Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.

Més informació Anar al web de Comunistes.cat

Notícies del PCC

el Partit dels i les Comunistes de Catalunya

dimarts, 31 de gener del 2012

Cumbre Unión Europea : el acuerdo Merkozy no debe ser ratificado

Via LA RATERA

Los Jefes de Estado y de Gobierno de la UE se reunieron en el Consejo de hoy para afinar su proyecto de "acuerdo internacional para una unión económica." Lejos de permitir una salida a la crisis, este acuerdo es una sumisión agravada a las lógicas financieras que conducen al caos.


Con la "regla de oro" que inscribe en mármol los criterios del Pacto de Estabilidad y Crecimiento, prevé sanciones automáticas y obligaciones a los Estados de negociar planes de austeridad con la UE. Se obstinan en decisiones políticas que matan el crecimiento y la lanzan los pueblos a la miseria y la angustia. Este tratado es el aterrizaje seguro de la "Troika", el saqueo de los bienes comunes y la ruptura de los derechos sociales en todos los países de la UE.

Con la transferencia de las competencias presupuestarias de los parlamentos nacionales a la Comisión, ponen en cuestión las soberanías de los pueblos, y lo hacen sin prveer ni debate, ni consulta a la ciudadanía. Este es un ataque sin precedentes a los derechos políticos elementales de los pueblos europeos, un cambio de régimen hacia la dictadura de los mercados.

Para tener una visión clara de la Europa que preparan, no hay más que mirar hacia Grecia, que Angela Merkel, quiere poner bajo tutela oficial, o hacia Francia, donde Nicolas Sarkozy acaba de anunciar un 3er plan de austeridad aumentando los impuestos indirectos y rompiendo los acuerdos colectivos sobre tiempo de trabajo para así financiar nuevos regalos a la patronal.

Al final, es la autodestrucción de la Unión Europea la que está en curso. La UE no puede construirse contra los pueblos y en la sospecha permanente entre los Estados miembros. Nunca las Instituciones europeas tendrán la legitimidad que reivindican tomando decisiones autoritarias y perjudiciales para los pueblos. Nunca la idea de la unión se prevalecerá si un Estado puede solicitar la tutela de otro. No habrá Unión en la division y la competencia entre los pueblos.

El Partido de la Izquierda Europea rechaza este acuerdo internacional y hará campaña en todos los países de la UE para que no sea ratificado.

Partido de la Izquierda Europea
Bruselas, 30 de enero 2012

Etiquetes de comentaris: , , ,

dilluns, 30 de gener del 2012

Miralles demana que el Conseller Mena es pronunci sobre la fallida de Spanair i com recol.locar els treballadors afectats.

El coordinador generald’EUiA i diputat, Jordi Miralles, s’ha solidaritzat avui amb els treballadors i treballadores de la companyia aèria Spanair i amb els usuaris afectats per la fallida d’aquest “projecte empresarial”, que deixarà sense feina prop de 4.000 persones, entre empleats directes de la companyia i empleats indirectes. Per aquest motiu, Miralles ha demanat al Govern de CiU que“no s’amagui darrera el conseller d’Economia”, AndreuMas-Colell, enfocant només les xifres invertides per la Generalitat o el que podria recuperar via concurs de creditors. El que reclama el dirigentd’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA és quesigui el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, qui digui alguna cosa sobre Spanair, sobretot “on recol·locarà els treballadors” afectats per la fallida. Miralles ha avançat que demà el seu grup parlamentari tractarà aquest tema i en concret quines gestions pot fer ICV-EUiA conjuntament amb els sindicats. Segueix llegint

Internacional - En Porto Alegre abogan por cambiar el modelo capitalista

JUVENTUD REBELDE

El evento condena la crisis financiera internacional y sus impactos en la vida de los más pobres

PORTO ALEGRE, enero 26.— En su cuarto día el Foro Social Mundial (FSM) que se realiza en esta ciudad brasileña exige un cambio radical en el actual modelo capitalista y la aplicación de un desarrollo sostenible que beneficie a los pueblos.

El FSM tiene el doble objetivo de hacer balance de este año indignado y preparar la Cumbre de los Pueblos Río+20, del 18 al 23 de junio de 2012, en Río de Janeiro, paralela a la Cumbre de las Naciones Unidas sobre el tema.

En los debates de Porto Alegre, el capitalismo ha quedado en la silla de los acusados y se analiza lo necesario de una economía verde, la agricultura familiar y el desarrollo sostenible.

Inspirados por Occupy Wall Street, también recuerdan que «somos el 99 por ciento» frente a ese uno por ciento que justamente en estos días se reúne en el Foro Económico Mundial en Davos.

Por su parte, el grupo ecologista Greenpeace aseveró que la economía verde no basta para atajar el riesgo medioambiental del planeta, que se origina en el «capitalismo» y el «consumismo».

Telesur informó que la atención está concentrada en la participación de la presidenta Dilma Rousseff, pues la mandataria brasileña optó por no concurrir al Foro de Davos para dialogar con los representantes del movimiento altermundista que se reúnen aquí hasta el domingo.

FSM-2012 ha realizado cientos de debates sobre variados asuntos vinculados con el tema central, «Crisis capitalista, justicia social y ambiental», con destaque para los aspectos relacionados con el desarrollo sostenible.

Etiquetes de comentaris: , ,

Jordi Ribó: El II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva. Una valoración desde mi visión y mi experiencia.

“Instrúyanse porque necesitaremos toda nuestra inteligencia, conmuévanse, porque necesitaremos todo nuestro entusiasmo, organícense porque necesitaremos toda nuestra fuerza.” ANTONIO GRAMSCI.

Empiezo con esta cita del insigne italiano para que nadie se confunda. Pienso en términos parecidos desde mi responsabilidad en esto, que no es pequeña ni la escondo. Mis intenciones son dar opinión desde un análisis que tenga en cuenta no sólo contenidos, que son muy importantes como dice a menudo mi gran amigo Juan Ignacio Valdivieso. También se debe tener en cuenta el contexto, la situación socio-económica, la situación en las clases dominantes, y las corrientes de fondo.

Estamos a mi juicio en una situación en la cual la oligarquía financiera tiene todos los instrumentos de dominación económica en sus manos. Fija ella las condiciones de compra-venta, y usurpa esta función al capital industrial y productivo. Como ejemplo citaré que una gran compañía hotelera en España recibe directamente las condiciones de contratación de los Tour Operadores, que se le entregan con el dicho aquel de “éstas son lentejas”, cada año a la baja. Y las compañías lo detraen de una parte de su margen, pero de otra de la calidad de los servicios y de los salrios de sus trabajadores. Otro ejemplo podrían ser los precios de los automóviles, de ello podría hablar mi buena amiga Carmen de SEAT, de dónde la compañía detrae condiciones para no aumentar precios a la exportación y al consumo interno. En una palabra, el capital financiero se ha hecho con el control absoluto, no sólo de las acciones, también de los mecanismos de control económico, subirdinando al capital industrial y ejerciendo un poder omnímodo. Lógicamente desatiende, anula y boicotea todos los mecanismos de diálogo y posible acuerdo con la fuerza de trabajo, y pretende someterla sin control ni reglas.

No entender este escenario,, pensar que todo sigue igual que en las décadas de los 70, 80 y 90, no analizar como se mueven las fracciones de clase dominante, las propias contradicciones entre ellas es instalarse en un sindicalismo de manual, que no es ni siquiera de resistencia u oposición, que conduce inevitablemente a la fragmntación de la clase, a su división y a la derrota por muchísimas décadas.

Este país avanza hacia más de 5 millones de parados, dónde pronto más de la mitad de ellos se quedará sin subsidio. A la espera de las cifras de la Encuesta de Población Activa, que sin duda no serán nada favorables, el panorama no puede ser más terrible para muchas familias y sugiere una intervención rápida por parte de los sindicatos de clase, que no pueden esperar a que aparezca un inexistente primo Zumosol.

El panorama político tampoco es nada favorable. Un paisaje en el cual se produce la congelación del Salario Mínimo Interprofesional, que es un clarísimo aviso a navegantes más allá del perjuicio que les supone a sus perceptores y a todas las prestaciones que se valoran con esta referencia y que no son pocas (IPREM, FOGASA, percepciones por desempleo y subsidios…), y que curiosamente afectan a trabajadores de la pequeña y pequeñísima empresa, que son la mayoría. Además se bendice el recorte o congelación de los empleados públicos, se disminuye la tasa de reposición de empleo a límites insospechados, con lo que significa de deterioro de las condiciones de nuestros empleados públicos, que no tienen el empleo garantizado de por vida (por favor, que alguien además de los sindicatos lo diga), y de marginalidad para los servicios públicos, que algunos quieren reducir a asistencialismo o a Ejército de Salvación. Un país donde la corrupción permanece impune y donde los jueces justos son mandados al banquillo para después acabar con el concepto de justicia y equidad.

Para resumirlo, la oligarquía financiera, la burguesía parasitaria y subvencionada se está haciendo con el control de los mecanismos que gobiernan la economía, intenta asaltar las Instituciones democráticas del Estado, desde el Poder Judicial, el Gobierno Central, los Gobiernos autonómicos, los Ayuntamientos, etc. Su objetivo es perpetuarse en el poder y para ello necesita mandar en todas partes, imponer sus condiciones sin control ni regulación alguna. Para ello necesitan ahora apartar a las organizaciones del campo de juego, arrebatarles su capacidad de incidencia en la vida de las empresas y minimizar su papel en la negociación general y sectorial, reduciéndolos a simples mediadores sin capacidad de negociación en las empresas.

Dije ayer en el Consejo Confederal de CCOO, entre otras cosas lo siguiente:

“Es un acuerdo duro y parcial. Cedemos poder adquisitivo. El acuerdo que se nos propone se confronta con la decisión tomada por el Gobierno del PP de congelar el Salario Mínimo Inteprofesional y se confronta con la decisión de congelar o reducir salarios a empleados públicos de todas las administraciones y empresas públicas.”

“El acuerdo da poderes de interveir a los sindicatos en la empresa y en el sector, refuerza el papel de la negociación colectiva, tema que también se confronta con filosofías neoliberales y con las intenciones del Gobierno actual y de la patronal. No podemos menospreciar los nuevos instrumentos de intervención que se prefiguran en este acuerdo, al contrario, hemos de preparar a todo el sindicato para ello, comenzando por nossotros mismos.”

