Avís important

L’1 de novembre de 2014, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya va acordar la seva dissolució com a partit polític i la cessió de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària: Comunistes de Catalunya.

Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta pàgina web ja no s'actualitza. Podeu seguir l'activitat dels i les comunistes a la pàgina web de Comunistes.cat.


divendres, 31 de maig del 2013

Toni Barbarà, Maria Gallardo i altres companys i companyes de Badalona, militants d'EUiA i del PCC, donan suport als tres treballadors vaguistes de fam a Badalona

Reportatge d'Els Matins de TV3 sobre els tres treballadors vaguistes de fam de l'empresa Comroc de Badalonas. Ja fa nou dies que estan en vaga de fam perquè no els paguen des de fa 11 mesos. Com diu en Toni Barbarà de vegades la solidaritat es pot practicar al costat de casa... i la gratificació és sempre molt saludable....!! Més informació »




Europa sin máscaras ante Siria

Muchos dirigentes europeos temen que gran parte de los llamados luchadores por la libertad sirios carecen de alguna intención de defender prácticas democráticas, pues gran parte de ellos posee aspiraciones muy distintas, ligadas a corrientes radicales del Islam. Més informació »



dijous, 30 de maig del 2013


EUiA defensa el dret al propi cos en el dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

Les àrees de Dona i Salut de la formació rebutgen les amenaces als drets sexuals i reproductius: "La dona decideix, la societat respecta, l’Estat garanteix i les esglésies no intervenen!"
Foto:Dones de l'associació Amics i amigues de la Salut de Badalona.

Les àrees de Dona i Salut de la formació rebutgen les amenaces als drets sexuals i reproductius: "La dona decideix, la societat respecta, l’Estat garanteix i les esglésies no intervenen!"
Més informació »






Declaración conjunta de IU-ICV-EUiA sobre el derecho a decidir y el modelo de Estado


Texto completo de la declaración conjunta de IU-ICV-EUiA sobre el derecho a decidir y el modelo de Estado




Texto completo de la declaración conjunta de IU-ICV-EUiA sobre el derecho a decidir y el modelo de Estado

1.Unos valores compartidos: radicalidad democrática y cultura federal.

IU, ICV y EUiA comparten una serie de valores políticos, a partir de la diversidad de sensibilidades que representan, propios de las tradiciones políticas de la izquierda transformadora y verde, que permiten construir una posición común sobre la crisis constitucional que vive el Estado español y el derecho a decidir.

Valores como la radicalidad democrática, el republicanismo, la solidaridad o el internacionalismo, que forman parte de la cultura federal y que han hecho posible que tanto IU como ICV-EUiA hayan asumido, tradicionalmente, el principio del derecho a la autodeterminación de los pueblos, la defensa del el carácter plurinacional y plurilingüe del Estado español y la construcción de una Europa social y federal.

IU y ICV-EUiA siempre han defendido el pleno desarrollo de los autogobiernos y la necesidad de avanzar hacia un modelo de Estado federal. Así, ambas formaciones dieron su apoyo a la segunda generación de estatutos de autonomía con la aprobación del Estatut d’Autonomia de Catalunya, modelo que el Estatuto de Autonomía de Andalucía generalizó, y a la lectura federal de la Constitución que implicaban dichos estatutos.

ICV-EUiA valora muy positivamente el trabajo realizado por el Grupo de la Izquierda Plural y su defensa del autogobierno de Cataluña y del derecho a decidir en distintas votaciones en el Congreso.

2. Crisis constitucional, crisis del modelo de la transición.

Vivimos una profunda crisis que tiene una dimensión Europea y que afecta, de forma especial, a los países del sur de Europa, como consecuencia de las políticas neoliberales imperantes.

En el caso español esta crisis, además, viene determinada por el agotamiento del modelo surgido durante la Transición democrática. Hoy el sistema político caracterizado por el bipartidismo está profundamente cuestionado; las políticas de recortes de derechos sociales y la reforma laboral rompen el contrato social sobre el que se basa el sistema democrático y la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut d’Autonomia de Catalunya de junio de 2010 y el proceso de recentralización impulsado por el Gobierno del PP han provocado una profunda crisis constitucional.

La sentencia del Tribunal Constitucional no sólo afecta el Estatuto catalán, sino que también a casi todos los estatutos de autonomía de segunda generación: limitando el desarrollo de los autogobiernos; negando la participación de las CCAA en las decisiones y organismos del Estado, uno de los elementos federalizantes de los nuevos estatutos; y facilitando la permanente intromisión competencial del Gobierno del Estado en ámbitos propios de las CCAA.

