Notícies del PCC

La d'avui ha estat la manifestació del 1er de maig més gran dels darrers anys, això ningú no ho posa en dubte. Tanmateix, les xifres de manifestants oscil·len com sempre: més de 160.000 persones segons els organitzadors i 25.000 segons la Guàrdia Urbana. La manifestació ha anat encapçalada pels sindicats nacionals i de classe, al seu darrera hi han desfilat les principals forces de la classe treballadora catalana.

Entre els fets més destacats de la jornada, per primer cop després de molts anys, la manifestació ha tornat a tenir un sol bloc comunista que ha aplegat a militants del PSUC Viu i el PCC. El bloc unitari dels i les comunistes catalans a la manifestació s'emmarca en el procés de confluència que les dues organitzacions marxistes i revolucionàries hereves del PSUC han engegat recentment. Aquest procés pot suposar un avenç significatiu en la reorganització de l'esquerra catalana de materialitzar-se.

La unitat dels i les comunistes de Catalunya

EL PCC, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya, és la principal organització comunista de Catalunya en militància i implantació territorial, especialment dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El seu secretari general actual és Joan Josep Nuet, la seva organització de joves són els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC). Va ser fundat el 1982 com a conseqüència dels fets del Vè Congrés del PSUC de 1981. En aquell Congrés, el sector dels anomenats prosoviètics, encapçalat per Pere Ardiaca i defensor d'una línia més dura contra l'imperialisme i més crítica amb la transició del franquisme, va guanyar al sector eurocomunista, el més moderat, que en aquell moment detentava la direcció de l'aparell. No obstant això, la direcció eurocomunista de Rafael Ribó, no va acceptar el resultat i va expulsar de l'organització als líders del sector crític que havia guanyat el Congrés. Aquests fets van suposar una divisió important per als comunistes catalans i la relació federal que tenia el PSUC amb el PCE. El nou partit dels expulsats i crítics, el PCC, va haver d'enfrontar la pèrdua de les seves infraestructures i d'un referent a nivell de l'Estat Espanyol.

Per la seva banda, el PSUC Viu és l'organització política sorgida el 1997 arran de la decisió de la direcció del PSUC de Rafael Ribó de liquidar definitivament el PSUC i convertir-lo en una fundació, per apostar pel projecte ecosocialista d'Iniciativa per Catalunya-Verds. Aquesta decisió suposa el trencament de la relació federal del PSUC amb el PCE. Els comunistes no ingressen a la nova ICV i funden el PSUC Viu que passa a ser referent del PCE a Catalunya. El PSUC Viu és una important organització en militància i implantació territorial. La seva branca juvenil, Joves Comunistes (JC), és la més activa i compta amb importants líders i intel·lectuals. El seu secretari general és Alfredo Clemente.

Ambdues organitzacions, PCC i PSUC Viu, són organitzacions molt properes ideològicament, que porten temps treballant plegades, tant en el marc sindical de CCOO, com en el marc institucional d'Esquerra Unida i Alternativa, coalició germana d'Izquierda Unida, en la qual són les dues organitzacions més fortes. La unitat dels i les comunistes de Catalunya ha d'emmarcar-se en la reorganització de les forces polítiques de la Classe Treballadora catalana i, en aquest sentit, ha de ser sens dubte un procés molt positiu de clarificació del panorama. És lògic que contra aquest procés es conjurin totes les forces reaccionàries i tota mena d'agents interns i externs s'esforcin en reobrir velles ferides o sembrar zitzànies. Malgrat tot, ambdues organitzacions semblen decidides a caminar fins el final per la unitat.