Para ir acabando, gran parte de lo escrito ayer en Nueva Tribuna por Joan Coscubiela lo comparto: se conjura en primera instancia la primacia del convenio de empresa, se lucha contra los despidos utilizando mecanismos de flexibilidad interna (algo parecido hicimos en la empresa donde trabajaba a prinicipios de los 90) y limitamos el proyecto de reforma laboral. Como el amigo Joan ya lo explica, invito a que se lea.

Por estas razones, por las mismas razones que nuestras Federaciones acordaron el Convenio General de las Industrias Químicas, así como el Convenio General de la Construcción, que sin duda han ayudado a la consecución de este acuerdo general, soy partidario de impulsar el 2º Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva en las empresas y sectores, que los propios afectados legitimarán o no en su acción sindical diaria en las empresas. Que nadie olvide que hablamos de un acuerdo obligacional, no de un acuerdo normativo. Si algunos poderes oligárquicos querían matar el diálogo social, de momento han fracasado.

JORDI RIBO I FLOS.
Miembro de la Comisión Ejecutiva Confederal de la CS CCOO

Etiquetes de comentaris: , ,

Cap a la #EUIA6a. EUiA de Badalona ha celebrat la seva 8ª Assemblea Local

Dissabte 28 de gener de 2012, al Centre Cívic de Can Cabanyes, EUiA de Badalona ha celebrat la prevista 8ª assemblea de l’organització a la ciutat.

La presidència ha estat composada pels companys/es Asun García, María Gallardo, Tere Morales, Alberto Lumbreras i Alfonso Navarro.


Al llarg de tot el matí s’han presentat i debatut els documents polítics que han estat a consideració de la militància durant les darreres setmanes. Un cop presentades, defensades i debatudes les esmenes presentades, el document que ha recollit de forma integral o transaccionades totes les aportacions, ha estat votat per UNANIMITAT de l’assemblea.

S’ha elaborat Quatre Resolucions que tracten sobre: Badalona Mitjans de Comunicació, Retallades socials des de la nostra ciutat, Model federal i republicà, i Un nou “corralito”: Estafa dels productes financers de la Caixa. Igualment aprovats de forma unànime i en alguns casos coma aportacions avançades per la 6ª Assemblea Nacional que EUiA ha començat a posar en marxa.

Va intervenir i saludar l’acte, en nom de la direcció el company Grego Belmonte, de la Permanent i regidor de la veïna ciutat de St. Adrià de Besòs. També ens va acompanyar la regidora i membre de la direcció, Marisol Martínez.

Entre les delegacions d’altres partits i entitats socials presents volem destacar l’ assistència dels companys Aida Llauradó i Carles Sagués, coordinadora d’ICV i cap del Grup Municipal ICV-EUiA de la ciutat, respectivament. També delegacions del PSC, o de Revolta, i escrits de salutació d’ERC.

L’assemblea, com és preceptiu, va escollir un nou equip de direcció. Altra cop el suport de delegats i delegades ha estat unànime. Son 12 companys/es que formaran la nova Comissió Local, i on s’incorporen cares noves i segueixen d’altres més experimentades. La Comissió Local electa va nominar acte seguit el nou coordinador, que en aquesta etapa serà el company Antoni Barbarà Molina.

El company “Toni” va tancar l’assemblea donant les gràcies a tothom, i molt especialment a l’equip i sortint la seva coordinadora al llarg dels darrers anys, Asun Garcia (que seguirà a la direcció local, a part del seu rol com a regidora, com a responsable d’organització).

En el parlament de clausura en nou coordinador va posar l’èmfasi en la necessitat de cohesió i camaraderia interna, de confluència amb les forces d’esquerres i els moviments socials, especialment els veïnals i sindicals així com les noves expressions de moviments alternatius al voltant del 15 M, entitats “prouretallades” i en xarxa, va explicar que el seu comprimís es basa en coordinar u equip humà i preparar una formada de direcció a curt termini que suposi una renovació substancial i una incorporació de la gent Jove a la direcció local i a les noves batalles municipals. Amb aquesta perspectiva i una crida a la rebel·lia, a la resposta social, a la mobilització i a l no perdre en cap moment l’esperança i la combativitat pels postres valors: solidaritat, emancipació, sobirania, llibertat, fraternitat, justícia, laïcitat, i dignitat, va mencionar, arranca la nova singladura d’una EUiA que es va presentar al frontispici com a Més Esquerra, Més unida i Més alternativa.

Badalona a 28 de gener de 2012

Etiquetes de comentaris: , ,

Una seixantena de col·lectius impulsa una iniciativa penal popular pels efectes de les retallades del Govern

Transcrit per David Guerrero
Via DEMPEUS

A l’edició impressa del diari Público del 26 de gener entrevisten a Antoni Barbarà, secretari de Dempeus per la salut pública en relació a la Iniciativa Penal Popular contra els responsables de la sanitat catalana, que estem endegant més de 60 entitats

Una seixantena de col·lectius impulsa una iniciativa penal popular pels efectes de les retallades del Govern

Portar davant la justícia els responsables dels problemes derivats de les retallades en sanitat és el que ha impulsat una seixantena de col·lectius a treballar en la presentació d’una iniciativa penal popular (IPP) contra el conseller de Salut, Boi Ruiz. “Hem de passar de la resignació al contraatac”, diu Antoni Barbarà, secretari de Dempeus per la sanitat pública, l’entitat que encapçala la iniciativa.

Serà una denuncia col·lectiva i popular amb el suport d’entitats, organitzacions i persones a títol individual, que vol demostrar amb situacions concretes produïdes durant els últims mesos com la conselleria de Salut està duent a terme “accions que voregen la frontera legal”. Un dels casos que faran servir serà la mort de Mari Carmen Mesa, una dona de 65 anys que va morir a l’hospital Vall d’Hebron per un aneurisma cerebral després de voltar per diversos hospitals. La seva filla, Natalia Fuertes, ja ha presentat una demanda particular per mirar de portar els responsables als tribunals i també ha donat el seu suport a la iniciativa penal popular.

S’estan recollint més casos de morts o problemes sanitaris que es puguin atribuir a la manca d’atenció mèdica provocada per les retallades. Es busca així aconseguir una documentació exhaustiva per iniciar el procés judicial. “Sense eufemismes, hem de parlar de negació de drets i actes delictius”, assegura amb contundència Antoni Barbarà, que defensa la decisió de “fer complir les seves lleis per garantir els drets de tots”.

Ampli suport a la iniciativa

“Si porten el jutge Garzón davant la justícia sense haver fet mal a ningú, per què no asseiem al banc dels acusats Boi Ruiz?”, apunta Manuel Piñar, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet (FAVLH), un dels moviments veïnals que ja ha fet costat públicament la iniciativa. També estan implicats en la preparació de la IPP diverses plataformes territorials, representants del 15-M, entitats de l’àmbit sanitari, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), ATTAC i organitzacions sindicals com CCOO, UGT i la CGT.

Aquesta acció popular, a l’estil d’una iniciativa legislativa popular però amb l’objectiu d’arribar a l’òrgan jurídic corresponent en lloc del Parlament, compta amb l’assessorament legal de l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que ha definit la IPP com “un acte de cultura cívica contra la corrupció”.

El grup de treball que prepara l’elaboració de la iniciativa penal popular li està donant voltes a la idea des del passat mes de novembre. El passat 19 de gener, en una assemblea a l’Ateneu Roig del barri de Gràcia a Barcelona, van decidir, amb el suport de la seixantena d’organitzacions implicades, tirar endavant definitivament la idea que podria portar el conseller Boi Ruiz davant un jutge. “Pretenem que tothom conflueixi, que cadascú segueixi amb les seves consignes i reivindicacions particulars, però anant tots cap a un acte general”, indica Barbarà en referència al principal horitzó a curt termini.

En aquest sentit, la pròxima data marcada en el calendari que tenen fixat és el 10 de març, quan es farà un gran acte públic en algun escenari emblemàtic de Barcelona o la seva àrea metropolitana per presentar públicament la iniciativa i una llista inicial d’adhesions. De moment, les entitats participants en la iniciativa ja preparen tota la documentació per presentar el text, i iniciar la recollida de signatures corresponent com més aviat millor.

La iniciativa legislativa popular és la principal mesura que es durà a terme, però hi ha diferents línies d’actuació que els col·lectius implicats en defensa de la sanitat pública estudien posar en marxa. Una d’elles és presentar davant el Síndic de Greuges un dossier informatiu sobre els perjudicis de la política de retallades duta a terme pel govern de la Generalitat o, fins i tot, buscar una condemna internacional per part de l’ONU o altres organismes similars contra “l’aplicació de polítiques regressives de salut”.

En un sentit més pràctic, les entitats insten al dret a la reclamació dels drets sanitaris i proposen “inundar Catalunya amb una pluja de protestes i reclamacions” utilitzant un formulari que elaborarà el mateix Jiménez Villarejo. Aquesta actuació seguirà el camí del que ja han fet algunes plataformes veïnals, com ara la del CAP Rambla Marina de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), quan van presentar prop d’un miler de fulls de reclamacions oficials de l’Institut Català de la Salut demanant la reobertura del seu centre d’atenció primària.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 29 de gener del 2012

Cicle de cinema cubà à Mollet

El proper dissabte 4 de Febrer a les 18 hores al Centre Cultural La Marineta, Mollet amb Cuba projectarà el documental "El Mayor Amor".

Un any més, ens disposem a realitzar el cicle de cinema cubà on a través de diversos generes del setè art volem donar a conèixer la realitat cubana tant des d'un punt de vista social, històric o cotidià.

Aquest any iniciem el nostre cicle amb el documental "El mayor amor" dedicat als Cinc herois cubans que malauradament romanen empresonats a Estats Units. D'aquesta manera, volem donar a conèixer el seu cas i donar un impuls des de Mollet amb Cuba en la campanya d'abast mundial pel seu alliberament.

"El mayor amor", un documental en suport de DVD del realitzador Leonardo Urrutia Segura y guió del seu fill Albert, autor també del libre "Crónica de un silencio". Més informació.

dissabte, 28 de gener del 2012

Dissabte 28 de gener: Manifestació ciutadana Aturem les retallades !!!

  CRIDA FSCat 2012.