Según dicha sentencia las aspiraciones de mayor y mejor autogobierno y de reconocimiento nacional de Cataluña, plasmadas en un Estatut pactado con el Estado y aprobado en referéndum por la ciudadanía, no tenían cabida en el marco constitucional, manifestando además que no era posible realizar una lectura federal de la Constitución.

La respuesta del Gobierno del PSOE a la sentencia fue de pasividad absoluta, no se propuso ninguna salida ni jurídica ni política que permitiera superar los efectos de la sentencia. Y el actual Gobierno del PP está realizando una ofensiva contra las autonomías, a las que acusa falsamente de la crisis, para justificar un proceso de involución autonómica y de recentralización. El proceso de recentralización afecta también a los municipios con un proyecto de reforma de la administración local que vacía de contenido el poder local.

Si bien es cierto que CiU, la derecha nacionalista, intentó instrumentalizar de forma partidista el malestar existente en Cataluña y el derecho a decidir, convocando unas elecciones de forma oportunista para capitalizar la manifestación del 11 de septiembre, y así evitar el debate sobre una políticas económica antisociales, es evidente que la desafección hacia el Estado tiene bases objetivas y es ampliamente compartida en Cataluña.

Las masivas manifestaciones celebradas en Barcelona el 10 de julio de 2010 y el 11 de septiembre de 2012, así como los resultados de las elecciones al Parlament ponen de manifiesto que la mayoría de la ciudadanía de Cataluña no acepta el actual marco estatutario y constitucional y reclaman ejercer el derecho a decidir para resolver la actual situación.

La ruptura del pacto constitucional tuvo, también, una dimensión socioeconómica con la reforma en septiembre de 2011 del artículo 135 de la Constitución, por la cual las políticas neoliberales de austeridad adquirieron rango constitucional.

Por todo ello el actual estado de las autonomías y el marco constitucional han de ser superados en un proceso que reconozca el derecho a decidir y garantice todos los derechos sociales.

Derecho a decidir, que queremos dejar claro, aunque no sea objeto de la presente declaración, debe alcanzar junto a los derechos nacionales que definen la identidad también a los derechos sociales que definen la realidad en la que afrontamos la actual situación de crisis.

3. El derecho a decidir, un principio democrático.

IU e ICV-EUiA coinciden en la necesidad de propiciar el diálogo entre las fuerzas políticas del Estado y las fuerzas políticas catalanas para garantizar una salida democrática y pactada a la crisis del modelo territorial del Estado.

Cuando una parte sustancial de la población de un territorio cuestiona el marco institucional existente y manifiesta su aspiración a la soberanía, en lógica democrática, es necesario establecer los mecanismos legales para conocer la voluntad de los ciudadanos y ciudadanas de ese territorio.

En ningún caso puede esgrimirse la Constitución o la legalidad para oponerse a la celebración de un referéndum en Cataluña. No se trata de un problema jurídico sino de voluntad política y, en cualquier caso, las leyes pueden ser reformadas para hacer posible que la ciudadanía pueda ejercer el derecho a decidir libremente su futuro.

En este sentido, IU e ICV-EUiA exigen al Gobierno del Estado -que tiene la competencia para convocar referendos- que negocie con las fuerzas parlamentarias de Catalunya la celebración de un referéndum que permita conocer la voluntad de la ciudadanía de Cataluña sobre su futuro político, acordando las condiciones y procedimientos para su celebración.

Para IU e ICV-EUiA el ejercicio del derecho a decidir debe basarse en la voluntad de negociación con el Estado utilizando los mecanismos legales existentes o acordando su reforma, si se considera necesario; en el respeto por la pluralidad de opciones existentes en la sociedad catalana; en el rechazo a cualquier intento de enfrentar a la sociedad catalana por sentimientos identitarios; en la construcción de una mayoría política y social favorable al ejercicio del derecho a decidir; en el compromiso político de acatar los resultados y de impulsar las negociones necesarias para concretar la voluntad de la ciudadanía.

En síntesis, se trata de conseguir la máxima legitimidad democrática, política y jurídica posible frente aquellos que niegan toda posibilidad de ejercer ese derecho.

La celebración del referéndum no supone el final del proceso. Una vez conocida la decisión de la ciudadanía de Cataluña, deberán acordarse los cambios constitucionales necesarios para hacer posible la voluntad popular.

En este proceso no sólo está en cuestión el futuro de Cataluña, sino que también está en juego la credibilidad democrática del Estado ante la sociedad catalana y española y ante la comunidad internacional.

