara Chunta Aragonesista, Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX), Batzarre, Federación Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes, Els Verds País Valencià, Opcio Verda-Els Verds, Canarias por la Izquierda i Socialistas por Tenerife-, així com de persones vinculades al 15-M.., aglutinant, de fet, a la major part de la esquerra transformadora, federalista i verd de Espanya.
I es significativa la incorporació d’ICV a aquesta coalició en el darrer moment. L’acord aconseguit el passat dimecres entre IU-EUIA i ICV, després de setmanes de negociacions molt intenses, permetran que els vots d’ICV-EUiA a Catalunya contribueixin a rellançar el projecte federal de IU .
L’acord aconseguit és l’acord possible donades les condicions en les que ha hagut de negociar EUIA, per les mateixes característiques originaries de la coalició, i per la nova situació que crea el fet, legítim però transcendent, amb el pas d’ICV de fer un protocol de acció política amb una força d’àmbit estatal. Però la nova dinàmica al si de EUiA i la seva voluntat de posar en un primer pla el compromís amb IU ha aconseguit l’objectiu més important, la coalició amb IU, encara que la segona condició, tenir representació parlamentària, no està del tot garantida.
EUiA necessita que a la seva propera Assemblea Nacional prengui posició sobre la seva contribució a la refundació del projecte federal de l’esquerra transformadora, que defineixi una estratègica de convergència social i política a Catalunya, realitzi els canvis organitzatius necessaris per fer d’EUIA un veritable moviment polític i social i actualitzi la seva política d’aliances. El PSUC Viu està compromès a contribuir, junt a d’altres i amb una inequívoca voluntat de treballar corresponsablement, a l’avenç d’EUiA en aquesta direcció.
Totes aquestes tasques, són per l’endemà del 20-N. D’aquí al 20-n posarem el Partit al servei de l’alternativa electoral que representa IU-EUIA-ICV i de l’enfortiment del nostre projecte germà.
El PSUC viu als centres de treball, als barris i als moviments socials
La resistència contra les polítiques neoliberals, per la construcció d’una alternativa social anticapitalista i pel socialisme necessita organitzacions socials fortes, que expressin l’organització de la classe obrera i dels sectors populars en defensa dels seus drets i interessos econòmics, socials i polítics i enfront de les agressions del sistema en els diversos àmbits de les relacions socials. El subjecte històric que ha de protagonitzar el canvi social està dotat d’un conjunt d’organitzacions que expressen la seva pluralitat que lluny de qüestionar dóna més força i cohesió als seus interessos comuns.
El XIV Congrés del PSUC Viu ha reafirmat una vegada més el seu compromís per enfortir el sindicat de Comissions Obreres del qual ens en sentim part des de la seva creació l’any 1.962 i ens comprometem a treballar per la seva unitat i enfortiment sobre el seu caràcter de sindicat socio-polític, perquè segueixi sent el primer sindicat del nostre país en afiliació i en nombre de representants i, des del més escrupolós respecte a la independència i autonomia de cada organització, sumar esforços perquè reforci el seu caràcter de sindicat de classe, més important que mai en l’actual ofensiva neoliberal quan el sindicalisme de classe rep tota mena de desqualificacions en un clar intent de dividir a la classe obrera, de trencar el seu instrument més important de defensa de les condicions de treball, aïllant-la dels homes i dones que en són els més conseqüents defensors. Cadascuna de les persones que militem al PSUC Viu ha d’ésser un element actiu en aquest procés, participant activament en l’activitat sindical de CC.OO., en les seves seccions sindicals, en tots els nivells on l’afiliació els situï, com a delegats i delegades; demostrant en l’activitat quotidiana l’actitud unitària més conseqüent.
El XIV Congrés del PSUC Viu s’ha compromès així mateix a treballar, també des del més estricte respecte a la seva autonomia i independència, per l’enfortiment del conjunt dels moviments socials, perquè aquests juguin cada vegada un paper més important en l’organització i mobilització de les dones i homes del nostre poble enfront de les agressions del sistema i per superar les fractures socials que les polítiques neoliberals provoquen en qüestions com la vivenda, la sanitat, l’ensenyament, el medi ambient,... Hem saludat especialment l’aparició del moviment del 15-M com a expressió dels desitjos i reivindicacions d’amplis sectors ciutadans per una sortida de la crisi en benefici de la majoria del poble i per la regeneració democràtica i amb un clar paper de consciència cívica crítica amb les evidents limitacions i mancances del nostre sistema polític. Fem una crida a revitalitzar el moviment veïnal amb la reincorporació i la nova aportació de dones i homes que permetin que aquell torni a jugar un paper capdavanter en la lluita per uns barris, pobles i ciutats més dignes i habitables per nosaltres i per les generacions futures i com a factor decisiu d’una democràcia més participativa en l’àmbit municipal.