L’any 2011 serà recordat com l’inici del canvi cap a un altre món que sabem que és possible. Un any en què persones de tot el planeta hem sortit unides al carrer en un crit d’indignació contra la injustícia, la corrupció i el saqueig. Un crit mut en boca de les víctimes de dictadures i democràcies segrestades pels poders polítics i financers que tenen com objectius acumular més i més riquesa i poder sense importar-los la voluntat ni el benestar de les persones o la destrucció del nostre planeta.

Els nostres governants no tenen cap intenció d’oferir una alternativa que beneficiï el conjunt de la ciutadania, així que és el moment de passar a l’acció i ser nosaltres, les persones, qui ens encarreguem de donar-li sentit a la paraula “democràcia”.

És per això que fem una crida a totes les persones i agrupacions perquè s’involucrin activament en un procés de creació col·lectiva d’una democràcia feta per i per a les persones, posant en comú propostes i coneixements dins del marc d’un projecte global integrador amb capacitat organitzativa i difusora. Tot això amb la clara intenció de desenvolupar i oferir solucions concretes a les demandes socials i polítiques.

Per això us convidem a participar en aquest procés que continua el 28 de gener amb una mobilització de protesta contra el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on es reuneixen anualment els líders polítics i financers per discutir el rumb que ha de dur el món. Aquesta protesta donarà pas durant els següents mesos a un procés simultani de creació, debat i aprenentatge obert a tothom que hi vulgui participar.

Tenim clar l'objectiu: fer realitat aquest altre món possible!  



Crida  a la manifestació del  28G 
GIRONA a les 12'00h - Plaça de la Independència
BARCELONA a les 17'00h - Rambla Catalunya/Ronda Universitat
TARRAGONA a les 17'30h - Estàtua dels Despullats
LLEIDA a les 17'30h - Plaça Ricard Vinyes

Etiquetes de comentaris:

Conferencia Nacional del Partido Comunista de Cubacomenzará

  La Primera Conferencia Nacional del Partido Comunista de Cuba comenzará este sábado, en cumplimiento de lo acordado por el VICongreso. En ella se evaluará con objetividad y sentido crítico el trabajode la organización, afirma el diario Granma.

Su inicio, este 28 de enero, constituirá un homenaje de los comunistas cubanos a nuestro Héroe Nacional José Martí, en el 159 aniversario de su natalicio.

El proyecto de documento base de la Conferencia, cuya versión inicial fue publicada en el mes de octubre, fue debatido en más de 65 mil reuniones de los núcleosdel Partido y comités de base de la Unión de Jóvenes Comunistas. La militancia emitió más de un millón de opiniones sobre el proyecto, que resultaron en la modificación de 78 de sus 96 objetivos y la incorporación deotros cinco. Los 811 delegados, en reuniones territoriales celebradas en la primera decena de este mes, analizaron las modificaciones propuestas.

Mañana, reunidos enel Palacio de Convenciones en representación de los más de 800 mil militantesdel Partido, darán continuidad a la discusión del proyecto de documento. Estáprevisto que la clausura de la Conferencia tenga lugar el domingo.

Colombia cree "innecesaria" la intervención de países en las liberaciones de las FARC

Por Agencia EFE – hace 4 horas
Bogotá, 26 ene (EFE).- El ministro colombiano del Interior, Germán Vargas Lleras, dijo hoy que es "innecesaria" la intervención de un país mediador, Brasil, en la prometida liberación de seis policías y militares anunciada por las FARC.

"No lo creemos en este momento necesario. El Ministerio de Defensa ha previsto toda la logística pertinente para que se den esas liberaciones sin mayor retraso", señaló Vargas a periodistas.

Explicó, sin embargo, que no es que haya oposición del Gobierno en esa participación porque "si fuere necesario, por alguna circunstancia particular de logística, no habría inconveniente en la participación de Brasil".

Opinó que esas liberaciones no deben convertirse en un hecho de protagonismo político a la luz internacional y reiteró que el Gobierno colombiano respalda la labor del Comité Internacional de la Cruz Roja (CICR).

Insistió en que lo único que se necesita para la liberación de los secuestrados es que las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) "cumplan con su palabra".

Por su lado, Carlos Lozano, miembro del colectivo Colombianos y Colombianas por la Paz (CCP), dijo a RCN radio que van a presentar cartas al Gobierno y al CICR para pedir que no descarten la posibilidad de que el Gobierno de Brasil participe en la operación de las liberaciones.

"Claro, nosotros insistimos en que participe el Gobierno de Brasil, porque eso genera confianza, lo ha hecho bien, participando en las últimas liberaciones", señaló Lozano.

Agregó que durante "el Gobierno del presidente (Álvaro) Uribe (2002-2010) no hubo una queja por parte del Gobierno que era bastante susceptible a estos temas, con el presidente (Juan Manuel) Santos ya hubo también dos operaciones en las que participó Brasil".

Este miércoles, a través de un vídeo, el portavoz internacional de las FARC, Luciano Marín Arango, alias "Iván Márquez", dijo que César Augusto Lasso, Carlos José Duarte y Luis Alfonso Beltrán son los otros tres secuestrados que serían liberados junto a Jorge Trujillo, Jorge Humberto Romero y José Libardo Forero.

El Gobierno colombiano, a través de su vocero para este proceso, el ministro de Defensa, Juan Carlos Pinzón, ha reiterado que son bienvenidas esas liberaciones, pero que lo que las FARC deben hacer es dejar que todos los secuestrados regresen al seno de sus hogares.

Esos seis cautivos forman parte de un grupo de once militares y policías aún secuestrados en poder de las FARC y que esa guerrilla considera "canjeables", es decir susceptibles de ser entregados en un intercambio humanitario por rebeldes presos a pesar de que la cifra total de rehenes puede elevarse a varios centenares.

Etiquetes de comentaris: , ,

Graves e inaceptables limitaciones a la libertad sindical en Italia. Campaña Sindical Internacional.

DESTACAT Italia: Demanda por la libertad de asociación en Fiat Fiat, la más grande empresa transnacional ubicada en Italia, ha excluido a Fiom-Cgil, el mayor sindicato de trabajadores metalúrgicos de Italia, de la agrupación comercial completa (80.000 empleados) porque este sindicato no firmó un acuerdo que empeora las condiciones de trabajo, viola los derchos de los trabajadores (incluyendo el derecho de huelga); y canceló todos los existentes acuerdos a nivel de la compañís y el acuerdo nacional con trabajadores metalúrgicos. Empezando el 1 de Enero del 2012, trabajadores ya no podrán registrarse como miembros en sus lugares de trabajo, porque la empresa se niega a demarcar sus cuotas a Fiom (con un valor de 1.5 million Euros). Tampoco se les permitr elegir a sus representantes. Se discrimina contra los miembros de Fiom y wn algunos casos han sido presionados a dejar el sindicato para mantener sus empleos. Trabajadores de Fiat workers han salido de huelga y lo continuarán a hacer y manifestarán por sus derechos y por la libertad de asociación; están pidiendo apoyo y solidaridad nacional e internacional. Campaña internacional

divendres, 27 de gener del 2012

Cap a la 6a Assemblea Nacional d'EUiA - Informe aprovat al Comité Executiu

"El PCC vol seguir construint una majoria molt ample i així sumar d’altres persones, partits i corrents. El PCC vol fer aportacions polítiques i de persones que esdevinguin claus en la definició d’aquest nou període"

La Federació de Moviment Unitari del PCC-Partit dels i les Comunistes de Catalunya va presentar el següent informe que va ser aprovat per unanimitat al darrer Comitè Executiu del passat 26 de gener. L'informe senyala idees que el Comité Executiu ha aprovat per impulsar en aquest nou procés constituent. En aquest darrer Comité Executiu es va informar de les comissions de treball per preparar la 6a Assemblea Nacional d'EUiA que se celebrarà cap a finals de maig o principis de juny d'enguany. Totes les camarades i companyes esteu invitades a participar-hi. El 24 de febrer és la data límit per tancar les afiliacions. Us convidem a que coneixeu l'Espai de reflexió i participació camí de la 6a Assemblea d'EUiA

CAP A LA 6a ASSEMBLEA NACIONAL D’ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (EUiA)

El Comitè del Moviment Unitari i Territorial (MUT) del PCC vol iniciar els treballs de preparació per part del partit del que ha de ser la 6a Assemblea Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa. Aquests treballs passaran pel Comitè Executiu i finalment esdevindran un informe al Comitè Central que marcarà les pautes generals de l’actuació del PCC en aquest procés.

El partit vol impulsar les idees força que marcaran el proper període de l’aposta estratègica dels i les comunistes, el moviment polític i social (MPS) que volem que sigui EUiA, la reconstrucció de l’esquerra transformadora i la unitat de les esquerres. Per això ens proposem a donar continuïtat als informes aprovats pel CC en els plens d’octubre i desembre de 2011 que beuen dels acords del darrer 12è Congrés del partit.

Queda clar que emmarquem la situació política a nivell internacional i específicament a Europa, Espanya i Catalunya dins la situació de crisi del capitalisme iniciada l’any 2008, en la seva fase de Capitalisme Financer amb domini absolut de l’oligarquia financera. Aquest domini s’està concretant en una posició decisiva en les diferents esferes econòmica, política-institucional, cultural i de pensament, i social.

Per entendre la debilitat de la resposta a la crisi, és central apreciar l’alt nivell de fragmentació de la classe treballadora, fruit de la pròpia evolució dels processos productius dins el mode de producció capitalista i la seva acceleració en l’actual fase de mundialització. A aquesta posició dominant s’hi suma la divisió de l’esquerra i la fragmentació de l’esquerra transformadora.

Cal tornar a recordar com d’aquesta situació actual però ja històrica en les darreres dècades, neix la proposta del PCC de la necessària Unitat dels Treballadors i Unitat de les Esquerres. Això va comportar la participació activa del partit en el naixement d’EUiA l’any 1998 com a MPS, després de les reflexions del PCC al 10è Congrés sobre les formes de la “mediació política”. Posteriorment, i després de l’11 Congrés del partit i la seva aposta per donar un salt qualitatiu en els processos d’unitat, neix la Coalició ICV-EUiA l’any 2002.

Aquestes propostes van contribuir a fer possible, després de 23 anys de govern conservador, que durant 7 anys a Catalunya governés l’esquerra catalana amb avenços socials importants, d’autonomia de les persones i d’igualtat d’oportunitats, que ara es pretenen liquidar.