El derecho a decidir, no presupone ninguna respuesta ni modelo predeterminado. Este dependerá de la libre decisión de los ciudadanos y ciudadanas y de la voluntad de los partidos mayoritarios en las Cortes y de los grupos parlamentarios catalanes de acordar una relación entre Cataluña y el Estado sobre nuevas bases, que en cualquier caso deberán ser sometidas a consulta ciudadana.

Para recomponer la relación de Cataluña con el Estado, en estos momentos, sólo hay un camino, resolver lo que quedó sin solución durante la Transición: el reconocimiento constitucional del carácter plural de un estado formado por naciones, nacionalidades y regiones diversas, cultural y lingüísticamente.

Una pluralidad nacional y regional que debería ser un elemento central de la identidad compartida del Estado, compatible con valores como la fraternidad y la solidaridad entre sus distintos componentes.

IU e ICV-EUiA manifiestan la necesidad de dar una oportunidad al diálogo para un nuevo pacto, con una profunda reforma de la Constitución en un sentido republicano, federal, plurinacional, y solidario que incorpore el derecho a decidir de los pueblos que componen el Estado.

El siglo XXI debe ser el siglo de las soberanías compartidas. Soberanías compartidas en el marco del Estado y de Europa, superando las viejas concepciones de los nacionalismos tradicionales excluyentes y soberanía que a su vez hagan compatible los protagonismos y la participación popular y ciudadana.

IU e ICV-EUiA están firmemente comprometidos en el inicio de un proceso constituyente en el conjunto del Estado y de Cataluña que suponga no sólo un nuevo modelo de Estado, sino también un nuevo modelo político, social i económico que garantice una nueva política radicalmente democrática que destierre la corrupción de la política y un nuevo modelo económico, ecológico y socialmente justo.

4. Compromisos.

IU e ICV-EUiA se comprometen a:

-  Apoyar el ejercicio del derecho a decidir del pueblo de Cataluña y de los otros pueblos del Estado que manifiesten su voluntad de ejercer este derecho.

-  Reclamar y favorecer un proceso de negociación entre las fuerzas políticas del Estado y las fuerzas políticas catalanas para acordar la celebración de un referéndum sobre el futuro político de Cataluña y propiciar las reformas legislativas necesarias para su convocatoria.

-  Trabajar conjuntamente de manera coordinada por un modelo de Estado federal, plurinacional, social y republicano, que incorpore el derecho a decidir.

Etiquetes de comentaris:



dimecres, 29 de maig del 2013




Declaració conjunta d'IU-ICV-EUiA sobre el dret a decidir i el model d'Estat

1. Uns valors compartits: radicalitat democràtica i cultura federal.

IU, ICV i EUiA comparteixen una sèrie de valors polítics, a partir de la diversitat de sensibilitats que representen, propis de les tradicions polítiques de l'esquerra transformadora i verda, que permeten construir una posició comuna sobre la crisi constitucional que viu l'Estat espanyol i el dret a decidir.

Valors com la radicalitat democràtica, el republicanisme, la solidaritat o l'internacionalisme, que formen part de la cultura federal i que han fet possible que tant IU com ICV-EUiA hagin assumit, tradicionalment, el principi del dret a l'autodeterminació dels pobles, la defensa del caràcter plurinacional i plurilingüe de l'Estat espanyol i la construcció d'una Europa social i federal.

IU i ICV-EUiA sempre han defensat el ple desenvolupament dels autogoverns i la necessitat d'avançar cap a un model d'Estat federal. Així, les dues formacions van donar suport a la segona generació d'estatuts d'autonomia amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, model que l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia va generalitzar, i a la lectura federal de la Constitució que implicaven aquests estatuts.

ICV-EUiA valora molt positivament el treball realitzat pel Grup de l'Esquerra Plural i la seva defensa de l'autogovern de Catalunya i del dret a decidir en diferents votacions al Congrés.

2. Crisi constitucional, crisi del model de la transició.

Vivim una profunda crisi que té una dimensió europea i que afecta, de forma especial, als països del sud d'Europa, com a conseqüència de les polítiques neoliberals imperants.

En el cas espanyol aquesta crisi, a més, ve determinada per l'esgotament del model sorgit durant la Transició democràtica. Avui el sistema polític caracteritzat pel bipartidisme està profundament qüestionat, les polítiques de retallades de drets socials i la reforma laboral trenquen el contracte social sobre el qual es basa el sistema democràtic i la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de juny de 2010 i el procés de recentralització impulsat pel Govern del PP han provocat una profunda crisi constitucional.

La sentència del Tribunal Constitucional no només afecta l'Estatut català, sinó que també a gairebé tots els estatuts d'autonomia de segona generació: limitant el desenvolupament dels autogoverns, negant la participació de les CCAA en les decisions i organismes de l'Estat, un dels elements federalitzants dels nous estatuts, i facilitant la permanent intromissió competencial del Govern de l'Estat en àmbits propis de les CCAA.