Finalment, el XIV Congrés del PSUC Viu ha ratificat la seva aposta per Esquerra Unida i Alternativa com a projecte estratègic, moviment polític i social al qual hem cedit les funcions d’intermediació política i institucional amb la ciutadania; eina fonamental en l’actual etapa de lluita contra la crisi i també per bastir l’aliança social anticapitalista i avançar en la construcció del socialisme. Des de la consciència que defensar la vigència de l’ideal comunista no és contradictori amb reconèixer la pluralitat ideològica, cultural i política existent al si del subjecte històric del canvi social, pluralitat que enriqueix el projecte i que necessita d’una expressió política i organitzativa que va, i ha d’anar encara més, molt més enllà del Partit. Hem manifestat el nostre compromís per avançar en la nova etapa d’EUiA, reforçant la unitat amb tots els sectors que al seu si coincideixen amb aquells objectius i amb la plena identificació del projecte federal amb Izquierda Unida. El XIV Congrés ha re situat amb claredat i força el reforçament d’EUiA com una tasca prioritària de totes les persones del Partit, començant per la indispensable afiliació a la corresponent assemblea.
Per la reconstrucció del PSUC
El XIV Congrés del PSUC Viu ha ratificat el seu compromís amb la lluita per una societat que elimini tota mena d’explotació, opressió, discriminació i alienació, i que faci realitat que el lliure i ple desenvolupament de cada ésser humà i el de la col·lectivitat en el seu conjunt, que són condicions recíprocament indispensables per a la seva realització. Compromís que fonamentem en la vigència de l’ideal comunista no com actitud nostàlgica sinó nascuda de la constatació quotidiana, a casa nostra i arreu del món, que el capitalisme ha acomplert la seva funció històrica i només provoca atur, misèria, patiment, fam, manca de llibertat i compromet la pròpia supervivència de l’espècie humana i de la vida a la terra, preocupat com està per mantenir els seus beneficis i privilegis al preu que calgui. Més que mai, socialisme o barbàrie, o la raó o la més brutal irracionalitat. Ens sentim continuadors d’una trajectòria històrica de milers de dones i homes, la immensa majoria desconeguts, que a Catalunya i a Espanya, amb alguns errors, que constatem per no repetir-los, però amb molts més encerts, ens han deixat un exemple d’entrega i abnegació, d’humanitat i dedicació a la causa de la llibertat i la justícia social, del que ens enorgullim; sense aquelles persones, ignorant el paper del PSUC i del PCE, no pot entendre’s la història del nostre país durant el segle XX.
El PSUC, el partit dels comunistes de Catalunya, és més necessari que mai. El XIVè Congrés del PSUC Viu ha manifestat que la reconstrucció del PSUC és cabdal per la lluita contra la crisi avui i per la construcció de l’aliança social anticapitalista i l’avenç cap el socialisme en llibertat i el comunisme. Un PSUC que legítimament aspiri a ser, com ho va estar en altres moments i per uns altres objectius, l’eix vertebrador de les lluites; amb voluntat, sense cap mena de complexos de guanyar l’hegemonia ideològica, cultural i política, elaborant, proposant i aplicant les millors propostes, guanyant la consciència i la voluntat del poble. Reconstrucció amb aquests objectius polítics, amb la consciència del vigor de l’ideal comunista i amb el suport del llegat històric que hem apuntat. Un procés de reconstrucció que no serà possible amb les úniques forces del PSUC Viu, ens cal la unitat de tots i totes les comunistes de Catalunya; dels que estan organitzats i dels que van marxar a casa o encara mai han ingressat al Partit decebuts per una darrera etapa històrica que des del Vè Congrés del PSUC és un rosari de divisions i enfrontaments. La unitat no serà fruit del voluntarisme però necessita d’un compromís clar i d’una voluntat inequívoca d’assolir-la.
Un procés de reconstrucció amb unitat que ha de partir de la confluència tant programàtica com en la praxis diària. Cal la participació activa de totes les persones que conformen aquest espai, la reincorporació de moltes que se n’han distanciat i, sobretot, la nova incorporació de moltes més, treballadors,en actiu o en atur, sindicalistes, joves, dones, gent indignada, gent lluitadora, que contribueixin amb el seu compromís i militància a la reconstrucció d’aquest intel·lectual col·lectiu que plasmi la vigència de l’ideal comunista: en el PSUC Viu tindran la oportunitat de posar-se al capdavant d’aquest objectiu.