Ara cal entendre que la 6a Assemblea Nacional, amb governs de CiU a Catalunya i del PP a Espanya, no simplement tanca el període que va de la 5na a la 6na, sinó que en part també tanca un període de 10 anys. Això suposa nous reptes per a EUiA i l’esquerra transformadora. El partit, doncs, ha d’estar a l’alçada d’aquest nou període per a EUiA fent una anàlisi de les noves circumstàncies i canvis que s’han produït amb la crisi, la majoria conservadora de CiU a Catalunya i el govern dretà del PP a Espanya i, per tant, de les noves situacions polítiques i socials que d’ella se’n desprenen per al nostre poble i per a les esquerres.

Cal fer un balanç positiu del període 2002-2012

Un dels aspectes claus ha estat les dificultats per esdevenir més moviment polític i social, més relació amb les organitzacions socials, més treball unitari amb les organitzacions socials i polítiques d’esquerres, més propostes de mobilització , etc. Ser menys força política clàssica en el sentit restrictiu del terme.

Cal actualitzar i rellançar el paper de les assemblees de base d’EUiA, tant les territorials, del món del treball i les sectorials, la seva organització, per esdevenir polítiques i socials alhora.

Cal repensar l’estructura organitzativa i de direcció. A la 5a Assemblea Nacional, vàrem apostar per organitzar-nos sectorialment, i ara hem d’analitzar els resultats d’aquesta aposta, sobrertot en uns moments de creixent mobilització social amb expressions sectorials.

Cal reflexionar sobre nous mètodes de direcció, sistemes més col·legiats i transversals

Cal actualitzar les reflexions sobre la caracterització de la crisi i el moment polític actual d’hegemonia de la dreta que representa l’oligarquia financera a nivell del l’Estat i de la dreta que representa la burgesia a Catalunya.

PP i PSOE no són el mateix
PP i CIU no són el mateix

Cal contribuir a aconseguir la màxima unitat per a les coses concretes, per tal de millorar les condicions de vida.

Cal dibuixar un panorama clar de polítiques alternatives a la sortida neoliberal de la crisi. Cal visualitzar amb nitidesa una proposta alternativa d’esquerres que confronti amb els programes neoliberals de CiU i PP.

Hem de treballar per sumar el màxim de forces en un projecte de Democràcia Social.

Cal afrontar la necessitat de construir majories socials i polítiques en favor dels drets, les llibertats i la democràcia.

Cal fer una aposta forta pel protagonisme de la societat civil, contribuir a fer comunitat i reforçar les organitzacions socials. Contribuir a la mobilització el més plural i unitària possible i aquesta ha de marcar el calendari polític. Cal tenir un itinerari d’organització, estabilització i politització de la protesta.

Cal apostar clarament per noves majories d’esquerres plurals, posant en valor el que s’ha aconseguit i aprenent dels errors.

Traçar aliances en funció d’objectius a frenar i conquerir; fre polítiques neoliberals i alternativa, aprofundiment autogovern i avançar en el dret a decidir (dret a l’autodeterminació), defensa democràcia. Cal combinar la concreció del Front d’Esquerres a Catalunya amb el necessari Front Democràtic a Espanya. Hem de contribuir a formar una nova majoria de progrés capaç de presentar-se al poble com a alternativa a l’actual bloc dominant, tal com vàrem acordar al CC.

A) Democràcia, drets i llibertats.
B) Autogovern, dret a decidir i construcció Nacional. Estat Federal Plurinacional.
C) Drets socials i Estat del Benestar.
D) Defensa Sector Públic.
E) Sostenibilitat i Igualtat
F) Europa

La Coalició ICV-EUiA s’ha quedat petita.

Apostem per un procés constituent d’un nou espai polític d’esquerres a Catalunya.

Al Comitè Central dèiem:

Avui dia podem dir que hem d’ampliar el que suposa la Coalició, sobretot si volem organitzar totes aquelles persones que se senten d’esquerres que no estan ni estaran a ICV ni a EUiA i que ara ens han votat, i també organitzar aquells que encara no ens han votat però que són d’esquerres i davant el nou escenari necessitaran una esquerra més àmplia.

Hauríem de treballar per un nou referent català que superi ICV i EUiA amb la construcció d’un nou espai que fos punt de trobada de l’esquerra plural i la societat civil, que suposés un pas més enllà de la Coalició d’avui.

Aquest nou espai ha de ser de suma, plural, i propositiva, organitzada sobre la base de la societat civil que plantegi la lluita, el desenvolupament i la construcció d’un projecte de Democràcia Social ( en un informe del Comitè Unitari dèiem que la lluita avui passava per democràcia i drets socials)

Aquesta nova força catalana hauria de ser plural amb voluntat d’unitat i de suma, que respongui a les necessitats del nostre poble, i que sigui expressió de les classes populars i amb forta presència de les classes treballadores on hi participin també professionals, comerciants, autònoms, etc, o sigui, amb classes diferents, amb el que era la cultura del PSUC i que recuperi el catalanisme popular com a cultura d’amistat amb els altres pobles.

Es necessària una nova força catalana amb noves formes de fer política, que entengui que avui el protagonisme de la política està en la societat civil i l’activitat humana i que així s’expressi a la societat política per tal d’anar a un nou consens entre societat política i societat civil. Que superi les estructures existents amb voluntat organitzadora, vertebradora, dinamitzadora i amb transversalitat, no com a lobby. Una força que treballi amb la gent i connecti amb la societat d’avui

Aquest nou espai ha de superar les limitacions i contradiccions de l’actual Coalició entre ICV i EUiA, ha de sumar noves forces polítiques i socials i persones d’esquerres.

Ha de ser radicalment democràtic en el seu funcionament, amb una persona un vot com a forma de decisió. Implementació de consens, transversabilitat, transparència i participació i que prengui com a primera referència l’organització i la mobilització social.

Flexible, unitària i on conviuen diverses identitats, també vers les seves referències estatals i europees i que faci compatibles plenament els seus perfils rojos, verds i violetes.

Una força inclusiva de les cultures col·lectives i personals que beuen de les tradicions del comunisme, socialisme, ecologisme, independentisme i d’altres experiències d’esquerres, amb l’activisme social vinculat al sindicalisme, moviments populars diversos, amb les organitzacions i moviments socials, amb la defensa del patrimoni cultural i el dret a decidir, Amb voluntat de plantejar el catalanisme popular d’avui

Voluntat de ser referència de tots els votants, i que a part de donar el vot participin amb nosaltres, partint d’un programa mínim i amb lliure adscripció ideològica de les esquerres.

Cal un període de transició per aconseguir aquest espai polític d’esquerres.

Apostem perquè EUiA ratifiqui el seu Protocol de Relacions amb IU.

Apostem perquè EUiA segueixi contribuint a la Refundació d’IU i en fem noves aportacions.

Cal una EUiA amb un major protagonisme de les assemblees de base i fer realitat la sectorialització d’un moviment polític i social que ha d’estar més present i arrelat allà on està la gent, i no pas organitzat, bàsicament, per anar a les eleccions. Un procés unitari per construir les propostes polítiques i la nova direcció nacional, respectant totes les pluralitats, sensibilitats i persones, que avui es donen a EUiA i obrint un procés de debat on les assemblees de base juguin un paper fonamental.

El PCC vol seguir construint una majoria molt ample i així sumar d’altres persones, partits i corrents. El PCC vol fer aportacions polítiques i de persones que esdevinguin claus en la definició d’aquest nou període.

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 26 de gener del 2012

dimecres, 25 de gener del 2012

Els querellats pel desallotjament del 27M entra en una nova fase

som27m.org ens ha enviat aquest comunicat que volem compartir amb tots els nostres lectors, companyes i camarades:

El procés dels querellants pel desallotjament de plaça Catalunya del 27 de maig del 2011 ha entrat en una nova fase. Aquestes setmanes quatre alts càrrecs han estat citats a declarar com a imputats: Assumpta Escarp (ex-tinent d’alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona), Manel Prat (director del cos dels mossos d'esquadra), David Bordas (cap de la brigada dels mossos d'esquadra) i Antoni Antolin (responsable del dispositiu d’ordre públic).

Estem molt satisfets d'aquest nou pas que s'ha donat. Esperem que els imputats siguin jutjats i condemnats pels delictes que van cometre. Amb aquest procés volem evitar que es repeteixin actes violents i execrables com el que vàrem viure a la nostra pell i aturar l'espiral repressiva dirigida a retallar drets fonamentals com el de reunió, manifestació, expressió i fins i tot a la incolumitat física.

Aquest dimecres declara com a imputat a la Ciutat de la Justícia Manel Prat i nosaltres serem allí a les 10.00 del mati (a la porta de Gran Via) per donar-li la benvinguda i recordar-li a en Felip Puig que seguirem lluitant fins a veure’l a ell assegut al banc dels acusats i lluny de la vida política!

Blog: www.som27m.org
Perfil de Twitter: https://twitter.com/PuigDimissio
Pàgina de difusió al FB: http://www.facebook.com/PuigDimissio
Perfil del FB: http://www.facebook.com/som27m

Etiquetes de comentaris: , ,

VIDEO: Campanya de tancament dels CIES

Librered ens envia aquest video sobre la campanya de tancament dels CIES-Centre d'Internament per a Estrangers:



Què és un CIE?

SOS Racisme

Els CIES són centres de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva –en espera de ser expulsades- les persones estrangeres no pertanyents a la UE que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a l’Estat espanyol.

El motiu de la detenció i posterior internament no és haber comès un delicte –en aquest cas s’aplica el Codi Penal i internament en una presó- sinó haver comés una falta administrativa. Com per exemple, no haver renovat el DNI o no haver pagat una multa.

Els internaments tenen actualment un limit de 40 dies i poden finalitzar amb l’expulsió del país o amb una ordre d’expulsió sense executar.

Aquests centres existeixen a l’Estat Espanyol des del 1985.

Actualment a Europa hi ha 280 CIEs, 11 a l’Estat espanyol, 1 a Barcelona, a la Zona Franca.

Per què es vulneren els Drets Humans en un CIE?

A part de ser espais on es priva de llibertat a persones que no han comès cap delicte,
No tenen una regulació que vetlli per les condicions de vida dels interns, fet que propicia vulneracions sistemàtiques dels seus Drets Fonamentals (amontegament a les cel•les; lavabos insuficients i sense assistència lliure; discrecionalitat en la comunicació amb les famílies i els advocats; discrecionalitat en els horaris i en l’alimentació; assistència mèdica; ús de la violència;) Aquestes condicions varien en funció dels Centres.