Segons aquesta sentència les aspiracions de més i millor autogovern i de reconeixement nacional de Catalunya, plasmades en un Estatut pactat amb l'Estat i aprovat en referèndum per la ciutadania, no tenien cabuda en el marc constitucional, manifestant a més que no era possible fer una lectura federal de la Constitució.

La resposta del Govern del PSOE a la sentència va ser de passivitat absoluta, no es va proposar cap sortida ni jurídica ni política que permetés superar els efectes de la sentència. I l'actual Govern del PP està fent una ofensiva contra les autonomies, a les quals acusa falsament de la crisi, per justificar un procés d'involució autonòmica i de recentralització. El procés de recentralització afecta també als municipis amb un projecte de reforma de l'administració local que buida de contingut el poder local.

Si bé és cert que CiU, la dreta nacionalista, va intentar instrumentalitzar de manera partidista el malestar existent a Catalunya i el dret a decidir, convocant unes eleccions de manera oportunista per capitalitzar la manifestació de l'11 de setembre, i així evitar el debat sobre una polítiques econòmica antisocials, és evident que la desafecció cap a l'Estat té bases objectives i és àmpliament compartida a Catalunya.

Les massives manifestacions celebrades a Barcelona el 10 de juliol de 2010 i l'11 de setembre de 2012, així com els resultats de les eleccions al Parlament posen de manifest que la majoria de la ciutadania de Catalunya no accepta l'actual marc estatutari i constitucional i reclamen exercir el dret a decidir per resoldre l'actual situació.

La ruptura del pacte constitucional va tenir, també, una dimensió socioeconòmica amb la reforma al setembre de 2011 l'article 135 de la Constitució, per la qual les polítiques neoliberals d'austeritat adquirir rang constitucional.

Per tot això l'actual estat de les autonomies i el marc constitucional han de ser superats en un procés que reconegui el dret a decidir i garanteixi tots els drets socials.

Dret a decidir, que volem deixar clar, encara que no sigui objecte de la present declaració, ha d'arribar al costat dels drets nacionals que defineixen la identitat també als drets socials que defineixen la realitat en la qual afrontem l'actual situació de crisi.

3. El dret a decidir, un principi democràtic.

IU i ICV-EUiA coincideixen en la necessitat de propiciar el diàleg entre les forces polítiques de l'Estat i les forces polítiques catalanes per garantir una sortida democràtica i pactada a la crisi del model territorial de l'Estat.

Quan una part substancial de la població d'un territori qüestiona el marc institucional existent i manifesta la seva aspiració a la sobirania, en lògica democràtica, cal establir els mecanismes legals per conèixer la voluntat dels ciutadans i ciutadanes d'aquest territori.

En cap cas pot esgrimir la Constitució o la legalitat per oposar-se a la celebració d'un referèndum a Catalunya. No es tracta d'un problema jurídic sinó de voluntat política i, en qualsevol cas, les lleis poden ser reformades per fer possible que la ciutadania pugui exercir el dret a decidir lliurement el seu futur.

En aquest sentit, IU i ICV-EUiA exigeixen al Govern de l'Estat-que té la competència per convocar referèndums-que negociï amb les forces parlamentàries de Catalunya la celebració d'un referèndum que permeti conèixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític , acordant les condicions i procediments per a la seva celebració.

Per IU i ICV-EUiA l'exercici del dret a decidir s'ha de basar en la voluntat de negociació amb l'Estat utilitzant els mecanismes legals existents o acordant la seva reforma, si es considera necessari, en el respecte per la pluralitat d'opcions existents a la societat catalana , en el rebuig a qualsevol intent d'enfrontar la societat catalana per sentiments identitaris, en la construcció d'una majoria política i social favorable a l'exercici del dret a decidir, en el compromís polític d'acatar els resultats i d'impulsar les negociones necessàries per concretar la voluntat de la ciutadania.

En síntesi, es tracta d'aconseguir la màxima legitimitat democràtica, política i jurídica possible davant aquells que neguen tota possibilitat d'exercir aquest dret.

La celebració del referèndum no suposa el final del procés. Un cop coneguda la decisió de la ciutadania de Catalunya, hauran d'acordar els canvis constitucionals necessaris per fer possible la voluntat popular.

En aquest procés no només està en qüestió el futur de Catalunya, sinó que també està en joc la credibilitat democràtica de l'Estat davant la societat catalana i espanyola i davant la comunitat internacional.