Des de la nostra condició de partit de classe i nacional, hem reafirmat el nostre lligam amb el partit germà, el Partit Comunista d’Espanya, fonamentat en una història comuna, en uns mateixos principis, en un mateix programa i en uns mateixos criteris organitzatius, però, sobretot, en l’anàlisi que els treballadors i treballadores i els sectors populars dels diferents pobles d’Espanya tenen uns interessos comuns, uns mateixos enemics, una història comuna plena d’exemples de solidaritat i unitat com la defensa de la II República i la lluita contra la Dictadura i un futur en el marc de la construcció europea que demana la unitat dels dos partits per constituir-se en l’eix vertebrador d’una futura Espanya republicana, federal i, més endavant, socialista, que sigui un factor essencial en una Europa dels treballadors i treballadores.
La vigència i el futur de l’ideal comunista el basem també en la realitat de les dones i homes joves que amb la seva militància a la Joventut Comunista participen en les lluites del jovent per les seves reivindicacions, en especial pel dret a un treball digne, a la vivenda i a un ensenyament públic, laic i de qualitat, i que constitueixen el futur relleu en el Partit, la generació que de ben segur protagonitzarà canvis transcendents al nostre país. El PSUC Viu expressa el seu ple suport a la JC i el seu compromís per contribuir al seu creixement i consolidació des del respecte a la seva autonomia organitzativa.
Alfredo Clemente Secretari General del PSUC Viu 10 d’Octubre de 2011
EN DEFENSA DE NUESTRO DERECHO A UNA VIDA DIGNA Y UNA PRESTACIÓN SOCIAL QUE LA GARANTICE. POR EL REPARTO DEL TRABAJO Y LA RIQUEZA. Comunicado : En el día de hoy (30 de septiembre) se celebró el plenario del ayuntamiento de Barcelona al cual asistimos una delegación de la Asamblea de trabajadores/as en paro de Barcelona. Tras pasar los controles y ser despojados de una pancarta pudimos sentarnos en el espacio reservado al público. En este Plenario el concejal de ICV-EUiA Sr. Ricard Gomá presentó una proposición al Pleno –ver más abajo- que tras una breve introducción se propone instar al gobierno de la Generalitat a retirar el Decreto de recorte del PIRMI del pasado mes de agosto y exige el pago del PIRMI a todas aquellas personas que no la han cobrado habiendo cumplido los requisitos, etc. Tras las intervenciones de los/las portavoces de los grupos municipales parecía que el grupo de CiU se iba a quedar solo en su postura de rechazo a la proposición, pero finalmente el grupo municipal del PP tras una cabriola dialéctica manifestó su votó en contra junto a CIU, por lo cual la propuesta no prosperó al contar únicamente con los votos favorables de ICV-EUiA, PSC, ERC y UPB.
En este debate el Sr Alcalde permaneció mudo.Tras esta votación antisocial y bochornosa del gobierno municipal en manos de la coalición de “facto” CiU y PP que demuestra su servilismo hacia los intereses de los banqueros y los más ricos, la delegación de la asamblea de parados expresamos nuestro rechazo en voz alta –puesto que no se da la palabra a los ciudadanos- y abandonamos el lugar. Proseguiremos nuestra lucha por la retirada del Decreto y de la Ley de medidas fiscales y financieras que está en el origen del propio Decreto, y responderemos con la exigencia de una Ley por una Renta ciudadana Garantizada en cumplimiento del artículo 24.3 del Capítulo I del Estatuto de Autonomía que garantice los derechos de todos los ciudadanos/as a una vida digna. Por último Llamamos a participar en una concentración de protesta delante de la Consellería de Benestar Social, Plaza de Pau Vila nº 1 (Palau del Mar) cerca estación metro de Barceloneta (línea IV), el jueves 13 de octubre a las 10 horas de la mañana. Barcelona 30 de septiembre 2011
Bajo el lema “12 de Octubre, nada que celebrar”, la izquierda independentista catalana y colectivos latinoamericanos se manifestaron este miércoles por las calles de Barcelona para mostrar su rechazo al 12 de Octubre, Dia de la Hispanidad. Más de un millar de personas inició a las 17h un recorrido desde Plaza Universitat que terminó con la lectura de un manifiesto en Plaza Sant Jaume donde se denunció el genocidio étnico, cultural y lingüístico que el imperialismo español ha venido realizando desde el siglo XV.