Quan surten del centre no són informats de la seva situació, ni de si té un procés d’expulsió en marxa. Sovint es perd el plaç de 48 hores per recórrer perquè no se sap. Indefensió per desconeixement.

L’existència dels CIES suposa una vulneració del dret a la llibertat.
Falta de transparència i secretisme que envolta els CIES i propicia aquestes vulneracions. Només es pot tenir coneixement del que passa a partir de testimonis directes

Al juliol del 2008, els països europeus van aprovar una Directiva coneguda com "Directiva de la Vergonya", que legitima i agreuja aquestes vulneracions:
Els països miembres de la UE, en aplicar aquesta Directiva, poden augmentar el termini de detenció fins a un any i mig.

També augmenta la discrecionalitat, ja que no cal que el internament sigui dictat per un jutge sinó que ho pot fer una autoritat administrativa.

La Directiva preveu el internament de menors, sobreposant la condició d’estranger a la de menor i vulnerant els drets reconeguts a la Convenció de les Nacions Unides. No es garanteix la reagrupació familiar en les seves expulsions.

S’imposa un doble càstig: a més de la privació de la llibertat i l’expulsió es prohibeix el retorn a territori europeu durant cinc anys. I les persones podran ser expulsades a tercers països enlloc del seu país d’origen.

A l’Estat Espanyol ja s’apliquen prohibicions d’entrada d’entre 3 i 10 anys.

Etiquetes de comentaris: , ,

Nuet:"sea usted valiente y no permita que los nuevos inquisidores del siglo XXI se metan en su vida privada"

EUIA

Nuet pregunta al Govern “quines mesures urgents pensa adoptar front a l’agressió del Govern d’Israel en destruir el ‘Centre de la Pau’ palestí, finançat amb fons espanyols

El portaveu parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA: ‘La izquierda plural’ en la Comissió d’Exteriors també vol saber com es protegirà els cooperants que treballen en projectes al desenvolupament

El portaveu parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA: ‘La izquierda plural’ en la Comissió d’Exteriors, Joan Josep Nuet, ha registrat avui una pregunta dirigida a l’Executiu del PP en què sol·licita explicacions sobre “Quines mesures pensa adoptar el Govern, amb caràcter urgent, front a l’agressió del Govern d’Israel en el marc de les relacions bilaterals i multilaterals respecte a la destrucció de la ‘Casa Àrab’, el ‘Centre de la Pau’ finançat amb fons de la AECID?”.

La iniciativa de Nuet es produeix després d’haver tingut coneixement de l’acció de l’Exèrcit israelià en què ha demolit una desena de vivendes i estructures palestines en la localitat cisjordana d’Anata, “entre elles un centre comunitari i una casa construïts per voluntaris espanyols amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament”.

A més, també ha resultat destruït l’edifici conegut com ‘Beit Arabiya’ (Casa àrab), el ‘Centre de la Pau’ on se realitzaven activitats de defensa dels drets humans.

Davant d’aquests fets, el parlamentari del Grup d’IU, ICV-EUiA, CHA vol que els responsables d’Exteriors detallin també: “Quines mesures té previst adoptar el Govern, amb caràcter urgent, per a defensar les accions de la cooperació espanyola a Palestina, i més concretament, als cooperants i societat civil que treballa en projectes de cooperació internacional al desenvolupament?

Així mateix, Nuet s’ha interessat per conèixer “¿quines mesures té previst adoptar el Govern, amb caràcter urgent, en el marc de les relacions bilaterals i multilaterals per a denunciar la política d’expulsió i ‘apartheid’ que pateixen els ciutadans palestins a través de la destrucció de vivendes?”.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts, 24 de gener del 2012

Aportació de Cultura i TPQs al debat de Moviment Obrer

Aportació des de la Federació de Cultura i TPQs del PCC a un necessari debat sobre el moviment obrer

14-1-2012

El futur del moviment obrer és un debat central dels comunistes. Des de la Federació de Cultura i TPQs volem fer una aportació.

1- Estem en un moment de trencament de les regles de l'escenari polític i social constituïdes a partir del pacte de classes de postguerra, sorgit de l'antifeixisme i l'auge del socialisme real com a alternativa. Aquestes regles s'han deteriorat des dels 70 amb el desballestament dels estats de benestar i l'estancament dels salaris reals en els païssos del capitalisme avançat. Ara el trencament és accelerat i definitiu.

2- En aquest escenari, el sindicalisme de classe, que s'ha mogut en els marges que permetia el pacte sofrirà un canvi de naturalesa. Està en una disjuntiva: a. transformar-se en un sindicat del sistema, un apèndix d'un sistema que deixarà molt pocs marges per a l'avenç i només permetrà gestionar el deteriorament de les condicions de vida i de treball. b . Replantejar-se el seu paper en una clau combativa i obrir-se a noves experiències, reinventant-se. Intentar fer conviure ambdues tendències genera una contradicció inviable a mitjà termini.

3- El projecte de l'oligarquia financera és crear un sindicat del sistema, i vol comptar amb els sectors de CCOO i UGT que no defensen les posicions de classe. Els i les comunistes hem de lluitar per frustrar aquesr projecte i recuperar el millor del sindicalisme. En aquest sentit, les mobilitzacions contra els sindicats són un mal plantejament que només reforça l'orientació a la concertació social a la baixa i la defensiva que estan plantejant les direccions dels sindicats majoritaris, a més de desenfocar el punt de mira del veritable enemic. En cas que fracasem i que es consumi aquest projecte, els i les comunistes hauríem de continuar treballant i paral.lelament impulsant moviment sindical (hem de fer memòria de l'experiència del moviment obrer durant el franquisme).

4- La proposta comunista hauria de passar per una política sindical agressiva. Un sindicat de tota la classe treballadora (si pot ser unitari), radicalement democràtic, que no accepti retallades de drets i que s'oposi frontalment a la politica d'austeritat i les retallades, impulsant la mobilització social. La seva missió hauria de ser disputar la plusvàlua dins del capitalisme (disputa salari- ganància) fugint de la lògica de lligar salari i productivitat. Per fer-ho hauria de combinar mobilització i negociació quan es tingui força per fer avenços, però no caure en l'estratègia del mal menor i acceptar retallades de drets.

5- Hauríem d'ajudar a generar moviment sindical, que generi consciència. Que es generin experiències de lluita generalitzables i que siguin referència.

6- Actualment, els sindicats tenen una estructura i pràctica que només pot ser útil a una fracció de la classe treballadora. Els precaris, els aturats i altres formes de treball, que pateixen un grau molt alt d'explotació, precissen de formes d'acció col.lectiva diferents, doncs els drets col.lectius al cenre de treball no són respectats a la pràctica. Caldria explorar i desenvolupar formes d'acció col.lectiva des de fora del centre de treball, cosa que a més està a la tradició del moviment obrer històric, per desenvolupar un sindicalisme de tota la classe. Recordem quan els sindicats d'oficis no podien representar a tota la classe treballadora i van crear-se sindicats de nous tipus que donessin cabuda a tota la realitat dels treballadors i treballadores.

7- Cal també, replantejar l'escala de l'acció sindical. Europa ha de ser un espai per al sindicalisme i a nivell internacional s'han de poder realitzar iniciatives reals i no només simbòliques. El capital financer actua a nivell global, la classe treballadora ha de plantar cara també a aquest nivell.

Etiquetes de comentaris: , ,

Ha mort el camarada Fernando Medialdea

A la família d'en "Nando",
Al Secretari General del PSUC-Viu, Alfredo Clemente:

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya us enviem el nostre condol per la mort d'en Fernando Medialdea Cruz "Nando", i us demanem que transmeteu una forta abraçada i tota la nostra solidaritat tant a la Maruja com a la resta de la seva família i amics i amigues.

PCC - Partit dels i les Comunistes

Ha mort el camarada Fernando Medialdea

Per Núria Sánchez i Antoni Lucchetti (*)

El diumenge 22 de gener de 2012 ha mort el company Fernando Medialdea, al que totes i tots coneixíem per Nando.

El Nando va néixer l’any 1934 a Guadix, un poble de Granada. Era d’una família de camperols sense terres, que treballaven les dels señoritos, que eren els amos de tot, fins i tot de les persones, com diria el Nando. No tenien res més que el que els donava la seva feina en terres arrendades per les que havien de pagar. Fins i tot els van obligar a pagar la renda dels tres anys que el pare va passar al front, durant la guerra civil: la Falange els va obligar a renunciar a la terra un cop pagat el deute. El Nando va començar a treballar als vuit anys, arrencant herbes, amb altres nens arribaven al camp amb poc o res a l’estómac i començaven la jornada ja cansats, i aquest cansament va fer germinar la llavor de la rebel•lia en aquell nen que no podia anar a escola per a contribuir a l’economia familiar. El seu inconformisme va despertar en veure que hi havia gent que podia tenir sabates i menjar, i es va perfilar sobre la frase que sempre sentia dir als seus pares: “Cuando vengan los nuestros…!”

Va viure a Guadix fins els onze anys, quan els seus pares es van traslladar a viure a Barcelona. Era el 1958 i no es permetia que els emigrants s’establissin a aquesta gran ciutat catalana. Nando recorda que per això la gent baixava dels trens abans d’arribar a l’estació de França i feien la resta del camí a peu. Van arribar “sense papers”, no podien tenir la cartilla de racionament.

L’emigració va crear un sentiment solidari en el Nando. La seva família va arribar a un lloc nou buscant feina, sent el seu pare analfabet, sense diners, amb quatre fills i sense que ningú t’esperi. No era una aventura, era un drama, com el dels emigrants també d’avui. El seu pare va trobar feina a la construcció, com molts immigrats als anys 50. Ell ho va fer en una botiga de queviures a Sarrià, portant encàrrecs a casa dels rics.

A partir dels 15 anys es va col•locar en un taller, i es mostrava en desacord quan el propietari no els tractava amb justícia. Per a tenir forma de saber quins eren els seus drets, amb els diners que guanyava, el Nando anava a fer consultes a advocats, de forma que amb l’assessorament que obtenia ho explicava als companys del taller. Reclamava quan el feien fer treballs que no estaven dins les seves obligacions i pels que hauria de pujar de categoria. L’amo del taller va posar els seus companys en contra seva i li van estar fent la vida impossible durant la jornada laboral. Al final el van castigar amb feines desagradables fins que va marxar a la mili. Ell mai va claudicar i va aguantar sense deixar la feina ni fer concessions al patró.