El dret a decidir, no pressuposa cap resposta ni model predeterminat. Aquest dependrà de la lliure decisió dels ciutadans i ciutadanes i de la voluntat dels partits majoritaris a les Corts i dels grups parlamentaris catalans d'acordar una relació entre Catalunya i l'Estat sobre noves bases, que en qualsevol cas hauran de ser sotmeses a consulta ciutadana.

Per recompondre la relació de Catalunya amb l'Estat, en aquests moments, només hi ha un camí, resoldre el que va quedar sense solució durant la Transició: el reconeixement constitucional del caràcter plural d'un estat format per nacions, nacionalitats i regions, cultural i lingüísticament .

Una pluralitat nacional i regional que hauria de ser un element central de la identitat compartida de l'Estat, compatible amb valors com la fraternitat i la solidaritat entre els seus diferents components.

IU i ICV-EUiA manifesten la necessitat de donar una oportunitat al diàleg per a un nou pacte, amb una profunda reforma de la Constitució en un sentit republicà, federal, plurinacional, i solidari que incorpori el dret a decidir dels pobles que componen l'Estat .

El segle XXI ha de ser el segle de les sobiranies compartides. Sobiranies compartides en el marc de l'Estat i d'Europa, superant les velles concepcions dels nacionalismes tradicionals excloents i sobirania que al seu torn facin compatible els protagonismes i la participació popular i ciutadana.

IU i ICV-EUiA estan fermament compromesos en l'inici d'un procés constituent en el conjunt de l'Estat i de Catalunya que suposi no només un nou model d'Estat, sinó també un nou model polític, social i econòmic que garanteixi una nova política radicalment democràtica que desterri la corrupció de la política i un nou model econòmic, ecològic i socialment just.

4. Compromisos.

IU i ICV-EUiA es comprometen a:

- Donar suport a l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya i dels altres pobles de l'Estat que manifestin la seva voluntat d'exercir aquest dret.

- Reclamar i afavorir un procés de negociació entre les forces polítiques de l'Estat i les forces polítiques catalanes per acordar la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i propiciar les reformes legislatives necessàries per a la convocatòria.

- Treballar conjuntament de manera coordinada per un model d'Estat federal, plurinacional, social i republicà, que incorpori el dret a decidir.






dilluns, 27 de maig del 2013



diumenge, 26 de maig del 2013



Vídeo: conferència de Moviment Obrer dels i les Comunistes de Catalunya

Contra el fort vent, des de la redacció de l'Avant hem entrevistat a diferents camarades a la sortida de la Conferència de Moviment Obrer i ens han explicat les línies bàsiques del debat que han mantingut. Joan Josep Nuet, Miguel Peláez, Carmen Moya o Ricard Sánchez, entre d'altres, aporten el seu punt de vista sobre l'estratègia a seguir pels comunistes en el Moviment Obrer de Catalunya.Més informació »









divendres, 24 de maig del 2013


dijous, 23 de maig del 2013



Negociando con el derecho a la alimentación

De acuerdo con el Banco Mundial, 1,2 billones de personas se encuentran en extrema pobreza hoy, viviendo con menos de un dólar por día. El hambre es lo que más mata en el planeta. Cada año 70 millones de personas mueren. De éstas, 18 millones mueren de hambre. En la década de 1950, 60 millones de personas pasaban hambre. Actualmente más de un billón. Més informació »


Jornada de lluita contra el bloqueig dels convenis: 23 de maig

Davant del bloqueig de les patronals de diferents sectors a molts convenis col·lectius, les direccions de CCOO i UGT, reunides el 8 de maig, han decidit convocar una jornada de mobilització el proper 23 de maig. Aquest dia hi haurà diferents vagues, manifestacions i accions per denunciar la desprotecció de molts treballadors i treballadores si no s'actualitzen els convenis que tenen vigència fins al 7 de juliol. Més informació »


dimarts, 21 de maig del 2013




diumenge, 19 de maig del 2013


dissabte, 18 de maig del 2013


divendres, 17 de maig del 2013




dijous, 16 de maig del 2013





dimecres, 15 de maig del 2013

Vídeo de l'Acció Naqba 2013: denúncia de 65 anys d'ocupació criminal a Palestina

Avui 15 de maig és el dia de commemoració de la Naqba/Nakba, un dia trist pels palestins i palestines. La Naqba és la catàstrofe, desastre o calamitat, produïda per un acte de destrucció deliberat, és la neteja ètnica exercida sobre Palestina i el poble palestí per part de l'estat israelià. Tal dia com avui fa 65 anys el 70% dels palestins i palestines foren expulsats de les seves terres per a crear l'Estat d'Israel.
Més informació »