Acabat el servei militar es va col•locar a Motor Ibèrica, on hi va treballar tretze anys. Aviat va començar a repartir Mundo Obrero i propaganda política i sindical entre els treballadors. L’any 1970 el van convèncer per a ingressar al PSUC i a Comissions Obreres. Ja portava temps fent activitats de militant, i va pensar que volia seguir defensant tot el que ell creia perquè es sabia amb raó.

El partit aquells anys preconitzava la política de l’entrisme al Sindicat Vertical, i demanava que tot militant es presentés com a representant a les eleccions sindicals. Ell va seguir aquesta orientació, i va jugar un paper en la organització de les Comissions obreres a l’empresa i en l’organització d’assemblees de treballadors. Com a promotor d’una vaga, va ser un dels primers acomiadats de Motor ibèrica, i tot i que li van oferir una indemnització no la va acceptar, no va voler agafar els diners per tal de marcar el precedent i no claudicar de les seves raons a canvi de diners.

A partir d’aquest moment li va ser molt difícil trobar feina, va poder entrar a treballar a l’empresa OSSA de motos, però el van despatxar perquè van saber dels seus precedents a Motor Ibèrica. Va treballar a una empresa que feia components d’automòbils i més tard va aconseguir entrar a la SEAT, però als tres dies ja no va poder marcar amb la targeta: uns vigilants amb escopeta el van portar a l’oficina i li van comunicar que no podia seguir a l’empresa, sempre pels informes que arribaven del seu activisme a Motor Ibérica. El Nando els va dir que si no volien treballadors amb compromís sindical, aviat es quedarien sense ma d’obra.

No va trobar més remei que anar a treballar a la construcció on els contractes eren per obra i no s’investigava ni es demanaven informes dels treballadors. Va entrar a treballar a Dragados y Construcciones, on va ser elegit fàcilment per a ocupar un càrrec sindical per la seva preparació, coneixements i experiència en la lluita pels treballadors. Va tenir una trajectòria molt activa i compromesa, fins i tot lluitant per a l’alliberament de presos polítics. El director de Dragados va intentar que abandonés la seva activitat sindical, però no es va deixar portar per les amenaces d’acomiadament, va demanar als companys que el defensessin en aquesta situació, igual que ell treballava per a defensar els drets dels treballadors. Va guanyar prestigi i consideració a CCOO, on va arribar a ser representant sindical a nivell de tot l’Estat. Va ser considerat un puntal en la defensa de la millora de les condicions laborals de totes les obres on treballava, obtenia els censos dels treballadors, controlava altes i baixes a la seguretat social com corresponia per a cada contracte. Era ben considerat per a totes les persones que participaven en les obres, també enginyers i aparelladors el buscaven per que era un conversador informat per a temes de política.

Va treballar a Dragados y Construcciones durant set anys. L’empresa per marginar-lo el va destinar a Castelldefels, aconseguint finalment que no sortís delegat sindical.

El Nando, malgrat les grans dificultats que va tenir en el món laboral pel seu compromís polític i la seva activitat sindical, va aconseguir mantenir els seus principis i ser reconegut com a líder per als treballadors, despertant la consciència d’altres companys que el van seguir en lluites molt fortes a l’empresa Dragados y Construcciones.

El Nando creia que treballar al partit era un dret i una obligació. Considerava que si tenim dret a tenir feina, mentre som vius, mentre mengem, hem de mantenir el nostre compromís amb el partit, per això ell no ha faltat mai en el PSUC. Creia que tots hem comés errors en el partit, però no és lògic que si no estem d’acord en determinats moments, algunes persones llencin la tovallola. Ell creia que potser no es pot donar sempre el cent per cent, però no es pot deixar caure la motxilla, amb tot el pes, sobre els que segueixen. El Partit era pel Nando quelcom més gran, que implica esforços personals i continuïtat en la militància. Ell es comprometia amb el partit en tot moment, perquè no és un joc, és una cosa seriosa en la que, potser, no hi som sempre amb plena consciència de la importància que té. El Nando no entenia que hi hagi gent que no vulgui saber de política, la qual és l’única forma per a organitzar el poble, i cal estar informat, cal saber per a poder participar.

No es pot parlar del Nando sense fer una referència a la seva companya Maruja Ruiz, incansable i insubornable dirigent veïnal de Nou Barris. Han estat 53 anys de militància comunista conjunta, sempre de comú acord i treballant per a mantenir la presencia a les festes de Treball del PSUC Viu i de Mundo Obrero al PCE, d’organitzar brigades de treball a Cuba, de defensar els drets dels veïns i de les veïnes de Nou Barris i de fer sentir la seva veu als organismes de direcció del partit.

* Dades biogràfiques extretes d’una entrevista gravada recentment per Núria Sánchez al company Fernando Medialdea

Article publicat a Associació Catalana d'Investigacions Marxistes

Etiquetes de comentaris: , ,

Bolivia: Posicion de los comunistas ante la nueva coyuntura del pais.



Posicion de los comunistas ante la nueva coyuntura del pais
Este mes se engarzan dos aniversarios de acontecimientos de relevancia histórica. Por una parte, el surgimiento del Partido Comunista de Bolivia, en la fecha conmemorativa del 17 de enero de 1950; por otra, el segundo año de la emergencia del Estado Plurinacional, que marca un hito fundamental en la vida de los pueblos, clases, nacionalidades y regiones de la Patria.

 Nuestro Partido nació de la necesidad objetiva de la clase obrera y los sectores populares del país para tener una organización pertrechada de la ideología marxista leninista, que responda a la demanda de superar efectivamente el capitalismo dependiente, liquidar la explotación de los trabajadores y construir la nueva sociedad por la vía de la Revolución Democrática, Popular, Antioligárquica y Antiimperialista. Hoy, apreciamos que el recorrido de los comunistas en las luchas sociales de Bolivia no sólo no puede ser ignorado o subestimado, sino que se hace indispensable nuestro concurso por la madurez y confianza que inspiran a las masas y a sus más esclarecidos dirigentes.


 Seguiremos y cualificaremos esa línea de conducta con el ejemplo de todos los caídos en el combate por la revolución y el socialismo cuya síntesis se halla en las figuras emblemáticas de Rosendo García Maisman y Roberto Alvarado Daza. Obrero minero el uno e intelectual y maestro el otro, ambos con la ética imbatible de los comunistas que no vacilan, en entregar su vida por la causa de la liberación nacional y social. Honor y gloria por siempre a ellos y a todos los camaradas que quedaron en el camino emancipador. La recordación de nuestros héroes y mártires nunca será suficiente para consolidar la identidad y cultura comunista boliviana, el rescate de nuestra memoria en la línea revolucionaria con la entrega, firmeza, consecuencia y lealtad, debe ser siempre nuestro norte en lo estratégico y cotidiano. Se trata ,pues, del patrimonio surgido de las entrañas del pueblo trabajador, de las angustias y esperanzas del proletariado, del justiciero reclamo de incontables nuestros cuadros, simpatizantes y aliados a lo largo de los cuatro puntos cardinales de Bolivia. Un legado imperecedero que toca preservar, difundir y emular con la convicción que caracteriza el temple de las nuevas generaciones. 

Luego de la promulgación constitucional, el país ha ido transformando sustancialmente la organización estatal y su construcción se halla en los ámbitos institucional, territorial y económico. Ha transcurrido el Encuentro Plurinacional por la Profundización del Cambio y se requiere ahora un sostenido esfuerzo a poner en práctica sus conclusiones con la participación militante de los sectores sociales. La socialización de los lineamientos de consenso resulta un imperativo central, en el contexto de ampliación de la base social, con énfasis a nivel urbano y con especial referencia al sindicalismo. En este sentido, siempre hemos sostenido que el centro y la razón esencial de la existencia y actividad del Estado debe ser la atención adecuada a las necesidades materiales y espirituales de los hombres y mujeres bolivianos y en primer término los trabajadores, desterrando toda forma de injusticia social y discriminación, reconociendo que, la democracia real, incluye el derecho a la dirección de la economía, lo que el sistema capitalista ha mantenido como coto cerrado de las clases dominantes.

 Las tareas pendientes a partir de la llamada Cumbre en materia legislativa son múltiples. En el marco del desmontaje del modelo neoliberal, desde la abrogación del DS 21060, debe encararse la discusión a aprobación de las leyes económicas y sociales entre las que se destaca la reforma de la General del Trabajo y la de Control Social. Debe dictarse un código de conducta sobre inversiones, que parta del respeto a la soberanía nacional, que sean mutuamente beneficiosas, sustentable y no depredadoras; que sean pactadas bajo estrictas reglas de ética y transparencia y se de preferencia al desarrollo del aparato productivo preservando el medio ambiente. A propósito, corresponde un par de reflexiones sobre el Congreso de la COB que actualmente se lleva adelante en Tarija. El mismo supone el gran reto de fortalecimiento y reafirmación, de proyección organizativa, tomando en cuenta los cambios estructurales impuestos por la base económica actual y los avances de la tecnología. La entidad matriz de los trabajadores tiene como columna sólida y válvula de seguridad de su desenvolvimiento autónomo, la independencia sindical. En primer plano, frente al Estado, e independencia frente a las organizaciones políticas, confesionales, sectarias y otras ajenas a la naturaleza, fines y objetivos del movimiento obrero y sindical popular. Junto a ella, hay que reiterar que la democracia interna es un principio orgánico fundamental que de perderse o deteriorarse, desnaturalizaría a la COB. En resumen, más allá de los discursos radicales, la clase obrera no puede estar ausente en la transformación estructural del país. Eso lo indica toda la experiencia internacional y la demostración palpable de solidaridad se evidencia a través de las hermanas Repúblicas de Cuba y Venezuela. Convocamos a la unidad de los trabajadores y redoblar la lucha antioligárquica y antiimperialista, como el mejor homenaje del aniversario del PCB y del Estado Plurinacional.

¡AL RESCATE DE LA PATRIA, RUMBO AL SOCIALISMO!
 La Paz, enero de 2012COMISION POLITICA DEL PARTIDO COMUNISTA DE BOLIVIA 

35 Aniversario del asesinato de los Abogados de Atocha.

 El 24 de enero de 1977,  hace ya 35 años, un grupo de pistoleros de extrema derecha irrumpieron en el despacho de abogados laboralistas de CCOO y del PCE situado en el número 55 de la calle Atocha y ametrallaron a las nueve personas presentes.

Fallecieron los abogados, Javier Sauquillo, Javier Benavides, Enrique Valdelvira, Serafín Holgado y el sindicalista Ángel Rodríguez Leal. Resultaron gravemente heridos Alejandro Ruiz Huertas, Ma Dolores González, Luís Ramos y Miguel Sarabia. A lo largo de estos años desde CCOO se ha impulsado, entre otras muchas cuestiones, actos y propuestas para dar a conocer lo que ha supuesto la lucha de estos compañeros por la libertad y por la democracia.

Fruto de estas propuestas, es el hecho de que cerca de 30 pueblos de nuestra comunidad incluido Madrid capital, tienen un reconocimiento, -un parque, una calle, una plaza, un monumento, un centro de formación, etc.- dedicado a estas víctimas del terrorismo. Por ello, cada año que pasa los que militamos en CCOO nos sentimos más orgullosos de haberlos tenido como compañeros.

Actos conmemorativos del 35 Aniversario, el martes 24 de enero:

􏰀 A partir de las 8,45 horas, visita a los cementerios de Carabanchel y San Isidro

􏰀 10,00 horas Ofrenda de coronas en el portal de Atocha 55 y minuto de silencio en la Plaza de Antón Martín, al lado de el monumento de "El Abrazo" de Juan Genovés

􏰀 11,00 horas, en el Auditorio “Marcelino Camacho”, Lope de Vega 40. Entrega de los premios Abogados de Atocha por parte del patronato de la Fundación Abogados de Atocha. En esta su octava edición se propone premiar a: José LuisSampedro(Escritor,humanistayeconomista) 

Más información en : http://www2.ccoo.es/comunes/temp/recursos/99915/1134463.pdf

Nota que transmite el gobierno cubano sobre la muerte de Wilman Villar Mendoza.

  A las 18:45 horas del 19 de enero falleció en Santiago de Cuba el recluso común Wilman Villar Mendoza, en la sala de cuidados intensivos del hospital Clínico Quirúrgico “Doctor Juan Bruno Zayas”, a causa de fallo multi-orgánico secundario a un proceso respiratorio séptico severo, que llevó al paciente a un shock por sepsis.

Esta persona había sido remitida con urgencia el pasado 13 de enero del centro penitenciario “Aguadores”, al hospital provincial “Saturnino Lora”, al presentar síntomas de una neumonía severa del pulmón izquierdo, recibiendo todas las atenciones para este tipo de afecciones, aplicándosele ventilación y nutrición artificial, fluidoterapia, hemoderivados, apoyo con drogas vasoactivas y antibióticos de amplio espectro de última generación.

 El hospital clínico quirúrgico “Juan Bruno Zayas”, donde falleció, es uno de los centros hospitalarios de mayor nivel en la región oriental y su sala de terapia intensiva cuenta con una gran experiencia en la atención al paciente grave. Villar Mendoza residía en el municipio Contramaestre, provincia Santiago de Cuba y cumplía sanción de privación de libertad desde el 25 de noviembre del año 2011, por los delitos de Desacato, Atentado y Resistencia.

El hecho por el que fue sancionado se produjo durante un escándalo público en el que agredió y provocó lesiones en el rostro a su esposa, ante lo que su suegra solicitó la intervención de las autoridades y al acudir agentes de la PNR se resistió y los agredió. Sus familiares más allegados estuvieron al tanto de todos los procedimientos que se emplearon en su atención médica, además de reconocer el esfuerzo del equipo de especialistas que lo atendió. 

En relación con este hecho, desde hace varios días agencias de prensa extranjeras, en particular de Miami, vienen promoviendo una intensa campaña internacional difamatoria, en contubernio con elementos contrarrevolucionarios internos, que presentan a Villar Mendoza como un supuesto “disidente” que falleció tras realizar una huelga de hambre en prisión. 

Al respecto se disponen de abundantes pruebas y testimonios que demuestran que no era un “disidente” ni estaba en huelga de hambre. Wilman Villar después de haber cometido el delito, por el cual fue procesado en libertad, comenzó a vincularse con elementos contrarrevolucionarios en Santiago de Cuba, quienes le hicieron creer que su presunta pertenencia a los grupúsculos mercenarios le permitiría evadir la acción de la justicia. 

Cuba lamenta la muerte de cualquier ser humano; condena enérgicamente las burdas manipulaciones de nuestros enemigos, y sabrá desmontar esta nueva agresión con la verdad y la firmeza que caracteriza a nuestro pueblo.

dilluns, 23 de gener del 2012

Molt més que un lliurament de carnets: un espai de retrobada entre comunistes

Fotos: Óscar Martínez
El passat dissabte 21 de gener el PCC - Partit dels i les Comunistes de Catalunya- vam celebrar el lliurament simbòlic de carnets als nous camarades del partit, així com a camarades veterans en reconeixement per tota la seva trajectòria. Aquest acte va marcar el tret de sortida als diversos actes que se celebraran de lliurament de carnets tant territorials com sectorials que ha de significar el creixement de la militància. Va ser un acte molt emotiu, ple de camarades i companyes de lluita, de diverses generacions i espais de lluita social.

La Comissió Organitzadora de l'entrega de carnets, integrada per camarades del PCC-Partit dels i les Comunistes de Catalunya i dels CJC-Joventut Comunista van ser els organitzadors de l'acte que es va celebrar al Casinets d'Hostafrancs de Barcelona. De bon matí varen anar arribant camarades per preparar l'espai ja que s'havien de fer proves so, d'il·luminació i preparar les actuacions. Uns quants minuts abans de l'hora prevista per l'inici prop més d'unes 250 persones es van anar seient en les cadires disposades de forma circular.

L'acte es va desenvolupar amb poesia, música en viu i representacions teatrals. Alguns dels nous camarades del PCC van fer diverses intervencions. El Secretari General del PCC, Joan Josep Nuet, va ser l'encarregat de fer el lliurament dels carnets.

L'acte va ser un espai per retrobar-nos entre comunistes. Entre els convidats hi van ser el Coordinador Nacional d'EUIA-Esquerra Unida i Alternativa, Jordi Miralles, Jorge Torres en representació del PSUC-Viu i Francesc Matas, David Companyon i Àngels Tomàs en representació del POR-Partit Obrer Revolucionari.

L'acte, que va durar prop d'una hora, va ser retransmès online i va acabar amb un pica-pica de germanor organitzat per la militància del PCC i els CJC-Joventut Comunista. Aquest és l'inici de molts altres actes on es continuaran fent lliurament territorials i sectorials de carnets.



Etiquetes de comentaris: , , ,

La nueva apuesta comunista de Pierre Laurent, Secretario Nacional del PCF.

 Reseña en  Rebelión, traducido por José Luis Bueno .
La nueva apuesta comunista de Pierre Laurent, Secretario Nacional del PCF

En agosto de 2011 salía a la venta Le nouveau pari communiste. Su autor, Pierre Laurent, trata de explicar desde un punto de vista personal cuál es su proyecto para el Partido Comunista Francés y por qué cree en él. También relata su primer año como Secretario Nacional del PCF, poniendo empeño en dar a conocer sus ideas al resto de la militancia de su partido. Sobre él y su libro
En el libro, Laurent deja algunos comentarios interesantes sobre la situación actual de Francia tras 5 años de presidencia de Sarkozy, sobre el por qué y el cómo de apostar por el Front de Gauche y por Jean-Luc Mélenchon como candidato a las presidenciales de 2012, algún ligero pero preciso comentario sobre el NPA y su actitud o algunas ideas de lo que para él debe ser el eje central de trabajo para los comunista del Siglo XXI.
Laurent utiliza las primeras páginas, mucho más personales, para presentarse y mostrar desde su infancia en el seno de una familia comunista hasta cómo es elegido Secretario Nacional del PCF en el 2008 tras el éxito del No en el referéndum sobre la Constitución Europea y el fracaso en las presidenciales del 2007, pasando por cómo descubrió la militancia comunista, por qué continuó, su etapa como Secretario Nacional de la Unión de Estudiantes Comunistas (UEC), su periodo en L'Humanité donde empezó de redactor, terminó como jefe de redacción y vivió la transformación de un periódico del PCF a periódico abierto al resto de la izquierda etc.

"El mundo está cambiando ante nuestros ojos a una velocidad increíble"

Pierre Laurent desgrana durante el libro el ataque que durante los cinco años de Sarkozy se han producido al modelo social francés y a los principios sobre los que se construyó la V República. Eso cambios no se producen de modo aislado sino que son la versión francesa de otros cambios que se están produciendo en el mundo y que "afectan directamente a nuestro modo de vida, transformando el trabajo, las tecnologías, las ciencias, los productos, el consumo, la relación entre los territorios y la naturaleza cambiando sin cesar la estructura, organización y localización de las actividades productivas, de nuestros lugares de vida, modos de desplazamiento y las relaciones entre las propias personas"
Para Laurent los procesos de cambio a todos los niveles que se están viendo en el mundo, fruto de la implantación del neoliberalismo a escala mundial en los últimos veinte años y sus consecuencias son una de las claves que la izquierda debe tener en cuenta en este Siglo XXI.  LEER TODO EL ARTÍCULO DE REBELIÓN.

dissabte, 21 de gener del 2012

Miralles alerta que es pot consolidar a Catalunya l'Aliança "doble A " d' Artur Mas I Alicia Sánchez Camacho.

 MIRALLES ALERTA QUE ES POT CONSOLIDAR A CATALUNYA L’ALIANÇA “DOBLE A”  D’ARTUR MAS I ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO

El coordinador general d’EUiA i diputat ha reivindicat“l’aliança cívica de les persones en defensa dels seus drets”davant la “suma conservadora” de CiU i PP .El coordinador general d’EUiA,Jordi Miralles, ha expressat avui en el marc del Consell Nacional de la formació, reunit al centre cívic de les Cotxeres de Sants, la“preocupació” perquè a Catalunya es consolidi “la doble A, lad’Artur Mas i Alícia Sánchez-Camacho”.

El també diputat ha senyalat que “aquesta suma conservadora té conseqüències per a les persones i els seus drets i per a la qualitat democràtica i l’autogovern” tal i com s’ha plasmat en el debat de pressupostos en el Parlament aquestasetmana i també en el Congrés dels Diputats amb les “decisions duríssimes” adoptades pel Govern Rajoy amb el suport de CiU. Davant l’aliança de la dreta,Miralles ha reivindicat “l’aliança cívica de les persones endefensa dels seus drets” i ha ofert EUiA com instrument organitzatiu.“Estem al servei de la gent i volem ser més útils per a donar resposta ales seves necessitats”, ha afirmat.

Així mateix ha insistit en elcompromís d’EUiA en la contribució a la unitat de les forces d’esquerres en general i en la coalició ICV-EUiA en particular, que en opinió de Miralles ha d’anar “més enllà”. Aquest són alguns dels reptes que EUiA es planteja de cara a la seva 6a Assemblea Nacional, que celebrarà la darrera setmana de maig o la primera de juny, dates proposades en la reunió d’avui del Consell Nacional i que s’acabaran de tancar en breu.


Suport a la mobilització del 28-G

D’altra banda, el dirigent d’EUiA ha mostrat el seu suport a la mobilització convocada per la plataforma ‘Prou retallades!’ pel pròxim 28 de gener igual que hova fer respecte a la recent manifestació dels empleats públics. En aquest punt Miralles ha aprofitat per significar “la capacitat de diàleg i negociació per part dels sindicats i els treballadors” front “la manca desensibilitat i de responsabilitat del Govern de CiU”. Així ha retret elpresident Mas que sent “el màxim responsable de l’empresa més important de Catalunya”, la Generalitat, “no s’assegui amb els representants dels treballadors” de l’administració pública.“Ha preferit pactar amb Sánchez-Camacho”, ha conclòs.

Nou cas de manipulació informativa i política.El cas del reclús comú cubà Wilman Villar Mendoza.

  El Govern espanyol del PP, eleva a la categoria de "dissident"a maltractador cubà. Qualifiquen de inacceptables les declaracions d'Espanya sobre Cuba. Per  Luis Enrique Gonzalez, L'Havana, 21 gen (PL)
Cuba va qualificar d'inacceptables les declaracions del govern espanyol que no té la més mínima autoritat moral per jutjar a la nació caribenya. Cuba condena manipulación en caso de recluso fallecido.

Diversos mitjans de premsa s'han fet ressò de declaracions formulades per lavicepresident del govern espanyol del Partit Popular Soraya Sáenz i del Comunicat del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació d'Espanya, en relació amb la mort del reclús comú cubà Wilman Villar Mendoza.

El reclús havia estat sancionat per colpejar i lesionar en públic la seva dona i agredir després als agents de policia que van acudir davant la denúncia de la mare d'aquesta. Per la seva banda, l'Alta Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna Catherine Ashton ha dit que aquest cas plantejadubtes sobre el sistema judicial i penitenciari cubans.

Consultat per Premsa Llatina un funcionari de la cancelleria cubana va declarar que"és insòlit que tenint el govern d'Espanya la meitat dels seus joves en atur i una alta taxa d'assassinats i violència contra les dones, es gasti diners en una campanya per presentar una brutal agressió a la dona com dissidència política ". Aixímateix, va manifestar a més el "enèrgic rebuig a aquestes inacceptables declaracions, realitzades sense si més no esbrinar o esperar a conèixer què va passar realment". "Ni el govern espanyol ni a la Unió Europea els assisteix la més mínima autoritatmoral per jutjar a Cuba", ha indicat.

La mateixa font ha afirmat que "en comptes de dedicar-se a aquestes bastes tergiversacions de la realitat, haurien d'ocupar d'investigar i sancionar les nombroses morts en detenció que ocorren en les seves institucions, elsfreqüents actes de brutalitat policial contra manifestants que succeeixen sistemàticament a Espanya i altres països de la Unió Europea ".

També haurien d'investigar "els crims i maltractaments contra els immigrants,els vols secrets de la CIA amb persones segrestades i l'existència de presons secretes o la participació dels seus oficials en actes de tortura", va emfatitzar.                              

NUEVO CASODE MANIPULACIÓN INFORMATIVA Y POLITICA

El Gobierno español del PP, eleva a la categoría de “disidente”a maltratador cubano. Califican de inaceptables declaraciones de España sobre Cuba Escrito por Luis Enrique Gonzalez 21 de enero de 2012, 00:03La Habana, 21 ene (PL) Cuba calificó de inaceptables las declaraciones del gobierno español que no tiene la más mínima autoridad moral para enjuiciar a la nación caribeña. · Cuba condena manipulación en caso de recluso fallecido Diversos medios de prensa se han hecho eco de declaraciones formuladas por la Vicepresidente del gobierno español del Partido Popular Soraya Sáenz y del Comunicado del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación de España, en relación con la muerte del recluso común cubano Wilman Villar Mendoza. El recluso había sido sancionado por golpear y lesionar en público a su esposa y agredir luego a los agentes de policía que acudieron ante la denuncia de la madre de esta. Por su parte, la Alta Representante de la Unión Europea para la Política Exterior y de Seguridad Común Catherine Ashton ha dicho que este caso plantea dudas sobre el sistema judicial y penitenciario cubanos. Consultado por Prensa Latina un funcionario de la cancillería cubana declaró que "es insólito que teniendo el gobierno de España la mitad de sus jóvenes en paro y una alta tasa de asesinatos y violencia contra las mujeres, se gaste dinero en una campaña para presentar una brutal agresión a la esposa como disidencia política". Asimismo, manifestó además el "enérgico rechazo a estas inaceptables declaraciones, realizadas sin siquiera averiguar o esperar a conocer qué ocurrió realmente". "Ni al gobierno español ni a la Unión Europea les asiste la más mínima autoridad moral para enjuiciar a Cuba", indicó. La misma fuente aseveró que "en vez de dedicarse a estas burdas tergiversaciones de la realidad, deberían ocuparse de investigar y sancionar las numerosas muertes en detención que ocurren en sus instituciones, los frecuentes actos de brutalidad policial contra manifestantes que suceden sistemáticamente en España y otros países de la Unión Europea". También tendrían que investigar "los crímenes y maltratos contra los inmigrantes, los vuelos secretos de la CIA con personas secuestradas y la existencia de cárceles secretas o la participación de sus oficiales en actos de tortura", enfatizó.

SAPS QUE HI HA 5 CUBANS PRESOS ALS EUA PER LLUITAR CONTRA EL TERRORISME?

Visita el bloc www.defensemcuba.blogspot.com i www.libertadaloscinco.blogspot.com

divendres, 20 de gener del 2012

CCOO no signa el XVIII Conveni Col·lectiu de SEAT

CCOO

CCOO no ha signat el XVIII Conveni Col•lectiu de SEAT, que ha estat acordat en solitari per la Direcció de l’empresa i el sindicat UGT. Després d’analitzar-ne el contingut, CCOO considera que no és un bon conveni per als treballadors i treballadores de SEAT, ja que dista molt de la plataforma unitària i dels mínims que es van aprovar en l’assemblea d’afiliats de CCOO del passat mes de novembre. A més a més, per a CCOO és un acord molt negatiu en matèria de flexibilitat i d’organització del treball.

En els propers dies, CCOO de SEAT reunirà els seus organismes de direcció perquè sigui el conjunt dels seus afiliats i afiliades qui decideixi democràticament quin ha de ser el posicionament final de CCOO sobre el tema. Més informació

Etiquetes de comentaris: , ,

Una página perdida, una inmensa biblioteca

CARLOS SÁNCHEZ ALMEIDA*

Según la información facilitada por las autoridades estadounidenses, Megaupload ha sido cerrado por el FBI, en virtud de un presunto delito contra la propiedad intelectual. Se trata del mayor servicio mundial de alojamiento de archivos en Internet, que prestaba servicio a más de 150 millones de usuarios, lo que genera dudas sobre el destino de la información incautada por los agentes policiales, y su incidencia sobre el derecho fundamental a la intimidad y a la inviolabilidad de las comunicaciones de los ciudadanos.

De conformidad con la legislación española, solo mediante resolución judicial motivada se puede proceder al registro e incautación de documentación y correspondencia privada, así como a la interceptación de comunicaciones. El Código Penal castiga como autor de un delito de revelación de secretos a quien sin estar autorizado, se apodere de datos reservados de carácter personal registrados en sistemas informáticos.

A la espera de más información contrastada sobre la operación, y en especial la que pueda facilitar la defensa de las personas acusadas, los ciudadanos españoles que tenían cuentas abiertas en Megaupload deberían recopilar el máximo de información sobre los archivos que tuviesen alojados, a efectos de una eventual reclamación.

Los conflictos entre propiedad intelectual y los derechos fundamentales a la libertad de expresión y a la privacidad de los ciudadanos deberían resolverse a favor de estos últimos derechos. El intento por parte del Congreso estadounidense de aprobar la ley SOPA, mediante la cual se puede intervenir sobre servicios de internet en cualquier parte del mundo, ha dado lugar a la mayor movilización de la historia de internet, evidenciado en el cierre protesta de servicios como Wikipedia.

Durante los dos últimos años, en España ha tenido lugar un largo conflicto social y político alrededor de la aprobación de la normativa conocida popularmente como Ley Sinde-Wert, que pretende dotar a la autoridad administrativa de potestades para interrumpir servicios de internet, estableciendo en la práctica una ley de prensa digital que permitiría cerrar páginas web. El riesgo de censura es demasiado alto, pudiendo afectar al derecho fundamental a la libertad de expresión.

Pese a afectar a millones de personas, el cierre de páginas como Megaupload no conseguirá evitar que los ciudadanos continúen compartiendo cultura a través de internet. Antes al contrario, el ataque a una parte de la red supondrá un reforzamiento de su tejido global: los sistemas centralizados como Megaupload darán paso a redes distribuidas de compartición de archivos, cifradas e invulnerables a la intervención gubernamental.

Es necesario un equilibrio entre el derecho de los autores a percibir una remuneración justa por sus obras y el derecho de los ciudadanos al acceso a la cultura en libertad. Las operaciones de propaganda de gobiernos nacionales entorpecerán el diálogo necesario para conseguir ese equilibrio, pero no podrán detener el avance de la tecnología. Una tecnología que en el ámbito de internet es la mayor garantía de libertad.

Megaupload solo era una página. Entre todos, estamos construyendo una inmensa biblioteca.

*Abogado, socio director de Bufet Almeida, Advocats Associats. En jaque perpetuo frente al sistema desde 1987.

Etiquetes de comentaris: , ,